diumenge, 26 de juny del 2016

Els Baltà del segle XVIII i el Palau (no reial) de Vilafranca





Una branca de la família Baltà és l’actual propietària del Palau Baltà de Vilafranca del Penedès.

L’origen d’aquesta família és antic al Penedès. L’any 1325 un Bernat Baltà el trobem signant com a testimoni en documents dels Penedès i vivint a Vilafranca. El 1347 en Raimon Baltà viu a Sant Pere de Riudebitlles. Altres Baltà, relacionats familiarment, viuen a Vilobí del Penedès, La Granada, La Llacuna, a Guardiola de Fontrubí...

Volem parlar dels Baltà dels segles divuit i dinou, avantpassats dels actuals propietaris del Palau Baltà.

Els Baltà teixidors de lli, paraires i blanquers

Josep Baltà era paraire, fill del pagès de Pacs del Penedès Ramon Baltà Bosch i Marquesa es casà el 1702 amb Marianna Marrugat. Van tenir cinc fills: Marianna casada amb Francesc Sans el 1727; Josep, fou teixidor de lli, casat amb Madrona Vallès el 1734; Marquesa casada amb Josep Ferrer Gregori el 1732; Francesca casada amb Jaume Torner Grases el 1739 i el pagès Jaume casat quatre vegades: amb Caterina, amb Elisabet Sadurní el 1727, amb Maria Sadurni el 1731 i amb Rosa Mallofré Llucià el 1764. Tots vivint a Vilafranca.

Antoni Baltà era teixidor de lli, vivint a Vilafranca. Morí el 1714. Fill del pagès Simeó i de Maria. El 1704 es casà amb Maria Gracia Fontanals, filla del pagès Josep de Vilafranca i de Francesca. Un germà d’Antoni, un altre Simeó que fou blanquer, es casà amb Teresa Mauri filla del sabater Magí i de Teresa, l’any 1710 a Vilafranca.

Antoni i Maria Gracia van tenir set fills: Antònia; Josep, que fou paraire de llana, casat amb Maria Antònia Bover Natell el 1756; Maria casada amb Magí Termens el 1747; Antoni casat amb Antonia Marrugat Gatell el 1754; Magdalena casada amb Josep Lleó Jornet el 1738; Marianna casada amb Josep Farrer el 1733 i Francesca casada amb Ramon Guasch Bertran el 1759. Tots vivien a Vilafranca.

Josep Baltà Marrugat, texidor, i Madrona Vallès van tenir tres fills: Pau, teixidor,casat  amb Maria Ignàsia Feixes Ivern el 1759 i en segons núpcies amb Tomasa Lleonard Guito el 1772; Josep, teixidor, casat amb Magdalena Galofré Carbó el 1762 i en segones núpcies amb Maria Almirall Rafeques el 1782 i Marianna casada amb Josep Galofré Carbó el 1772. Tots de Vilafranca.

Josep Baltà Fontanals, que fou paraire, i Antònia Bover van tenir dos fills: un altre Josep, que fou teixidor, que es casà amb Caterina Balaguer i Antoni casat amb Bonaventura Padró Ràfols el 1787. També visqueren a Vilafranca.

Simó Baltà Fontanals, que fou blanquer, i Teresa van tenir vuit fills. Cinc moriren només al néixer a mitjans del segle XVIII. Foren vius Vicens; Teresa casada amb Josep Grases Dufou el 1734 i un altre Simó, casat amb Eulalia Pujador Sivellà el 1733. Tots també visqueren a Vilafranca.

El teixidor de lli Pau Baltà Vallès, fill de l’altre teixidor de lli Josep i Madrona Vallès, es casà el 1759 amb Maria Ignàsia Feixes Ivern filla del teixidor Francesc oriünd de Vilafranca, però vivint a Barcelona i de Maria. Un fill d’ells, en Josep Baltà es casà amb Madrona Urgellès Graells el 1797 a Vilafranca.

Pau fou mestre d’altres teixidors de Vilafranca, com per exemple del teixidor Magí Saumell que aprengué l’ofici treballant d’aprenent amb el dit Pau el 1787.        


Els Baltà manyans o serrallers

El manyà Josep Baltà, també fill del pagès Simó i Maria, es casà el 1711 amb Caterina viuda del forner Francesc Domingo, filla del pagès Joan Marrugat i Magdalena. Tingueren set fills. Quedarem només dos vius: Maria casada amb Francesc Jover Pons el 1738 i un altre Simó, que fou manyà, casat amb Josefa Torner Tutusaus el 1749. Caterina, muller de Josep, morí el 1720. Josep, viudo, es casà en segones núpcies l’any 1722 amb Teresa Pausas filla del teixidor de lli Ramon i Anna Maria de Vilafranca. Amb la Teresa tingueren també set fills: el sabater Josep casat amb Eulalia Mascaró Rodó el 1755; Antoni casat amb Maria Raventós Giralt el 1749 i en segons núpcies amb Caterina Grau el 1752 viuda de Bartomeu Febrer; Caterina; Teresa casada amb el viudo Isidre Montserrat Lleó el 1746; Càndia; Jocund i Baltassar.

El serraller Simó Baltà Marrugat, fill de Josep i Caterina, i Josefa Torner Tingueren dos fills: Josefa casada amb el pagès Joan Batlle Mestres el 1776 i Simó casat amb Margarida Nadal Sanromà el 1775. Tots de Vilafranca.

Els Baltà pagesos de Vilafranca

El pagès de Vilafranca Simó Baltà i Maria tingueren cinc fills: Marianna casada amb el teixidor Joan Balaguer i en segones núpcies amb el mestre de cases Josep Trius; Margarida casada amb el cantirer Pau Vallès el 1709; el manyà Josep Baltà casat amb la viuda Caterina Marrugat el 1711 i en segons núpcies amb Teresa Pausas el 1722; el teixidor Antoni casat amb Maria Gracia Fontanals el 1704 i el blanquer Simó casat amb Teresa Mauri el 1710.

Els Baltà pagesos de Pacs del Penedès

El pagès Pau Baltà nascut a Pacs del Penedès el 1705 però vivint a Sant Martí Sarroca a partir de 1727, fill del pagès Jaume i de la seva primera muller Caterina, es casà amb Elisabet Sadurní el 1727 filla del pagès Pau i Maria Àngela. En segones núpcies es casà amb Teresa Milà i en terceres amb Margarida Vidal Pasqual el 1768. Una filla amb la segona muller Teresa, fou Maria Rosa que es casà el 1777 amb el pagès Joan Pau Posas de Sant Pere de la Gornal, família que després vingueren a viure a Vilafranca a la casa encara dels seus hereus situada a la Plaça de l’Oli.

El pare de Pau, Jaume també pagès, es casà en segons núpcies amb Teresa Vallès i tingueren tres fills: Maria, Caterina i Francesc tots vivint a Pacs.

El pagès Francesc Baltà Vallès, fill de Jaume i Teresa, es casà amb Francesca Bosch i tingueren tres fills: els pagesos Ramon casat amb Marquesa, Jaume i Francesca. Tots de Pacs.

El pagès Jaume Baltà Bosch, fill de Francesc i Francesca, es casà amb Eulàlia Ventosa tingueren vuit fills: Caterina, Josep casat amb Raimunda Bertran, Maria, Pau, Teresa, Eulàlia i Jaume. Se li morí un al néixer. Tots vivien a Pacs

El pagès Josep Baltà Ventosa i Raimunda tingueren vuit fills: Eulàlia, Maria, Josep casat amb Maria Altarriba Soler, Magí, Rosa, Francesc i Joan. Se li morí un al néixer. Tots de Pacs.


Els Baltà sabaters

Fill del manyà Josep i Teresa Pausas, fou el sabater Josep Baltà que el 1756 es casà amb Eulàlia Mascaró filla del sabater Joan i Caterina Rodó.

Dels teixidors a ser propietaris del Palau Baltà

Els actuals propietaris del Palau Baltà de Vilafranca deriven de la branca dels teixidors, concretament del matrimoni entre el teixidor Josep Baltà Feixas que morí als 77 anys a Vilafranca,  fill del teixidor Pau Baltà Vallès i Teresa Feixas Ivern, i Madrona Urgelles Graells. Varen tenir tres fills vius: Paula casada amb Josep Rius Baltà; Madrona casada amb Josep Claramunt Blanc el 1820 i Josefa Baltà Urgellès casada amb Josep Baltà Ferrer el 1821 fill d’Anton Baltà Rodó i Josefa Ferrer Graells, aquest últims originaris   de la branca dels teixidors:

Marià Baltà Grau casà amb Joana Rodó Ràfols. Un fill d’aquest matrimoni fou Anton Baltà Rodó que es casà el 1797 amb Josefa Ferrer Graells.

Del matrimoni entre el manyà Josep Baltà casat amb segons núpcies amb Teresa Pausas, un dels seus fills fou Antoni Baltà Pausas casat amb segones núpcies amb  Caterina Grau el 1752, pares de Marià Baltà Grau.

Els fills de Josefa Baltà Urgellès i Josep Baltà Ferrer

Foren fills de Josefa i Josep: Antònia que es casà amb Agustí Urgellès del Tovar el 1865; Josep casat amb Dolors Rodriguez de Cela i Alonso Carracedo natural d’Astorga; Alberta casada amb Antoni Morgades Gili; el prevere i canònic de la catedral de Tarragona Antoni Baltà Baltà; la monja Maria Baltà Baltà; Josefa que morí als set anys de néixer; Madrona i Catalina que morí als 14 anys de néixer.

Del matrimoni Josep Baltà Baltà i Dolos Rodriguez de Cela nasqueren els fills Josep casat el 1889 amb Josefa Elias Olivella natural de les Cabanyes, Candelaria casada amb el notari de Vilafranca Josep Parés i Castelltort el 1889 i Antoni que morí el 1934 a Vilafranca.

Del matrimoni Josep Baltà Rodriguez i Josefa Elias Olivella nasqueren Josep Baltà Elias el 1893 i que morí el 1973 casat amb Ascensió Serret Andrés i en segons núpcies amb Adela Calleja casats el 1935 i Dolors Baltà Ellias que morí el 1979.


Del matrimoni Josep Baltà Elias i Adela Calleja nasqué l’actual propietari del Palau Baltà en Francesc Josep Baltà Calleja.

El Palau Baltà fou un edifici construït a principis del segle XIV i segurament formà part de l’antic castell de Vilafranca.

El 1859 el va comprar Josep Baltà Ferrer, avi de Josep Baltà Rodriguez i Cela. El 1889 l’arquitecte August Font i Carreras hi fa modificacions i el restaura deixant-lo com si fos un edifici medieval, obrint balcons en forma de llotja o tribuna i altres reformes.




dimarts, 7 de juny del 2016

Possessió del lloc de Grabuac a Font-Rubia (any 1707)


Sant Andreu de l'Avellà


En un anteior article van parlar de les possessions dels Sarriera en un acte a la casa de Grabuac situada en el terme de Fontrubí l’any 1857. Si anem endarrere trobem en el segle anterior, concretament l’any 1707, la mateixa possessió del lloc de Grabuac per part, en aquest cas, d’un avantpassat dels Sarriera, en Guillem Ramon d’Ivorra i de Salbà i de Bellera, baró de Sant Vicens dels Horts, baró de Cervelló i de la quadra de l’Ortigós (La Bisbal del Penedès).

Guillem Ramon era fill de Dalmau d’Ivorra senyor de Torredembarra i de Caterina Salbà, filla del senyor de la Bisbal del Penedès. En aquesta possessió va actuar com a administrador d’Isabel d’Ivorra i Salbà, era la realment posseïdora del lloc de Grabuac i altres llocs.

La cerimònia de possessió, en aquest cas, es feu a partir d’una crida, un ban, que començava així: Es fa saber a tothom... hi actuaren dos notaris, en Pere Soler i Felip Cartró, tots dos de Vilafranca. Com a testimonis hi havia els pagesos Joan Cerdà de Sant Quintí i Gaspar Jorba veí de Fontrubí.
El castell de Cervelló


Es congregaren tots els prohoms de la Universitat del terme de Fontrúbia i Grabuac en el castell d’aquest lloc últim, on era costum congregar-se, en el document se l’anomena el castell de Grabuac. Hi foren presents el sotsbatlle Jaume Romeu; el batlle Gabriel Romeu; els jurats aquell any de la Universitat, en realitat en fou un, quan la llei deia que havien de ser tres: Marc Isaac ( i ens comenta l’escrit que un jurat és impedit i l’altre és difunt). També hi assisteixen els prohoms: el pagès Raimon pasqual del Mas Pasqual; el pagès Josep Mestre del Pla de Dacs; el pagès Pere Colomer de Grabuac; el pagès Francesc Colomer del Mas Nou; el pagès Francesc Fontanals de la Serra; el pagès Isidre Mas de Guardiola; el pagès Pere Pinyol de Guardiola; Pere Mitjans del Mas Mata; Pere Pau Vallès de la Massana; el pagès Salvador Peixò del Mas d’en Puig i el pagès Pere Oliver de l’Avellà, tots homes de la Universitat de Fontrúbia i de Grabuac.

A tots ells se els hi notifica que han de prestar sagrament i homenatge, fidelitat amb mans i tenir en compte que els cens, les dècimes, els fruits, les rendes, els drets de vendes i de compres formen part del senyor posseïdor en nom d’Isabel a Guillem Raimon d’Ivorra i Salbà i de Bellera.

La crida, el ban que acorden tots plegats escampar pel terme diu així:

Ara oiats tothom generalment que us notifiquen i fan a saber de part del noble i il·lustre senyor Don Ramon Felix d’Ivorra i de Salbà i Bellera senyor del terme de Fontrubi i Grabuach que no sie ningú que gose ni presumesca jurar lo santissim nom de Déu i de la gloriosa verge Mare sua sots pena de ban de cinc sous per cascú i per cascuna vegada que lo contrari sia fet/ 

Es prohibeix caçar en el terme:

Item que ninguna persona no gose caçar dins del present terme ningun genero de caça sots pena de 3 lliures per cascú i per cascuna vegada sera fet lo contrari e guardarse qui guardar sia que amor ni gracia non haurà/.
La Bisbal del Penedès


La possessió es va fer corporal, real i actual de la casa o castell anomenat de Grabuac i de les seves terres i hereditats del dit castell en la forma acostumada: Entrant obrint i tancant les portes i espargint herbes per les terres de propietat dels senyors Ivorra i Salbà, antecessors dels Sarriera, els propietaris del Palau Baltà de Vilafranca fins la meitat del segle XIX.