Obres al Mas del Mata del Racó (1739)

Isidre Mata del Racó i Mir, pagès, natural i habitant en la parròquia de Sant Pau d’Ordal del terme del castell de Sant Pere de Subirats, havent trobat, un llibre en quart de notes del seu pare, Josep Mata del Racó i Milà, pagès, difunt, i ser aquest llibre tot ple de vàries notes per a aquesta casa. Amb la finalitat del conjunt de la informació recopilada al llarg dels cinc volums de notes es podria dividir (segons ens diu l’ historiador Josep Colomé) principalment, en els següents apartats la defensa del sistema troncal de família; la formació i delimitació de l’heretat, la conflictivitat senyorial: els fets més rellevants de la vida de l’autor i, finalment, diferents referències al marc local. Part d’aquestes notes es van editar amb el títol de “Els mons d’Isidre Mata del Racó, notes d’un propietari pagès al Penedès de la fi de l’Antic Règim” editat l’any 1997 ens dóna molta informació d’aquesta família i d’aquest Mas del Racó situat al terme de San Pau d’Ordal.

Nosaltres, aquí hi volem comentar una de les obres que va tenir aquesta hisenda, a la masia de Dalt, la de Baix del Rec, el Mas Rosell i el corral de Milà, tot situat al terme de Sant  Pau d’Ordal, entre l’any 1738 i 1739.

Va ser el dia  28 de gener  quan el mestre de cases de Castelldefels, Isidre Serra, firma una àpoca  al pare del dit Isidre Mata, en Josep Mata pagès del Racó de la quantitat de 209 lliures, 18 sous i un diner.

El constructor Isidre Serra, va ser el mateix que uns mesos abans, exactament l’abril d’aquell mateix any 1739 va fer reparacions al castell d’Aramprunyà i la construcció de la capella de Sant Miquel situada al costat del dit castell.

Les obres que va fer al Mas del Racó (que devia constar de mes d’una masia) van ser fer una arcada i una paret sobre l’arcada, per sostenir la casa dita de Dalt, a la part est. Dins del corral refonamentar i sospedrar la paret del costat de l’arcada. També aixecà una altra paret de la pallissa que dona dins el corral. Renovar tot el corral en parets, columnes i cobrir-lo del tot.

I en la casa de Baix del Rech: fer un trispol nou que era caigut sobre del celler, tornar lo coll al pou, reparar l’escala, rebosar les parets de la mateixa casa amb les xemeneies d’una i altre casa. Les dites obres eren necessàries per conservar dites cases.

Llista del que Josep Mata del Racó ha gastat per obres necessàries per adobar les cases del Mas Rosell de la parròquia de sant Pau d’Ordal: en lo any 1738 i partida de l’any 1739 son dei tenor següent: primo per 26 quarteres 6 cortans de guix a 18 diners la quartera.

-per 26 animals per anar a cerca lo dit guix a 4 sous per animal.

-per 5 homens per manar los animals per anar a cercar lo dit guix vida i jornal.

-per lo mestre de cases per 35 dies i mig vida i jornal a 12 sous per dia.

-per 30 homens de manobres vida i jornal.

-per 18 manobres per fer argamassa i ajudar al mestre a 7 sous per manobre.

-per traginar calç i arena i pedra i teules canyes i cudrats per un animal gros a vida i jornal 53 dies.

-per 106 animals xics de traginar calç i arena pedra canyes i teules a 4 sous per animal.

-per manar los dits animals vida i jornal a 7 sous per dia.

-per 5 dies del mestre de cases.

Fer 3 xemeneies dos a la casa de Dalt i una a la casa de Baix de lloc a 12 sous per dia es vida i jornal.

-per 3 quarteres quadrans per lo corral de la casa de Dalt i 2 per la casa de Baix que son 3 quarteres cudrats a 4 sous per cudrat.

- 3 jasanes i 3 llindos per lo corral.

- per canyes.

- per 1.800 i 90 teules per lo corral del nen Mila de la Roca las compra a raó de 8 lliures 5 sous per miller.

- per 300 portadores de calç a 21 diners lo portadora.

- per 150 claus dinals per a clavar les llates a les bigues del corral.

- per les portes del corral fusta claus i golfos i mes del mestre vida i jornal.

- per 2 dies mes del mestre de cases vida i jornal.

- una porta per lo menjador amb son pany i clau fusta i claus i golfes i 2 llates i mans de mestre vida i jornal.

- per un dia 2 animals de traginar calç, pedra i arena un animal gros i un de xic.

- per lo mosso que tregina amb los 2 dies animals.

- per 10 portadores de calç a 21 diners la portadora val 21 sous.

Per acabar un fragment de les notes del dit Josep  Mata del Racó: ”...L’origen d’esta casa de Mata del Racó no se sap, per no tenir instruments autèntics ni notes que fassen menció. Lo que és cert és [que és] molt antiga, si s’aten la construcció [de] los dos arcs de pedra picada de l’entrada...Hi ha gravat l’any mil cent quinze, dic any 1115, prova certa que dit any se féu lo baluart...”

Canvi de capelleta de la imatge dels Dolors de l’església de la Trinitat (1786)

 

 

L’església de la Trinitat de Vilafranca es va edificar en el lloc on ocupava l’antic Hospital del Sant Esperit, construït el segle XIII. Les obres van començar l’any 1578 i sembla que van concloure al llarg del segle XVII. Sembla que la capella del Remei, al costat del portal gran era la vella església de l’antic hospital.

El canvi cap a una nova capelleta de la imatge de la Verge dels Dolors dins de l’església de la Trinitat deixant la capelleta antiga on estava situada fa que es fes una processó fora de l’església i a més deixar constància d’això notarialment.

Es fa saber a tothom que aquest document públic, fet el 12 de novembre de l’any 1786, el notari de Vilafranca Jaume Abreu i com a testimonis el reverend Miquel Vila i Rovira, vicari de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Josep Pujador, també prevere, Josep Adolf, catedràtic jubilat de la universitat de Cervera, Josep Maria Valenciano, regidor degà de l’ajuntament de Vilafranca, Josep Francesc Nin Llagostera, burgès honrat, Fèlix Abreu notari i Fèlix Lleó Raventós argenter, tots de Vilafranca, es fa manifest el següent:”...en la Iglesia del convento de la santíssima Trinidad, redemcion de captivos que esta construïda al lado del propio convento (el que avui és el claustre de la Trinitat) sito todo dentro de esta villa i calle de ella, en el dia de hoy llamada vulgarment de la Font, en la qual Iglesia estan edificades entre otras distintas capillas, ambas al lado del evangelio de ella, que la una es dedicada a la Bienaventurada virgen Maria Dolorosa, y en que la imagen de dicha sobirana señora de tiempo antiquisimo se ha venerado y la otra con su retablo se ha nuevamente edificado para trasladarse allí la sobredicha imagen de la virgen de los Dolores, que hasta ahora se havia venerado en la otra capilla Antigua y hallandose tambien presente en la misma Iglesia la comunidad de religiosos de dicho convento, que en el dia la componen los religiosos sacerdotes següents:

el reverendo padre jubilado Gabriel Lleó ministro de dicho convento, el reverendo padre Josep Arnosa Vicario del mismo convento, el reverendo presentado padre Narciso Galofre, el reverendo jubilado padre Pedro Portans regente de estudiós, el reverendo padre jubilado Josep Reixarch, el reveredno padre Carlos Granyen predicador de la casa, el reverendo padre Tomas Gener, el reveredno predicador jubilado Juan Urgelles, el reverendo padre Josep Vila, el reverendo padre Antonio Cendrós, el reverendo padre Narciso Valles maestro de novicios, el reverendo padre Jaime Via, el reverendo padre Pedro Casanovas, el reverendo padre Josep Rafols, el reverendo padre Antonio Malla, el reverendo padre Lorenso Granada, el reverendo padre Josep Malla, sacerdotes, el padre Antonio Ricart, el padre Miguel Verges, el padre Josep Alcover, el frare segismundo Taulet, el frare Josep Vendrell coristan, el frare Miquel Grifell, el frare Juan Nogués, el frare Juan Vinyals, i el frare Sebastià batlle legos/ por el dicho ministro i religiosos se me ha hecho presente una suplica por ellos dada a nuestro santisimo y beatisimo padre Pio sexto de feliz memòria, relativa a la traslacion a su dicha nueva capilla de la sobredicha imagen de la virgen de los Dolores, con las indulgencias i privilegios concedides a la Antigua capilla, a que su santidad anuncio en 22/9..autentico documento en la efectiva i real traslacion de la dicha imagen de la Virgen de los Dolores a su nueva capilla, y retablo que esta puesto al dicho fin en la capilla immediata al altar major de la dicha Iglesia y a la citada parte del evangelio de ella...”

Doy fe y verdadero testimonio como presente yo y los testigos...los sobredichos pare ministro y religiosos conventuales han sacado de su Antigua capilla a la citada imagen de la Virgen de los Dolores y poniendola sobre un tabernaculo, han ido procesionalmente llevandola por la misma Iglesia, saliendo por la Puerta principal de ella que da a la sobredicha calle de la Fuente han discurrido por esta y por la calle que la queda al lado de la misma Iglesia, y pasando de esta a la calle vulgarmente dicha de los Herreros, ha seguido la dicha procession, hasta delante la casa capitular de esta misma villa, dando transito a la calle de la Fuente y siguendo esta entro a la Iglesia de monjas carmelites descalças, donde canto una salve con musica, y concluida, salio la dicha procession hasta la dicha Iglesia del convento de Trinitarios, ha entrado en ella la dicha procesion, y al llegar se la colocado en el altar major de ella la sobredicha imagen de la virgen de los Dolores, y cantandose un solemne oficio, en que ha predicado el reverendo presentado Narciso Galofre, al concluirse la dicha procesion, se ha puesto la dicha imagen en su nueva construïda capilla, a fin de ser en ella venerada por los fieles, congose de la indulgencias y privilegios, con arreglo al decreto de su santidad de arriba continuado y para que conste a sol·licitud y requerimiento de los sobredichos padre ministro y religiosos otorgo este publico documento que fue hecho en la vila...”

Actualment l’església de la Trinitat té cinc capelles laterals. Sembla ser que la imatge de la Verge dels Dolors nova que parla el document va desaparèixer en l’incendi de l’octubre del 1934. Actualment hi ha una nova imatge.

Claustre del convent de la Trinitat