diumenge, 29 d’agost de 2021

Orígens del bisbe Josep Morgades Gili (XVI-XIX)

 

Cap a l'any 1887. el bisbe de Vic, comprà el palau del 
Marquès d'Alfarràs de Vilafranca ara col.legi Sant Ramon.
Escut pastoral del bisbe a la façana 

Josep Morgades i Gili va néixer a Vilafranca del Penedès el nou d’octubre de 1826. Va morir el vuit de gener de 1901 a Barcelona i fou enterrat a Santa Maria de Ripoll. Fou un clergue i activista (diu la Viquipèdia) cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901). Part de la seva biografia es pot llegir navegant per les xarxes.  El que aquí volem comentar és un esbós dels seus orígens.

Els Morgades de Torrelles i del molí (XVI-XVII)

Els avantpassats paterns del bisbe són originaris del poble de Torrelles de Foix, al Penedès, en el mas anomenat de Morgades. El 1548 hi viu Antoni Morgades pare de Joan (difunt) amb la nora Magdalena. Antoni Morgades, fill i hereu, era casat amb Coloma. Un fill d’aquest matrimoni fou Lluís Morgades que el 1593 es casa amb Paula Miret filla d’un blanquer de Vilafranca.

El fill i hereu d’Antoni i Coloma fou Joan Morgades que es casa el  1601 amb Caterina Nadal originaria de Pontons al Penedès. L’any 1602 ja tenim notícies de l’existència del molí de Morgades situat al mateix terme de Torrelles (edifici encara existent, però sense molí i reformat com a masia). El document en qüestió ens diu que Antoni Morgades ven al pagès Joan Mata de Torrelles un censal hipotecant una terra situada en el camí que va del molí de Morgades al mas Laverna de Foix i al mas Iguals.

No serà fins el vint-i-nou de març de 1617 quan Antoni Morgades i  Àngela, pares de Joan, quan li fan donació de la masia de Morgades i del molí fariner que té una mola, la bassa, la resclosa i altres aparells amb la casa construïda al damunt. Hi suma les terres, camps, vinyes, terres ermes, garrigues i altres possessions situades en el terme de Foix. Amb els pactes que ha de pagar a les seves germanes Magdalena i Eulàlia cent lliures per quant es cassin a cadascuna. També haurà de pagar al seus germans Pau, Jaume i Jacint Morgades cinc lliures a cadascú en el moment de les seves noces.

El germà de Joan, Jacint Morgades,  signa capítols matrimonials l’onze d’abril de 1643 amb Àngela Vallès originaria de Vilafranca del Penedès.

Un altre germà, en Jaume,  el 1647 casat amb Caterina eren tots dos difunts. Una filla d’aquest matrimoni, Maria Morgades, signa capítols el tres de març d’aquest any amb Antonii Solà de Torrelles. El mateix dia i any els pacten capítols el seu germà i hereu Jaume Morgades amb Paula Solà de Torrelles. Així es pacten dos matrimonis amb gran patrimoni situat en el terme de Torrelles de Foix. Maria Morgades quedà viuda l’any 1650 i es casa en segones núpcies amb el pagès de Torrelles Joan Guerau.

L'actual casa del molí de Morgades de Torrelles

L’hereu Joan Morgades del molí

Com del molí el trobem molt sovint en la documentació. Era casat amb Magdalena. Madrona, filla de Joan i Magdalena es va casar amb el pagès Pere Torrents de l’Arboçar (Avinyonet del Penedès) el 1676. Un altre fill, l’hereu de nom també Joan, es va casar el 1677 amb Maria Guasch originaria del mas Albareda del terme de Torrelles de Foix. L’acte es va celebra en el mateix mas de l’Albareda. Una germana, Maria Àngela, amb un Antoni Solà el 1682 ( un altre Solà de Torrelles). Un altre germà, en Josep Morgades, es va casar el 1700 a l’església de la Bleda (Sant Martí Sarroca) amb Raimunda Soler originaria de Santa Margarida (dels Monjos). Encara una altra filla del Joan Morgades del molí era Magdalena que es casà el 1709 amb Josep Vendrell de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès), quan els pares eren ja difunts.

Creiem que aquests matrimonis amb persones fora del terme de Foix va fer que l’heretat de la casa Morgades i el molí passés a mans de Jaume Morgades Solà, nét del Joan Morgades del molí.

