La Torre Ramona o de Ramon és un dels pocs palaus rurals del segle XVI que es coneixen al Penedès.
Fou manat construir per Francesc Joan Gralla i Desplà, fill de Miquel Joan
Gralla, qui va comprar la senyoria de Subirats a l’emperador Carles I, el 1521.
El seu nét, Gastó de Montcada i Gralla, ho va vendre el
1611 a Joan de Millsocós; després passà a la seva filla, Agnés de Millsocós,
que el 1619 casà amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (La Segarra),
de qui el lloc agafa el lloc de torre d'en Ramon, però des que al segle XIX fou
de Paula de Ramon, casada amb Àlvar de Fortuny, se l'anomena Torre-Ramona.
La
família Ramona o, més ben dit, Ramon, fou defensora de la causa de l’arxiduc
Carles d’Àustria en la Guerra de Successió Espanyola (1701-1713/1715) i, per
això, el rei Felip V d’Espanya va segrestar-ne transitòriament els béns.
La Torre Ramona és una casa de torres i arcs
d’entrada de pedra, i pel davant un baluard amb merlets i portal d’entrada a
dintellat, que ara queda amagat en les parets d’altres cases i magatzems.
Terrat posterior sobre el primer pis, amb balustrada.
Construcció
de planta quadrangular composta de planta baixa, pis i golfes. Pati central
obert. Coberta a quatre vessants. Portal adovellat. Finestres amb àmbits, dentells,
bancals i trencaaigües de pedra motllurada amb mènsules decoratives. Baluart conformant
una plaça...figures d’angelets senceres o només caps, al primer pis. Les
finestres del segon pis, també de pedra, formen un petit arc cambial i a la
punxa en relleu d’un cap. La torre està voltada per la part del davant per un
espai en forma de plaça limitat per cases entre mitgeres a les bandes ( de
plantes i pis, algunes d’elles amb finestres com les del segon...amb arc de mig
punt adovellat.
Obres el 1813
Tornats els béns
a la família de Ramon, el fuster Josep Singla i el mestre de cases de Vilafranca
Salvador Cendra fan obres a la Torre Ramona. El propietari Miquel de Ramon viu
a Barcelona. Miquel Formosa pagès de Sant Sadurní és el masover de la casa i l’encarregat
de coordinar les obres i pagar la reedificació.
La
quantitat a pagar és en total 1642 lliures cinc sous. La casa deuria quedar
bastant desfeta per causes diverses: abandonament i guerres anteriors.
El fuster Singla va haver de posar 77 bigues de pi i d’àlber; va necessitar
2.000 claus; 24 cabirons (bigues mitjanes); 12 taulons; 36 llates (Cadascuna de
les peces de fusta rectes i estretes que es posen damunt les bigues o cairats,
en sentit perpendicular a aquests, i serveixen per a sostenir les teules) i 180
jornals empleats.
En
quant al mestre de cases Salvador
Cendra va necessitar 6000 rajoles; 3000 teules; 1000 maons; 60 quarteres de
guix; 200 quintars de calç; 12 jornals per un home que la va amassar; els ports
de la calç; pels jornals del mestre de cases i els manobres; pels llibants i
rests del pou (cordes gruixudes, com la
que s'empra en la corriola d'un pou);
1500
teules més i 1000 rajoles més.
Segurament no va ser l’única reparació que es
deuria fer en aquells anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada