 |
| Sarlat |
Durant el segle
XVI van venir molts francesos al Penedès, la majoria immigraven d’Occitània.
Molts d’ells es van casar i gent del Penedès.
Sobre el fet hi
ha molts treballs relacionats i aquest fet. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell
i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de
369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857
Tié molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda en la presència de
gascons a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció
d’aquests articles és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i
l’origen dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici,
l’origen i algunes dades posteriors.
Beoluguer del bisbat de Cours (1582)
Cours és un municipi situat al departament del
Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El catorze de
maig del 1582 es signen capítols entre el pagès Bernat Beoluguer del bisbat de
Cours, ara habitant a santa Creu de Creixà (Piera), fill de Gili i Caterina amb
Caterina Sanas, filla del també francès pagès Joan, originari del mateix bisbat
i Jerònima.
Bons del bisbat de Cours (1581)
Cours és un municipi situat al departament del
Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El catorze de
novembre de l’any 1581, el pagès Antoni Bons originari d’aquest bisbat, ara
habitant a Vilafranca, fill del pagès Ramon Bons i Joana amb Joana Costas,
filla del, també francès moliner Joan, que és difunt, i treballava de criada a
casa del paraire de draps de llana de Vilafranca Bartomeu Boner (ja l’hem
comentat amb el cognom Costas).
 |
| Perigord |
Bordes del bisbat de Bordeus de Perigord
(1584)
El Perigord és una comarca del nord-est
d’Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xarabta, de la qual és
continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt
i Garona.
El vint-i-cinc
d’agost és el pagès Ramon de Borde, originari d’aquest lloc, ara habitant a
Vilafranca, fill del pagès Pere i Caterina amb Monserrat Mas filla del pagès
Antoni de Sant Sadurní de Subirats i Rafaela.
Boxell del bisbat de Sarlat (1587)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XII.
El vint-i-set de
juny del 1587 signa capítols matrimonials el pagès Antoni Boxell, ara habitant
en el terme de Castellví de la Marca, fill del mestre de cases Antoni i Joana
amb Antonia Cornador filla del pagès Bartomeu i Beneta, habitants del terme de
Pontons.
Cortés de Sant Antoni del bisbat de Rodes
(1585)
El bisbat de Rodés és sufragània de l’arquebisbat
de Tolosa. La seu episcopal és la ciutat de Rodés, on es troba la catedral de
Nostra Senora.
Segodunum, l’actual Rodés, era l’antiga
capital dels Ruthens, un poble de la Gàl·lia celta que habitaven a la regió de
Rouergue.
El sis de febrer
de l’any 1585 el baster Bernat Cortés de la vila de Santa Antoni del bisbat de
Rodés, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Guillem, signa capítols amb
Ellisabet Socies filla de Bartomeu i Margarida de Vilafranca del Penedès. Van
viure al carrer del Sant Esperit (l’actual carrer de la Font de Vilafranca).
 |
| Rodés |
Cases del bisbat de Tula (1583)
El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de
l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els
orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser
fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle
IV).
Va ser el
vint-i-quatre de juliol quan signen els capítols matrimonials el mestre de
cases Joan Cases, originari del bisbat de Tula, ara habitant a Vilafranca, fill
del pagès Julià Cases i Lluïsa amb Eulalia Toses, que és viuda del pagès Antoni
Batlle del mas de la Llana, filla del pagès Bartomeu i Eulalia de Clariana del
terme d’Avinyonet del Penedès.
Desfins del bisbat de Sarlat- Sant Germà
(1583)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
Va ser el dinou d’agots
del 1583 quan el treballador Mateu Desfins, fill del pagès Joan i Antonia signa
capìtols amb Guillema que és viuda del serrador, també francès Joan Rigual, que
ja hem comentat en aquests articles, filla de Pere Silvestre i Antonia,
originaris de Sant Germà.
 |
| Tulle o Tula |
Figueres de sant Andreu del bisbat de Comenge
(1588)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada
oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un
comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida
en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El cinc de gener
del 1588 signa capítols el pagès Joan Figueres, ara habitant a Vilafranca, fill
del pagès Joan i Caterina amb Magdalena Traver, filla del pagès Joan i Joana, habitant
de les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès.
Joncar del bisbat de Rius (1571)
La diòcesis de Rius es trobava al sud-oest de
l’antiga diòcesis de Tolosa de LLenguadoc. Ocupava una part del nord-est de
Comenge i del nord del comtat de Coserans, que depenia de la Gascunya, una part
del sud-oest del Llenguadoc i una part del nord del comtat de Foix.
L’onze de
novembre d’aquest any 1571 signen capítols matrimonials el pagès Bernat del
Joncar, originari del bisbat de Rius, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès
Joan de Joncar amb Jerònima Noya, filla del pagès Pere i Joana de Vilafranca.
Llarc del bisbat de Bordeus (1582)
Bordeus, també anomenada com a Bordel, és una
ciutat portuària i un municipi francès, situada a la riba de la Garona, al
departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
El tres de juliol
del 1582 signen els capítols matrimonials el carreter Esteve de Llarc,
originari del bisbat de Bordeus, ara habitant al poble de Constantí (Tarragona)
fill del pagès Joan i Antonia amb Francesca Cases, filla de Joan i Eulalia de
Vilafranca.
Logari de sant Vicens del bisbat de Sarlat
(1585)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El vint-i-cinc de
juliol signa capítols el sombrerer Pere Logari fill del pagès Joan i Joana amb
Joana viuda del serrador Joan del Albi, filla de Xailés Xarlonch i Joana, també
del bisbat de Sarlat.
 |
| Comenge |
Millorat del bisbat de Comenge (1574)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada
oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un
comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida
en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El tretze de
febrer d’aquest anys 1574 signen capítols matrimonials el corder Joan Millorat
originari d’una ciutat d’aquest bisbat, habitant a Vilafranca, fill del pagès
Bartomeu Millorat i Maria amb Paula Palau , filla del pagès Joan i Joana de
Vilafranca.
Mones de Le Fossat, del bisbat de Rius (1585)
Le Fossat és un
municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Pertany a la diocèsis de Rius.
El vuit de febrer
signa capìtols el pagès Ramon Mones, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès
Bernat i Gollarda amb Elisabet Gili, filla del pagès Jaume i Margarida, originaris
del terme de Miralles.
Not del bisbat de Tula (1585)
El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de
l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els
orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser
fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle
IV).
El vint-i-set de
gener d’aquest any es signaven capítols entre Antoni Not, de sobrenom Llenes,
mestre de cases, originaris d’aquest bisbat, ara habitant a Vilafranca, fill del
pagès Esteve Noti i Marianna, amb Marianna Berni filla de Jaume I Jerònima, veïns
de Vilafranca,
 |
| Coserans |
Noguers del bisbat de Cours de sant Mauri (1582)
Mauri és un municipi de la comarca de la
Fenoleda, al departament dels Pirineus Orientals. Segons Joan Coromines és un
poble de transició entre el català i l’occità.
Va ser el
vint-i.vuit de gener d’aquest any quan signen capítols matrimonials el carboner
Joan Noguers originari de sant Mauri, fill del barber Joan i Caterina amb Joana
Vesia, filla de Joan que era músic i Caterina de Vilafranca del Penedès.
Oliver de Narbona (1580)
Narbona és una ciutat del Llenguadoc.
Administrativament, és una comuna francesa de la regió d’Occitània, al
departament de l’Aude.
El quinze
d’octubre d’aquest any 1580 signen capítols matrimonials el fuster Pere Oliver,
natural de Narbona, fill del baixador Guillem i Margarida amb Marianna Huguet,
filla de Miquel d’ofici sastre i Paula de Vilafranca.
Ribera del bisbat de Poitiers (1572)
La diòcesi de Poitiers té l’origen de mitjans
del segle IV, sufragània de l’arxidiòcesi de Bordeus, la seu metropolitana de
la província romana de l’Aquitània segona.
Pere Ribera,
d’ofici botoner, natural del bisbat de Poitiers, habitant a la ciutat de Vic,
fill del pagès Pere Ribera i Joana amb Joana Rodó, filla de Ramon d’ofici
serrador del bisbat de Sarlat, ara habitant a l’Arboç i Joana.
Rodó del bisbat de Sarlat (1572-1576-1579)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
Tot i que els
Rodó ja els vam posar en anteriors capítols hi tornem i afegim el del u de maig
de l’any 1572, el que ja hem comentat, entre Pere Ribera i Joana Rodó filla del
serrador Ramon, habitant a l’Arboç i Joana.
El mateix pare,
en Ramon Rodó – que era viudo de Joana- fill del pagès Antoni i Tendina va acordar
signar capítols matrimonials el 1576 amb Maria, que era viuda del mestre de
cases, també francès, Pere Bernet, filla del pagès Jaume Figueres i Caterina
originaris de Pontils de la Conca de Barberà. No consta si viuen a Vilafranca
del Penedès, però cap suposar que sí, ja que els capítols el fan davant el
notari de Vilafranca Pau Xamar.
El dotze d’agost
de 1579 Joan Pey fill del pagès Pere i Peirona, que són difunts, amb Mundina
Rodó filla de Pere d’ofici serrador, i Margarida vivint ara a Vilafranca i
d’origen també tots dos del bisbat de Sarlat.
Sanas del bisbat de Cours de Sant Llorenç de
Cerdans (1582)
Sant Llorenç és una comuna francesca situada
en el departament dels Pirineus Orientals i a la regió de Languedoc-Rosselló,
en la comarca del Vallespir.
Ja els hem
comentat més amunt. Caterina, filla del pagès Joan Sanas, originari de sant
Llorens del bisbat de Cours, signa capítols amb el pagès, també francès, Bernat Beoluguer.
 |
| Comenge |
Topi de Sant Gironç del bisbat de Coserans
(1588)
La diòcesi tambre era cneguda amb el nom de
diòcesis de Sent Líser de Coserans, Coserans és una regió històrica Occitània,
que avui correspon a la part occidentald el departament de l’Arieja.
Sant Gironç està situat en un lloc de pas en
un altiplà que comunica les muntanyes i les planes de la vall de la Garona, a
la confluència des rius Salat, Les i Baup.
El dijou d’octubre del 1588 signen capítols el pagès Bernat
Topi fill de Joan i Guillema, ara habitant a Vilafranca, amb Joana Milà, filla
del pagès Joan i Francesca de Vilafranca del Penedès.
Trius de Corresa (1575-1577-1587)
Corresa és un departament francès situat a la
regió Nova Aquitània. Pertany al bisbat de Tula. La diòcesi de Tulle (Tula) va
ser erigida el 1317 i la butlla Salvator noster del Papa Joan XXII, i territori
desmembrat de la diocèsi de Llemotges.
Torno a escriure
aquest cognom, per haver sorgit més dades que no les havia anotat.
Pere Trius
d’ofici mestre de cases originari d’aquesta ciutat francesa, ara vivint a
Vialfranca, fill del pagès Esteve Trius i Antònia, signa capítols matrimonials amb
Magdalena Garriga, filla del pagès Joan Garriga, també francès i Caterina, que
son difunts.
Dos anys després,
ja viudo, torna a fer capítols amb la viuda del pagès Francesc Feliu de
Vilafranca, filla del pagès de La Granada Feliu i Elisabet.
I encara, ell
mateix, l’onze de gener de l’any 1587 tornar a signar capítols per tercera
vegada amb Joana Surials, filla del pagès Marti i Àngela de Vilafranca del
Penedès.
Xarlonch del bisbat de Sarlat (1585)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El vint-i-cinc de
juliol signa capítols Joana, viuda de Joan del Albi, filla de Xailés Xarlonch i
Joana, originaris de Sarlat, amb el sombrerer Pere Logari fill del pagès Joan i
Joana, també vinguts del bisbat de Sarlat.
Fins aquí una
tercera part d’alguns cognoms occitans que es van emparentar amb gent del
Penedès durant el segle XVI i que hem trobat signant els seus capítols matrimonials
a Vilafranca del Penedès. Continuarem en una quarta entrega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada