Els cantirers Llorens

Els Llorens van ser una altra família de cantirers que va haver-hi a Vilafranca, des del segle XVI fins el segle XIX, situats també a la Plaça de l’Oli, l’actual Plaça de Sant Jaume.

Comentarem l’origen d’aquesta família i la relació seva tan a Vilafranca com al Penedès.

El cantirer Bonaventura Llorens

Bonaventura és el primer cantirer de cognom Llorens que trobem en la documentació. Era originari de Falset, fill de Josep Llorens que tenia l’ofici de fabricar armes de foc i Maria. Va ser l’any 1686 quan arriba a Vilafranca, perquè es casa amb Jerònima Palet, originària de la Llacuna.

L’any 1713 fins el 1727, és l’administrador de la capella de Sant Hipòli (patró dels cantirers). La dita capella estava situada a l’antiga capella de Sant Pelegrí, abans dels Socors, al costat de l’església dels Dolors. Era l’encarregat de cobrar censals als confrares cantirers que formaven part de la confraria de la capella.

El 1734 signa un testament. Els seus marmessors són els seus fills, el cantirer Ramon Llorens i el pagès Ignasi Llorens, la seva nora Magdalena, el seu nét Bonaventura fill del difunt cantirer Josep Llorens i Magdalena.

A un altre fill, en Francesc, li deix una terra situada a Santa Maria dels Horts, al lloc anomenat l’Oca Plomada. Al seu fill Ramon, una altra terra al mateix lloc. al seu fill Ignasi, li deixa un matxo dels dos que té, de dos anys i mig de pèl negre. També li dona una terra situada al Clot de Moja i una altra situada al Mas d’en Pallarès.

Encara deuria tenir propietats a Falset, perquè demana que es cobri cinc-centes lliures que li deu el seu germà Francesc Llorens, que viu a Falset.

Anomena hereu universal al seu nét Bonaventura Llorens.

Com veiem, en poc temps que va viure al Penedès, ja havia obtingut un bon patrimoni, tant de béns mobles com immobles.

El nét Bonaventura Llorens, també cantirer

L’hereu del primer Bonaventura, l’any 1745 ven al pagès Joan Poc una casa amb dues sortides, pou i pallissa contigua, situada al carrer de Sant Joan. La casa la té com a donació que li feu la seva mare, Magdalena Domingo en el seu testament. El preu de la venda fou de 12 lliures, un preu bastant acceptable.

El nét Bonaventura l’any 1753 accepta tenir un aprenent de l’ofici, l’Antoni Bertran, que té 15 anys. Antoni estarà al servei de Bonaventura i cobrarà un salari de vint sous i a la vegada aprendrà l’ofici de cantirer. Aquest mateix Antoni Bertran, fill del cantirer Cristòfol Bertran, l’any 1757 signa el seu testament per causa d’una malaltia corporal que el té ajagut al llit. El redacta a casa del dit Bonaventura Llorens, situada a la plaça de l’Oli.

No és fins l’any 1763, cosa que ens fa suposar que quan va obtenir l’herència del seu avi, era bastant jove, quan es casa amb Teresa Rosés, filla del pagès Jaume i Maria Casanovas.

El 1767, la seva única filla, Teresa Llorens, es casa amb el pagès Pere Llopart originari de Gelida, però habitant a Vilafranca del Penedès. Fill de Francesc Llopart propietari del mas Badell del terme de Gelida i Francesca Font.

L’any 1777 el nét cantirer Bonaventura ja és difunt. Morí sense fer testament. La seva viuda fa inventari dels seus béns, sobretot de la casa on vivien de la Plaça de l’Oli.

L’administració de la capella de Sant Hipòlit que havia anat a parar al nét Bonaventura traspassat del seu avi, després de la seva mort, passà al cantirer Pau Bertran.

Els deutes del difunt nét Bonaventura van portar a la seva vídua Teresa Rosés a hipotecar la casa que tenien en propietat. La casa disposava d’un hortet. Tenia tres portals, un donava a la plaça de l’Oli i els altres dos, un que pertany a l’hort i l’altre a una habitació adossada a la casa principal, a un carreró que no tenia sortida (corresponent al corraló anomenat actualment de Sant Raimon de Penyafort). Hipotequen també diferents terres, aquelles que havien estat propietat del seu avi i ell va obtenir per herència. La casa de propietat que havia comprat el seu avi, l’any 1734 al sastre Pau Mestre, no pagava cap cens, però l’hort hi cobrava cens el noble Ramon de Lluis de Peguera, senyor de Torrelles de Foix.

