En la primera meitat del segle XIX, en l’any 1842 es realitzaven en els patis d’alguns convents de Barcelona espectacles acrobàtics o gimnàstics. En el teatre del Liceo actuava Joan Freixas, un gimnasta barcelonès que destacava pels seus exercicis i jocs de força.
En
aquella època sobresortia una considerable saga d’acròbates, entre ells un tal
Mister Ratel. Era un pallasso francès que destacava per les seves qualitats excepcionals
de flexibilitat, agilitat i força. Fou capaç de realitzar un doble salt mortal
en el terra.
A
Barcelona, cap allà el 1838, hi havia qui es dedicava, en les tardes dels dies
festius, ensenyant la gimnàstica als fills de les famílies més acomodades,
improvisant gimnasos a l’aire lliure.
La pobresa a Espanya
Segons un relat
de l’època el quadre que oferia Barcelona en 1899 era el següent: s’ensopega
per tot arreu amb homes demacrats, dones vestides amb robes velles, sers
inútils exponent al públic els seus atrofiats membres o la falta d’alguns
d’ells; idiotes, cecs, paralítics i muts, agitant campanetes i fent crits
guturals; grups de tendres criatures, espècie de monos savis que, a
l’apropar-se al vianant sol·licitant una almoina, les més de les vegades ho
feien amb l’exclamació Tinc fam!.
A la resta de la
Península no era gaire diferent, en un altre escrit de l’any 1883 deia:
Horrible situació la que travessa Espanya! La sang se’ns congela d’espant cada
vegada que obrim una carta dels nostres corresponsals. És la misèria una
epidèmia que ha vingut a quedar-se fins i tot en les comarques més riques. A la
calma precursora de la gran crisi, segueix l’eliminació de molts obrers en els
tallers i les fàbriques.
A Nerja, població
de la província de Màlaga, a la primera meitat del segle XIX les plagues van
destruir les vinyes, van tancar molts comerços del vi, del sucre, la pasa de
moscatell. L’emigració va provocar que molts nerjeños es traslladessin a països d’Amèrica buscant treball.
La condició de la dona a Espanya (XIX)
La condició social
i familiar de la dona, era les donzelles servir als seus pares, de casades
servint al marit; de mares servint als fills. Es va instal·lar un model mecanicista,
economicista i fragmentat de la societat patriarcal i que va actuar sobre el
domini de les corporalitats més fràgils, essent la dona una de les principals
víctimes. En la construcció burgesa de la dona va sobrevenir un ideal
racionalment justificat: la verdadera causa de l’explotació de les dones era
productiva i reproductiva, i tenia el seu origen i unes conseqüències econòmiques.
Es deia: és necessari, que coneguem, que les dones han de ser vigoroses i
robustes, per servir domèsticament en totes les ocupacions compatibles amb la decència
del seu sexe. Les robustes i fortes pels principis de l’educació física ho
seran sempre, tindran fills robustos i vigorosos per la bona aplicació i ús de
les regles de criança que coneixen pràcticament, i es trobaran ràpides per desenvolupar
totes les seves feines.
No sabem si per
la situació de pobresa que hi havia a Espanya en aquell temps, o per potenciar
i ensenyar la capacitat gimnàstica que devia tenir la filla, o potser les dues
coses, hem trobat un document notarial de l’any 1842 on hi ha uns pactes que
fan els pares d’una noia de dinou anys que està impossibilitada de
mans però amb molta agilitat en els seus peus. Els pares també cobraven per fer un espectacle de
les habilitats dels peus de la noia. I que en alguns moments ho entenem com una
forma d’explotació de prostitució de la jove. Està escrit en castellà. L’he traduït
seguint la puntuació i la forma literal de les paraules.
El document contractual (1842)
Va ser el 26 de
setembre, quant Antoni Olaya i la muller Josefa Gutierrez, pares de la menor de
dinou anys de nom Josefa , naturals de Nerja en la província de Màlaga, signen
un contracte amb Josep Coll Roviralta de Vilafranca del Penedès o als seus
procuradors. Es comprometen i s’obliguen mútuament al conveni següent:
Primer, amb el
lloable i segur objecte d’aportar més benefici a la nostra filla Josefa; fenomen admirable de la naturalesa i per les
seves habilitats, substituint amb l’agilitat del seus peus a les seves mans
impossibilitades de la manera en aquest i altres pobles; es comprometen amb
els seus pares passar amb ella cap a Barcelona perquè treballi quaranta-cinc
dies de la manera que es dirà, a compte i benefici de dit Josep Coll, sota la
compensació de dotze mil reals efectius, que depositarà per seguretat d’ells en
poder de Ramon Marti Balins, que viu en la capital, casa de la virreina segon
pis. El dipòsit haurà de verificar-se al cap de sis dies de firmat aquest
conveni, i rebent aquest cavaller governador avis de Balins de ser cert, es
constituirà la família immediatament a Barcelona a les seves despeses. Si el dipòsit
no es fes en aquest termini els pares rescindeixen el contracte.
Segon, la jove es
presentarà al públic amb la major decència
des de les deu del mati a les dues de la tarda, i de les quatre de la tarda a
les deu de la nit. Qualsevol classe de fineses que els espectadors posin en mans
de la jove o als seus pares seran propis d’ells. El contractista no podrà tenir
més dret que al preu de les entrades que tingués per convenient designar. Fins
concloure totalment les quaranta-cinc funcions no podrà treballar les hores
lliures en cap altre lloc.
Tercer, si el
contractista, més avantatjós als seus interessos, que un dels de la família
cobri a la porta on es donessin les funcions, les targetes que faci el cobrador
als assistents, hauran de prestar aquest servei perquè el públic assisteixi
sense prevencions de si son les funcions o no en benefici de la jove, o d’alguna
especulació particular; sobre el qual
objecte ofereixen els pares i filla les reserves necessàries, màxim quant
aquests no s’exposen a cap classe de perjudicis.
Quart, en cas de malaltia de la menor ocorreguda en
l’espai del contracte s’obliguen a continuar després de restablerta, fins a
completar els quaranta-cinc dies pactats.
Cinquè, si morís la jove els pares no sols
rebran la part proporcional que els hi correspongui a les funcions verificades,
podent retirar el contractista el dipòsit que restés.
Sisè, quant els
pares volguessin cobrar les parts corresponents a les funcions donades no abonaran
cap quantitat al dipositari que no sigui pel lliurament dels procuradors del
Coll amb el rebut dels pares. Mai ho impediran les funcions pactades.
Setè, ofereix el
contractista proporcionar a les seves
expenses als pares, habitació i mobles decents però sense luxe, com son dos
llits, cadires, els útils necessaris de taula i cuina, corrent la
manutenció a compte de la família. L’habitació serà en el mateix local on es
donin les funcions: si no fos així, anirà a compte del contractista el pagament
del carruatge de transport de la família fins al lloc de l’espectacle. Seran així
mateix despeses del contractista el
lloguer del local, llums, paper i demés que necessités la jove per a
treballar, doncs els pares han de percebre nets els dotze mil reals estipulats.
Vuitè, si durant
les funcions passés alguna desavinença entre les parts s’obliguen l’anomenat d’un
àrbitre per cadascuna, perquè ho decideixi dins del tercer dia i en cas de discòrdia
anomenin aquests mateixos un tercer, i que en última resolució estaran els
contractants sota la multa de cent duros, i les despeses que ocasioni la part
querellant a l’altra, sense cap apel·lació als tribunals. Cap dels arbitres ni
el tercer serà advocat com a condició indispensable. Si per interessos
particulars o per malicia o altres causes
pels pares es promulgués una querella, no podrà absolutament treballar en cap
casa pública ni particular la jove en Barcelona ni els seus ravals, per
lloable, piadós ni patriòtic que fos el resultat, que aquella no hagi conclòs
les quaranta-cinc funcions.
Novè, Si a la
conclusió d’aquest contracte, Coll o els seus delegats tinguessin per
convenient fer a la jove o als seus pares
alguna finesa, serà discrecional segons
el tracte que hagi tingut aquella per atraure’s el públic.
Desè, Josep
Agustí absent, i Ignasi Estivill present i firmant ambdós de Barcelona son els
que delega Coll perquè compleixin la part que a aquest li correspongui d’aquest
contracte, podent percebre i pagar qualsevol quantitats, sota el compte corresponent,
per major claredat de tothom.
Onzè, les despeses
també del contractista a aquestes escriptures, de paper segellat d’original i
copies, drets d’hipoteca i salari de l’escrivà.
Dotzè, i
finalment, l’anomenada Josefa Olaya Gutierrez i el referit Ignasi Estivill
presents, sabent el contingut d’aquest conveni i els dos ho consenten per la
part dels seus pares i del Coll respectivament. Així ho aproven. Com a
testimonis signen el secretari del govern militar de Vilafranca Joan Lugarvila
i el notari Lluis Cases. El primer signa en nom de de la mare Josefa Gutierrez,
que no sap escriure.
Un contracte que
ens fa pensar si aquest era el treball que volia fer la noia Josefa Olaya
Gutierrez: la seva opinió no hi és reflectida en el contracte, tan sols en l’estar
d’acord amb ell i firmar-ho, per cert, sabia escriure, amb els peus? El nom que
posa és Ana Josefa Olaya. Podríem creure que no era de família molt pobra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada