En l’any
1610 es pacta una concòrdia entre la Universitat de l’Arboç del Penedès
(Ajuntament) i el cavaller Jaume Aguilar Peralta de Camporells, senyor de la
baronia de l’Arboç, Castellet, Bellvei i la quadra de Muga.
Aguilar,
és senyor dominical de les rendes reials de la vila de l’Arboç, situada en la
vegueria del Penedès. La Universitat amb els seus prohoms van tenir diferents
plets i qüestions sobre les rendes reials que havia de pagar el terme de l’Arboç.
Va
començar tot plegat el 4 de juliol de 1594 quant la Universitat porta a judici
al cavaller Aguilar davant de l’audiència reial dient que Aguilar no té cap
dret a cobrar les rendes reials ja que foren venudes perpètuament pel rei Joan a
la Universitat. Aguilar per la seva banda al·legava que les havia venudes el
rei Pere als seus avantpassats i que va transferir a ells la facultat que el
rei tenia de poder cobrar les coses del Patrimoni Reial.
El 3
d’agost de 1598 Jaume d’Aguilar fou condemnat a fer la revenda a la Universitat
i restituir el cobrament de les rendes reials a la Universitat. No sembla fer
gaire cas Aguilar ja que el 7 d’octubre del mateix any la Universitat demana el
compliment de la sentència anterior. El 2 de juliol de l’1599 Aguilar obté el
privilegi d’infeudació i el rei mana que pagui a la Universitat exactament el
mateix preu que quant les va comprar al rei Joan.
El 13
de febrer de 1602 la Universitat protesta pel privilegi que se li va concedir a
Aguilar. Tot i així la sentència afirma que és vàlid i el cavaller té dret a
poder cobrar les rendes pagant el preu. El 16 de desembre del mateix any la
Universitat al·lega que ella no tenia cap obligació de fer la revenda de les
rendes a Aguilar. El 25 d’octubre de 1607 la Universitat és condemnada en haver
de fer la revenda de les rendes reials i tenir-les en possessió Aguilar.
Tenint
en compte les grans qüestions de ambdues parts que hi ha sobre les rendes
reials i la percepció d’aquestes i havent sostinguts les dues parts moltes
despeses, treballs i molèsties suscitades Jaume d’Aguilar Peralta o Camporells cavaller
de Barcelona i senyor de la baronia de Castellet i de les rendes reials de l’Arboç
d’una part i els procuradors de la Universitat Joan Esbert, Joan Llorens i Pere
Llacuna domiciliats a l’Arboç per una altra, signen una concòrdia per no
haver-hi més plets sobre l’assumpte.
Acords de la concòrdia (1610)
Primer
és pactat entre Aguilar i la Universitat de l’Arboç que cedeix i assigna als
prohoms de la Universitat les rendes, censos, fadiga, lleuda i qualsevol altre
dret que tenien totes les cases i propietats que son dins la vila de l’Arboç i
el seu raval, fora muralla, que fins ara cobrava ell pel privilegi d’infeudació
que li va concedir el rei. A canvi la Universitat hagi de pagar perpètuament 12
sous anuals.
Aguilar
també els hi cedeix perpètuament l’escrivania pública i comuna de la vila de l’Arboç
amb tots els seus drets i pertinències ja que era propietat de l’Aguilar des de
que la va comprar el 30 de gener de 1556 el seu pare i la tenia per senyoria
cobrant sis diners de cens. A canvi la Universitat li pagarà 20 sous anuals.
És
també pactat que la Universitat hagi de pagar al rei tots els censos i drets
per raó d’aquesta cessió i concòrdia i que Aguilar no pagui res.
Un
altre capítol de la concòrdia pactada ens diu que a la taula de Barcelona
(banc) hi ha dipositades 2800 lliures que corresponen als censos reials cobrats
fins aquest moment per part d’Aguilar. D’aquestes la meitat 1400 passin a mans
d’Aguilar i l’altre meitat a la Universitat.
De
les rendes reials cobrades a la vila de l’Arboç també la comanda d’hospitalers
de Vilafranca del Penedès hi guanyava quatre lliures mensuals i que d’aquestes
una tercera part fos per la Universitat les altres dues parts per Aguilar.
S’acorda
també que es fixi el terme de la vila de l’Arboç i el de Castellet perquè no hi
hagi interferències entre el domini senyorial de la Universitat i el cavaller
Aguilar. En un principi està designat el terme de l’Arboç des del camí xic que
va de la Gornal a l’Arboç passant per davant de Clariana i el de Castellet tota
la partida del camí de Castellet fins el torrent de Castellví. Volen i acorden
que es fixi molt millor i la persona que ho faci sigui anomenada pel rei i el
paguin per iguals parts la Universitat i Aguilar.
Una
vegada es firmi aquesta concòrdia pacten que s’ha de capbrevar i fer dos
capbreus un per part de la Universitat les rendes reials que es reben dins de l’Arboç
i el seu raval i l’altre per part d’Aguilar les que es reben de Castellet.
Aguilar no farà possessió a la Universitat dels drets que encara ara té sobre
les rendes reials fins que no estiguin fet aquests capbreus. Aquest punt l’acorden
amb el vist i plau dels testimonis el cavaller Joan d’Aiguaviva, el cavaller
Lluis de Masdovelles i de Vilafranca i el prior del convent de Sant Ramon de
Penyafort Pere Guasch de la parròquia de Santa Margarida.
La
Universitat cedeix a Aguilar tots els censos i lluïsmes que fins ara cobraven
de persones que viuen en el terme de Castellet.
Quan es
fixin els límits dels dos termes cal posar-hi fites de quatre pams d’alt. Cada
tres anys i pel dilluns de Carnestoltes s’haurà de mirar si estant ben fixades
i mantenir-les amb la intervenció de dues persones anomenades per cada part i
del veguer de Vilafranca del Penedès.
Es
pacta també que Aguilar per 70 lliures ha comprat a Marianna viuda del burgès
de Vilafranca Pau Mas i als seus fills una senyoria mitjana que rebia de la
vila de l’Arboç. S’acorda que la Universitat hagi de pagar a Aguilar aquests
censos que pertanyien als Mas.
La
Universitat diu que donaran per finalitzada aquesta concòrdia quan l’aprovi tot
el consell general congregat dins d’un mes a la vila de l’Arboç.
Sinó
es compleixen els capítols concordats d’alguna de les parts haurà de pagar 800
lliures al fisc reial i 400 a la part obedient.
Jaume
d’Aguilar diu que des de el 5 de maig de 1595 quant el seu fill Francesc d’Aguilar
va signar capítols matrimonials va fer donació i heretament de tots els seus
béns a Francesc i que està d’acord amb aquesta concòrdia i no farà res en
contra.
Es
signa el 16 d’octubre de l’any 1610 essent testimonis el cavaller de Barcelona
Marti Joan Espuny, Gabriel Safont i Joan Bosch notaris de Barcelona.
L’acord de la Universitat de l’Arboç
(1610)
El 19
de novembre d’aquest any es reuneixen els jurats i consellers de la Universitat
de l’Arboç per confirmar la concòrdia pactada un mes abans. El lloc de reunió
és a la casa del consell general situada darrera l’església de Sant Julià de l’Arboç.
Els assistents son els següents:
Francesc
Marrugat batlle de l’Arboç, per ordre reial, Pere Llacuna, Joan Miquel i
Gabriel Llorens jurats aquest any de l’Arboç, Joan Vilardell, Jaume Gual dit de
Pacs, Antoni Miquel, Montserrat Miquel, Joan Papiol, Miquel Mulet major, Joan
Jover, Miquel Maimó, Joan Mar, Bartomeu Romeu, Antoni Gual, Francesc Vilardell,
Jaume Serra, Jaume Clariana, Joan Llorens del Raval, Nicolau Marrugat, Antoni
Pedro, Bartomeu Mir, Joan Rovira, Antoni Ferrer, Antoni Urgellés, Joan
Gramatge, Jaume Armengol, Julià Vilardell, Jaume Fortuny, Jaume Barceló, Miquel
Comella, Joan Rosell, Simeó Casanoves, Pere Posa, Joan Galofre, Antoni Galofre,
Joan Badia, Lluis Amigues, Onofre Rovira, Joan Barceló, Joan Pedro, Damià
Fortuny, Gaspar Colell, Antoni Marrugat, Matias Clariana, Miquel Palaterres,
Francesc Pelegri, Francesc Mulet, Nicolau Riples, Joan Miquel alies forner,
Joan Amiguet, Pere Aguilar, Gabriel Castellví, Jaume Crexell, Mateu Romeu,
Andreu Riples, Jaume Busquet, Joan Cabessa, Jeroni Jover, Antoni Galofre del
carrer Jussà, Joan Esbert de la Plaça, Jaume Morenes, Gabriel Pastor, Antoni
Rovira, Antoni Borrell, Pere Vidal, Salvador Sitjar, Joan Sbert paraire, Antoni
Castellet, Jaume Creixell major, Jaume Gual del boter, i Damià Llorens.
Pere
Llacuna i el notari Jaume Montserrat son els en carregats d’anotar la conclusió
del consell de la Universitat sobre la concòrdia i en nom de la Universitat
prometen a dit Aguilar que donaran obra i acabament dins un mes que firmaran la
dita concòrdia i els capítols que contenen en que posaran les dites fites tant
del dit terme de Castellet com de la vila i raval.
Capbreus de les rendes reials i
altres documents d’Aguilar sobre l’Arboç
En un
acte a l’Arboç de data 17 de març de 1611 es firma per Jaume d’Aguilar Peralta
i de Camporells senyor de la jurisdicció reial on hi ha relatades totes les
rendes reials que havia cobrat fins l’any 1610 abans de la signatura de la concòrdia.
En un
inventari de l’any 1612, ja mort el noble Jaume d’Aguilar, de la casa dels
nobles de Barcelona situada al carrer Montcada, es trobaven llibres com
aquests:
Un llibre de paper de full gran amb cobertes
de pergamí contenint capbreu de les rendes que reben en la quadra de la vila de
l’Arboç i termes d’aquella per lo senyor de Castellet en lo quart hi ha molts
precaris.
Altre capbreu de confessions de les rendes
reials de la vila de l’Arboç que lo senyor de Aguilar Peralta i de Camporells
senyor de Castellet com a succeint al senyor rei rep escrit amb paper de full
gran amb cobertes de pergamí.
Altre capbreu de full gran amb cobertes de pergamí
de les rendes reials de la vila de l’Arboç en que son moltes confessions fetes
per diversos particulars al senyor de Castellet com a senyor de dites rendes.
Altre capbreu de full gran de confessions amb
ses cobertes de pergamí intitulat capbreu de les rendes reals de la vila de
l’Arboç en la vegueria de Vilafranca del Panades el 14/1/1578.
Altre carta de pergamí que conte la donació
que feu don Guillem Joan en Barcelona i Anna viuda del magnífic Bernat de
Ivarra de Barcelona i Anna muller del difunt Joan Burguès en Barcelona al magnífic
Jaume de Aguilar Peralta i Camporrells en Barcelona domiciliat de tota aquella
quadra o castlania vulgarment dita dels drets reials i tots i qualsevols censos
situat en lo terme i territori de l’Arboç en l’any 1591.
Altre carta en pergamí que conte apoca feta
per lo senyor Jaume de Aguilar i Peralta i Camporrells a Magdalena viuda de
Miquel Marrugat de la vila de l’Arboç de 125 lliures presa en Barcelona a
24/5/1502.
Altre carta de pergamí contenint en si
privilegi del feu de les rendes de la vila de l’Arboç concedit per lo senyor
rei Felip per la gracia de Deu rei de Castella a Jaume d’Aguilar Peralta i de
Camporrells la data del qual fou en Barcelona a 2/7/1590.
Altre carta de pergamí contenint l’escriptura
feta per raó del privilegi contra la universitat de l’Arboç i en favor del
senyor Jaume d’Aguilar Peralta i Camporrells, la data de la qual fou als 24/10/1607.
Altre carta de pergamí contenint la investidura
de Jaume d’Aguilar Peralta i de
Camporrells de les rendes reals de
la vila de l’Arboç la data de la qual fou a 14 del mes de febrer de 1608.
Altre pergamí intitulat sentencies
autentiques dades la una per los jutges de la taula de la vegueria de
Vilafranca de Panades amb una sentencia dels jutges de dita vila la de la
darrera fou a 17/8/1601 de les causes en favor de Jaume d’Aguilar Peralta i de
Camporrells i contra de Miquel Marrugat de l’Arboç.
Una carta molt vella intitulada carta feta de
l’escrivania de l’Arboç. És de persona particular i també com en lo any 1349
tenia ja lo senyor de Castellet censos en lo terme de l’Arboç.
Altre carta de pergamí que conte establiment
fet per la senyora Gratia Roman de Peralta al senyor en Benet de Peralta al seu
fill de una peça de terra en el territori de l’Arboç en el lloc dit Taroscha
pres en Barcelona a 6/6/1514.
Un llibre amb full gran amb cobertes de pergamí
grogues que conté capbreu autèntic de les rendes reials que lo senyor Aguilar
rep dintre vila i terme de l’Arboç.
Un llevador de full gran cobertes de pergamí
amb el seu botó i baga que conté comptes
de tots els censos de gallines i capons i altres coses per lo senyor Jaume
d’Aguilar rep en lo castell, lloc i
terme i baronia de Castellet i en la quadra de l’Arboç en lo any 1602.
Altre llevador de full gran de cobertes de pergamí
que dit senyor Aguilar rep sobre la
quadra de l’Arboç i Castellet i terme i baronia de Castellet fet lo any 1600.
Un llevador de full de quart amb cobertes de pergamí
amb sa baga i botó intitulat llevador dels censos de les rendes reals que lo
senyor Jaume d’Aguilar Peralta i de Camporrells rep sobre la vila i terme de
l’Arboç i en lo terme i baronia de Castellet en l’any 1598 escrit de ma de dit
difunt.
Fins aquí una mica de informació sobre un
dels altres nobles que a partir del segle XVI van tenir molt de poder a tot el
Penedès. Parlar de la seva família i dels inventaris de les seves cases donaria
per un i més articles.