Com que l’hereva va ser la seva única filla Teresa, muller de Pere Llopart, aquesta l’any 1804 signa testament, deixant com hereu al seu fill Pere Llopart Llorens, arribant doncs, a passar tots els béns d’aquests Llorens cantirers als Llopart de Gelida.

El cantirer, Francesc Llorens

Francesc fill del primer Bonaventura, va ser també cantirer. Els seus germans Ramon i Josep també foren cantirers. El seu germà, Ignasi Llorens, fou pagès.

Francesc es va casar amb Maria Josefa Domingo Solà, filla d’un teixidor de lli de Vilafranca.

Era propietat d’una casa  amb hort a la plaça de l’Oli.

La seva muller l’any 1738 dicta testament. Els seus marmessors són el seu marit i la seva germana Magdalena. Tenen els fills Francesc que es casà amb Maria Feliu Alcover, filla d’un corder de Vilafranca i Jerònima Llorens Domingo. Tenen en propietat terres al molí d’en Rovira. El testament el redacta a casa del seu marit, a la plaça de l’Oli.

Francesc, fou procurador del noble Josep Monner i Amorós, originaris de l’Urgell, que van viure a la casa Gomà (l’actual biblioteca Torres i Bages). És també l’encarregat de pagar les obres que es van fer en la dita casa l’any 1740.

El cantirer Francesc Llorens  (el violi)

El fill del cantirer Francesc Llorens, fou un altre Francesc, de sobrenom el violi (aspecte aquest, que ens fa pensar que tocava el violi, també se l’anomena cantirer i músic). Era propietari també d’una casa a la Plaça de l’Oli, a prop de l’estudi de primeres lletres de Vilafranca, al carreró anomenat Serraülls. A prop també hi tenia casa el cantirer Pau Bertran i el cantirer Miquel Perlas.

Francesc Llorens, el violi, es casat amb Maria Feliu en primeres núpcies, però es casa en segones amb Marina Raventós originària de Sitges.

De la primera unió van tenir els fills Ignasi, forner, que va viure a Sant Cugat del Vallès i posteriorment a Sabadell; Raimunda, que es casa amb el cantirer de Vilafranca, Pau Cruset; un altre Francesc Llorens que l’any 1814 estava a les Amèriques i no se sabia res d’ell des de feia molts anys, i Ramon, que es casa amb Raimunda Cruset, filla de l’anterior Pau Cruset.

L’any 1793 la seva segona muller Marina Raventós, ja viuda, Francesc es traspassà l’any anterior el 1792, dicta el seu testament. Era viuda de primeres núpcies de Josep Dixells de Sitges.

Anomena hereu a l’església de Santa Maria de Vilafranca. El testament el mana redactar a la casa del seu difunt marit, situada a la plaça de l’Oli.

Es important relatar que els testimonis d’aquest testament és el mestre de gramàtica Ignasi Corts (la casa situada al costat de l’escola) i el cantirer Francesc Trius.

L’administrador dels béns del difunt Francesc Llorens, el violí, fou el seu fill forner Ignasi Llorens. Ha de pagar a l’any 1794, per ordre del seu pare, diferents censals morts que es devien a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca i molts altres deutes, fins a tot a persones particulars, com a l’espardenyer Joan Quer, al serrador Ramon Parera, al pagès Jocund Rosés per un deute de la venda d’ordi que aquest li va fer...per tot això, s’ha de vendre diferents terres que eren de propietat del Francesc difunt situades a diversos llocs del terme de Vilafranca, a les Barres Estretes i de Santa Maria dels Horts.

L’any 1809, la seva filla Raimunda Llorens, casada amb el cantirer Joan Pau Cruset, també dicta el seu testament dins la casa que és de la seva propietat, situada a la plaça de l’Oli.

L’any 1814, el forner, Ignasi Llorens, procurador del seu pare difunt, per poder pagar al mestre de cases Francesc Bertran les obres fetes a la casa principal del seu pare, situada a la plaça de l’Oli, del preu de 32 lliures, ven una terra situada a Santa Digna que era del seu pare.

Encara, el mateix Ignasi, l’any 1819, que ara viu a Sabadell, per pagar les deutes del seu pare, ven al cantirer Pere Colomer un tros de pati, situat al darrera de la casa de la família, al carreró dels Serraülls.

El patrimoni o herència del cantirer/violinista Francesc Llorens es desprèn de terres, però les cases o casa principal queden encara pels seus hereus. El seu fill Ramon Llorens també dicta el seu testament l’any 1816 a la casa de propietat situada a la dita plaça. L’any 1869 la casa era de propietat dels Cruset cantirers, casats amb fills dels Llorens cantirers.

Fins aquí una altra família de cantirers que tenien el seu forn, treballaven i vivien a la cèntrica plaça de l’Oli de Vilafranca del Penedès.