La més antiga de les ordes religioses
establerta a Vilafranca fou la de l’orde de Hospitalaris de Sant Joan de
Jerusalem, l’arribada dels quals tenim esmentada des de l’any 1142 encara que
en una masia a 3 km de la Vilafranca, concretament a Les Cabanyes del Penedès.
L’any 1794 El dos de juliol es troba en un
document notarial:
“Sepase como yo don Manuel de Montoliu i
d’Erill, cavaller de la sagrada i militar orden de sant Juan de Jerusalem i
comenador nuevamente provisto de la encomienda de Vilafranca y sus miembros en
el priorato de Catalunya ordena procurador a Mariano Rovellat notari i
causindic de Barcelona...representando mi propia persona i pueda tomar posesión
de la referida encomienda de Vilafranca y sus miembros, y de los castillos,
lugares y terminos jurisdiccionales, mero y mixto imperio, censos, diezmos, o partes
de diezmos, tascas”
Quan el procurador Marià Rovellat es dirigeix
a Vilafranca i fa possessió de l’església de Sant Joan de Vilafranca del
Penedès hi troben:
Primer, “un retaule nou de bulto (Relleu, expansió de la figura fora del
pla), en la italiana amb ses imatges de sant Joan, sant Antoni i sant Magi
amb sa mesa.
Tres alvas de tela això és, les dues molt
usades i l’altra dolenta e inútil (Túnica blanca, llarga fins als peus, amb
mànegues llargues i estretes, que els sacerdots catòlics es posen davall la
casulla per celebrar els oficis divins).
Tres amitos, los dos usats i lo altre molt
dolent e inútil (Tela
blanca quadrada que es lliga amb toques pels pits i per la cinta i cobreix
l'esquena del sacerdot per davall els ornaments de dir missa).
Tres
singols, això es, lo un bo i los dos molt usats (Cordó amb una borla a cada cap, amb el qual
el sacerdot es cenyeix el camis per celebrar els oficis divins).
Una casulla de domàs blanc amb senefa
encarnada junta amb sa estola i manipulo, tot molt usat ((Vestiment
que el sacerdot du damunt de tot per celebrar la missa, i que és obert pels
costats i baixa per davant i per darrera des del coll fins a mitjan cama).
Altre
casulla de primaveres amb sa estola i manipulo, tot molt vell e inservible,
altre
casulla de seda blanca ordinaria amb senefa, sa estola (Ornament
litúrgic consistent en una banda de tela relativament estreta i molt llarga,
signada amb una o algunes creus, que els clergues es posen penjada pel coll o
per l'espatlla en certes funcions litúrgiques),
i manipulo,
molt vell (Ornament sagrat de la mateixa figura que l'estola, però més
curt, que el sacerdot porta cenyit al braó esquerre damunt la mànega del camis).
Altra casulla de seda de dues cares, la una
negra i l’altra morada i verda amb flors i galons d’or fals (Teixit passamà, fort i estret, de fil vegetal
o metàl·lic, que serveix principalment per a guarnir vestits),
amb sa estola i manipulo, tot usat, altre casulla de seda de color de rosa amb
flor d’or amb senefa blanca amb sa estola i manipulo, altre
casulla de dues cares, la una encarnada amb flor, amb ozalo d’or fals i l’altra
de buret amb senefa negra amb ozalo de seda, tres boses de corporal usades, (Drap
blanc que es col·loca damunt l'ara on es celebra la missa, per posar-hi el
calze i l'hòstia damunt).
Dues corporals de tela, usats, tres
estovalles, les dues de tela i les altres de lli usades, set purificadors (Drap fi amb què el sacerdot eixuga l'interior
del calze després de consumir el vi i l'aigua de la segona purificació),
i cinc lavabos
de tela, usats (tovalloles
de lavabo, que serveixen quan un el sacerdot es renta les mans).
