dimarts, 4 de gener de 2022

El Mas Botins de Santa Fe del Penedès (XVI-XIX)

 


El Mas Botins és situat al terme de Santa Fe del Penedès. En tenim referències des del segle XIV. Els propietaris primers van ser els nobles Castellet.

 (http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2021/12/castellet-i-els-castellet.html)

Aquí volem comentar aspectes posteriors del mas des del segle XVI al XIX.

Els Marquès dels Botins (1493-1529)

En la documentació comencem a trobar un Jaume Marquès que viu al mas el 1493. Sembla ser el propietari, anteriorment ho va ser Bartomeu Castellet. Jaume deuria ser noble, ja que alguns propietaris d’altres masies del voltant li han de prestar homenatge, com els del mas Escardó, situat en el mateix terme de Santa Fe del Penedès el 1498, com a vassalls de Jaume Marquès. Sabem que es relaciona amb altres persones nobles  com Francesc Maimó, batlle general de Catalunya, ajudant-lo a reclamar un deute de persones del terme de Santa Fe al batlle general (1505); o cobrant un deute ell mateix de la noble Estefania de Centelles, muller del senyor de la Llacuna  Berenguer de Cervelló de Castre i Pinós (1523). Ja l’any 1523 trobem una última referència d’un Antoni Marquès, que és oriünd del mas dels Botins, però viu a Vilafranca del Penedès. El 1527 el pagès Bartomeu Gili, que viu en el terme de Lavern a Subirats, treballa terres del Mas Botins.

Francesc Torres del mas (1605/07)

El pagès Francesc Torres és el masover del mas durant aquestes tres anys del segle XVII, amb la seva muller Magdalena Bessons. Posteriorment es va traslladar de masover en una altra masia de Terrassola i més endavant en una de la parròquia de Santa Maria de Bellver (Vilobí del Penedès) i també la masia Cases Blanques situada a la parròquia de Santa Margarida (els Monjos).

Els Feixes (1631/43)

El pagès Jaume Feixes és un altre dels masovers que trobem en aquest anys vivint al mas dels Botins. La muller era Elisabet. El 1631 la filla Elisabet signa capítols matrimonials amb el pagès Jaume Morató, masover de la masia d’Espitlles situada a Santa Margarida (els Monjos). Un altre fill de Jaume i Elisabet fou Joan Feixes que el 1643 també viu al mas i aquest any fa capítols matrimonials amb Madrona Sivill  veí de Santa Fe del Penedès. A partir d’aquesta data els trobem vivint en un altre mas de Sant Pere de Castellet al Penedès.

L’hereva Cecilia, senyora del mas (1655)

La viuda Cecilia és hereva del mas i té la senyoria directe del mas i de les terres que formen part de l’heretat. En aquest any el rector de l’església de Santa Fe, Vicens  Puigsec, com a procurador seu, arrenda a parts per cinc anys el mas Botins i les seves terres al pagès Antoni Planes veí de Santa Maria de Bellver (Vilobí del Penedès).

Entre els pactes i condicions hi ha aquells en què el blat i el mestall segolós, haurà de donar-li la cinquena part i els demés grans la sisena. Les fruites i el cànem, excepte les figues, la quarta, l’oli el terç i el vi també la quarta part.

A més Planes haurà de criar un tocino fins a Nadal i li haurà de donar aquest dia i portar-lo, pagant ell les despeses, a casa de la senyora a Barcelona. Per ajudar a la cria de l’animal li donarà una quartera del blat d’espelta.

Planes haurà de conrear les terres de dita heretat bé i degudament a ús i costum de bon pagès durant tot aquest temps. A les terres ermes haurà de sembrar pinyons. Haurà de plantar en les terres dues figueres cada any. Planes pagarà els censos que té dita heretat, que són dues lliures. Haurà de tenir arnes d’abelles i cuidar-les que li donarà la senyora.

Ha de pagar a l’església de Santa Fe quatre quartans de blat de cens.

Els Bas, senyors del mas (1705/1819)

El pagès Jaume Bas l’any 1705 és el propietari del mas Botins. Aquest mateix any fa obres al mas, s’encarrega el mestre d’obres de Puigdàlber, Josep Vias. Entre altres s’arregla el forn per fer pa. També hi participa un fuster per arreglar finestres i portes. Les reformes duren bastants anys, fins el 1723. El ferrer de Sant Quintí de Mediona Josep Almirall és també un dels que intervé. Es posen dos mil tres-centes rajoles per fer l’escala de la cuina i la xemeneia gran.

El 1732 el pagès Francesc Bas, fill de Jaume i Maria Fites del mas Botins, signa capítols amb Maria Ferrer veí de La Granada del Penedès i emparentats amb els Oller del mas Comtal situat al terme d’Avinyonet del Penedès. El pare, el 1744 ja és difunt. L’hereu va ser un altre Francesc Bas. Una filla d’aquest, la Maria Àngela, el 1766, signa capítols amb Tomàs Amat del mas Amat de Sant Sebastià dels Gorgs. Una altra filla, la Marta Bas, els signa el 1774 amb el pagès Miquel Gili de Sant Marti Sarroca. Aquest mateix any el pagès Joan Bas de Puigdàlber, fill d’un altre Joan Bas originari del mas Botins fa capítols amb Maria Oller de Sant Cugat Sesgarrigues.

L’hereva Mara Àngela Bas

El 1788 és hereva del mas Botins la filla de Francesc, Maria Àngela casada amb Tomàs Amat. El tretze de novembre d’aquest any el notari de Vilafranca Bonaventura Vidal davant el mas, proper a la creu de terme de Santa Fe, dicta possessió del mas amb el seu hort i altres edificis i una terra d’un jornal que envolta la casa. Per això, es fan fora els parcers que hi vivien (Josep Lloret i família) i en senyal de possessió obren i tanquen les portes principals, agafen terra i herba i les escampen dient les paraules “...que non solum re sed etiam animo et corpore ...” L’acte es va fer a les cinc del matí.

També es van dirigir (Maria Àngela, Tomàs Amat i el notari) a una terra de la mateixa heretat, que tenia a rabassa morta Pau Colomer de la Pineda, situada en el terme de Sant Martí Sarroca, de tres jornals i van prendre possessió d’aquesta, repetint el mateix ritus. Van repetir el mateix en un bosc situat en el terme de La Granada, al lloc anomenat del Rebollà d’un jornal; una altra situada en el terme d’Avinyonet anomenada la Planeta o Carroles; en un a vinya anomenada les Alsinetes, situada al terme de La Granada; una altra vinya de tres quartons al lloc dit Sagol, en el terme de Vilafranca del Penedès i en un jornal de terra situada al Moli de Vent en el mateix terme de Vilafranca.

Finalment se li va dir al masover del Mas Botins, en Josep Lloret que d’ara endavant el seu senyor seria Tomàs Amat i Maria Àngela Bas i és a ells a qui hauria de pagar cens de parceria.

Jaume Bas del mas dels Botins (1801/1819)

Serà el quatre de febrer de 1801 quan trobem propietari del mas a Jaume Bas hereu i fill de Josep Bas Rafeques. En aquesta data arrenda per cinc anys al sastre de La Granada, de nom Josep Bas (no sabem que sigui familiars) tres jornals de vinya que pertanyen al mas. Estan situats en el lloc anomenat del Mas Bertran, en el terme d’Avinyonet del Penedès. A més també li lloga un jornal i mig de vinya al costat d’aquells altres tres.

Tot i que sembla que el mas Botins continuava essent dels Bas, els Amat hi tenien certs interessos, això sembla deduir-se d’un document de l’any 1866 on es fa saber a tothom que els pagesos Antoni Amat Mulet i Francesc Bas Vallès, tots dos casats i veïns de La Granada, signen una carta de pagament a Bonaventura Bas Bolet de trenta-dos anys, casa, hisendat i veí de Santa Fe de set-cents escuts d’un préstec que van rebre l’any 1865. Els primers, al demanar el préstec, van hipotecar una terra situada al Pou de Glaç, que pertany al Mas Botins.

Fins aquí una mica d’història d’aquest mas que encara està en peu i actualment és un restaurant anomenat: “Els fogons de Mas Botins” situat en el terme de Santa Fe del Penedès.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada