Monges i notes del convent del Carme o de les carmelites descalces de Vilafranca del Penedès (Segle XVII al XX)

En un altre anterior article, en aquest mateix blog, vam dir que el convent del Carme o de les carmelites descalces, situat al carrer de la Font de Vilafranca del Penedès, que ocupava l’actual solar on és edificat l’escola Dr. Estalella i Graells, el va fundar la noble Isabel d’ Aiguaviva.

Els seus dos testaments, el primer de l’any 1636 i el segon de l’any 1644 ens ho confirma d’una forma evident: 
https://historiesdevila.blogspot.com/2018/12/els-senyors-daiguaviva-segles-xvixvii.html

En aquest article volem deixar constància d’algunes de les monges que van estar-hi allotjades i les famílies de qui eren originàries en diferents anys, des de l’any 1644 fins l’any 1935. Entre aquests anys, segurament hi haurà més documents que ens ampliarien aquesta dades, només voldria que es conegué quines monges he anat trobant amb els documents que he vist i llegit durant aquests anys. La història complerta d’aquest convent/monestir encara estar per fer tot i que algun llibre es pot trobar al mercat.

Les monges carmelites descalces són un ordre religiós catòlic, de tipus mendicant. Les seves membres són monges, religioses de vots solemnes, i constitueixen el segon orde (el femení) de l’Orde dels Carmelites Descalços. L’orde fou establert el 1593, a partir de la reforma de l’Ordre del Carme que van dur a terme Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu.

El primer convent català de carmelites descalces, monges de clausura, va ser fundat a Barcelona el 1588 per un grup de monges provinents del de Pamplona, encapçalades per la castellana Caterina de Crist. Quan ingressaven al convent el seu cognom desapareix per donar par a un cognom relacionat amb sants, la verge Maria o Crist.

Testaments de monges (segle XVII-XIX)

Els testaments, abans de professar la Regla, les monges l’havien de dictar al notari. Acostumaven a escriure’s en la reixa del parlador del convent, a l’altra banda el notari que l’escoltava i l’escrivia i dos testimonis.

El tres de febrer de l’any 1644 la monja Magdalena Sant Jeroni, a partir del testament, sabem que la seva germana es diu Maria casada amb Gabriel Gatell. D’aquests mateixos anys trobem un Gabriel Gatell que és de Banyeres del Penedès. Podria ser d’aquest família, que era d’origen noble. Magdalena anomena hereu al convent del Carme. No especifica absolutament res no de béns ni de diners. Els testimonis són dos pagesos.

El quatre de febrer del mateix any, trobem el testament de la monja Paula de Crist que encara no professa la Regla. El testament ens diu que abans d’entrar al convent es deia Paula i era viuda de Pere Pau Berenguer, que fou notari de Barcelona. Era filla de Peiró de Barcelona. Un testament curt sense especificar tampoc béns de cap classe. Els testimonis són un prevere i el mateix pagès anterior.

El catorze de maig de l’any 1645 és la monja Jerònima del Santíssim Sagrament, que tampoc encara no professa la Regla qui dicta el testament. En aquest s’escriu: “...quan estava en lo món se anomenava Jerònima, viuda de del blanquer Jeroni Ferrer de Vilafranca, i era filla del pagès Joan Mitjans de l’Arboç i Eulàlia...”

Ella desitjant professar la Regla, deix escrit en el testament, que es pagui al convent 177 lliures a compte de les 423 que va dir donar per poder ingressar. S’escriu davant la presència de la vicaria del convent i els testimonis d’un paraire i del burgès de Vilafranca Gaspar Palau.

El tretze de maig del mateix any 1645 és Jerònima de la Concepció, que tampoc professa encara la Regla, qui fa testament: “..se anomenava Jerònima Cabrera, viuda del cavaller i noble Miquel Salvador i de Aspre de Barcelona, filla del donzell Jeroni de Cabrera i Jerònima de Barcelona...”. Afegeix en el testament que dels seus pares, en el seu nom, té un túmul en l’església del Pi de Barcelona i que ara el traspassa al seu sogre Salvador de Ascomar. El testimoni és el frare franciscà de Vilafranca, Bartomeu Marti.

La relació dels nobles Salvador en el convent del Carme va ser molt seguida a partir d’aquest moment. Parlar d’aquesta família donaria per un altre capítol en aquest blog o per un llibre. Uns exemples, serien el del testament de Francesca Tort viuda del noble Josep Salvador que dóna diferents deixes al convent l’any 1721, i també mana celebrar-hi misses per la seva ànima. O també el testament del cavaller – donzell Pau de Salvador Gual, que a l’any 1733, demana celebrar quinze aniversaris per les monges carmelites per la seva ànima.

El divuit d’agost de l’any 1733 es signa el testament de la religiosa novícia Marianna Batlle Almirall, ingressada en el convent del Carme. És natural de Cubelles, filla del pagès Pere Batlle i Maria Almirall, tots dos de Cubelles.

Ens diu el document que ,amb el permís de la reverend mare priora del convent, en lo locutori junt amb el notari i els testimonis, dicta lo següent: “...per quant encara no ha passat lo any del seu ingrés en dita religió, de tal manera no he fet en ella professió, ans bé em trobo en estat de emitir-la o deixar-la de emitir, quedant a mon àrbitre voluntat, en lo qual estat tan de dret canònic com civil, me es lícit i permès testar, el que reconec molt útil i convenient, a fi que en lo esdevenidor sobre els meus béns i drets no se originin plets i controvèrsies per persona alguna, i així be pugui jo continuar en dita religió professar en ella com confio, i oblidada de totes les coses del món, dedicar-me a les celestials i servir a Déu nostre senyor, per tant antes de emitir dita professió, volen disposar de mos bens temporals per millor alcansar los espirituals, ordeno el present testament...” Demana ser enterrada en el convent, a on s’acostuma a enterrar a les religioses. Deix al convent deu sous. Anomena hereu universal de tots els seus béns “temporals” al seu germà, el pagès Pere Batlle Almirall de Cubelles. Els testimonis són dos preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

Els Morgades

El trenta de novembre de l’any 1823 es troba el testament de la religiosa Maria de la Mercè Morgades, que és novícia, anomenada al convent com Maria de la Mercè de Sant Joan. És natural de Castellví de la Marca, filla de Joan Morgades i Maria Soler de la casa Morgades del dit terme.

Amb la mateixa introducció que hem esmentat en l’anterior testament i també de ser enterrada en el convent, deix a tres germanes seves, Caterina, Josefa i Raimunda noranta lliures a cadascuna. Aquests diners s’han de treure d’uns vals reials que l’advocat de Sitges Pere Anton Soler, oncle seu, que sumen 375 lliures. El que sobri vol que es celebri un aniversari per la seva mort en l’església del convent del Carme.

També deix a les tres germans una terra situada a Sant Julià, repartida entre les tres. Les anomena hereves universals. No s’anomenen els testimonis.

El vint-i-set de gener de 1862 dicta el testament la monja Caietana dels Dolors en el Segle Montaner i Morgades, filla d’Andreu Montaner i Gertrudis. Fa deixes a la seva germana, també monja en el mateix convent, Francesca de San José en el Siglo Miracle, setze duros, en atenció al seu estat de pobresa.

Anomena hereva universal a la monja Llúcia de Santa Teresa en el Siglo Cantó i Collet i si ella es morís a la, també monja del convent, Lluïsa de Sant Joan en el Segle Díaz i Blanc.

La primera de nom Llúcia era natural de Sant Andreu del Far. Quan rep la notícia de que serà hereva de Caietana, anomena procuradors als propietaris de Vilafranca Antoni Morgades Albornar i al fill d’aquest Antoni Morgades Gili, pare i germà de Josep Morgades i Gili, bisbe de Vic, fundador de la congregació de les germanes carmelites de Sant Josep de Barcelona.

L’any 1876 trobem que el dit Antoni Morgades Gili és l’encarregat de les possessions del convent de les carmelites descalces de Vilafranca. És qui enumera els béns de que disposa el convent. Ens diu que tenen un convent amb les seves corresponents esglésies i un hort al darrera envoltat de parets. El seu nom és Carmelites. Està situat al carrer del Carme número 1. Disposa d’un pis i golfes. La seva superfície és de 1257 metres quadrats incloses les esglésies i la casa del sagristà. L’hort té 1020 metres quadrats. Limita a la dreta amb el carrer de la Font, a l’esquerra amb el carrer de Puigmoltó i a l’esquena amb la casa d’Agustí Alemany.

Importància del convent

El dotze d’octubre de l’any 1681 es presenten al convent els personatges següents: el metge de Vilafranca Gaspar Esteve, el burgès Bartomeu , el comissari del Sant Ofici de la Inquisició  Rafael Morgades, els preveres de l’església de Santa Maria Pau Coli i Francesc Salvador i el frare Marti Serra, religiós calçat. Tots junts es troben en la part del convent, que és on hi ha els confessors de les monges carmelites, que eren els dits preveres.

Es requereix al notari que prengui acte de les paraules que es diran. El tal Bartomeu burgès es dirigeix  al comissari Morgades i diu: “...senyor comissari Morgades, jo en dies passats, devia ser els últims dies de setembre, vaig tenir algunes raons amb el candeler de cera Josep Morgades de Vilafranca, i estant amb colera, li digué que era un jueu i altres paraules semblants. Les tals paraules no les vaig dir perquè les creia sinó van ser dites pel meu estat colèric que tenia. i que em penedeixo d’haver-les dit i demano perdó al dit Morgades i a la seva família, ja que són bons cristians, sense raça ni hi conec cap infàmia feta per ell i la seva família...”. El lloc on va fer aquesta promesa va ser el convent, la importància d’aquest lloc era evident en aquella època.

Un altre exemple de la importància, sobretot religiosa, que tenia el convent del Carme a Vilafranca i a fora és el document de l’any 1905 quan el notari acompanyant de testimonis es dirigeixen al locutori del convent. Hi són presents les monges Carme del Sant Sagrament en el Segle, Maria Bonet i Mainner i Assumpció de la Santíssima Trinitat en el Segle i Maria Galimany Massana com a priora, com a representació del convent; el reverend Joan Badia Capdevila degà del Penedès, el prevere Francesc Escofet Vidal i el propietari Antoni Miró Quer, com a marmessors i hereus de confiança del reverend Ramon Bonet Guell.

Per una altra part es presenten el mnatrimoni Josep Vidal Gual i Montserrat Bonet Forment, veïns de Barcelona. Actuant aquest primer, com apoderat de Simó Bonet Guell que viu al Brasil, natural de Vilafranca del Penedès.

La trobada només es per anomenar nous procuradors per l’herència de Ramon Bonet Guell i que passi en profit de la dona Montserrat Bonet Forment.

Josep Morgades Gili- Bisbe de Vic

Noms de monges (1807)

L’u d’agost d’aquest any trobem el nom de les monges del convent de carmelites descalces, són els següents: la priora Rita de la Sacra Família; la sub-priora Antonia del Cor de Jesús; la clavaria (tresorera)Teresa de Nostra Senyora dels Àngels; Petronil·la de santa Ana; Gertrudis de Sant Caietà; Maria Teresa de Sant Josep; Maria Àngela de la Concepció; Rosa de Sant Bonaventura; Eulalia de Sant Simó; Alberta de Sant Àngel; Miquela de Santa Maria; Magdalena de París; Maria Josefa de Nostra Senyora del Roser; Maria de la Concepció; Rita de Santa Teresa; Mariana de Jesús; Antonia de la Concepció. Totes estan congregades a toc de campana al locutori, situat a la part de dalt del convent.

Trasllat del cementiri (1834-1935)

L’any 1834 el convent de les monges carmelites rep una carta de la comissió del cementiri de Vilafranca, demanant que es digui quantes sepultures hi ha en el dit convent, ja que s’han de traslladar d’un moment o altre al nou cementiri rural que s’està construint (l’actual cementiri).

La resposta del convent és que hi ha sis sepultures: quatre de propietat particular, dues d’aquestes de la casa Nin, dues de la casa Morgades i dues de la casa de Salvador. Sabem que l’any 1747 el burgès de Vilafranca, l’advocat Francesc Nin i Soler, fill de l’advocat Josep Nin Llorens, també burgès de Vilafranca i de Francesca Soler, en el seu testament, demana ser enterrat en l’església del convent de les monges carmelites.

La mateixa Francesca Soler, filla del burgès Josep Soler i Maria, ordena també el 1760 ser enterrada en el mateix lloc. O també la muller del primer, Magdalena Llagostera, que el 1796 dicta també ser enterrada en el vas o sepultura on hi ha el seu marit i vestida amb l’hàbit dels Dolors.

En quant als Morgades el 1823, la religiosa Maria de la Mercè Morgades, en el seu testament (com ja hem dit) demana ser enterrada en el convent. Anteriorment i en el segle XVII molt probablement ja hi havia altres Morgades, com els del conflicte que hem exposat anteriorment.

El 1862 sabem del propietari Antoni Morgades Albornar i el fill Antoni Morgades Gili, són família de la monja Caietana dels Dolors i del Segle Montané Morgades del convent. També família dels anteriors. I ja hem parlat del fill del primer Josep Morgades Gili, bisbe de Vic.

I dels Salvador ja també hem anomenat una monja, filla dels nobles Salvador. L’any 1727 el testament de Mariana Bosch, viuda del capità Pau Barlet, dicta voler ser enterrada el lloc on estan enterrats la família Salvador, en la dita església del convent.

Finalment el convent en la resposta diu: “...ignoramos, si existe alguna de la familia de esta última casa (la de Salvador)..las dos restantes son comunes para sepultar a los que tienen devocion de efectuarlo en dicha iglesia...dentro del recinto de este convento no hay otra que la privativa para las monjas que tenemos dentro de la misma clausura...ni las hay de hermandades, cofradias, gremios ni otras corporaciones...Dios guarde, Vilafranca, tretze de novembre de 1834. Firma la priora Maria Anna de Jesús.

L'actual convent del Carme a Vilafranca 

L’any 1935 el convent envia una carta a l’Ajuntament amb aquestes paraules: “...esta comunidad, que desde hace tempo immemorial viene gozando en este convento de cementerio de caracter privado o panteon para enterramiento exclusivo de las religiosas pertenecientes a la misma, desea y pide...segun ley de cementerios municipales del 8/4/1933, publicada en la Gaceta de Madrid, en haberse reconocido tal favor a la comunidades religiosas...conservar su situación jurídica por lo que respecta a la aplicación y a la conservación de su cementerio de caracter privado, eso es el panteón de que goza la comunidad, a cuyo efecto y reconocimiento tiene el honor de remitir la lista de religiosas que formaban parte de la comunidad i les que encara en formen part...11 de juny de 1935. Signa la priora Maria Providència de Santa Anna. Seguidament el nom de les monges, el seu origen, l’edat i el dia que moriren:

Germana Josefa del Sdo. C. de M. en el Segle. De nom Teresa Sivill Casanellas, natural de Sant Jaume dels Domenys. 88 anys. En religió 60 anys. Difunta el 30/10/1932.

En residencia: Maria Assumpció de la Senyora Trinitat en el Segle. De nom Maria Galimany Massana, natural de Fontrubí. 80 anys. En religió 58.

Ramona del Sdo. C. de Jesús en el Segle. Josefa Salvà Gili, natural de Sant Martí Sarroca. 76 anys. En religió 54 anys.

Pilar de Sant Rafael del Segle. Rafaela Aragonès Siurana, natural de Fórnoles (Teruel). 64 anys. En religió 42.

Mercedes del Espiritu Santo del Segle. Concepció Calaf Miracle, natural de la Bonastre. 60 anys. En religió 40.

Rosalia del P. de Maria del Segle. Rosalia Janer Farran, natural de la Bisbal del Penedès. 65 anys. En religió 41 anys.

Joaquina de Sant Albert del Segle. Ramona Gual Arnan, natural de Sant Pere de Riudebitlles. 65 anys. En religió 37.

Magdalena de Sant Ignasi del Segle. Teresa Artigas Monsalvatge, natural d’Olot. 67 anys. En religió 34.

Providència de Santa Anna del Segle. Mercedes Baroca Ferrerons, natural de Valls. 55 anys. En religió 34.

Montserrat de Santa Rita del Segle. Concepció Massana Rovira, natural de Sant Pau d’Ordal. 44 anys. En religió 24 anys.

Soledad de la Creu del Segle. Maria Junyent Girona, natural de Vilafranca. 43 anys. En religió 23.

Carme de Jesús del Segle. Anna Barberà, natural de Barcelona. 36 anys. En religió 12 anys.

Teresa de Sant Josep del Segle. Josefa Riu Culubret, natural de Calonge (Girona). 36 anys. En religió deu anys.

Àngela de Sant Ciril del Segle. Paula Mas Busquet, natural d’Avinyonet del Penedes. 37 anys. En religió nou anys.

Empar de Cristo Rey del Segle. Empar Rodríguez Caballero, natural de Sevilla. 43 anys. En religió sis anys.  

Coristes (cantants al cor): Remei de Sant Angelo del Segle. Remedio Gotti Sanromà, natural de Barcelona. 80 anys. En religió 55 anys.

Dolors de Sant Elias del Segle. Maria Pairó Dorca, natural de Ridaura (Girona). 54 anys. En religió 29.

Esperança de Sant Eliseu del Segle. Maria Cuch Vilalta, natural de Villalba. 42 anys. En religió dinou anys.

Maria de Sant Joaquim del Segle. Joaquina Guillaumes Piferrer, natural de Figueres. 43 anys. En religió deu anys.

Acaba l’escrit amb la paraula Obediència. Signa la priora Providència de Santa Anna.

Fins aquí unes dades que recull un tros de vida d’aquest convent. L’edifici va passar a mans municipals, el 1848 fou destruït. Pel primer terç del segle XX es restaurà de nou però fou saquejat i enderrocat el 1936. Un cop van poder tornar a Vilafranca, van passar per diversos llocs i ara el monestir es troba fora de la ciutat, a la carretera que va a Sant Martí Sarroca i Pontons, a la falda de la muntanya de Sant Pau.