 |
| Vilafranca del Conflent |
Durant el segle
XVI van venir molts francesos al Penedès, la majoria immigraven d’Occitània.
Molts d’ells es van casar amb gent del Penedès.
Sobre aquesta
emigració s’han fet molts treballs per
gent del Penedès. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell i Esclassans , que va
recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de 369 francesos. El podem
trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857 També molt interessant el treball d’Albert
Virella i Bloda en la presència de gascons a la Costa del Penedès al segle XVII
en aquest enllaç:
La intenció
d’aquest article és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen
dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i
algunes dades posteriors.
Blanxart de Comenge (1599)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada
oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un
comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida
en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
Va ser el cinc de
desembre d’aquest any quan el pagès Bertran Blanxart originari del bisbat de
Comenge, ara habitant a Vilafranca del Penedès, fill de Bernat i Maria, signà
capítols matrimonials amb Elisabet Rovira, filla del sabater Bartomeu i
Marianna, habitants de Vilafranca.
Cases de Tarba (1596)
Tarba en occità o Tarbes en francès és una
ciutat d’Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital
de la sotsprefectura i de cantó, a la regió d’Occitània i capital de la
província històrica de Bigorra. Està a 320 metres sobre el nivell del mar.
El cognom Cases
ja el vam llistar, però en aquest cas aquests Cases són originaris d’una altra
ciutat i bisbat.
El divuit d’octubre
el rajoler Francesc Cases originari del bisbat de Tarba, ara habitant a
Vilafranca del Penedès,, fill de Joan i Maria, signa capítols matrimonials amb
Elisabet Joana Boria, filla del pagès Pere i Joana, habitants de Vilafranca.
Comas de França (1597)
No ens diuen els
capítols matrimonials de quin lloc de França és originari, només del regne de França.
El vint-i-nou d’abril
el pagès Domingo Combas, nascut a França, ara habitant a Vilafranca, fill del
pagès Domingo i Margarida, signa capítols amb Magdalena, filla del pagès Pere
Ferrer i Eulalia habitants a Vilafranca del Penedès.
 |
| Tarba |
Fàbregas de Lodeva (1598)
Lodeva és una ciutat occitana del Llenguadoc
situada al nord del departament de l’Erau, a la regió d’Occitània, a l’estat
francès. Fou seu del bisbat de Lodeva.
El vuit d’octubre
signen capítols matrimonials el pagès Robert Fàbregas, ara habitant a la parroquia
de Santa Margarida, fill del pagès Bartomeu i Seguina i Paula Carreras filla
del pagès Guillem i Joana habitants d’Esparreguera.
Gallart de Sarlat (1597)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria
monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El quinze de juny
d’aquest any el polvorer Pere Gallart Clarijuny originari del bisbat de Sarlat,
fill de Marçal i Joana, signa capítols matrimonials amb Margarida viuda del
pagès Pere Font, filla del pagès Bartomeu Sabet i Eulalia habitants a Gelida.
Morera de Comenge (1596)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada
oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un
comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida
en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
Signen capítols
matrimonials el onze de març d’aquest any el blanquer Guillem Morera originari
del bisbat de Comenge, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan i Domenga
i Beatriu que és viuda del pagès Mansau Saust originari del regne de França,
filla de Joan Vinet i Antonia.
 |
| Lodeva |
Pagès de Vilafranca del Conflent (1597)
Vilafranca de Conflent, oficialment en francès
Villefranche-de-Conflent, és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del
Conflent.
El nom de la vila és un topònim romànic
medieval de caràcter descriptiu: fou vila franca a causa dels beneficis i
privilegis concedits pel rei als seus habitants en la seva fundació. I és
geogràficament el centre de la comarca del Conflent.
El tres de
setembre el calderer Francesc Pagès, nascut a Vilafranca del Conflent, fill de
Pere i Antonia signa capítols matrimonials amb Úrsula Maisò filla del barber de
Vilafranca Marçal i Francesca.
Pérez del
regne de França
(1599)
Els capítols no
ens diuen de quin lloc de França són originaris.
El vint de
novembre es signen capítols entre Joan Pérez nascut al regne de França, ara
habitant a Sant Cugat Sesgarrigues, fill del pagès Pérez i Joana, amb Joana Marti
filla del pagès Antoni i Jerònima habitants de Valls.
Rigual de la bastida de Fourcès (1596)
Fourcès és una comuna de França, situada en el
departament de Gers. Té una estrctura circular, aixecada la bastida entre els
segles XI i XII i situada en un meandre del riu Auzoue. Ha estat classificada
com una de les bastides més maques de França.
El cognom Rigual
ja el vam llistar, però en aquest cas aquests Rigual són originaris d’un altre
bisbat i ciutat. No s’especifica els noms dels pares ni l’ofici del contraent.
El vint-i-u de
novembre d’aquest any Bernat Rigual, originari de la bastida de Fourcès signa
capítols matrimonials amb Tecla, que és viuda del pagès Pere Carreras, habitant
a Sant Martí Sarroca, filla del pagès Pere Mascaró i Tecla, habitants de
Castellví de la Marca.
Rius de Comenge (1596)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada
oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un
comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida
en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El cognom Rius ja
el vam llistar, però en aquest cas aquests Rius són originaris d’un altre
bisbat.
El vint-i-vuit de
setembre signen capítols matrimonials el teixidor de lli Joan Rius, vingut del
bisbat de Comenge, fill d’Arnau i Joana i Eulalia Gomar, filla del pescador de
Vilanova de Cubelles Joan i Violant.
 |
| Fources |
Sala de Comenge (1596)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada
oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un
comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida
en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El cognom Sala ja
el vam llistar, però en aquest cas aquests Sala són originaris d’un altre
bisbat.
Va ser el setze
de març quan el pagès Pere Sala originari del bisbat de Comenge, ara habitant a
Vilafranca, fill del pagès Joan Sala i Joana, signa capítols amb Joana Mora,
filla del pagès Joan, originari d’Òdena, i Joana.
Salvany de Clarmont (1598)
El bisbat de Clermont o Clarmont és una
divisió eclesiàstica francesca; és sufragània del bisbat de Bourges. Els bisbes
de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209
van ajudar al rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el
títol de comtes de Clarmont.
El nou de febrer
es signen capítols matrimonials entre el ataconador (sabater), natural del
bisbat de Clarmont, avui habitant a Vilafranca, fill del sabater Joan Salvany,
avui habitant a Vilarodona, i Joana, amb Eulalia viuda del teixidor de lli Joan
Gibert, nascuda també en el regne de França, filla del barber Marçal Meisò i
Francesca (ja comentats en una altre apartat).
Xandornà de Sarlat (1598)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria
monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El deu de gener d’aquest
any el pagès Pere Xandornà, ara habitant a Vilafranca del Penedès, fill del
pagès Miquel i Felipa, signa capítols amb Aldonça filla del pagès Bartomeu Gili
i Joana habitants a Lavern.
Xinellar de Sarlat (1595)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria
monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
Va
ser el trenta de desembre d’aquest ant quan el fuster Pere Xinellar, habitant a
Vilafranca, però nascut al bisbat de Sarlat de França, fill del pagès Marçal i
Caterina, signa capítols matrimonials amb Joana Caranes, filla del pagès Lluís
i Monserrat del bisbat de Barcelona. El germà de Joana, Antoni Joan Caranes és
l’hereu i viu a Vilafranca del Penedès.
Fins aquí la cinquena part de l'arribada a les nostres contrades de gent francesa - occitana que es van emparentar en gent catalana i penedesenca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada