Una visita pastoral (1843)

 

Una visita pastoral és la que realitza un bisbe a les parròquies de la seva diòcesis. El bisbe té trobades amb el clergat, els religiosos i les persones laiques per convèncer-les de tenir una vida de pràctica cristiana i examina i valora les esglésies i/o instruments dedicats al servei pastoral.

Volem deixar constància de la visita que va fer el prelat domèstic, bisbe de Barcelona, Pere Martínez de San Martín el dia cinc de maig de l’any 1843 al deganat del Penedès.

En la introducció de la visita ens diu que : “...por no haberle sido possible verificarlo hasta ahora por motivo de la guerra civil que felizmente ha acabado... y de las ocurrències públicas que han tenido lugar en este Principado, determino procedir a la santa visita de las Iglesias...”. Es refereix als aldarulls que es van succeir a Catalunya entre els anys 1835 i 1843 que van provocar la transformació liberal del sistema polític absolutista.

El matí del dia cinc el bisbe va marxar del palau episcopal de Barcelona per a dirigir-se a Vilafranca del Penedès. El va sortir a rebre el capellà Josep Ferrer de l’església de Santa Maria de Vilafranca molt abans, en el lloc de Vallirana. A les portes de Vilafranca fou rebut pel vicari i de tota la comunitat de preveres de la mateixa església, precedits per la música de la Milícia Nacional ( la Milícia eren grup de ciutadans armats que restablien l’ordre a la vila) i de molta gent amb demostracions d’alegria. Fou conduit fins la casa del degà del Penedès. Fou organitzat, de seguida, una comissió per l’ajuntament constitucional i altres autoritats de la vila on es va acordar que la visita començaria a l’endemà a les deu del matí.

Visita a l’església de Santa Maria

El dissabte sis de maig, a les deu del matí, el senyor bisbe amb processó, com preveu el pontificat romà i el ritual de la diòcesis, es dirigeix des de la casa del degà, on va dormir-hi, fins l’església de Santa Maria de Vilafranca. En el presbiteri troba format la comissió de l’ajuntament. El bisbe llegeix en veu alta l’edicte instructiu i preventiu de la visita. Es canten els responsoris al peu de l’altar i en el cementiri en sufragi de les ànimes dels difunts, que el va trobar decent, situat davant de l’església. Les fonts baptismals també estaven decents igual que els vasos dels sants olis i tot el necessari per l’administració dels sagraments.

Va veure els altars. Estaven bastant nets i amb les tovalloles adequades. Tot amb la higiene necessària. Va passar a la sagristia que estava ben prevista de vasos sagrats i ornaments pel culte diví.

Va veure els llibres parroquials. En el de baptismes va comentar que hi havia espais en blanc, alguns eren afegits i altres tatxats i no seguia la reial ordre del 1/12/1837 pel que mana que s’evitessin borradures i si de cas al peu de la partida s’hauria d’explicar el perquè. Ordena que en lo successiu es faci així i les signi el vicari corresponent, que es deixi la distància de mig pam de marge en l’exterior dels fulls i que no quedés cap full en blanc. En el llibre de desposoris o casaments va veure els mateixos errors i mana el mateix. També en el d’òbits i el de l’administració de les ànimes hi veié els mateixos defectes. Va escriure un decret per tots els llibres anotant com havia de ser l’escriptura correcte. També va ordenar al vicari perpetuo descobrís els cognoms  que faltaven en els llibres i els escrigués en els llocs corresponents.

El bisbe ordena que dins de vuit dies es presenti el llibre de les obres, ja que no se li ha donat.  Aquell en què s’escriu el que ha cobrat i s’ha invertit a favor de l’església i les reunions per decidir-ho.

Altars

El bisbe prohibeix celebracions qualsevol cerimònia religiosa en dos altars de l’església. Aquells que són a la invocació de Sant Jacint i Santa Teresa que estan situats molts propers a l’entrada per la porta principal posant multa al prevere que ho faci.

En quant a l’altar de Sant Josep ha vist que hi ha una figura que desvirtua tota la decoració de l’altar, coneguda pel diable de les ampolles (podria haver estat un basilisc, una bèstia semblant a la serp que es matava donant-li un mirall, d’aquí el nom d’ampolles, de vidre). El bisbe mana que es canviï la figura per una altra imatge més adient a l’altar.

Capelles públiques

Situades en el mateix terme de Vilafranca del Penedès hi ha les capelles públiques següents: La de la Santíssima Trinitat (situada al carrer de la Font), que és visitada i aprovada. La de l’hospital de propietat comuna, és visitada i aprovada (al carrer de Sant Pere). La de Nostra Senyora dels Socors (actualment la capella de Sant Pelegrí, situada a la Plaça de Sant Jaume I), propietat de l’Ajuntament, és visitada i aprovada. La de Sant Pau (situada a la muntanya de Sant Pau). Propietat de l’Ajuntament, és visitada i aprovada. La de Nostra Senyora de Montserrat (situada al carrer Montserrat). Propietat de Pau Vani. És visitada i aprovada. La de Sant Joan (al carrer de Sant Joan). Propietat de l’extingida orde de Sant Joan. Visitada i aprovada. La de Nostra Senyora dels Dolors (a la plaça Jaume I). Propietat de la congregació d’aquest nom. Fou Visitada i aprovada.

La comunitat de preveres de Santa Maria

El bisbe signa un decret general per tota la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria per informar-los de les queixes, també donades a l’Ajuntament de Vilafranca, perquè regni la pau i la satisfacció de les seves ànimes, ordena:

Que el vicari Josep Janer i tots els successius tinguin en compte les consideracions i atencions que li son degudes, donant sempre la seva presidència en tots els actes i funcions eclesiàstiques.

Que el prevere beneficiat, procurador general d’herències, continuï convocant les juntes de la comunitat, presidint-les el vicari. En totes elles tots els preveres hauran de seure per ordre d’antiguitat, decidint tots els assumptes amb votació. En cas d’empat el vicari haurà de fer valdre el seu vot particular.

La comunitat de preveres, en tots els seus llibres i llibretes, han d’anotar el nom del vicari de l’any corrent, ara el del senyor Josep Janer.

Per ser incompatible el treball del ministeri del diaca (el que ajuda al prevere beneficiat) amb el compliment dels deures que li pertanyen al vicari, decreta la desaparició d’aquesta funció, però recauran les mateixes funcions en un membre de la comunitat que serà escollit cada any que no cobrarà, com ara, si ho feia el diaca.

També els deures, drets i obligacions que fins ara tenia el vicari, de portar el sagrari de l’altar i altres objectes sagrats a les processons, ordena que passi a complir-lo la comunitat de preveres. Igualment el cantar de les misses, enterraments, novenes i cap d’any sigui tot a càrrec de la mateixa comunitat.

Els oficis d’animers (que captaven per les ànimes del purgatori) i els llevadors (que portaven els comptes de les caritats) queden suprimits i les funcions el portarà un sol prevere. Si de cas, la comunitat escollirà cada any un altre prevere perquè l’ajudi, anomenat caritatiu segon.

Si faltés algun prevere en alguna d’aquests últims deures pot encarregar-se als escolans de l’església.

Finalment ordena al prevere Marià Seguí Rubió primicer, a qui encarrega que faci respectar i complir tots els manaments que s’han exposat en aquesta visita pastoral.

Ordena el bisbe que la comunitat escolli un individu amb el nom d’apuntador, que registrarà les faltes en el cor dels preveres.

Caldrà que en el cor es faci una llista de les misses i funcions que s’han de celebrar al dia següent, apuntant l’hora,  el nom dels preveres que les hauran de fer, així com el curs de es processions, les espelmes del santíssim sagrament i els preveres malalts.

A causa d’estar poc servida i custodiada l’església demana que es posi un acòlit (un clergue que el confereixin per un servei) amb l’obligació d’obrir i tancar les portes de l’església, exercir al vicari en l’administració dels sagraments i a la comunitat en misses i funcions al culte diví i assenyalar les trucades d’hora, tocant per espai de quart d’hora abans de cada celebració la campana que es designi. L’acòlit rebrà seixanta lliures que la comunitat li pagarà cada any.

Mana també que la comunitat disposi que tots celebrin el sant sacrifici de la missa en les hores en que els fidels puguin ser-hi en comoditat, la primera a les nou i l’última a les dotze. I que no hi hagi cap queixa per part de l’Ajuntament per no celebrar-les a les hores descrites.

Finalment confirma els decrets dels seus predecessors, amb assistència de tots els preveres i representats de l’Ajuntament.

Va llegir el decret de l’administració de la confraria del Roser i obliga als seus administradors a donar compte de les entrades i sortides anotant-les totes en el llibre que hi ha al respecte. No n’hi havia cap d’anotada.

Els preveres

Seguidament es fa una llista dels vint preveres seglars actuals: Marià Baltà, fou ordenat el 13/6/1835; Joan Vidal (9/4/1796); Marià Seguí Rubió (20/12/1802); Joan Morgades (23/9/1805); Jaume Janer (18/3/1810); Josep Ferrer (23/12/1810); Joan Riba /25/4/1810); Pau Peret (3/11/1811); Joan Gili (impossibilitat, 21/9/1806); Francesc Capdevila amb títol de confessor (3/11/1811); Vicens Mañoses (25/12/1817); Agustí Baltà (20/12/1817); Josep Antoni Solà (22/9/1798); Pau Gili (23/9/1828); Marià Segui Güell (8/6/1831); Pau Seguí (27/12/1832); Antoni Albornà (16/4/1833); Agustí Blanch (23/3/1833); Ignasi Gili (24/12/1835); Miquel Baltà (18/9/1841).

Dels preveres hi ha set enclaustrats: Pere Anton Icart, franciscà (18/12/1802); Magí Vidal, franciscà (7/3/1807); Josep Soler, franciscà (22/12/1810); Benito Sivellà, caputxí (12/4/1819); Jaume Claramunt, caputxí (7/3/1821); Josep Bonet, caputxí (13/6/1829); Jocund Torre (21/12/1831).

Confraries, causes pies, oratoris i altres

Es fa entrega, al bisbe, de l’estat de les confraries  i germandats, causes pies, capelles i oratoris que són establertes en la present parròquia de Vilafranca del Penedès.

En quant a les causes pies el deganat del Penedès és administrador d’una causa pia fundada pel prevere Fèlix Nin. D’una pensió de dos-cents seixanta reals. El capellà Fito és administrador d’una causa pia fundada pel prevere Pau Balaguer. D’una pensió de seixanta rals. El producte d’aquesta causa pia serveix per col·locar donzelles a matrimoni espiritual i s’executa entre les parròquies de Vilafranca, La Granada i les Cabanyes. Es treuen i s’escull dos cada any en sort i s’entreguen tres-cents rals, a cadascuna de les dues parròquies.

En quant a confraries hi ha la de Sant Josep. Els administradors són Josep Ballester, Pere Colomer, Pau Galofré i Bonaventura Feliu. La de Sant Miquel. Els administradors són Joan Jornet, Baltasar Güell, Josep Antoni Guasch, Josep Julià i Jaume Gili. La de Sant Lluc, ad: Fèlix Raventós, Josep Alegret i Josep Parlader. La de les ànimes, ad: són Fèlix Claramunt, Francesc Borràs, Fèlix Pujol i Antoni Baltà. La de Santa Maria, ad: Fèlix Claramunt, Manuel Pasqual, Pau Carbó i Josep Queraltó. La de la Bona mort, ad: Josep Guinovart, Josep Olivella...la capella del Roser, ad: Joan Trius, Esteve Romagosa, Francesc LLeonart, Joan Juliachs i el prevere Antoni Albornar. La de Sant Antoni, ad: Joan Rovira, Andreu Girona i Jocund Joan Domingo. La de Sant Agustí i Sant Bernardí, ad: Pau Boada, Fèlix Juliachs, Salvador Alemany i Josep Riba i la de Sant Jacint, ad: Josep Parera, Jacint Parera, Antoni Girona i Francesc Miró. Totes son presents gràcies a rendes, censals o almoines.

Inventari dels vasos sagrats i ornaments que hi ha en les esglésies d’aquesta parròquia de Vilafranca del Penedès.

En la sagristia major: dos globus petits de plata i tres calzes. Roba blanca: vuit amits (llenç blanc que el sacerdot es posa sobre les espatlles, per celebrar els oficis divins), catorze albes (vestidura amb mànigues, usada per fer missa), nou cíngols (cinyell, especialment cordó de seda o de lli amb una borla a cada cap amb què el sacerdot se cenyeix l’alba), i sis corporals (el sacerdot l’estén damunt l’altar per posar-hi el calze i l’hòstia). Ornaments: un vestit de llana, un de vermell, dos tapissos, un damàs, un de violat, un de verd, un de pèl negre, un damàs negre i un altre de blanc.

Ornaments de les dues petites sagristies de la comunitat. Cinc vasos sagrats vit tapissos, quatre damassos, quatre de verds i quatre de negre. Roba blanca: vint amits, dotze albes, vuit cíngols i vint corporals.

En l’església de la Trinitat: tres vasos sagrats i dos copons (copes per guardar-hi les hòsties). Damassos, dos negres i tres inservibles. Sis amits, quatre albes, una tovallola i quatre corporals.

A l’hospital de Nostra Senyora dels Socors: un calze, un damàs blanc i tres albes.

A l’ermita de Sant Pau: tot l’ornament per celebrar missa.

A la casa de Montserrat: és a càrrec de les monges. La capella de Sant Joan: està a càrrec de l’administrador de rendes de Vilafranca, per ser de la orde de Sant Joan.

Oratoris privats

Un oratori situat a la casa del propietari Joan Morgades Blanch, al carrer de la Parellada. Altre a la casa del senyor degà. Un a casa d’un altre Morgades (molt probablement el de la casa del bisbe Morgades Gili). L’oratori de la casa de la baronessa de Querol (Rosa Amat), que pertanyia al convent de pares dominics, situat a la parròquia de Santa Margarita i els Monjos, l’anomenat castell de Sant Raimon de Penyafort. Es diu que en aquesta parròquia hi viuen cent-quaranta veïns.

Així acaba el resum de la visita del bisbe de Barcelona a la parròquia i deganat de Vilafranca del Penedès, El signa el set de maig de l’any 1843 el capellà Josep Janer de l’església de Santa Maria.