La Filosofia i Vilafranca del Penedès (1846)

 

L’any 1888, al claustre del convent dels franciscans de Vilafranca del Penedès, hi havia una porta que donava accés a l’aula de filosofia. En aquest espai, els frares impartien ensenyaments de filosofia als estudiants de manera gratuïta. A la porta d’entrada de l’aula es conservava una clau de volta amb l’escut de la família noble Espuny, fet que evidencia el seu mecenatge i el suport que aquesta nissaga prestava als estudis de filosofia.

L’existència d’ensenyaments filosòfics a Vilafranca es pot documentar, almenys, des de l’any 1428, quan apareix esmentat el frare Pere Coll com a mestre de filosofia. Més endavant, l’any 1694, consta el noble Pau Salvador Gual amb el títol de doctor en filosofia. Era fill del negociant Josep Salvador i de Magdalena Gual, originària de l’Arboç del Penedès. L’any 1709 obtingué el privilegi de cavaller concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria.

Pel que fa al professorat, l’any 1706 hi consta Antoni Baquerdit com a professor de filosofia, probablement originari de fora de la vila. L’any 1713 exercia aquesta mateixa funció Rafael Martí, fill de Josep Martí Marquès i de Josefa Florit Badia, ambdós de Vilafranca.

La documentació notarial revela, igualment, la presència de nombrosos estudiants de filosofia com a testimonis en diversos instruments públics. Aquesta circumstància podria indicar que gaudien d’un cert prestigi social o que eren considerats persones de confiança dins la comunitat vilafranquina, si bé aquesta interpretació requereix una anàlisi més aprofundida de les fonts.

Al corraló situat al costat de la capella dels Dolors de Vilafranca del Penedès, a la plaça de Jaume I, s'hi trobava, almenys des del segle XVI i encara a mitjan segle XIX, l'edifici destinat a l'estudi públic de primeres lletres i l'aula de llatinitat. Aquest immoble era propietat de l'Ajuntament de la vila i estava ubicat en un dels accessos de l'antic call jueu. A finals del segle XIX, l'edifici havia perdut la seva funció original i únicament en va perviure el record a través dels topònims l'Estudi de Baix i l'Estudi de Dalt.

Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872)

Francesc Xavier Llorens i Barba, nascut a Vilafranca del Penedès, fou catedràtic de Filosofia a la Universitat de Barcelona i cofundador, juntament amb Ramon Martí d'Eixalà, de l'Escola de Filosofia de Barcelona. Ambdós són considerats els principals introductors a Catalunya de la filosofia escocesa del sentit comú i destacats difusors de l'idealisme alemany. El seu pensament privilegiava l'observació psicològica i la introspecció per damunt de l'abstracció especulativa. Influït per Johann Gottfried Herder, Llorens defensava que el pensament d'un poble neix de la seva identitat històrica i cultural, i rebutjava l'adopció acrítica de doctrines estrangeres.

La seva influència fou determinant en la formació de la generació posterior d'intel·lectuals catalans, entre els quals destaquen el bisbe Josep Torras i Bages, també penedesenc, Manuel Milà i Fontanals i Marcelino Menéndez Pelayo.

La vinculació de la família Llorens amb el món intel·lectual és anterior. L'any 1678 ja consta a Vilafranca Bernat Llorens, professor de Filosofia i també advocat, considerat un avantpassat de Francesc Xavier Llorens i Barba.

Francesc Xavier Llorens i Barba era fill de Vicenç Llorens Roca, capità d'infanteria, i de Francesca Barba Ravella. Els seus avis paterns foren l'advocat Francesc Xavier Llorens Nin i Maria Josefa Roca Mas, membres de la burgesia vilafranquina. Entre els seus besavis hi havia Antoni Llorens Tord, regidor perpetu de l'Ajuntament de Vilafranca, casat amb Antònia Nin.

Segons assenyala el filòsof i historiador vilafranquí Joan Cuscó Clarasó, el Centre de Documentació de Vinseum de Vilafranca conserva quatre manuscrits que recullen les lliçons de filosofia i d'història de les classes de filosofia impartides per Francesc Xavier Llorens i Barba a la Universitat de Barcelona entre les dècades de 1860 i 1870. Per aprofundir en aquesta qüestió, es pot consultar l'article de Joan Cuscó Clarasó a través del següent enllaç:

https://www.raco.cat/index.php/AnuariFilosofia/article/view/398907

El col·legi de Filosofia de Vilafranca, professors i alumnes

Segons assenyala Cuscó, entre els anys 1845 i 1849 hi hagué a Vilafranca un col·legi agregat a l'Institut Universitari de Barcelona, tal com es documenta a l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. El centre era dirigit per l'advocat Ramon Miret i comptava amb Matias Espinàs com a professor de Psicologia, Lògica i Filosofia Moral, i amb Magí Artigas, encarregat de les assignatures de Retòrica i Història. En els estudis de Jurisprudència hi exercien la docència Duran i Bas i Ramon Roig Rey.

Aquesta informació es pot ampliar a partir de la meva localització d'un llibre de qualificacions dels alumnes corresponent als cursos 1846-1848, una font documental que permet aprofundir en l'organització acadèmica del centre i en els ensenyaments que s'hi impartien. D'acord amb aquest registre, el col·legi oferia cinc cursos vinculats als estudis de Filosofia, que constituïen els estudis preparatoris per a l'accés a les facultats universitàries. El document s'inicia amb la inscripció «Col·legi de Segona Ensenyança de Novena Classe de Vilafranca», denominació oficial que identifica la categoria administrativa de l'establiment dins l'organització de l'ensenyament secundari vigent en aquell moment.

Gaietà Vidal i Valenciano

El director Ramon Miret Teixidor

El director era Ramon Miret Teixidor, natural de Cervera, fill de Ramon Miret i de Maria Francesca Teixidor. L'any 1839 va contreure matrimoni amb Lliberada Álvarez Tord, natural de Vilafranca.

L'any 1879 Ramon Miret Teixidor ja havia mort. En el seu testament, atorgat l'any 1872, va nomenar marmessors dos antics alumnes del col·legi: els advocats Lluís Álvarez Verdaguer i Ramon Freixas Miret, naturals de Vilafranca.

Entre els seus béns hi havia accions de la companyia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona. Va disposar que aquestes accions fossin venudes i que el producte de la seva venda es destinés a l'adquisició d'una custòdia de plata per a l'església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Així mateix, va establir que la custòdia es conservés en un lloc segur.

Pel que fa a la seva execució, va disposar que l'esbós fos realitzat per l'artista Pau Milà i Fontanals, mentre que l'obra fos executada pels joiers barcelonins hereus de Francesc Cabot, als quals ja s'ha fet referència anteriorment en un altre article d’aquest blog.

Les assignatures

El primer grau de filosofia eren Gramàtica castellana; Gramàtica llatina; Aritmètica i Mitologia e Història. El curs 1846-1847 eren Gramàtica castellana; Gramàtica llatina i Geografia. El 1848 eren Llatí; Moral i Geografia.

El segon grau les classes eren de Gramàtica castellana; Gramàtica llatina; Principis de moral i religió i Història d’Espanya. El 1847 son Gramàtica castellana; Gramàtica llatina i Moral i religió. El 1848 son Llatí; Moral i Història.

El tercer grau eren Gramàtica castellana; Gramàtica llatina; Lògica i Francès.

El quart eren Llatí i Retòrica; Aritmètica i Geometria i Història. El curs 1847-1848 son Llatí i Retòrica; Matemàtiques i Història.

El cinquè eren Filosofia moral; Història natural; Història d’Espanya; Retòrica i poètica i Llatinitat.

Les  classes acabaven a principis de juliol. El professor d’història de la Universitat de Barcelona Joan Cortadas Sala, comissionat pel rector de dita universitat fou el responsable conjuntament amb els professors del col·legi de Vilafranca de matricular els alumnes. Joan Cortadas va ser membre de l’Academia de Bones Lletres i va escriure molte sobres històriques, una de le importants va ser Cataluña y los catalanes, en defensa de l’actuació històrica dels catalans i que fou escrita en català en el setmanari la Barrerina el 1868, que ocasionà la suspensió de la revista.

L'organització dels estudis de Filosofia experimentà diverses modificacions al llarg dels primers anys de funcionament del centre. En el primer grau, el pla d'estudis comprenia inicialment les assignatures de Gramàtica castellana, Gramàtica llatina, Aritmètica i Mitologia i Història. Durant el curs 1846-1847, aquest programa fou modificat i quedà integrat per Gramàtica castellana, Gramàtica llatina i Geografia. Posteriorment, l'any 1848, les matèries impartides passaren a ser Llatí, Moral i Geografia.

En el segon grau, el currículum incloïa inicialment Gramàtica castellana, Gramàtica llatina, Principis de moral i religió i Història d'Espanya. Durant el curs 1847, les assignatures es reduïren a Gramàtica castellana, Gramàtica llatina i Moral i religió. L'any 1848, el pla d'estudis tornà a modificar-se i quedà format per Llatí, Moral i Història.

El tercer grau comprenia les assignatures de Gramàtica castellana, Gramàtica llatina, Lògica i Francès.

Pel que fa al quart grau, el programa estava integrat per Llatí i Retòrica, Aritmètica i Geometria i Història. En el curs 1847-1848, les matèries d'Aritmètica i Geometria foren substituïdes per Matemàtiques, mentre que la resta del programa es mantingué sense alteracions.

Finalment, el cinquè grau incloïa les assignatures de Filosofia moral, Història natural, Història d'Espanya, Retòrica i poètica i Llatinitat.

El curs acadèmic finalitzava habitualment a principis del mes de juliol. El procés de matriculació dels alumnes era supervisat per Joan Cortadas i Sala, professor d'Història de la Universitat de Barcelona, qui, per comissió del rector d'aquesta universitat, exercia aquesta funció conjuntament amb el professorat del Col·legi de Vilafranca.

Joan Cortadas i Sala fou també membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i desenvolupà una destacada activitat com a historiador i escriptor. Entre les seves obres sobresurt Cataluña y los catalanes, un text de caràcter reivindicatiu sobre el paper històric de Catalunya i dels catalans. Aquesta obra fou publicada en català al setmanari La Barretina l'any 1868, fet que provocà la suspensió de la publicació.

Eduard Ferret Bofill

Els professors

Hem parlat anteriorment del director del col·legi i de la seva vinculació amb la Universitat de Barcelona.

Pel que fa al professorat del Col·legi de Vilafranca, l'any 1846 els professors de cinquè grau eren Joan Rabella Ràfols i Antoni Vidal Verdaguer. Joan Rabella Ràfols, originari del mas Godai, a Castellví de la Marca, consta que havia estat alumne de les classes d'astronomia de la Universitat de Barcelona deu anys abans, concretament el 1836.

Antoni Vidal Verdaguer era advocat. Era fill de Gaietà Vidal Busquets i de Paula Verdaguer, tots dos de Vilafranca del Penedès. Es casà amb Ramona de Valenciano Martí, i del matrimoni nasqué, entre d'altres, Vidal i Valenciano.

Els professors de tercer any eren Mariano Seguí Güell i Matías Espinàs. Mariano Seguí Güell era prevere i, molt probablement, exercia com a professor de llatí. Era fill de Domingo Seguí Rubió i de Paula Güell Bertran, naturals de Vilafranca del Penedès.

Finalment, els professors de primer any eren Joan Mestres Mir i Antoni Vidal Verdaguer. Joan Mestres Mir era fill de Josep Mestres i de Josefa Mir, naturals de Sant Sadurní d'Anoia, tot i que la família residia a Vilafranca del Penedès.

Els alumnes, les qualificacions i el comportament

Aquest quadern de notes, corresponent als cursos 1846-1848, resta inacabat, ja que conserva diverses pàgines en blanc. Hi consten, per a cada assignatura, les qualificacions relatives a l'assistència, l'aplicació, l'aprofitament, el comportament i, si escau, els càstigs imposats als alumnes.

Primer curs

El curs de 1846 s'inicia amb l'encapçalament següent: «Full de l'estudi de l'alumne que s'ha matriculat per al primer any de Filosofia segons les parts que els seus respectius professors han remès al director.» A continuació s'hi consignen les qualificacions de cada assignatura i la fitxa de cada alumne conclou amb aquesta fórmula: «En l'examen d'aprovació del curs celebrat el dia 2 de juliol se l'ha qualificat en [...].» El document és signat pel director, Ramon Miret, i datat a Vilafranca del Penedès el 2 de juliol de 1846.

En aquest primer curs de Filosofia hi havia vuit alumnes matriculats. L'edat d'inici d'aquests estudis devia situar-se entre els dotze i els tretze anys.

Dels vuit alumnes inscrits, quatre no van seguir el curs i, per aquest motiu, les seves fitxes resten en blanc. Els altres quatre foren Josep Nogués Pou, Francesc Sallent Pujador, Antoni Viader Janer, Albert Juliachs Balaguer i Joaquim Bonet Mainer. Tots ells obtingueren la qualificació de Regular.

Antoni Viader Janer 

Antoni Viader Janer era originari de Sant Sadurní d'Anoia i pertanyia a una família de farmacèutics. El seu pare, Narcís Viader Seguí, havia adquirit l'any 1826 la farmàcia de la vídua Millet. Antoni es casà amb Concepció Escayola i els seus descendents continuaren exercint la professió farmacèutica fins a mitjan segle XX.

L'any 1847 s'incorporaren al primer curs de Filosofia nous alumnes, entre els quals hi havia Plàcid Casanoves Bonastre, vinculat a la masia de Can Terra, situada a Lavern. Era fill de Josep Casanoves Gavarró i de Maria Bonastre Vidal, de Gelida. Tant aquest alumne com els següents no tenen cap qualificació registrada al quadern.

Manuel Clascar Circuns fou farmacèutic. Es casà amb Raimunda Sanou Morera, mestra de Vilafranca del Penedès. Un dels seus fills fou Frederic Clascar i Sanou, nascut a Santa Coloma de Farners, religiós i destacat pels seus treballs de traducció bíblica. Per a Frederic Clascar, catalanisme i cristianisme eren moviments convergents. També publicà diversos estudis de filosofia, entre els quals destaca l'assaig Estudi sobre el caràcter del poble català en les seves manifestacions literàries, artístiques i intel·lectuals (1896).

Salvador Raventós Fatjó, nascut a Sant Sadurní d'Anoia l'any 1835, arribà a ser director del col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona. El seu germà Josep Raventós Fatjó tingué un paper destacat en els orígens de Codorniu i fou el pare de Manuel Raventós i Domènech.

Finalment, Josep Alcover Sallent, nascut a Vilafranca del Penedès l'any 1835, formà part de la primera promoció d'enginyers industrials. Fou director de la Gaceta Industrial (1865-1890), publicació en la qual donà a conèixer nombrosos treballs, alguns dels quals de caràcter polític.

En el primer curs de l'any 1848 hi consten inscrits dos alumnes nous, també sense qualificacions:

Frederic Macià Miret, que més endavant exerciria de notari de Vilafranca del Penedès, era fill del també notari Josep Antoni Macià i de Paula Miret. Es casà amb Elisenda Mir Capella, de Sant Sadurní d'Anoia, l'any 1870. La família Macià fou propietària durant diverses generacions de la casa coneguda com a cal Macià, situada al costat de l'Ajuntament de Vilafranca.

L'altre alumne és Francesc Bolet, del qual el quadern no indica el segon cognom, fet que en dificulta la identificació.

SEGON CURS

En el segon curs corresponent a l'any 1846 hi consten matriculats catorze alumnes. D'aquests, nou disposen de qualificacions registrades, mentre que sis presenten la fitxa en blanc, sense cap anotació acadèmica amb la frase no han seguit el curs. Els nou alumnes amb qualificacions són: Gaietà Vidal i Valenciano, Josep Castellví Mitjans, Lluís Àlvarez Verdaguer, Enric Vallès Soler, Ramon Freixas Miret, Joaquim Solà Freixas, Francesc Berch Martí, Salvador Cases i Tord i Joan Romeu Freixas.

Pel que fa als resultats acadèmics, quatre alumnes obtingueren la qualificació de Regular, quatre la de Bo i un sol alumne assolí la qualificació d'Excel·lent: Lluís Àlvarez Verdaguer.

Entre aquests alumnes cal destacar, en primer lloc, Gaietà Vidal i Valenciano (1834-1893), nascut a Vilafranca del Penedès. Fou escriptor, advocat, doctor en Filosofia i Lletres i catedràtic de Geografia i Història d'Espanya a la Universitat de Barcelona. Està considerat un dels primers novel·listes de la Renaixença. Segons Joan Cuscó, fou amic de Francesc Xavier Llorens i Barba, de qui es considerava deixeble, especialment en l'àmbit de la geografia, i posteriorment el succeí com a professor a la Universitat de Barcelona.

També destaca Lluís Àlvarez Verdaguer (1833-1908), l'únic alumne que obtingué la qualificació d'Excel·lent. Posteriorment cursà estudis de Jurisprudència a la Universitat de Barcelona. Segons Joan Cuscó, estudià Llatinitat al col·legi de Vilafranca entre els anys 1845 i 1849 i Dret entre 1850 i 1857. El curs 1851-1852 cursà estudis de francès i, durant el curs 1855-1856, assistí a les classes d'Història de la Filosofia impartides per Llorens i Barba. Era fill de Lluís Àlvarez de Tord i d'Isabel Verdaguer, i estava emparentat tant amb un dels professors del col·legi com amb Gaietà Vidal i Valenciano.

Enric Vallès Soler (1835-?) fou ministre i diplomàtic. Nascut a Vilafranca del Penedès, morí a Xile. A l'església de Sant Francesc de Vilafranca es conserva el seu sepulcre.

Enric Vallès Soler a Sant Francesc

Ramon Freixas Miret (1835-?) també era natural de Vilafranca del Penedès. Exercí d'advocat i fou alcalde de la vila entre els anys 1876 i 1879. És autor de diversos estudis d'història local i la ciutat li ha dedicat un carrer. En aquest mateix treball ja s'ha presentat una breu biografia de la seva família i dels seus orígens.

Joaquim Solà Freixas exercí de notari. Era fill i hereu del notari vilafranquí Francesc Ignasi Solà Llorens i de Joaquima Freixas Mascaró.

Salvador Cases i Tord era fill del notari Salvador Cases Ràfols, de Vilafranca del Penedès, i de Brígida Tord Olzinelles.

En el curs de 1847, corresponent al segon any de Filosofia, s'incorporà al pla d'estudis l'assignatura de Geografia. En aquest curs hi consten inscrits diversos alumnes que no presenten qualificacions acadèmiques registrades.

Teodoro Miret Marrugat era natural de la Granada. A les darreres dècades del segle XIX residia a Barcelona, on consta com a propietari. Era fill de Jordi Miret Teixidor i, en conseqüència, cosí de Ramon Miret Teixidor, director del col·legi. Es casà amb Teresa Font Fusté, natural de Vilanova i la Geltrú.

Eduard Ferret Bofill fou el primer president de la Societat Recreativa El Retiro de Sitges (1870-1871) i posteriorment alcalde de la vila l'any 1889. Tant ell com els seus germans Manuel Ferret Bofill i Francesc Ferret Bofill, tots tres naturals de Sitges, foren alumnes del Col·legi de Filosofia de Vilafranca durant el curs de 1847, tot i que només hi cursaren fins al segon any.

Josep Estalella Vidal era fill de Fèlix Estalella Urgellès i de Josefa Vidal Sagarra, tots dos naturals de Sitges.

Finalment, Miquel Riera Matas, també natural de Sitges, fou president de la Societat Recreativa El Retiro l'any 1877.

TERCER CURS

Tretze alumnes consten matriculats al tercer curs de Filosofia del col·legi de Vilafranca l'any 1846. D'aquests, vuit continuaren els estudis i cinc no els prosseguiren. Els alumnes que consten matriculats són: Antoni Coderch Buxó, Jaume Raventós Pometa, Isidre Martí Carbó, Francesc Huguet Mainer, Antoni Baltà Baltà, Joaquim Abellà Cases, Josep Claramunt Rius i Agustí Andreu Sabater.

Pel que fa a l'avaluació acadèmica, la documentació conserva una anotació específica sobre Agustí Andreu Sabater, en la qual se'l qualifica de «molt inaplicat». Quant a les qualificacions, tres alumnes obtenen la categoria de Regular, tres la de Bo i dos la d'Excel·lent: Antoni Baltà Baltà i Isidre Martí Carbó.

Jaume Raventós Pometa era fill del sabater Fèlix Raventós i de Maria Pometa. El 1846 figurava com a alumne de Filosofia al col·legi de Vilafranca. Tanmateix, un any més tard, el 10 de setembre de 1847, sol·licità davant notari el consentiment dels seus pares per embarcar-se cap a Amèrica. La documentació posterior permet saber que l'any 1861 residia a Cuba, on ja havia mort.

Francesc Huguet Mainer era fill de Francesc Huguet i de Joaquima Mainer. La seva germana, Clara Huguet Mainer, es casà l'any 1838 amb Joan Mestres Mir, mestre del col·legi de Vilafranca i natural de Sant Sadurní d'Anoia.

Antoni Baltà Baltà pertanyia a la família Baltà, propietària del Palau Baltà, situat a tocar de l'església de Santa Maria de Vilafranca. Es casà amb Dolors Rodríguez de Cela i exercí l'ofici de serraller, professió compartida amb altres membres de la seva família. Del matrimoni nasqué Josep Baltà Rodríguez, pèrit químic i propietari.

Joaquim Abellà Cases exercí posteriorment com a notari de Vilafranca. Era fill del també notari Mariano Abellà Mullol i de Teresa Cases Margarit.

L'any 1848 apareix inscrit un nou alumne al tercer curs de Filosofia: Francesc Roquer. Tot i que la documentació no n'especifica el segon cognom, és molt probable que es tracti del Francesc Roquer, natural de l'Arboç, que més endavant exercí la professió de farmacèutic.

QUART CURS

L’any 1847 continuaren els estudis els alumnes Antoni Baltà Baltà, Joaquim Abellà Cases, Antoni Coderch Buxó, Josep Claramunt Rius, Isidre Martí Carbó, Francesc Huguet Mainer i Agustí Andreu Sabater. Les fitxes acadèmiques es troben signades pel director, Ramon Miret, amb data de 6 d’abril de 1847, tot i que no hi consta la qualificació final. En el conjunt d’aquests expedients destaca, en la majoria dels alumnes, l’interès, l’aplicació i la motivació demostrats en el seguiment de les diferents assignatures.

CINQUÈ CURS

L’any 1846 van finalitzar el grau de Filosofia quatre alumnes procedents de Vilafranca i del seu entorn, segons consta en els expedients acadèmics de l’època.

El primer d’ells fou Josep Feliu Baltà, fill de l’espardenyer Ramon Feliu, de Vilafranca, i de Teresa Baltà. Després de realitzar l’examen corresponent el dia 2 de juliol de 1846, va obtenir la qualificació de Bo.

Llorenç Seguí Güell, germà del professor de llatí Mariano Seguí, era fill del propietari i sabater Domingo Seguí Rubió i de Paula Güell Bertran. Va concloure els estudis amb la qualificació d’Excel·lent. Igual que el seu germà, posteriorment va seguir la carrera eclesiàstica i fou prevere.

Antoni Abreu Janer era fill de metge i de Rita Janer, família vinculada a Vilafranca. Nascut a Girona l’any 1828, posteriorment exercí com a metge cirurgià. En finalitzar els estudis de Filosofia va obtenir també la qualificació d’Excel·lent.

Finalment, Fèlix Sivella Martorell, fill de l’espardenyer Fèlix Sivella i de Magdalena Martorell Baltà, de Vilafranca, va completar el grau amb la qualificació final d’Excel·lent.

Aquests quatre alumnes són els que, l’any 1846, van culminar els estudis i van obtenir el grau de Filosofia.

Pel que fa al procediment de qualificació, l’acta acadèmica assenyala que els membres del tribunal d’examen del cinquè any de Filosofia, després d’haver complert les formalitats i requisits establerts pel reglament i les reials ordres vigents, van procedir a examinar els alumnes corresponents a aquell curs. Un cop finalitzades les proves, i reunits en sessió secreta, els membres del tribunal van establir la qualificació definitiva d’acord amb els expedients acadèmics que havien estat remesos a la Universitat de Barcelona.