diumenge, 20 de setembre del 2015

Obres a l’església de Santa Maria per un llamp (1816)




Església Santa Maria de Vilafranca del Penedès


El dia 7 d’agost d’aquell any els administradors de l’església de Santa Maria de Vilafranca, anomenats per l’Ajuntament, els vilafranquins Pere Valenciano (va néixer a Murcia), l’apotecari Vicens Mestres, el blanquer Fèlix Guell i el cantirer Jaume Sabater i en virtut de la llicència que els hi havia concedit el vicari general fan acte notari del següent: “...a fin de acudir a los indispensables gastos que tiene que hacer la referida obra de Santa Maria  para proveer la Iglesia de ornamentos de todas clases, i reparar la cúpula de la torre de la misma que está amenazando ruina de resultas de un rayo que cayó encima de ella, les es absolutamente necesario a falta de otro recurso vender la única finca perteneciente a dicha iglesia o gravarla con un censo y considerando preferible este segundo medio al primero; suplicant a VS (al vicari general) se sirva concederles el permiso para vender la pension correpondiente al referido capital bajo la hipoteca de dicha unica finca perteneciente a la obra de Santa Maria, y autorizar a su tiempo la escritura publica que se otorgue para el efecto, y presentaran a VS los exponentes que asi se lo prometen del conocimiento..para el mayor esplendor del culto”.

La resposta immediata va ser la següent:

“…de la Iglesia parroquial de Vilafranca y del allanamiento del fiscal eclesiastico, concedemos aquellos administradores (obreros) el permiso que solicitan, con tal que despues de firmada la escritura de creacion de censal lo remitan para su aprobacion y decreto..tanto per los motivos en dicho memorial expresado..autorizado con decreto del referido maestro señor vicario general oficial...”

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2b75DWYRrVs1IpNVwYL7BP20bomShen8IpkwuvXqKG44KrLvxFV5sKlZHoKVInEJ0sUFopJ_bAcJHJnYvau58HgwTIDl175jaQFUabYJELzHyBtbGAP6nZ389ELlr73fI_0TcHb5tiBkz/s1600/IMG_9277.JPG
Mercat municipal de la carn (antigament la casa de les Premses de lliura)


Doncs, per aquest motiu els administradors també dits obrers de l’església de Santa Maria venen al reverend Josep Camps prevere y beneficiat de la mateixa església prior general en lo corrent any al preu de 450 lliures  tota aquella casa amb un portal que dita església de Santa Maria té per legítims títols antics..dins la vila a la plaça de l’Oli anomenada la casa de las Premses que afronta a sol ixent amb Eulalia Prats, i Lluisa viuda de Josep Prats teixidor de lli de la vila, a migdia amb Miquel Ferrer pagès i Maria Bertran conjuges i a ponent i tramuntana amb dita plaça de l’Oli.

Com podem veure la casa la compra un prevere, per tant continuar d’alguna manera essent propietat de l’església de Santa Maria.

Aquesta casa, l’actual mercat municipal de la carn, era propietat de l’església de Santa Maria, des de principis del segle XVII o potser abans. Se l’anomenava “fàbrica de les Premses de lliura” a partir de finals del XVIII perquè en ella s’hi guardaven diferents premses de brisa. Posteriorment la casa va servir per respresentar al segle XIX les primeres obres teatrals de la Vila. Seguir la historial d’aquest edifici és interessant i curiós, us remeto a un article publicat a la revista Olerdulae de l’any 1990 gener-desembre núm. 1,2,3,4 escrit per Antoni Massanall i Esclasans i Joan Solé i Bordes per ampliar la història d’aquest edifici que ha tingut moltes reformes i utilitats durant la història de Vilafranca del Penedès.

 

http://irreductible.naukas.com/files/2013/12/rayo.jpg

dissabte, 12 de setembre del 2015

El castell dels Peguera, senyors de Torrelles de Foix i la capella del Roser (1781)



https://c2.staticflickr.com/8/7362/16413240395_c413de146f_b.jpg
Escut d'armes dels Peguera


L’antiga casa senyorial dels Peguera, senyors de Torrelles de Foix i del seu terme des de finals del segle XV. Diuen que la casa actual va ser construïda durant la segona meitat del segle XVI i que al mateix temps es degué alçar la capella, beneïda l’any 1579 i que segons es diu, servia de panteó familiar. L’edifici de la capella del Roser, conserva a un cantó l’estructura arrodonida del que potser va ser una torre de la fortificació.

L’any 1781 el senyor jurisdiccional de Torrelles, en Ramon Lluis de Peguera i Armegol Berardo i Espuny, baró de Rocafort signa un acord conjuntament amb el prevere Francesc Escofet. En aquest acord es comenta algunes parts que té el castell, situat al costat de la capella del Roser: “...el quarto que trau a una porta que entra a la sala del dit castell i que té dues finestres, una per la part de sol ixent i l’altra per la part de ponent i que aquesta trau a la galeria del castell, li cedeix al prevere Escofet. També li cedeix una altra habitació còmoda per tota la família del dit Escofet...li cedeix aquesta part del castell però amb la condició que quant jo, el baró de Rocafort, vingui a Torrelles amb la meva família, la vostra família haurà de desocupar la habitació que us he deixat, sense la menor contradicció a excepció de vos dit Escofet. Quant jo i la meva família tornarem a Barcelona, la vostra, pot tornar a ocupar la habitació que tenia ocupada sense emperò haverme vos ni ella de pagar a mi ni als meus successors interès algun de dita habitació, que cedesch a vos, i als vostres, durant dita vostra vida natural, com i també lo poder i us de la cuina, comuna i pou per treure aigua de dita casa i castell allà existent...”


http://mw2.google.com/mw-panoramio/photos/medium/54577271.jpg
La Capella del Roser, a la dreta part del Castell dels Peguera


Per altra banda i segurament relacionat amb aquests pactes, el dit Peguera i baró de Rocafort demana al notari que prengui acte de que la capella del Roser pertany a la seva família (potser perquè el prevere Escofet no es fes molt seva la capella):

“En la vila de Torrelles de Foix i en el dia 5 del mes de setembre 1781 el il·lustre senyor don Ramon Lluis Peguera i Armengol Berardo i Espuny i baró de Rocafort, senyor jurisdiccional de dita vila de Torrelles de Foix, domiciliat a Barcelona, requereix al notari Abreu, en presencia de Miquel Bargaes de la família de dit senyor Baró i a Ramon Tort pellaire de sant Quinti de Mediona, constituïts personalment en la casa i castell del dit senyor baró situat dins de la vila de Torrelles com a testimonis, trobats tots dins la capella vulgarment anomenada de nostra senyora del Roser , que està construïda dins del baluard de l’anomenada casa i castell dit del senyor baró de Torrelles i l’expressat il·lustre senyor baró don Ramon Lluis de Peguera, en presencia de dits testimonis i a requisició del dit notari que mirase i reconegués l’altar de dita capella de nostra senyora del Roser i si en un costat i l’altre d’ell veia unes armes que en el mateix altar estan col·locades de temps immemorial i fetes d’escultura, i mirant i reconeixent el dit notari el predit altar va veure que en un costat i l’altre en el referit altar hi ha unes armes compostes i fetes en la mateixa fusta que composa el dit altar, llaurades d’un lleó amb la seva corona, 3 pinyes, diferents creus i un morrió cadascuna d’elles . I dins la sagristia de la referida capella, va veure i reparar dit notari en presencia dels mateixos testimonis, en el sostre d’ella, altres armes compostes d’un lleó amb la seva corona i un morrió. I havent mirat unes i altres armes, en els paratges que es troben col·locades l’expressat il·lustre senyor don Ramon Lluis de Peguera baró de Rocafort i senyor jurisdiccional de dita vila de Torrelles de Foix, i del seu terme, va requerir al notari en presencia dels testimonis , aixecar acte. D’unes i altres armes que estaven existents en el predit altar i sagristia que vaig donar fe...que fou fet dins la capella, casa i castell de l’individu senyor baró, dia, mes i any en presencia dels testimonis...”

El castell la família Peguera el va mantenir fins ben bé a finals del segle XIX, quan Maria Manuela de Peguera i Pedrolo va morir soltera i va cedir el seu patrimoni a les salesianes.