Els Morgades de Torrelles i del molí (XVIII)

L’hereu Jaume Morgades Solà, fill de Jaume i Paula, pacta capítols matrimonials el vuit de juliol de l’any 1703 amb Madrona Escuder Vallès originària de Subirats, ara vivint a Santa Maria de Bellver (Vilobí del Penedès) filla de Josep i Teresa.

El 1741 es casa el pagès Joan Morgades de Torrelles fill del pagès Jaume i Madrona Escuder amb Margarida Galofré Barceló filla del pagès Pere del Montmell del Penedès i Margarida Barceló.

El 1769 Jaume Morgades Galofré de Torrelles es va casar amb Madrona Ferrer Giró originaria de La Llacuna del Penedès. Va ser l’hereu del mas i del moli.

El 1775 Joan Morgades Galofré es casa amb Madrona Albornar Alcover a Vilafranca del Penedès.

Deuria ser entre la meitat d’aquest final de segle XVIII quan els pares, en Joan Morgades Escuder i Margarida Galofré Barceló passen a viure a Vilafranca al carrer de la Parellada conjuntament amb els fills Joan i Madrona Albornar Alcover. La casa pertanyia als Alcover.

Els Morgades de Vilafranca del Penedès (XIX)

El primer fill de Joan i Madrona, nascut a Vilafranca del Penedès, fou en Magí Morgades Albornar que es va casar amb Manuela Blanch Graells de Vilafranca el 1803. En segones núpcies el 1810 es va casar amb Antonia Salvany Capdevila de Vilafranca. El germà Antoni Morgades Albornar es va casar amb Josefa Gili Nin, també de Vilafranca el 1821.

El testament d’Antoni fou redactat el 1865 a l’edat de seixanta-set anys. Entre els marmessors és el fill, el bisbe Josep Morgades Gili. Altres germans del bisbe foren Jaume, Antonia casada amb Joan Bargunyó Serrat, Engràcia Concepció casada amb el confiter Josep Marcer Raventós originari de Jafra (Olivella, al Penedès),  Magí casat amb Maria de la Concepció Mestres el 1860, Josefa casada amb Ignasi Torner i Antoni Morgades Gili que es va casar amb Alberta Baltà Baltà de Vilafranca.

Antoni Morgades Gili (propietari)

Durant els últims anys del segle XIX el germà del bisbe, Antoni era propietari de diferents patrimonis al Penedès i fora de la comarca. Sabem que l’any 1878 a l’edat de cinquanta-tres anys anomena procuradors a Madrid, aspecte que ens fa pensar en què tenia negocis en aquesta ciutat. Va ser procurador de les monges carmelites de Vilafranca administrant-li tots els seus béns patrimonials que van deixar abans d’entrar en el convent. Aquest poder de procura de les monges li van fer ampliar el seu patrimoni quan, una monja, li ven propietats situades en el terme de Castellví de la Marca, concretament els masos Tetas i la Puça.

Estava casat amb Alberta Baltà Baltà filla de Josep Baltà Ferrer i Josefa Baltà Urgellés de la nissaga del Palau Baltà existent a Vilafranca, al costat de l’església de Santa Maria. Era propietari de la casa situada a la Rambla de Sant Francesc número quinze de Vilafranca (actualment casa catalogada com la Casa Serdà Vallès, ja que va passar a ser propietària la filla Josefa Morgades Baltà casada amb Josep Sardà Vallès de Fontrubí).

El testament el redacta l’any 1868 quant tenia quaranta-quatre anys. Un dels seus marmessors era el seu germà, el bisbe Josep Morgades Gili, també hi és el seu germà polític, l’advocat Antoni Baltà Baltà, que va estudiar dret a la Universitat de Madrid. La seva tesis doctoral llegida el 1857 duia per títol el “ El Derecho en el Feudalismo”.

El confiter Marcer – Morgades

El testament del confiter Josep Marcer Raventós, cunyat del bisbe, també l’anomena com a marmessor el 1881. Ja abans, el 1858 el bisbe va ser qui va celebrar el casament. Un fill del matrimoni de Josep Marcer Raventós i Engracia Morgades Gili, el també confiter, Mariano Marcer Morgades es va casar el 1883 amb Maria de l’Assumpció Bargunyó Morgades, cosina seva, filla d’Antonia Morgades Gili i Joan Bargunyó Serrat.

Acabo aquí aquest fragment dels orígens del bisbe Josep Morgades Gili, nascut a Vilafranca del Penedès però de família originaria de Torrelles de Foix.

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada