Els Perlas (de pedrenyalers a cantirers, segles XVII al XX)

Els Perlas van ser una família que des de l’any 1633 viuen a Vilafranca del Penedès. Van ser els seguidors d’un ofici com el del pedrenyaler, fabricant d’arma de foc, a manera d’escopeta curta, que s’usava en els segles XVI i XVII i es disparava amb pedrenyera, és a dir, amb pedra foguera,per passar posteriorment a cantirer del càntir negre de Vilafranca, molt popular en aquella època a nivell nacional. Eren els primers cantirers del segle XVII que de pares a fills van  arribar practicant el mateix ofici fins el segle XX.

Seguir els seus enllaços matrimonials i veure com evoluciona el seu patrimoni és una tasca força interessant.

El Perla pedrenyaler (segle XVII)

Gaspar Perlas era un dels pedrenyalers del segle XVII. Estava casat amb Isabel. Els seus fills van ser Coloma, Pau, Maria, Elisabet, Gaspar i Pere. Aquest últim havia de ser l’hereu, seguint el mateix ofici però morí abans del seu pare, el 1641. La seva filla Coloma morí també el 1650. Fou enterrada amb honors de mà mitjana (la que corresponia als mercaders). També el 1663 mori la filla Elsabet, també amb enterrament de mà mitjana.

L’hereu Gaspar Perlas, cantirer.

L’hereu fou el segon fill, en Gaspar. Deixà l’ofici de pedrenyaler per dedicar-se al de cantirer. Era casat amb Maria Serra. Els seus fills foren Maria, Gaspar, Jaume, Magdalena, Joan i Ramon i Eulàlia. En el bateig de tots els fills van ser padrins altres cantirers de Vilafranca.

L’any 1681 morí Gaspar Perlas, amb aquest cas fou enterrat amb honors de mà menuda, la formada pels menestrals, botiguers i treballadors de la terra. Igualment la seva muller Maria, en el dia de la seva mort que es produí a l’hospital dels pobres de Vilafranca l’any 1684, fou enterrada com a mà menuda.

La filla Eulàlia es va casar amb l’espardenyer Miquel Batlle de Vilafranca l’any 1695, quan els seus pares ja estaven difunts.

Gaspar Perlas, l’hereu cantirer amb propietats (segle XVIII)

El 1697 morí l’àvia de Gaspar, en Coloma Serra per part de mare. Deixà hereu al seu nét Gaspar. Una de les propietats era una casa situada a la Plaça de l’Oli, actualment la plaça Jaume I; a més d’una terra situada a la Pelegrina, prop el rec de la Font.

L’any 1703 Gaspar era propietat de dues cases situades a la mateixa Plaça de l’Oli. Una l’anomena la casa gran i l’altra la casa petita. Ha de pagar rendes per les dues a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

L’any 1720 Gaspar fa testament. La seva muller era Jacinta. Al seu fill Fèlix li deix la casa gran de la plaça de l’Oli i la petita que té al costat.

Fèlix Perlas, l’hereu cantirer

Fèlix, ja hereu, s’uní amb matrimoni amb Francesca Olivella el 1727. Una filla seva, Eulàlia va fer matrimoni amb el pagès Joan Marti Solsona el 1754. Un altre fill en Josep Perlas, també cantirer, casà amb Dionisia Martí Solsona el mateix dia de la seva germana Eulàlia. El 1756 el pare de Joan i Dionisia, el pagès Joan Marti, viudo de Teresa Solsona, es casà amb una altra filla de Fèlix i Francesca, Maria Perlas Olivella.

Jacinta, una altra filla de Fèlix i Francesca, s’uní amb matrimoni el 1770 amb el pagès Josep Miret Vallès.

Un fill de Josep Perlas i Francesca Olivella fou Pau Perlas, que en aquest cas, el sue ofici va ser de peixater.

Josep Perlas, cantirer (segle XVIII)

L’hereu de Josep Perlas i Dionisia Marti, fou un altre Josep, també cantirer, que es casà el 1773 amb Maria Teresa Amat Mauri, fill del serrador Josep Amat de Vilafranca.

El pare Josep, encara viu aquest mateix any i dia, es casà amb Maria Mauri viuda de Josep Amat, filla del clavetaire Magí Mauri.

Al cap d’uns anys, el 1786, l’hereu Josep, viudo de Maria Teresa Amat, es casa en segons núpcies amb Magdalena Junyent Blanch de Vilafranca.

Antònia, filla de Josep i Magdalena Junyent es casa el 1819 amb el serrador Josep Parera Via.

Fill de Josep i Dionisia, fou Teresa Perlas Marti, que el 1786 s’uní amb matrimoni amb el pagès Francesc Junyent Blanch, germà de l’anterior Magdalena Junyent Blanch.

La Plaça de l'Oli actual

Josep Perlas Olivella i Josep Perlas Marti, cantirers (1789)

Els pare i fill Perlas (Olivella i Marti) eren cantirers. Tenien el seu forn de fer cantis situat al que avui és el pati del col·legi de Sant Ramon de Penyafort.

Va ser l’any 1789 quan el marquès d’Alfarràs, per raó de l’obra que estava construint a casa seva, va voler arribar a un pacte amb els cantirers Perlas. Ells havien de renunciar al lloc on estava situat el dit forn, i a canvi el marquès, els hi donaria un altre lloc per tornar-lo a construir situat en la mateix plaça de l’Oli (actualment plaça Jaume I).

Els Perlas disposaven del pati com a hereus que foren del prevere Anton Calvet que els hi deixà en el seu testament.

Els Perlas cantirers del segle XIX

Josep Perlas Junyent fill de Josep i Magdalena, tots dos cantirers, es casà amb Francesca Fontanals Ràfols de Sant Miquel d’Olèrdola.

Ells dos comencen a vendre diferents terres i cases que posseïen com hereus de avantpassats seus, com una terra situada a Cua de Lluert dins el terme de Vilafranca el 1817.

El germà del primer, Maria Perlas Junyent es casa amb l’alfarer Ramon Cruset Llorens.

Disposen d’una casa situada a la Plaça de l’Oli.

El cantirer Joan Perlas, fill d’un altre Joan Perlas Junyent, també cantirer i alfarer, i de Maria Giralt Bertran, es casa el 1837 amb Raimunda Feliu Baltà. Els seus fills foren Raimunda que es casà amb l’alfarer Pere Colomer Ribes, en segones núpcies amb Josep Perlas Casanoves, forner de Martorell i en terceres amb Miquel Castells Via; en Ramon, alfarer, que es casa amb Maria Jover Rubió el 1878; Antoni, que morí als 28 anys; Teresa que es casa amb el boter Joan Jover Boada i en segons núpcies amb l’espardenyer Magí Juliachs Vidal;  Maria que es casà amb el cisteller Ramon Roig Font el 1865 i Antònia que es casa amb el sabater Marc Solé.

L’alfarer Joan Perlas Giralt (1877) i la seva herència

Joan Perlas Giralt disposava de la casa número 33 situada a la Plaça de l’Oli (actualment de Jaume I). Li pertanyia per herència del seu pare Joan Perlas Junyent, que morí el 1864. El seu pare la tenia per donació que li feu l’avi en Joan Perlas Martí en els capítols matrimonials fets amb Maria Giralt Bertran signats el 1810.

També posseïa una terra, un edifici i un forn alfarer, assenyalat amb el número 6, en una petita part cobert i altre descobert, situat en el carreró anomenat abans de l’estudi de baix i avui dia de Serraülls; una terra situada al lloc anomenat de Caputxins; una vinya a les Cabanyes; altra vinya a les Clotes; altra terra a santa Maria dels Horts; altra terra a Coll Salom; altra al Clot de Moja. En total es descriuen sis finques.

A l’edat de 63 anys Joan Perlas Giralt fa el seu testament. Anomena marmessors als seus fills Ramon i Antoni i al seu germà Ramon Perlas Giralt.

A parts iguals deix als seus quatre fills Antoni, Maria, Teresa i Raimunda Perlas Feliu els hi dóna aquella finca coneguda pels patis, tancada de parets, amb els edificis i solar que contenen, situada al carrer del Portalet i actualment de Ponent. Ho comprà l’any 1860. Anomena usufructuària a la seva muller Raimunda Feliu Baltà. Anomena hereu al seu fill Ramon Perlas Feliu.

Plaça Jaume I, any 1931, abans Plaça de l'Oli

Magdalena Junyent de Perlas (1827) i el seu fill Josep

La viuda de Josep Perlas Marti fa testament en aquest any. El seu nebot Joan Perlas Junyent l’anomena amb altres marmessor.

Deix a les seves filles Teresa Perlas de Guinovart i Antònia Perlas de Perera deu lliures a cadascuna. Deix 200 lliures a la seva filla Jacinta. Institueix hereu universal al seu nét Fèlix Perlas Fontanals.

Signa el testament a la casa que posseeix situada a la Plaça de l’Oli. Ella no sap escriure i necessita de la firma de Josep Olivella que ho fa en el seu nom.

La filla Jacinta, l’any següent, el 1828, es casa amb el cantirer Anton Miró Huguet.

L’any 1839 Magdalena encara vivia. Conjuntament amb el seu fill Josep Perlas Junyent, cantirer i el seu nét Fèlix Perlas Fontanals, com a propietaris dels béns del seu marit difunt Josep Perlas Marti i com a conseqüència de que el seu fill està empresonat per haver comés la mort de la seva muller Francesca Fontanals, demanen al jutge li doni permís per a signar documents d’herència del seu marit difunt i a la vegada poder vendre una terra situada al Viver a Josep Freixedes de la Bleda.

Maria Perlas Junyent (1873)

Quan tenia 72 anys, Maria, vídua de l’alfarer Ramon Cruset, filla de Joan Perlas i Pelegrina Junyent signa testament. Anomena marmessor el seu nebot, també alfarer, Joan Perlas Giralt. Té un fill que viu a Montevideo, el sabater Fèlix Cruset Perlas.

Fèlix Perlas Fontanals (1875)

El cantirer Fèlix Perlas es casa amb Maria Tarrada Raventós. El seus fills són Fèlix, alfarer, casat amb Felicia Giralt Balaguer el 1875; Francesca casada amb Magí Juliachs Perlas el 1877; Concepció casada amb l’estorer Antoni Giralt Balaguer i el sabater Joan casat amb Maria del Pilar Domènech Curtó el 1882 originària de Pobla de Massaluca (Terra Alta). 

Un dels forns de càntirs dels Perlas que encara hi és actualment

Els Perlas cantirers del segle XX

L’alfarer Ramon Perlas Feliu casat amb Maria Jover Rubió, viuen a la casa nùmero 33 de la Plaça de l’Oli, que té dues portes. Tot i que també viuen a la casa número 27 de la plaça de la Constitució l’any 1905.

A la casa número 15 de la plaça Jaume I, hi viu el cantirer Fèlix Perlas Tarrada, mori l’any 1918 a la mateixa casa de la plaça de l’Oli.

Aquesta ha estat una petita mostra del que pot donar de si conèixer una de les famílies de cantirers que van començar el seu ofici el segle XVII i que van donar nom a l’actual plaça de l’Oli. De l’Oli, perquè els cantis negres que feien en un principi, eren d’oli i no d’aigua, encara que posteriorment es feien servir per els dos tipus de líquid.