Calcer de plata amb sa patena del mateix
sobredorada, una
coroneta de plata de Nostra Senyora, una porcellana petita de Nostra
Senyora del Pilar sobredorad, dos missals lo un usat i lo altre molt vell
(Llibre
gran que durant la missa es té sobre l'altar, i en el qual hi ha les oracions i
la indicació de les cerimònies de la missa),
una sacras (Cadascuna de les tres posts o quadros que es
col·loquen una al mig i dues als extrems de la mesa de l'altar i contenen
certes oracions que el sacerdot ha de dir sense mirar el missal),
i evangelis platejats per lo altar major,
usats, dos
faristols lo un pintat i dorat usat i lo altre sens esser pintat ni dorat, molt
vell, dues sacras amb sos evangelis los uns platejats usats, dues
dotzenes de candeleros de fusta, això es, la una dotzena platejats, molt
dolents e inservibles i l’altre pintats de color encarnat, usats, dos candeleros de llautó, usats, dotze
floreres platejades, les sis
grans i les altres sis petites platejades, molt passades, un
sant Crist per lo altar major, altre sant Cristo amb creu verda per
l’adoració del monument, dotze peus de floreres, dotze floreres de
paper, sis de grans i sis de petites, una bacina de llautó, una llantía de
llautó tornejada, una campaneta de bronze col·locada al costat de la sagristia,
dues campanes de bronze en lo campanar”
En la
mateixa església l’any 1809:
L’any 1809 el frare, comanador de l’ordre de
Sant Joan dels Hospitalers, Antoni d’Erill i Ribas, de Susterris i Siscart i
rebedor del Priorat de Catalunya, nomenat pel la junta suprema del Principat en
un acord celebrat el 6/9/1808, pel fet d’haver mort el frare hospitaler, últim comanador de l’orde, Manuel
de Montoliu de Mallorca, fa possessió de la comanda dels béns que té sobre
Vilafranca i atorga poders per això a l’advocat de Vilafranca, Manuel Barba.
Es feu el dia 28 d’abril:
l’església
anomenada de Sant Joan, situada
dins dita vila i carrer de sant Joan, junt amb el notari i uns testimonis.
Entraren fins a l’altar major, prengué lo missal i lo passà de la una a l’altra
part de la mesa de l’altar, tocà les campanes i tancà i obrí la porta,
En l’església es va trobar el següent:
“primer un retaule daurat de nou amb tres
imatges, la una de sant Joan, l’altre de sant Antoni i l’altra de sant Magí,
quatre casulles, tres
de seda i l’altra d’estam (Fil de llana pentinada) amb ses corresponents estoles maniples cobrecalses (i bosses dels corporals, dues albes dos amitos, dos cinguls) lo un de seda verda, i lo altre de fil, vuit
purificadors, dos corporals, nou
lavabos, dues estovalles amb puntes i
dues sense puntes que serveixen per lo altar. També un platet i campaneta de llautó/ un
missal vell, disset candeleros de fusta vells. Una calaixera o bufet amb tres
calaixos, quatre floreres, unes sacras en lo altar, un sant Cristo en lo mateix altar, altre de
gros amb una creu verda, una llàntia
de llautó. Una campaneta de bronze
collocada a la paret, i finalment 2
dues campanes en lo campanar”
La plaça de Sant Joan en una imatge de finals
del segle XIX amb la capella de la comanda hospitalera a la dreta.
Inventari de
la casa de la Comanda de Sant Joan a Vilafranca del Penedès any
1794:
“Primer, una cadira amb braços dolenta, un
banc respatller molt usat, un bufet usat, un cap de fusta vell, un cofre amb
son pany e clau, una pastera (Cavitat poc profunda practicada a un retaule o a una paret per a
situar-hi una imatge) vella del retaule antic amb la imatge de
sant Joan, altra pastera vella amb retaule antic del remat de dit retaule, una joieta de plata sobre una gerreta
envernissada de terra amb sa aixeta de rentar mans...”
Inventari de
la casa any 1809:
“Aquella casa amb son hort anomenada la casa
de la comanda, situada al carrer de sant Joan al costat de la predita església
mediant lo dit carrer, en la qual se trobà: un cofre amb son pany i
clau, una cadira de braços dolenta, uns bancs respatllers molt usats, una
pastera del retaule vell amb la imatge de sant Joan, i una gerreta de terra
envernissada amb sa aixeta per rentar les mans..”.
Si comparem els dos inventaris podrem veure
perfectament que a l’any 1809 hi faltaven coses tan a la capella de Sant Joan
com a la casa de la Comanda.
Espai actual de l’espai que
ocupava on hi havia la casa de la comanda dels Hospitalers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada