 |
| El castell de Castellet al Penedès |
Al llarg de la guerra civil catalana del segle XV el castell
de Castellet passa a mans de Manaut de Guerri, després a les de Lluis de
Requesens i l’hereva Guillem Peralta que el ven a Benet Peralta el 1472.
El 1522 passa a mans de Caterina Peralta. L’hereva
Jaume Aguilar. El 1539 per herència passa al seu fill Jaume d’Aguilar Peralta
Camporrells passant al seu fill Francesc d’Aguilar Peralta el 1566.
Jaume d’Aguilar
i el forn de pa de Bellvei (1602)
Jaume d’Aguilar era senyor de la parròquia de
Castellet i del lloc i terme de Bellvei. Era donzell vingut de Barcelona. El
1602 fou capità de l’artilleria a Barcelona.
Aquest mateix any, per part de la Universitat de
Bellvei li és suplicat que els hi permeti concedir llicència a tots els que
formaven part de la Universitat i als seus hereus, fabricar a casa seva forns
de pa amb aquestes paraules:
“...permís a tots els singulars
habitants en dit castell lloc i terme de Bellvei presents i esdevenidors i als
successors en dit lloc i terme de Bellvehi i a cadascú d’ells que puguin i qualsevol
dels habitants presents i esdevenidors fer i construir en les cases dels
prohomens de dits singulars o qualsevol d’ells forns per llurs emprius això es
en cascuna casa de dits singulars...”
El pa serà consumit per ells i no couran pa per gent forastera ni d’altres
cases:”... i per llurs propis usos ...es a saber que lo tal forn que serà edificat
en qualsevol de les cases de dits singulars no hi pugui coure pa ni altre
qualsevol cosa ni sen pugui valer qualsevol altre singular de dit lloc ni
foraster sinó tant solament els que estaran i habitaran en dites cases a on el
tal forn serà edificat...”
El noble Aguilar permet la concessió amb alguns pactes i condicions. Hi
ha un forn comú al castell de Bellvei i el forner del castell pagava 40 sous de
cens, de renda als senyors anteriors del castell del terme i que ara si tots
tenen el forn a casa aquest cens no el cobraria i a més el forn s’haurà d’inutilitzar
i s’ha d’amortitzar.
El noble Aguilar els hi diu: “...per
quant els predecessors de dits Jaume d’Aguilar, establiren als predecessors de
qui avui té i posseeix el forn destinat a ser el forn comú de dit lloc, que los
dits predecessors de dit Aguilar tenien i posseïen a cens de 40 sous cada any
que pagava el forner del dit castell a cert termini...fer, donar i concedir la
present llicència i concessió sia tinguts d’obligar de pagar els mateixos 40
sous que paga el forner del dit castell i del forn comú, ja que aquest forn
s’hauà d’inutilitzar i s’ha d’amortitzar...
La muller de Jaume fou Marianna de Cassador, filla del cavaller Pere
Cassador i Jerònima. Els seus oncles foren Gabriel Cassador i Anna de Copons.
 |
| Castell de Bellvei del Penedès |
El testament del donzell
Francesc d’Aguilar (1612)
Fill de Jaume d’Aguilar Peralta i de Camporells donzell de Barcelona i de
Marianna de Cassador, està malalt i fa testament el dia 29 de juliol d’aquest
any.
Els seus marmessors son el seu pare Jaume d’Aguilar, la seva muller Maria
d’Icart i Carcassona, la seva sogra Dionisia, els seus germans Alexandre i Estefania
d’Aguilar, Cecilia d’Icart, Galcerà d’Aguilana, Baptista Cassador, els senyors
Johetxim Bolet, el comanador de l’orde de Santiago, Francesc Sa Garriga, el
rector de l’església de la Gornal Joan Parera i l’advocat de Vilafranca, Jaume
Balaguer.
Escull ser enterrat al monestir de Sant Francesc de Barcelona, allà a on
estan enterrats la seva mare i avantpassats. Dels seus béns vol que s’agafin
200 lliures per les despeses del seu enterrament i pagar els diferents sufragis
i misses per la seva ànima.
Vol ser enterrat amb l’hàbit de Sant Francesc. Que acompanyi el seu taüt quatre
frares franciscans del monestir de Sant Francesc de Vilafranca.
Demana que li siguin dites i celebrades 3000 misses en les esglésies de Barcelona, Vilafranca del
Penedès, de Castellet, de Bellvei, del Gornal, del convent de Sant Ramon de
Penyafort en el Penedès, (Santa Margarita).
Llegats a esglésies
Fa les següents deixes: a Nostra Senyora d’Esperança de la parròquia
església de Sant Cugat de Barcelona 40 lliures a obres de fer un pal·lis, capa
i casulla; deix a Nostra Senyora de la
Soledat de l’església del monestir de la Mercè de Barcelona 40 lliures
barceloneses a obres de fer un pal·lis, capa i casulla; deix 30 lliures a obres
de fer una casulla i pal·lis per l’església on lo dit míser Jaume Balaguer,
Joan Parera rector del Gornal marmessors seus i lo notari del present testament
anomenaran; deix a l’església parroquial de Castellet per obres i ornaments de
dita església deu lliures barceloneses; deix a l’església de Sant Esteve, a
l’església de Sant Marçal i a l’església del Gornal, a l’església de Bellvei i
a l’església de Nostra Senyora de Muntanyans situades dins els termes i baronia
de Castellet a cadascuna d’elles 5 lliures barceloneses per obres i ornaments...
Llegats a la seva família i
altres
Deix al seu germà Alexandre d’Aguilar, 1000 lliures.
A Paula Ferris, donzella criada de sa casa, pels bons serveis rebuts cinc
lliures ; deix a Pere Marques, criat seu, cinc lliures pels seus bons serveis;
al seu criat Marc Sossies 20 lliures. Als criats de casa del seu pare els hi
deix a cadascun d’aquests cinc lliures.
Al seu fill Francesc d’Aguilar, que ara té 16 anys, i que viu a casa del
ciutadà de Barcelona Jeroni Traginer, 30 lliures.
Al pagès Pau Febrer de Vilafranca del Penedès i a la seva muller
Magdalena tres lliures a cadascun. A la seva muller Maria 2000 lliures. Fa
hereu al seu pare Jaume d’Aguilar.
El cos de Francesc d’Aguilar
al monestir de Sant Francesc de Vilafranca
El nou d’agost del 1612, el rector de l’església de la Gornal, Joan
Parera, marmessor seu, segons el testament, demana que el cos del noble Francesc
d’Aguilar que ha de ser enterrat al monestir de Sant Francesc de Barcelona, no
es pot portar a Barcelona, degut al camí perillós per arribar-hi, i prega al
monestir de Sant Francesc de Vilafranca, que el guardi en la seva sala
capitular fins noves ordres dels marmessors i poder-lo traspassar a Barcelona.
El guardià del monestir, el frare Tamarit, contesta que accepta el
dipòsit i comanda del dit cos. Promet donar-lo quan se li demani.
L’any 1615 Maria d’Icart vídua del senyor Francesc d’Aguilar, senyor de
Castellet, és enterrada al monestir de Sant Francesc de Vilafranca. Molt
probablement el cos del seu marit encara hi era dipositat. Morí a la mateixa
Vila el dia 22 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada