Obres al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (1551)

 

Aquest antic priorat benedictí, situat dins el terme d'Avinyonet del Penedès, va ser fundat per allà el 1029, pel vescomte rebel Mir Geribert aquell que  es va autoproclamar príncep d’Olèrdola.

El 1052 Sant Sebastià es va convertir en un priorat depenent de Sant Víctor de Marsella.

des de principis del segle XIV va ser un priorat benedictí dependent del Monestir de Montserrat. Moltes han estat des de llavors les obres que ha patit el dit edifici.

Unes d’ells van ser aquestes d’un any del segle XVI:

Joan Bernis era el vicari del monestir, originari del regne de França. Els mestres d’obres que hi van participar van ser Joan Pere de Laxa originari també del regne de França, Joan Rosell de Vilafranca i el fuster Antoni Calabuig.

Joan Pere en el sostre de l’entrada, s’havia de fer tot de nou i per això va fer servir:

• 20 quarteres de guix (una quartera seria aproximadament 70 quilos)

El fuster hi va posar:

• 13 cairats (Biga relativament petita per a sostenir sòtils o teulades)
• Una biga
• S’hi posà una jàssera (Biga grossa, col·locada horitzontalment per a sostenir altres bigues o peces de construcció feixugues).

En el portal de dita abadia, entrant a mà dreta hi va posar el fuster una porta amb les seves golfes (tancadures).

En Joan Pere hi va fer servir també:

• 24 quarteres de guix

En una altra entrada, que s’entra a l’hort, el fuster també hi va posar:

• Dues portes amb les seves golfes
• 6 bigues pel sostre

La paret de l’hort també es va haver d’arrebossar.

A la cuina de la dita abadia, el fuster hi va posar:

• Dues portes amb les golfes

La calç, l’arena i bastants taulons són altres dels materials que van fer servir per arreglar tan el sostre com altres espais de l’abadia.

Es van fer servir 400 teules pel sostre.

Es va arreglar un tinell (Moble format de diversos prestatges superposats, sovint escalonats, amb calaixos o sense, que servia per a tenir-hi la vaixella, botelles i altres atuells dins la sala que servia de menjador)  i un armari.

A la “sala” s’hi van posar portes noves.

En una cambra s’hi va posar una altra biga.

Es van fer servir 100 càrregues de pedra per fer uns fonaments (no sabem on exactament).

Hi havia un celler amb només un cupet (ens diu el document). El fuster també hi posà una porta nova.

Una botiga, estava descoberta, sense sostre i també es va haver de fer. Hi van necessitar molta pedra.

Igualment van refer tota una escala.

Hi van posar una pedra de pica, que era necessària en l’aigüera.

I es tapà u forat molt gran que hi havia obert.

Moltes són les obres que ha patit el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, com moltes de les estructures medievals que veiem escampades arreu del Penedès i altres contrades. Per això s’ha de tenir molt en compte i buscar en els documents quines són aquestes reformes que s’han fet en la història de l’edifici.

El total que havien de pagar de les obres va ser de 24 lliures i 10 sous als dits mestre de cases i fuster.

El claustre no sembla pas que aquest any es fes cap reforma.

Aquesta àpoca (rebut) d’obres amb les reformes que es van fer l’any 1551 són trobades a l’Arxiu Comarcal de Vilafranca en el llibre del notari Montserrat Roig.