Aquest
antic priorat benedictí, situat dins el terme d'Avinyonet del Penedès, va ser fundat per allà el 1029, pel vescomte rebel
Mir Geribert aquell que es va autoproclamar príncep d’Olèrdola.
El
1052 Sant Sebastià es va convertir en un priorat depenent de Sant Víctor de
Marsella.
des
de principis del segle XIV va ser un priorat benedictí dependent del Monestir
de Montserrat. Moltes han estat des de llavors les obres que ha patit el dit
edifici.
Unes
d’ells van ser aquestes d’un any del segle XVI:
Joan
Bernis era el vicari del monestir, originari del regne de França. Els mestres
d’obres que hi van participar van ser Joan Pere de Laxa originari també del
regne de França, Joan Rosell de Vilafranca i el fuster Antoni Calabuig.
Joan
Pere en el sostre de l’entrada, s’havia de fer tot de nou i per això va fer
servir:
- 20 quarteres de guix (una quartera seria aproximadament 70 quilos)
El
fuster hi va posar:
- 13 cairats (Biga relativament petita per a sostenir sòtils o teulades)
- Una biga
- S’hi posà una jàssera (Biga grossa, col·locada horitzontalment per a sostenir altres bigues o peces de construcció feixugues).
En
el portal de dita abadia, entrant a mà dreta hi va posar el fuster una porta
amb les seves golfes (tancadures).
En
Joan Pere hi va fer servir també:
- 24 quarteres de guix
En
una altra entrada, que s’entra a l’hort, el fuster també hi va posar:
- Dues portes amb les seves golfes
- 6 bigues pel sostre
La
paret de l’hort també es va haver d’arrebossar.
A
la cuina de la dita abadia, el fuster hi va posar:
- Dues portes amb les golfes
La
calç, l’arena i bastants taulons són altres dels materials que van fer servir
per arreglar tan el sostre com altres espais de l’abadia.
Es
van fer servir 400 teules pel sostre.
Es
va arreglar un tinell (Moble format de diversos prestatges superposats, sovint
escalonats, amb calaixos o sense, que servia per a tenir-hi la vaixella,
botelles i altres atuells dins la sala que servia de menjador) i un armari.
A
la “sala” s’hi van posar portes noves.
En
una cambra s’hi va posar una altra biga.
Es
van fer servir 100 càrregues de pedra per fer uns fonaments (no sabem on
exactament).
Hi
havia un celler amb només un cupet (ens diu el document). El fuster també hi
posà una porta nova.
Una
botiga, estava descoberta, sense sostre i també es va haver de fer. Hi van
necessitar molta pedra.
Igualment
van refer tota una escala.
Hi
van posar una pedra de pica, que era necessària en l’aigüera.
I es tapà u forat
molt gran que hi havia obert.
Moltes
són les obres que ha patit el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, com moltes
de les estructures medievals que veiem escampades arreu del Penedès i altres
contrades. Per això s’ha de tenir molt en compte i buscar en els documents
quines són aquestes reformes que s’han fet en la història de l’edifici.
El
total que havien de pagar de les obres va ser de 24 lliures i 10 sous als dits
mestre de cases i fuster.
El
claustre no sembla pas que aquest any es fes cap reforma.
Aquesta
àpoca (rebut) d’obres amb les reformes que es van fer l’any 1551 són trobades a
l’Arxiu Comarcal de Vilafranca en el llibre del notari Montserrat Roig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada