dimecres, 10 de novembre de 2021

Un arrendament de molins a Sant Pere de Riudebitlles (1803)

 


Darrera l’església de Sant Pere de Riudebitlles es troba, encara avui dia, el casal de la família Salelles, (segles XIII-XIV) que posteriorment va pertànyer als Marquesos de Llió. Té una portalada senyorial, sota l’escut de pedra de la casa de Llió.

A Barcelona també hi ha el Palau del Marquès de Lió o Llió, situat al carrer de Montcada, al barri de la Ribera de Barcelona. Aquesta última finca va ser adquirida el 1705 per Josep de Mora i Cirera, pare del primer Marquès de Llió.

El títol de Marquès de Llió va ser concedit per Lluis XV de França a Josep Francesc de Móra i Catà (1694-1762) l’any 1749. Posteriorment, es va convertir el 1752 en títol nobiliari espanyol sota la monarquia de Ferran VI.

Josep Francesc de Móra i Catà va ser un historiògraf i heraldista nascut a Barcelona el 1694, fill de Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola. L’any 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va ser regidor de la ciutat de Barcelona i acadèmic de la Real de Història de Madrid.

Ell va ser qui va impulsar la indústria paperera a Sant Pere de Riudebitlles.

Qui vulgui saber més sobre el respecte es podeu dirigir en aquesta adreça, un treball d’investigació molt ben documentat:

https://fanoia.com/static/core/pdf/TREC%2019-12-2017%20CAT.pdf

Josep Francesc de Móra i Catà, primer marquès de Llió mor l’any 1762 i el seu fill Domingo Félix de Móra i Areny es converteix en propietari dels molins i terres del seu pare que tenia a Sant Pere de Riudebitlles.

Els anys 1782 i 1783 van ser anys de conflictes per l’aigua a Sant Pere. El nombre de molins augmentava i l’aigua era escassa, això provocava una disputa entre els pagesos i els paperers. El mateix Marquès de Llió, Domingo Feliu de Móra i d’Areny, es queixa pels danys i perjudicis que patien els molins de Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola per la manca d’aigua.

Domingo Félix de Móra i d’Arenys era nascut el 1731 a Barcelona. Casat en primeres núpcies amb Isabel Areny i en segones amb la seva cosina segona Maria Caietana de Peguera el 1786. Mor el 1792. Serà la seva segona muller qui es farà càrrec de les propietats de la família. Com a vídua el 1792 per termini de cinc anys arrenda tres molins paperers a Francesc Farreres i Llucià, inclòs el molí anomenat del Marquès. El fill primogènit i tercer marquès de Llió, Doménech de Móra i Peguera, vivia de manera fixa a Barcelona, al palau dels marquesos. Per aquesta raó, va ser la mare qui va portar la gestió de les possessions dels Marquesos al Penedès.

Es té constància d’una reunió de la Junta de fabricants de Sant Pere de Riudebitlles i del seu veïnat, celebrada el 13 de juliol de 1801 en un saló de la casa i molí de la Marquesa, que en aquell moment habitava Miquel Carner, fabricant de paper, amb l’assistència de Pere Miquel del Solà batlle de la Vila, Antoni Boloix, Josep Antoni Farreres, Miquel Carner, Joan Vaquès, Pere Costa i Francesc Parladé, tots ells fabricants de paper de la Vila; a més a més de Joan Riba, Feliu Aloi i Josep Via, paperaires de Sant Quintí de Mediona; i finalment Pau Parellada, Josep Sellarès i Baldiri Alegre, fabricants del poble de Lavit. Potser aquesta trobada va donar lloc a l’arrendament que tot seguit comentarem.

L’arrendament (1803)

La Marquesa, vídua de Llió, exercint el seu poder arrenda pel termini de quatre anys. Que començaran a comptar l’u de gener de 1803 fins a últim de desembre del 1806 a tres paperers de Sant Pere: Francesc Parladé, Antoni Boloix i Miquel Carner els següents molins:

Primer, dos molins, un fariner i altre paperer ( el molí de Dalt avui Cal Jan i el molí de la Vila i de Baix, avui cal Ròmul). Es tractaria que tots tres edificis formin un casal. Els lloga amb els seus aparells necessaris per moldre i fer paper d’estrassa.

També aquell molí paperer anomenat el molí del Mig, que es per fer paper blanc, conjuntament amb les casetes contigües.

També aquell altre molí paperer anomenat el molí de Baix al costat del molí del mig, amb els seus aparells per fer paper blanc.

També aquell altre molí paperer de paper blanc anomenat el molí de Baix, amb tots els aparells necessaris, que és unit a la casa principal (Palau) de la Marquesa, junt amb les basses, recs i aigües per anar tots els molins anomenats.

També els hi lloga les terres que són davant dels molins i les de regadiu que són contigües.

També aquella caseta o masia anomenada la Masia, amb totes les terres així de conreu com de regadiu que la Marquesa té en el terme de Sant Pere de Riiudebitlles.

També tots els censos o rendes tant de diners com a parts de fruits i demés drets i rèdits que percep en el terme de Sant Pere i de la parròquia de Terrassola.

Pactes de l’arrendament

Primer, els dits arrendataris han d’encarregar-se de fer inventari de tots els mobles, els que hi ha en cada molí a fi de donar-li compte a la Marquesa. Els arrendataris han de tenir un moliner fariner hàbil per moldre bé. Abans de moldre el moliner ha de tancar el frestallador, que es sobre els canals. A més estarà obligat a moldre a tramussa buida. Haurà de cobrar vuit diners per quartera als habitants de Sant Pere i el seu terme i al preu que vulgui als forasters. Tindrà l’obligació de deixar la bassa del molí fariner escurada.

Els arrendataris no poden deixar de fer funcionar els molins sinó fos que en quinze dies  les aigües no hi arribessin.

Anirà a càrrec dels arrendataris mantenir los molins paperers de masses, taleres, solatges, llevats, guarniment de la tina i cordes del mirador. Quedarà a càrrec de la Marquesa el fer les moles, el riscla i el coll de ferro o rodet, si vingués el cas d’haver-se de fer en el molí fariner com també en els molins de fer paper blanc o d’estrassa. També si s’hagués de fer rodes noves dels molins o algun arbre, premsa, piles o planxes o canals penjants.

Hauran de pagar el cadastre els paperers. Si aquest es pugés, durant aquest temps, pagarà la meitat la Marquesa.

El moliner i els paperers han d’habitar les cases dels molins. Tindran, a més, l¡obligació d’esporgar les oliveres i conrear les terres a ús de bon pagès i no les han de deixar de treballar. Han de mantenir nets els recs i les sèquies on es troben les terres. No podran fer basses per amagar cànem ni rentar-lo en els recs.

Cada any hauran d’entregar a la Marquesa dues raimes de paper de mig floret i altre de floret per escriure cartes.

En quant a cens, cada any hauran de portar a casa de la Marquesa, tres polles d’india, tres parells de capons, tres parells de gallines i dues parelles de perdius. També mitja quartera d’olives, si es poden collir en els terrenys arrendats. A més els hi ha de portar un quintar de cànem cada any. A més el dia de dijous sant a l’església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles hauran de donar dos ciris de mitja lliura cadascun i posar-los a cremar en el monument.

Els arrendataris han d’escurar el bullidor i el rec des del molí al de mare. Com que hi ha escassetat de ferro, cap que paguin anualment quatre arroves de ferro.

Quan acabi el temps de l’arrendament han de deixar els molins adobats de nou.

La senyora es reserva per ella o per a qui ella vulgui la casa gran (Palau) amb la cuina contigua i el quarto al costat de la secreta. Les quals seran comunes als que habitaran la casa gran. També la palla que es necessiti pels animals el temps que ella o qui decideixi visqui en la dita casa.

S’obliga la Marquesa, durant el primer any, fer una roda guarnida en el molí de paper d’estrassa.

El pagament per l’arrendament serà de dos mil lliures anuals. Les pagaran d’aquesta forma: Francesc Parladé, designa set-centes lliures; Antoni Boloix, set-centes cinquanta lliures i Miquel Carner conjuntament amb els que s’encarregaran del vi de les vinyes, en Josep Vivó, Ramon Miquel i Ignasi Pujador cinc-centes vint-i-cinc lliures. Es farà en tres pagues iguals anticipades el primer de gener, el de maig i el de setembre. Parladé serà cada paga de dues-centes quaranta-una lliures, tretze sous i quatre diners. Boloix dues-centes cinquanta lliures i Carner cent setanta-cinc lliures. La primera paga serà el gener de 1803. S’hauran d’efectuar amb moneda d’or o plata, res de vales reials.

Els arrendataris hauran de pagar al notari, el salari del present arrendament, el cost del paper segellat i entregar una còpia a la Marquesa.

El preu total serà de vuit mil lliures, a raó de dos mil a l’any. És signat a Barcelona el vint-i-sis de febrer de l’any 1802. Són testimonis l’escrivà de càmera en lo civil Jaume Just i Pere Peres, familiar de la Marquesa. Només és Miquel Carner que no sap escriure i signa altre per ell en el document d’aquest arrendament.

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada