 |
| Perpinyà |
Durant el segle
XVI van venir molts francesos al Penedès, la majoria immigraven d’Occitània.
Molts d’ells es van casar amb gent del Penedès.
Sobre aquest tema hi
ha molts treballs relacionats amb aquest fet. Un d’ells fou el d’Antoni
Massanell i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols
matrimonials de 369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857
També molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda de la presència de gascons
a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció
d’aquest article és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen
dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i
algunes dades posteriors.
Cosa de Cours (1569)
Cours és un municipi situat al departament del
Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El dinou de juny
Huguet Cosa d’ofici serrador del bisbat de Cours fill d’Huguet i Peirona signa
capítols conjuntament amb Jerònima filla del fuster Miquel Teixidor i Magdalena
de Vilafranca del Penedès. Ella era viuda del mestre de cases Pere Puig
(francès).
Els pares de
Miquel Teixidor fan donació d’una casa situada al carrer de la Parellada de
Vilafranca.
Elisabet
Teixidor, germana de Jerònima, l’any 1566 es va casar amb el teixidor Jaume
Verger de Mallorca. Germà d’ambdues era Climent Teixidor que tenia casa a la
Plaça de l’Oli de Vilafranca el 1667.
 |
| Tolosa |
Domenich de Comenge (1569)
El setze de gener
fan capítols matrimonials el bracer Joan Domenich, ara habitant a Sant Cugat
Sesgarrigues, fill del pagès Arnau i Guillema i Magdalena filla del beiner
Jaume Garriga i Margarida de Vilafranca.
A l’any 1575
habitant a Vilafranca hi ha el pagès Joan Garriga, originari de França, la seva
muller Caterina i les filles Magdalena casada amb el mestre de cases Pere Trius
d’origen francès i Joana casada amb el pagès Pere Sala.
D’aquesta branca
l’any 1652 el pagès Bonaventura Garriga de Vilafranca s’uneix en matrimoni amb
Eulàlia Romagosa del mas Fonts de Vallirana.
Font de Sant Gaudenc, Mont-Luis, Cours i de
Clarmont (1574-1582-1587-1588)
Sent Gaudenç és
un municipi francès del departament de l'Alta Garona a la regió d'Occitània,
situat a 90 km al sud-oest de Tolosa.
Mont-Luis és
una localitat i comuna francesa, situada en el departament de Pirineus
Orientals, en la regió d’Occitània.
Clarmont d’Alvèrnia
és una ciutat de França, a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps, capital del
departament del Puèi Doma.
El sis de novembre
el mestre de cases Antoni Font, habitant a Vilafranca, fill de Domènec Font i
Maria signa capítols amb Caterina filla de Joan Fargato d’origen francès i
Francina.
El vint-i-tres d’octubre
de 1582 el pagès Pere Font de Mont-Luis, habitant a l’Arboçar, fill del pagès
Marti Font i Joana, signa capítols amb Monserrat filla del pagès Joan Hortolà
de Canyelles i Beneta. Ella és viuda del pagès Joan Oller de Viladellops.
Originari de
Cours l’u de maig de 1587 el serrador Antoni Font, habitant a Vilafranca, fill
del pagès Matali Font i Joana fa capítols amb Francesca filla del serrador Joan
Rodó i Lluïsa de Vilafranca.
El dinou de maig de 1588 el pagès Joan Font , habitant a
Vilafranca, fill del pagès Joan Font i Anna signa capítols Caterina filla del
corder originari de Puigcerdà Francesc Bertran i Blanca casada en segones
núpcies amb el moliner Bernat Font.
En aquests capítols fa una donació al nuvi l’oncle el prevere Joan Font. que viu també a
Vilafranca. Per part de la núvia és també el seu oncle el serraller Ramon
Badia, qui li fa una donació.
D’aquests matrimoni comentaríem els Hortolà, que van estar
posseint diferents masos en el terme de Santa Margarida i els Monjos en els
anys posteriors i el cognom fins a finals del segle XVIII continua estant en el
mateix terme i Vilafranca.
En quant als Font és més extens a diferents llocs del Penedès, que
molt probablement alguna branca deriven d’aquests Font francesos.
 |
| Lombèrs |
Maristany de Lombèrs (1569)
El bisbat de
Lomèrs va ser una seu de l’Església Catòlica a França, sufragània de
l’arquebisbat de Tolosa.
Lombèrs és una
població i comuna francesa, ubicada en la regió de Mediodía- Pierineus,
departament de Tarn, en el districte d’Albi i cantó de Réalmont.
El vint-i-quatre
d’abril es signen capítols entre el bracer Francesc Maristany, habitant a la
parròquia de Santa Margarida, fill del pagès Jaume Maristany (no es diu el nom
de la muller) i Àngela filla del pagès Pere de Bisaya i Francesca que vivien a
Vilafranca.
Marti de Sant
Mauri I Rodés (1571- 1574- 1581)
Mauri és un
municipi de la comarca de la Fenolleda al departament dels Pirineus Orientals.
Segons Joan Coromines és un poble de transició entre el català i l’occità.
Rodés és una ciutat i municipi francès, situat
al departament de l’Avairon i a la regió d’Occitània.
El vint-i-nou el pagès Guillem Marti fill del teixidor Pere Marti
i (no diu el nom de la muller) signa capítols amb Marianna, filla del bracer
Bartomeu Mangant i Jaumeta que habiten a Vilafranca.
El disset d’agost de 1574 el mateix Guillem Marti, ja viudo, torna
a fer uns altres capítols amb Elionor filla del pagès Bertran Bo (d’origen
francès) habitant a Cervelló i Paula. Ella té tretze anys.
El cinc de març
de 1581 es signen capítols entre el serraller Jaume Marti nascut a Rodés,
habitant a Vilafranca, fill del pagès Guillem Marti i (no diu el nom de la
muller) amb Francesca filla de Joan Vila i Joana de Vilafranca que en segones
núpcies està casada amb el francès bracer Pere Labona i viu a La Granada.
Francesca Vila és filla única.
Aquest últim
matrimoni el podem seguir l’any 1623 amb els capítols de la filla Elisabet Marti
que fa amb el barreter de Vilafranca Magí Cosí I el fill hereu de nom Pau Marti
que té l’ofici del seu pare, serraller.
Molts Marti de la
comarca posteriors molt probablement tenen els seus orígens en aquests Martí
originaris de l’Occitània francesa.
 |
| Comenge |
Mercader de Cours (1570)
El disset de
setembre l’hortolà Antoni Mercader, originari del bisbat de Cours, fill de
Ramon Mercader i (no diu el nom de la muller) signa capítols amb Joana filla
del serraller Antoni Rubinat i Joana de Vilafranca.
De la mateixa
branca l’any 1574 a Vilafranca hi viu el sabater Salvador Mercader amb la
muller Magdalena, la filla Àngela casada amb el paraire Pere Alemany originari
de Miralles, però vivint a Vilafranca i el fill Francesc que és estudiant d’art.
Mon de Llemotges (1570)
Llemotges O Limotges és una ciutat de França,
capital del departamennt de l’Alta Viena iantiga capital de la província
històrica del Llemosí. Situada a la vora dreta del riu Viena, el nucli antic és
emplaçat damunt un promontori, al voltant de la catedral.
El bracer
Lleonard Mon el dotze de març fill del pagès Antoni Mon i Antonia signa capítols
matrimonials amb Francesca, filla del pagès Jaume Virgili i Joana de Balaguer.
Francesca era
viuda del pagès Joan Milà de Vilafranca, per tant, habitava en aquesta vila.
Dues filles del primer matrimoni, Marianna i Joana Milà es van emmaridar amb
dues persones també originàries franceses. Més endavant ho comentarem.
 |
| LLemotges |
Prats de Comenge (1568-1586-1588)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada
oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un
comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida
en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El cinc de juliol
el pagès Joan Prats, originari de Comenge i ara habitant a Vilafranca, era fill
de Guillem Prats i Margarida, que eren difunts. Signa capítols matrimonials amb
Magdalena,que era viuda per dues vegades, filla del pagès del mas Figuerola
situat al terme de Santa Margarida i els Monjos Joan Company, i Joana.
El mas era ja de
propietat el segle XV dels Company. Aquests varen ser-hi des del segle XIV.
Eren originaris de Vilanova de Cubelles. Un dels membres importants de la
família Company, fou el notari Francesc Company de Vilafranca a finals del XIV.
Posteriorment,
l’any 1613, viuen al mas de la Costa, situat al mateix terme de Santa Margarida
el pagès Nicolau Company, fill de Montserrat Company i Candia, amb la seva
muller Jerònima Mascaró.
El dinou de
febrer del 1586 es signen els capítols matrimonials entre el pagès Joan Prats,
originari també de Comenge i ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Arnau
Prats, que és difunt i (no ens diu el nom de la muller) i Francesca filla del
teixidor de llana de Vilafranca, Joan Pastor i Eulàlia.
Una altra filla
del teixidor Joan Pastor i Eulàlia fa capítols matrimonials amb un altre
francès l’any 1587 (el comentarem més endavant).
El trenta de
gener del 1588 es signen capítols entre el pagès Bartomeu Prats originari del
bisbat de Comenge, habitant a Savanell en el terme de Font-rubí, fill del pagès
Pere Prats i (no ens diu la muller) i Caterina filla del pagès Gabriel Sardà i
Joana, habitants en el terme de Lavit.
El 1608 el
teixidor Pau Sardà viu a Lavit amb la muller Eulàlia i la filla Marianna casada
amb Bertran Gili originari de Aanta Maria de Bellver.
Durant el segle
XVIII i posteriors trobem una branca dels Sardà propietaris vivint a la
parròquia de Morrocurt, dins el terme de Santa Maria de Bellver de Fontrubí.
Uns d’ells fou el pagès Josep Sardà amb la muller Maria Vilaró i la filla Rosa
casada amb Isidre Bosch Guasch el 1756. I com a últim enllistat tenim a Pere
Sardà Vallès amb la muller Gabriela Jové Malet i el fill Francesc casat amb
Matilde Batlle Morató l’any 1921.
 |
| Clarmont |
Pujol de Rius (1569)
La diòcesis de Rius es trobava al sud-oest de
l’antiga diòcesis de Tolosa de LLenguadoc. Ocupava una part del nord-est de
Comenge i del nord del comtat de Coserans, que depenia de la Gascunya, una part
del sud-oest del Llenguadoc i una part del nord del comtat de Foix.
El quatre de
desembre el bracer Bertran Pujol, habitant a Vilafranca, fill de Joan Pujol i
Bermana signa capítols amb Beneta filla del mestre de cases Huguet Barris i
Elisabet habitants a Torrelles de Foix. Pere Barris, germà de Beneta, és
blanquer.
El mas Pujol,
situat entre el terme de Moja i Vilafranca, podria haver passat posteriorment a
mans d’aquests Pujols-Barris. En tenim alguna referència el 1575 on a Moja, hi
viu, d’aquesta branca, el pagès Bartomeu Pujol amb la muller Candia i la filla
Àngela amb el marit Jaume Alemany d’ofici blanquer.
Rosell de França (1571)
El document no
especifica de quin lloc són originaris, només del regne de França i que ara
habiten a la vegueria del Penedès, suposem, però que eren en el terme de Sant
Miquel d’Olèrdola.
El deu de febrer
signa capítols el pagès Guillem Rosell, fill de Pere i Joana, que són difunts,
i Joana filla del pagès Pere Bertran de Lavit, que ara habita al mas Rabassa,
situat en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola i Francina. Ella té en aquest
moment catorze anys.
En altres anys del segle XVII trobem capítols matrimonials de
cognom Rosell que també són originaris de França, concretament del bisbat de
Langres, tots potser eren del mateix lloc.
Al Penedès hi ha moltes branques de cognom Rosell que poden
derivar d’aquests Rosell francesos. Actualment en tenim a Lavit, Torrelles,
Sant Marti Sarroca, Fontrubí, Vilafranca...
 |
| Beynac |
Salt de Beynac-et-Cazenac (1568)
D’aquesta
municipi de Beynac-et-Cazenac, situat a
deu quilòmetres de Sarlat, un municipi francès, situat al departament de la
Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània amb un imponent castell medieval. Va
ser escenari de moltes guerres entre els senyors de la fortalesa (aliats del
rei de França) i els senyors del castell de Castelnaud (aliats del rei
d’Anglaterra, els “Plantagenets”.
Era originari el mestre de cases Guillem Salt,
fill de Blai Salt, també mestre de cases i Joana.
Guillem va signar
capítols amb la Joana Janer, filla del pagès Miquel Janer de la Bisbal del
Penedès i d’Úrsula el vint-i-quatre d’abril a Vilafranca.
En quant als
Janer de la Bisbal sabem que a l’any 1763 hi vivien el pagès Pere Janer amb la
seva muller Tecla Fortuny i el fill Marià casat amb Maria Querol Saperas.
Tiro de Comenge (1569)
És el
vint-i-quatre de gener quan es signen els capítols entre el teixidor de llana
Ramon Joan Tiro, originari del bisbat de Comenge, ara habitant a Vila-rodona,
fill del pagès Pere Tiro i Blanca, que són difunts, i Magdalena filla del beiner
de Vilafranca Pere Nepre i Magdalena.
El bainer era el
fabricant de beines per les espases, coltells i altres armes. La família del
Nepte posteriorment va casar el seu hereu Pere amb Elisabet originaria de
Vilallonga del Camp (1576) i una altra filla Montserrat amb Elisabet Petit,
nascuda a Begues (1577).
Tocavents del Rosselló (1568)
El Rosselló és una comarca històrica catalana
a l’extrem sud-oriental de l’estat francès. Al nord hi té Occitània.
El mestre de
cases Pere Tocavents, el deu d’agost, originari del Rosselló, ara vivint a
Vilafranca del Penedès, fill del pagès Joan Tocavents i Caterina, que són
difunts, signa capítols matrimonials amb Anna filla del bracer Domingo Ferrer,
també originari de Perpinyà, ara habitant a Monistrol de Noia i Caterina.
Continuarem ampliant aquesta informació amb
altres capítols matrimonials buidats del segle XVI en una segona entrega.
