El 4 de gener de 1714, el poble de Sant Martí Sarroca es va alçar en armes
contra 150 granaders que s’hi dirigien per cobrar les quinzenades, enviats pel
comandant militar de Vilafranca del Penedès.
A Vilafranca, com cap de corregiment, es proposava tenir 100 homes armats.
Finalment es creà una esquadra de 50 homes.
El doctor Miquel Cassador, regidor degà de Vilafranca, a finals de juliol
del 1719, va substituir provisionalment el corregidor que s’havia retirat a
Tarragona perquè els miquelets de França s’apropaven a la Vila.
L’Ajuntament va demanar ajuda al capità general, però no els van socórrer i
es van refugiar i es van fer forts al campanar de l’església parroquial de
Santa Maria, quan el miquelet coronel francès Francesc Bernit va ocupar
Vilafranca l’agost del 1719.
El 28 de setembre de 1721 s’ordena que Vilafranca es creí una nova esquadra
de mossos per defensar les contrades del Penedès i el seu corregiment.
El caporal Jaume Almirall amb set mossos a Vilafranca romanen a Vilafranca
a partir del 25 de gener de l’any 1722.
Aquestes dades ens serveixen per comentar i escriure el document que hem
trobat en els arxius notarials i que es donen en aquest context bèl·lic de
Vilafranca del Penedès.
El document tracta d’una notícia davant notari que signa el procurador
fiscal de l’any 1723 de Vilafranca. És una denúncia contra dues dones per la
pràctica de la prostitució.
La posició d'aquestes dones es complica a partir dels segles XVII i XVIII,
quan son prohibits els bordells. Molt excepcionalment les prostitutes tenien la
possibilitat de fugir d'aquesta situació, donat que no disposaven de cap altre
mitjà de subsistència i llur pròpia persona era estigmatitzada per la societat
de l’època. Aquesta possibilitat era encara mes reduïda si tenim en compte que
moltes d'elles recorrien a la prostitució com a únic mitja de supervivència
possible per haver-se convertit en dones marginades i rebutjades pel seu entorn
social després d'haver estat víctimes d'una
violació.
Al
segle XVIII la prostitució no es castiga en tant que constitueix un aspecte de
la violència sexual del col·lectiu masculí cap a les dones, sinó que són les
prostitutes o aquells que exerceixen un poder sobre elles els qui cometen el
delicte.
El
document diu això:
“Petició presentada per part del agent fiscal
de la real cort de Vilafranca:
A noticia del agente fiscal de esta
real curia de Vilafranca del Panades, fama publica refiriente ha prevenido que
Antonia Fiol, y Magdalena Marti, vezinos de esta villa para temirozar a Dios, y
a la correccion de la justicia temporal no han dudado ejercer publicamente el
oficiio de terceras, o alcahuetas; esso es dicha Antonia Fiol llevando
diferentes mugeres casadas, y donzellas a tras casas de dicha villa para que en
ellas fuessen conozidas carnalmente, acompañandolas hasta haver tenido acto
carnal con los hombres, y despues dar por dichas mugeres parte de lo que havian
ganado ilicitamente; y la referida Magdalena Marti acompañando a Teresa Mati,
su hija a casa de un oficial para que fuese conozida carnalmente, y admitiendo
en su misma casa diferentes diferentes hombres para tener parte con dicha su
hija, induziendoles, y acompañandoles en la misma cama en donde dicha su hija
dormia, y participando de la ganancia que su hija hazia en los referidos actos
illicitos; y como todo lo referido sea digno de punición y castigo: Por ende
pido, y suplico que sean dicgas Antonia Fiol, y Magdalena Marti punidas, y
castigadas en las penas disponen las leyes, ya dicho efecto rezibida la solita
informacion como mejor de derecho haya lugar, los derechos del fisco siempre
salvos.
Joan Nin, regente fiscal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada