dissabte, 15 de març del 2025

Correló o carreró dels Sarraïns

 

Tots els correlons (abans carrerons) actuals de Vilafranca del Penedès tenen molta història. Estaria bé que tots aquests correlons acompanyessin en el seu nom correcte i històric. Un d'aquests es coneix actualment com  “de Sarraülls”, nom que va ser modificat per causes desconegudes del “de Sarraïns”. Està situat a l'actual Plaça Jaume I, al costat de l'església dels Dolors i és tancat. Va tenir molts noms en diferents anys: Batipalmes, Sarraïns, de l’Estudi Nou, Dolors, de l’Estudi Baix, de l’Estudi de la Primera Lletra, dels terrissaires ...

Francesc i el fill Miquel Bartomeu venen a Bartomeu Miquel un pati on hi havia construïda una casa i hort del cantirer Gabriel Fons, situada al carrer abans dels Sarraïns ara de l’Estudi Nou (1580);

Tot i que la seva història comença en l’època medieval, voldria aquí destacar alguns documents en què es conserven els noms diferents, i un d’ells és el de "Sarraïns" en èpoques modernes i un edifici destinada a ball situada en aquest correló (corraló).

Francesc i el seu fill Miquel Bartomeu venen a Bartomeu Miquel un pati on hi havia construïda una casa i un hort de l’artesà Gabriel Fons, situat al carrer abans conegut com els Sarraïns, actualment anomenat Estudi Nou (1580).


El terrissaire Benet Rigual ven a Baptista Sardà una casa al carreró de l’Estudi dels Minyons. Els límits de la casa eren a l’est el carreró que va a l’Estudi dels Minyons, al sud l’hort del dit estudi, a l’oest amb el terrissaire Pere Martí i al nord la plaça de l’Oli (l’actual plaça Jaume I), l'any 1678.

Aquest s'hauria de dir correló o carreró
del Castell 

El terrissaire Francesc Llorens posseeix casa amb hort situada a la Plaça de l’Oli (actual de Jaume I). Els límits de la casa son a l’est amb la casa i hort del terrissaire Andreu Miró, al sud amb l’hort de l’Estudi de llegir i escriure de Vilafranca, a l’oest amb un forn de coure càntirs, una carreró que no passa, que abans es deia de Penyafort (seria l’altre correló o carreró anomenat avui de Jaume I) i amb el forn de coure pa de la casa de Masdovelles (1755).

El propietari Josep Gatell Soler, natural de Barcelona, lloga per un any al músic Francesc Juliachs Català i al professor de música italià Francesc Bagolini una casa situada al corraló anomenat de Serraülls i també dels Dolors, conegut abans com l’Estudi de Baix. Els límits són a l’est el terrissaire Ramon Colomer (Pa i Figues), al sud el terreny dels corders, a l’oest l’hort del botiguer de robes Antoni Icart i el forn del terrissaire Colomer, i al nord amb l’hort del notari Antoni Lomaña, el forn del terrissaire Joan Perlas, el corraló i la capella dels Dolors (1860).

La casa del terrissaire (1678)

Els pactes escrits amb la venda de la casa del terrissaire Rigual a Sardà consten, entre altres, que a l’hort de la casa hi ha un forn per coure càntirs. El comprador ha de permetre el pas al venedor per l'entrada per coure els càntirs a través de la porta que dóna al dit carreró. També ha d'autoritzar la parada de càntirs davant del corredor per vendre'ls.

Aquest s'hauria de dir de 
Penyafort 

La casa del terrissaire Pere Colomer alies Pa i Figues (1848)

Els procuradors de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria venen a Pere Colomer Castellví i el seu fill Ramon Colomer Puig una casa, pati i hort amb una altra caseta al costat, anomenada la carnisseria dels Capellans. Situada davant de l’església de Santa Maria. Limita a l’est part amb la plaça, part amb la casa de Cristòfol Milà Romagosa (Palau Reial), que abans era l’hort pertanyent al monestir de Santes Creus, hort d’Antoni Miret, hort de Vicens Mañosas i hort de Vicenta Montserrat Almirall, tots aquests horts eren abans de Santes Creus, al sud amb el filador dels corders, a l’oest part amb els dits filadors, part amb hort i casa que era l’Estudi Públic de Primeres Lletres i Sala de l’Aula de Llatinitat pròpia de l’Ajuntament de Vilafranca i part amb la capella dels Dolors i al nord la capella de Sant Pelegrí.

Seguidament, l’escriptura de venda fa una història i evolució de la casa que es ven fins que va passar a ser propietat dels preveres.

Era propietat dels preveres per la venda que li van fer els marmessors del prevere Manuel Roig (1691). A Roig li pertanyia per la venda que li van fer els marmessors de Josep Ribas (1645). A Ribas per la venda que li va fer el noble Cèsar Babau i Vilallonga (1644). Al noble Babau per la compra que va fer a Francesc Jeroni Babau el 1607. A Jeroni per la venda dels frares trinitaris –que havien edificat el seu convent al darrere del carreró– (1595).

Aquest s'hauria de dir del
Batlle 

Pactes d’aquesta venda

Entre altres pactes, s’acorden els següents: les cases que s’edificaran en el pati o hort no podran ser mai habitades per claveters, ferrers, calderers, boters, manyans, fusters, ni per persones d’altres oficis de soroll, ni podran servir com a hostal, cafè, taverna, cases de joc, bodegues, ni per a cap establiment o edifici de diversió pública.

La comunitat dels preveres es reserva els baixos de la casa que es ven, és a dir, el celler de darrere del carreró. Demanen que els compradors facin al carreró una entrada en un costat per accedir a l’església dels Dolors.

La casa de ball (1860)

L’escriptura de la casa llogada als músics l’any 1860 va incloure uns pactes. Entre altres, es pacta que l’arrendador lliurarà als arrendataris els envelats i ornaments que actualment utilitza per cobrir i decorar els dos escenaris per al ball i el del cafè. Caldrà comptabilitzar les figures i tots els arbres que hi ha al pati per saber el seu estat, i aquests haurien de quedar igual en acabar l’any de lloguer. En l’arrendament no s'inclou el jardí ni la caseta que hi ha a l’extrem de l’hort, que també es lloga.

L’arrendador es reserva per a ell i la seva família les entrades i sortides, així com l’ús del jardí i la caseta, a qualsevol dia i hora. També tindran el dret d'estar i passar pels escenaris de ball i cafè, i gaudir dels balls que s’hi celebrin, sense cap oposició.

Finalitzem aquest article reivindicant els noms de correlons, (carrerons) i carrers, amb l'objectiu de conèixer la història de cadascun d'ells a partir d'un nom més adient que l'actual, no només etimològicament, sinó també en altres aspectes.

 

divendres, 27 de desembre del 2024

La família de Ròmul Bosch Alsina

 

Ròmul Bosch Alsina (Calella, 1846 – Barcelona, febrer 1923) fou metge, polític i navilier català. Era fill de Fèlix Bosch Pausas, natural de Tordera i Petronil.la Alsina Sivillà, de Palafolls. Va marxar el 1867 a Santo Domingo, on treballà en una casa de comerç. I d’allí marxà a l’Havana (Cuba) on es dedicà a l’exportació. El 1876 tornà a Catalunya, on es dedicà a l’exportació de vins. El 1892 es va acabar la casa Bosch i Alsina aixecada a la plaça de Catalunya, núm. 8, cantonada amb la ronda de la Universitat, notable obra neogòtica que hi va viure fins a la seva mort. També tenia una torre d’estiueig a Gràcia.

Entre altres coses el 1899 va crear la Companyia Anònima Tibidabo que desenvoluparia el futur Parc d’Atraccions. Va ser president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona de 1900 a 1904 i de 1906 a 1923. A les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1910 fou elegit diputat pel Partit Liberal i de juliol a desembre de 1905 fou alcalde de Barcelona.

Els seus orígens son de Vilafranca del Penedès: el pare de Ròmul era Fèlix Bosch Pausas  fill de Fèlix Bosch Fàbregas de Barcelona i Francesca Pausas Pujador originària de Vilafranca del Penedès. Francesca era filla de Joan Pausas Alcover i de Raimunda Pujador Mestre casats el 1760, tots dos de Vilafranca. El pare de Joan Pausas era Joan Pausas Marrugat casat amb primeres núpcies amb Francesca Alcover. Els Pausas, els Alcover, els Pujador i els Marrugat van ser propietaris de Vilafranca i d’altres llocs del Penedès. L’acumulació de tots aquests patrimonis – sobretot per línia materna- van donar origen a les iniciatives dels seus successors com va ser el cas de Ròmul Bosch Alsina i els seus viatges cap a les Amèriques.

Ròmul Bosch Alsina 

Els Pausas Marrugat

Un avantpassat de Ròmul Bosch Alsina va ser Joan Pausas Marrugat casat en primeres núpcies amb Francesca Alcover Escofet. Ell era fill del pagès Joan Pausas i Cecilia Marrugat casats el 1710. Joan Pausas Marrugat era pagès, va viure l’any 1772 a la casa de la comanda d’hospitalers que hi havia a Vilafranca al carrer de Sant Joan. Lloc on hi va escriure el seu testament. Un germà seu era Francesc Pausas Marrugat que va ser prevere i comissari del Sant Ofici de la Inquisició a Vilafranca i que mori als 70 anys, en l’any 1797. La germana Cecilia Pausas Marrugat es va casar el 1739 amb el ferrer Josep Alcover Escofet germà de Francesca Alcover Escofet. Cecilia en segones núpcies es va casar amb el ferrer Fèlix Janer el 1758. Tots de Vilafranca del Penedès.

Els Alcover Escofet

Francesca Alcover Escofet i el seu germà Josep eren fills del pagès Amador Alcover Gilabert i Maria Escofet Solsona. Van ser vuit germans. Tots casats/des amb gent de Vilafranca.

Josep Alcover Pausas, fill del ferrer Josep Alcover Escofet i Cecilia Pausas Marrugat. Vivia al raval de Vilafranca, prop del portal de la muralla anomenat de la Font. Es va casar amb Francesca Martorell filla de boters de Vilafranca. Dos fills d’aquest últim matrimoni van ser Josep Alcover Martorell que es va casar amb Madrona Estalella Graells filla també de boters el 1809 i Francesca Alcover Martorell que es va casar amb l’apotecari Francesc Barber Amell el 1818.

Un inventari (1757)

Cecilia Pausas Marrugat viuda del ferrer Josep Alcover Escofet va fer inventari dels béns del seu marit el 1757, que com a usufructuaria, li pertanyien. Posseïa una casa amb dos portals situada al raval de la Font prop les cases noves amb dues pallisses contigües. A més al darrera hi tenia quatre pallisses que havien estat farraginals. A més una caseta amb dos portals situades en el mateix carrer. I encara altra casa coberta embigada amb un hort i un portal situada també en dit raval de la Font. Era també propietari de tres vinyes situades en el terme de Vilafranca. Totes aquestes cases, pallisses i terres les va comprar el seu marit entre els anys 1744 i 1756.

La casa principal, la dels dos portals, situada al raval de la Font, era on vivien. Moltes portes de la casa que van a diferents cambres, cofres i caixes estan tancades. La viuda Francesca diu que les claus les té el prevere Francesc Pausas Marrugat. S’ordena al manyà Pau Mascaró de Vilafranca que les obri.

Una sala, un quarto en un primer pis i la cuina eren les parts principals. Existia a la part baixa de la botiga de ferreria. Entre els seus objectes hi ha l’enclusa, una bigòrnia (enclusa petita de puntes còniques), malls, martells, tenalles, botavants (Instruments de ferro en forma de pala amb que els ferradors rebaixen i igualen les peüngles dels cavalls, dels muls), broques, punxons, llaunes de carro, eines i pals de ferro.

Joan Pausas Alcover

El pagès Joan Pausas Alcover era fill de Joan Pausas Marrugat i de la seva primera muller Francesca Alcover (en segones núpcies es va casar amb Maria Rosa Cortrolí el 1740). El fill és va casar amb Raimunda Pujador Mestre el 1760.

Un altre inventari (1774)

Raimunda Pujador Mestre viuda de Joan Pausas Alcover fa inventari dels béns del seu marit difunt, que com a usufructuaria li pertany. Vivia en una casa pròpia del marit, situada en el carrer de la Font. Va ser on va viure i va morir. Era propietari també d’una caseta amb un portal al costat de la casa principal. Una altre caseta amb un portal situada en el carrer Pou de la Pina. Altre caseta amb un portal al carrer l’Argenteria Vella (un carrer que hi havia proper al de Pou de la Pina actual). Posseïa també una pallissa situada en la muralla de Vilafranca davant el magatzem de la pólvora.

També tenia en propietat una oficina de fer aiguardent situada en el raval de la Font (en el lloc on hi havia la casa de Josep Alcover Escofet), davant les cases noves amb un portal i un magatzem. Disposava també de tretze terres situades en diferents llocs del terme de Vilafranca i també de La Granada, entre elles vinyes i camps d’ordi.

Casa Bosch i Alsina, al núm. 8 de la plaça de
Catalunya, aixecada el 1892.

La casa gran

La casa del carrer de la Font hi tenia una entrada, un estable amb dos matxos i una burra amb el seu pollí i que era el lloc on dormia el mosso. Hi tenia també el celler on hi havia dotze botes i diferents utensilis per embotar vi. Prop de l’entrada hi havia una botigueta amb un cup i diferents estris de pagès. Per una escala es pujava a la botiga de grans on es trobat dinou sacs de borràs, quarteres de faves i diferents quarteres de blat.

Segueix la cuina, un terradet sobre la cuina on s’hi troba un llibre d’agricultura i un d’exercicis del cristià. Es troba també el pastador. A l’entrar al pastador hi ha una porta que anava a la casa del costat, pròpia també de Joan Pausas. Una sala en la casa gran plena de diferents objectes dins de tres cofres i una caixa. De la sala es continuava per un passadís que anava a la necessària o comuna. Segueixen tres quartets al capdamunt de l’escala contigu a la mateixa sala, en un d’ells és on dorm la viuda Raimunda. En aquest últim hi ha entre altres coses una imatge de la Verge de la Concepció, dos quadres, un de la Verge dels Dolors i un Ecce Homo, un quadre de Sant Cristòfol i una de Santa Assumpta. També un escriptori amb diferents calaixos. Una capella enclastada a la paret amb una imatge de paper de la divina Pastora, amb una imatge de Santa Maria Magdalena de cera amb tres ocellets. Seguint el inventari per la casa s’ha arriba a una golfa gran i entre les coses hi ha un bressol de criatura. En un quartet prop de la golfa hi ha diferents gerres. Amb un altra golfa prop del terrat diferent roba de llit. En una instancia damunt de la golfa diferents estris de camp.

Hi ha en aquest quarto un armari ple de roba, joies, de la Raimunda i deu llibres de diferents temes, entre ells un que es titula de Francesc Borges, un guia de camins...

L’oficina d’aiguardent

Primer en el magatzem quatre botes de vi. Davant el fornal de l’olla de fer aiguardent hi ha quatre botes, una olla d’aram amb el seu tap de terra i trompes i altres utensilis per fer aiguardent, una mesura de cana d’aiguardent, dues provetes, un ferro per adobar la llenya al fornal. En el magatzem de la llenya dues pipes.

La caseta del costat de la principal

En un quartet de la caseta que té un balcó que dona al carrer hi ha cinc cadires i un llit de fusta. En la saleta de la caseta quarteres de mestall, ordi i altres tipus de blat. En el rebost de la caseta un salador de porc i cistells. En el terrat de la caseta diferents eines del camp.   

Un edifici actual del carrer de la Font de
Vilafranca del Penedès 

La pallissa davant del magatzem de la pólvora

S’hi troba divuit xàvegues de palla i diferents parts de carros.

A dins dels cofres, un de petit i dos de grans i una caixa hi ha molta roba tant d’home i dona.

En l’escriptori situat al quarto on dorm Raimunda té diferents calaixos, molt d’ells ple de papers i escriptures relacionades amb tot el seu patrimoni.

Com hem pogut notar la casa i un caseta son les mateixes del ferrer que eren de Josep Alcover Escofet però amb molts més objectes que en el inventari de l’any 1757.

