La revolució dels transports tingué lloc el segle XIX encara que fins a la primera meitat només fou de tracció animal. El mal estat dels camins i la poca quantitat de vehicles de transport urbà feien que les comunicacions fossin molt lentes. Fins al 1840, la tartana fou l’únic mitjà de transport que comunicava Barcelona amb els pobles del voltant. A la partir de 1854, degut a l’enderrocament de les muralles de la ciutat, va fer que es regulessin les comunicacions amb les poblacions veïnes i proliferaren tot tipus de vehicles de locomoció, com ara les galeres, els òmnibus, els Ripperts i els tramvies de tracció de sang.
Entre
Barcelona i la resta del país ha existit sempre l’enllaç dels traginers,
convertits en transportistes. La seva missió era el transport a llom de cavalleries,
que solien ser mules, de petits embalums i encàrrecs entre la capital i els
pobles veïns.
Algunes
capitals europees van posar en circulació per al transport urbà de passatgers
uns vehicles de caixa gran i rodes petites que, tirats per mules, podien
conduir un gran nombre de persones amb la màxima facilitat. Eren els anomenats
Ripperts.
Algun
traginer quan el camí ho permetia canviava les cavalleries i les corresponents
alforges per un carro o tartana llarga, és a dir, una tartana amb tendal
allargat. En el vehicle portava les mercaderies i alguns viatgers.
El
1850 només una “carretera reial” o general passava per Barcelona, que era la de
Madrid a França per la Jonquera. Se’n servia la ciutat per comunicar-se amb
Lleida, Cervera, Tàrrega, Mollerussa, Manresa, Sabadell, Terrassa, Mataró,
Girona i Figueres.
Hem
trobat documentació d'un parell de societats del Penedès que van organitzar viatges a
Barcelona durant els anys 1831- 1848 i 1851.
La societat Almirall (1831)
Una primera va ser entre persones que no eren traginers. Es va formar el sis
de novembre de l’any 1831 pel calceter Francesc Jover de Vilafranca del
Penedès, Jaume Almirall de Puig Despí, el comerciant Miquel Puig de Vilafranca,
el calceter Manuel Güell de Vilafranca, l'hisendat Antoni Torres de les
Cabanyes i el comerciant Salvador Raventós de Torrelles de Foix. La seva missió era
fer viatges amb carruatges cap a diferents indrets de la comarca i a Barcelona.
El vint-i-sis d’agost de l’any 1832 ja es va dissoldre. Francesc Jover va
demanar als ja no socis que li deixessin un carruatge i quatre cavalleries, conjuntament amb les seves guarnicions amb tot el que tenia la companyia per
poder fer els viatges pel seu compte. S’ofereix a pagar el que li demanessin.
La societat sobre la carrera de
Vilafranca a Barcelona (1848)
Els
traginers de Vilafranca Magí Janer, Gabriel Jover (familiar del calceter Francesc Jover) i Fèlix Güell van formar una
societat el dinous de març de l’any 1848. Portaven viatgers de
Vilafranca del Penedès a Barcelona i viceversa. La duració de la societat havia de ser per tres anys amb els pactes següents:
Cadascun
dels socis havia de tenir un cotxe corrent i en estar servible, per poder fer la
carrera. La carrera tant de Vilafranca a Barcelona, com la viceversa, l’haurien de fer els socis amb sis hores
cadascuna. El que no ho fes dins el temps assenyalat (menys per algun cas
impensat) havia de pagar setze duros de plata, que es repartirià amb els altres socis.
La carrera o viatges l’hauran de fer igualitàriament, és a dir no en farà més
un que l’altre. Els productes dels seients o localitats dels cotxes seran
repartits entre els socis mensualment per parts iguals. Els socis en cada
viatge hauran d’apuntar en una fulla: el número de seients que hi ha en el cotxe,
localitats que s’ocupen, el lloc o paratge a on han pres viatgers, fins a quin
poble han d’anar cada viatger i quantitats que han pagat. La fulla l’hauran d’entregar
quant tornin de Barcelona a Vilafranca a una persona que escullin de Vilafranca
i la guardarà fins al final de mes que serà quan es passarà comptes. Qui no anoti res d'això pagarà cent reals que es repartiran entre els altres socis. El soci que
tenint localitat vacant no la deixi ocupar, pagarà també cent rals. No s’obligarà
a cap soci que tingui cotxe de més capacitat, ha de tenir: sis seients en el
interior, tres al cupè, és a dir, al departament anterior de la diligència i tres al davant, tots còmodes. Cap dels socis tampoc
podrà usar un cotxe més petit del que s’ha dit. Les dificultats o diferencies
que hi hagi entre els socis tant de la manera i forma de fer els viatges com
per altres coses que tingui relació en aquesta societat, deuran ser resoltes per majoria de vots dels socis i per Vicens Mestres com acompanyant del traginer
Gabriel Jover, per Jaume Condis com el de Fèlix Güell i per Jaume Trius com
acompanyant de Magí Janer.
En
cas d’empatar en la resolució de les diferencies, les hagi de resoldre un
tercer, anomenat pels dits Mestres, Condis i Trius de comú acord, o per sort
entre els tres que cadascun posaran en càntir o bossa.
Aquesta
societat no tindrà cap valor, pel soci que mori, o s’impossibiliti absolutament,
que s’haurà d’acreditar en documents, i no poder córrer, a menys que els hereus
volguessin seguir formar-ne part.
Finalment,
el soci que s’aparti de la societat, excepte en els motius que s’acaben de dir,
pagarà quatre-cents duros de plata, que es repartiran als altres socis.
El socis signen la formació de la societat davant notari. A més amb fiadors de cadascun. Per part de Magí Janer és el sastre i botiguer Jaume Trius. Per Gabriel Jover el seu pare Francesc Jover i per Fèlix Güell el seu pare Manuel Güell, tots veïns de Vilafranca.
Un soci menys i més carreres (novembre
-1848)
El
catorze de novembre a Fèlix Güell, pactant amb els altres dos traginers Magí
Janer i Gabriel Jover, li han ofert que si se separa de la societat li
pagaran vint rals diàriament fins a finals del termini que van fixar de tres
anys per poder recuperar la quantitat que va invertir i per tant, no haurà de pagar cap indemnització per abandonar la societat.
Fèlix
Güell doncs se separa voluntàriament de la societat amb la promesa que ni sol, ni per
medi de cap altra persona, ni amb cap societat, farà d’avui en endavant la
carrera de Vilafranca a Barcelona i viceversa, ni amb carruatge de quatre rodes ni
de cap altre classe sigui muntat amb molles o sopandes de cuir. Però es
reserva fer la carrera amb carruatge de pes (sobre animal), sense portar cap seient si fa el viatge amb dos dies però en portarà si el fa amb tres dies. Sinó
compleix restituirà als dits Janer i Jover tots els diners que ha rebut a més
de seixanta duros per perjudicis.
Magí Janer i Gabriel Jover deixen oberta la societat per si volgués entrar de nou Fèlix Güell i també participar en els nous viatges dels cotxes que van a Reus,
Tarragona i Vilanova. Confirmen a més, que no augmentaran els preus actuals
dels seients sense consentiment de les persones que també han invertit en la
societat, en Fèlix Pujol i Jaume Condis de Vilafranca, Isidre Mas de Sitges i
Tomàs Castañer de Barcelona.