Fèlix Bosch Pausas i Rómul

Francesca Pausas Pujador filla de Joan Pausas Alcover i Francesca Pujador Mestre es va casar amb el metge Fèlix Bosch Fàbregas de Barcelona fill de Josep Bosch que era agent de negocis i Dolors Fàbregas. Un dels fills va ser Fèlix Bosch Pausas que va néixer a Malgrat de Mar. Fèlix es va casar amb Petronil.la Alsina natural de Malgrat de Mar. Un fill va ser Eugeni Bosch Alsina que morí el 1875 a Barcelona.

El 1868, Fèlix Bosch Pausas, com a propietari, a l’edat de 78 anys ven diferents solars per construir cases al carrer Pou de la Pina situat a Vilafranca. Li pertanyia per part de la seva mare Francesca Pausas Pujador muller de Fèlix Bosch Fàbregas.

L’hereu Ròmul Bosch Alsina, l’ofici era comerciant i vivia a Barcelona. En un inventari dels seus béns de l’any 1880 en tenia d’immobles a Barcelona, a Santa Susanna al Maresme, diferents terres en el terme de Barcelona, censals morts és a dir préstecs a persones particulars d’arreu, immobles en el terme de Malgrat de Mar i en el mateix poble, a Sant Ginés de Palafolls i a Pineda de Mar. També era propietari d’una finca situada al carrer de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. El valor de la casa era de 5.325 pessetes. Una altra casa situada a la Rambla de Nostra Senyora de Vilafranca, una altra al carrer Bonaire, una altra al passadís de la Palla i una pallissa a la muralla de Sant Magí tot a Vilafranca.

Per l’herència de la seva àvia Francesca Pausas Pujador té béns situats a Vilafranca, terres en el terme d’Olèrdola, a Pacs i La Granada.

Després de la mort de Ròmul Bosch Alsina se li van retre homenatges i reconeixements, un que li va tributà la Junta d’Obres del Port, a la qual durant tants anys de la seva vida havia estat vinculat, i que batejà l’antic Moll de la Muralla amb el seu nom i va erigir unes plaques de marbre. Un monument a la seva memòria aixecat el 1992 davant la seu de la Junta d’Obres del Port, al Moll de la Fusta, i un carrer a la part alta de la ciutat son també altres notícies d’aquest personatge que el seu origen era de Vilafranca del Penedès.

 

                       

 

 

 

dilluns, 11 de novembre del 2024

Els fusters Sallent (1778-1871)

 


Va ser el dinou d’abril de l’any 1778 quan el fuster, originari de Sant Celoni, Francesc Sallent Millet es va casar amb Josefa Sivellà Genesta de Vilafranca. Francesc era fill d’un traginer de Sant Celoni. Els seus fills i filles viuran i treballaran a Vilafranca del Penedès a partir d'ara. Ja és curiós que els dos testimonis d’aquest casament van ser dos escultors, un fou Francesc Gaig que tenia el taller a Vilafranca i va fer el retaule de Sant Isidre a la parròquia de la Geltrú el 1774 i l'altre era Ciprià Giralt vivint a Vilafranca.

Després d’aquest casament en van seguir d’altres: el fill, també fuster, Felicià Sallent Sivellà es casa el 1800 amb Antonia Feliu Bonastre filla d’un espardenyer de Vilafranca. Un altre fill, Josep Sallent Sivellà, també fuster, es casa el 1810 amb Francesca Mainer Llopart de Vilafranca i en segones núpcies el 1814 amb Felisa Claramunt Ferrer també de Vilafranca.

L’any 1828 Antonia Sallent Feliu filla del mestre fuster Felicià Sallent Sivellà i Antònia Feliu Bonastre es va casar amb el sabater Simó Grases Mauri. Els que es casen no sabien escriure ni llegir.

El testament de Felicià Sallent Sivellà, l’any 1851, ens diu que té els fills Francesc Sallent Feliu, la filla Antonia Sallent que és muller del sabater Simó Grases i la filla Josefa Sallent Feliu que és muller del catedràtic, filòleg i escriptor Manuel Milà Fontanals que exerceix en aquell temps a la Universitat de Barcelona. Una altra filla va ser Maria del Remei Sallent Feliu casat amb Francesc Carbó de Vilafranca. És en aquesta que li deix cases, patis i safareigs que estan situats a la placeta anomenada Estalella de Vilafranca, al final del carrer de la Font actual de Vilafranca del Penedès que va comprar l’any 1815. També li fa donació  d’una casa al carrer dels Ferrers de la mateixa ciutat que és on Felicià està vivint que va comprar el 1819. A part d’altres terres en diferents llocs del terme de la Vila. Una filla seva també va ser Miquela, que aquest any és difunta. Felicià va morir a l’edat de 83 anys. Va anomenar hereu al seu fill el fuster Francesc Sallent Feliu que va a viure a Barcelona treballant d’agrimensor. Encara el 1854 Jaume Sallent Claramunt, fill de Josep i Felisa Claramunt, és adroguer. Es casa aquest any amb Rosa Cirera Llopart de Vilafranca. L’agrimensor Francesc Sallent Feliu es va casa amb Maria Pujador de Vilafranca. Un fill d’ells va ser Felicià Sallent Pujador que va ser mestre d’obres. El 1865 es va casar amb Ramona Freixa Fuster a Vilanova i la Geltrú. Ella era filla del coronel graduat del primer terç de la guàrdia civil de Granada.

Obres de fusteria dels Sallent

Tenim notícies d’algunes obres en què els fusters Sallent van participar-hi practicant el seu ofici. L’any 1787 Francesc Sallent actua en les cases del burgès Josep Anton Llorens Nin de Vilafranca, una al carrer de la Torregrossa i una altra al carrer dels Ferrers. Es cuida Sallent d’arrencar 70 pins de l’heretat de Llorens per serrar-los i fer servir per les obres.

El 1824 trobem que Felicià Sallent participa en les obres de construcció total de la casa del rector Pere Joan Vidal situada al carrer de la Font. El 1832 actua en la casa de l’impressor Francesc Vilalta de Vilafranca, situada al carrer de la Font i en les cases de Miquela Rosell viuda del notari Nicolau Ferrer de Sant Feliu de Codines, situades a la plaça Real o Major de Vilafranca (l’actual Constitució). El 1833 Felicià torna a fer obres a la casa del rector Pere Joan Vidal. El 1834 Felicià treballa a la casa del noble Dalmau Codorc del carrer de Santa Maria de Vilafranca.

L’agrimensor Francesc Sallent Feliu el 1834 agafa mesures per assenyalar el terreny per la construcció de la casa del comandant d’artilleria Joaquim de Saquetti dels exèrcits nacionals en el terme de les Gunyoles, a Avinyonet del Penedès.

El 1861 el fuster Fèlix Sallent Claramunt treballa a la casa de Josefa Huguet Mestre viuda d’Antoni Olivella Albornar, al número 46 del carrer dels Ferrers de Vilafranca.

El mestre d’obres Felicià Sallent Pujador va participar en obres a Vilafranca i al Penedès des de l’any 1863 al 1871 essent l’autor de reformes a la casa de la Bleda (Sant Marti Sarroca) propietat dels Salvador l’any 1865, construcció de la casa d’Antoni Solà a l’Avinguda de Tarragona de Vilafranca, de la de Gabriel Soler al carrer de Sant Pere, de la de Simeó Baltà a l’Avinguda de Barcelona, de la casa Girona de la Rambla Nostra Senyora 19, de la casa Via i Feliu a la Rambla de Sant Francesc 22, de la casa Josep Claramunt al carrer de la Font 45 i 48, de la casa de Rafael Esteve al carrer de la Parellada, casa d’Antoni Feliu al carrer de Santa Clara, de la casa d’Antoni Canyelles al carrer de Sant Joan i altres de Vilafranca. A Sant Sadurní d’Anoia és l’autor de la casa Casanoves a la Plaça de la Vellesa 1.

Casa Pau Feliu de Vilafranca 

L’any 1821 el fuster Josep Sallent Sivellà anomena com a procurador seu a Ramon Oños de Barcelona perquè, en el seu nom, cobri de l’il·lustre intendent general de Catalunya la liquidació corresponent del pagament de 165 fusells que va fer per a la divisió Sarsfield. El juny de 1811 els francesos van atacar Tarragona, el comandant Pere Sarsfield estava situat en el lloc atacat. Alguns pobles de Catalunya van ajudar fabricant fusells per contrarestar als francesos quant van atacar Catalunya en la guerra de la Independència.

Les dades de la família Sallent ja no els trobem vivint a Vilafranca ni al Penedès a finals del XIX.

 

 

 



dilluns, 19 d’agost del 2024

Els propietaris de l’espai de la comanda dels Hospitalers de Vilafranca del Penedès (1825-1923)

 

Posaré avui alguna documentació trobada en aquests anys dedicada a la construcció de cases, patis i horts i d'alguns dels seus propietaris en aquell espai on hi havia la comanda d’hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, actualment la plaça de la Verdura o de Sant Joan.

La casa dels Tord Olzinelles (1825)

Trobem els Olzinelles vivien al carrer de Sant Joan, el 11 de febrer de 1825. El coronel d’infanteria, cavaller amb creu i placa de la reial i militar ordre de Sant Hermenegild, governador militar i polític de Vilafranca dicta testament a la casa. Era fill de Josep Olzinelles Pellisser i Josefa Ferret de Sant Pere de Riudebitlles. La muller del coronel fou Maria Dolors Romero.

El paleta Teodoro Romeu Pasqual, el fuster Pau Grau Coll i el serraller Fèlix Julià Jaumà fan obres al segon pis de la casa de Josep Tord Olzinelles situada a la plaça de Sant Joan.

L’any 1799 és quant es van casar l’advocat Ramon Pasqual Tord Padró de Vilafranca amb Brigida Olzinelles Miquel filla de Baltasar i Maria originaris d’Igualada.

Una filla d’ells dos va ser Maria de la Concepció que es va casar el 1828 amb el metge Joan Castelltort Mascaró de Vilafranca. Una altra filla Maria Tord Olzinelles es va casar el mateix any amb el notari Salvador Cases Ràfols de Vilafranca.

L’apotecari Froilan Clivillés Janer (1845)

El 28 d’agost d’aquest any Brigida Olzinelles viuda de l’advocat Ramon Pasqual Tord i el fill Josep, ella com a usufructuaria i ell com a propietari estableixen a Froilan Clivillés Janer, nascut a Mataró i casat amb Antonia Boada Soler, però ara residint a Vilafranca, a canvi d’una renda, un pati o solar per poder edificar. Té de llargada 60 pams i amplada 28. Està situat a la plaça que s’ha format en el lloc que estava edificada la casa i hort de la comanda de Sant Joan. Té el número 1. Les afrontacions d’aquest pati son a l’est la plaça, al sud el pati de número 2 que després van establir al fill i germà respectiu Pasqual Tord Olzinelles. A l’oest amb la part d’hort que és dels venedors i al nord la casa dels Tord. L’entrada de l’establiment és un pollastre.

El 8 de maig de l’any 1851 els Tord i Olzinelles, després d’haver edificat la casa Froilan Clivillés, per donar a l’edifici millor ventilació i llum per mitjà de diferents obertures, li venen una llenca de terra de llargada 50 pams i amplada 15 que és part de l’hort dels venedors Els límits d’aquesta llenca de terra son a l’est part de la casa de Clivillés i part amb la casa del fill dels venedors Pasqual Tord Olzinelles i al sud, oest i nord amb la resta de l’hort dels Tord. El preu d’aquesta venda és de 75 duros.

El revenedor Ramon Riba (1845)

El mateix dia 28 d’agost els Tord Olzinelles estableixen a Ramon Riba un pati o solar per poder edificar. Té de llargada 60 pams i d’amplada 31. Està situat a la plaça Nova o de Sant Joan. Ha de pagar als venedors 150 rals de cens. L’any 1851 els Tord li venen a més una llenca de terra de llargada 13 pams, que és part de l’hort dels Tord. Les afrontacions d’aquesta llenca de terra son a l’est la casa ja construïda de Riba, al sud, oest i nord amb el restant hort dels Tord. Preu de la terra de l’hort 50 duros de plata.

L’advocat Pasqual Tord Olzinelles (1845)

El mateix dia 28 d’agost els Tord Olzinelles, mare i fill, venen al fill i germà respectiu l’advocat Pasqual Tord Olzinelles dos patis o solars situats a la plaça Nova o de Sant Joan. Pagant cens de 300 rals. El 1851 estant ja la casa edificada els mateixos pare i germà li venen una llenca de terra del seu hort per millorar la casa construïda. De llargada té 26 pams i amplada 15. Els límits d’aquesta terra son a l’est amb el revenedor Ramon Riba i la seva muller Agnès Vallès, al sud el restant hort dels venedros, a l’oest l’hort de la casa de l’apotecari Froilan Clivillés i al nord la casa del mateix comprador. Preu d’aquesta terra 50 duros de plata.

El daurador Galcerà (1847)

Manuel Cejuela, subsecretari del Ministre d’Hisenda de Madrid, intendent honorari de la província de Barcelona en representació de la comanda de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem i per tenir la facultat de vendre els béns nacionals de Barcelona, segons un document signat el 20 d’abril de 1847, estableix el dia 4 de maig de 1847, a canvi d’una renda, al daurador Josep Galceran Lleó fill de l’escultor de Vilafranca Miquel Galceran Ricart i a la seva muller Clara Huguet Alujas dos patis que tenen els números 2 i 3 on havia estat la comanda dels Hospitalers, a l’ara anomenada plaça Nova o de Sant Joan.

Josep Galceran Lleó, de seguida, va construir una casa amb horts en aquells dos patis i altres terrenys afegits: havia comprat el mateix 4 de maig de 1847 un altre tros de terreny, que conjuntament amb el cafeter Miquel Sala Creus de Vilanova, van comprar a l’hisendat de Barcelona Josep Anton Vidal i encara un altre tros que li van establir a canvi d’una renda Brigida d’Olzinelles i el seu fill Josep Tord d’Olzinelles  uns dies abans el 19 d’abril de 1847.

El matrimoni Galceran el 27 d’octubre de 1851 per pagar i liquidar deutes, exactament els que devien a Maria Denis de Sant Cugat del Vallès, al sastre de Vilafranca Josep Badia, a l’advocat Josep Lliví de Vilafranca, al matrimoni Manuel i Antonia Clivillès de Vilafranca, a Gaspar Lleó de Vilanova, al mestre de cases Joan Florit de Vilafranca i al notari Ignasi Solà de Vilafranca, venen al comerciant (calceter) Bonaventura Rovira Rigual, nascut a Vilafranca, però residint a Manzanillo (Cuba) i marit de Josefa Alcover Graells, la casa que van construir amb les diferents habitacions i portes des de terra fins el cel. Aquest dia la casa tenia les següents afrontacions: a l’est amb la casa del cafeter Miquel Sala Creus de Vilanova, al sud amb la casa del notari Primitiu Domènech Mullol, a l’oest amb l’hort dels Tord Olzinelles i al nord part amb casa del revenedor Ramon Riba i la muller Agnès Vallès.

La casa, de fet, estava edificada en el lloc que era el pati de la comanda d’hospitalers i uns terrenys l’envoltaven. Pagava cens a hisenda de 15 duros i 6 duros a la família Tord Olzinelles i 5 diners a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Estan escrits un pacte amb la venda de la casa a Bonaventura Rovira: pot fer les obres que vulgui en la casa, en l’hort, en el cup i en el celler. El preu de venda és de 6.000 lliures, una quantitat molt elevada.

El notari Lino Ubach Alsina (1857)

L’advocat Pasqual Tord Olzinelles ven, el 21 de maig d’aquest any, una casa i una terra al notari Lino Ubach Alsina de Vilafranca del Penedès. La casa li va vendre la seva mare el 28 d’agost de 1845 i la terra el 1851. Tot està situat a la plaça Nova o de Sant Joan número 1. Les afrontacions de la casa i terra son a l’est la plaça i la casa de Ramon Riba, al sud el mateix Riba i casa de Josep Tord Olzinelles, oest el mateix Tord i Froilan Clivillés, al nord el mateix Clivillés i la plaça Nova. Preu 4.500 lliures.

El 12 de novembre d’aquest mateix any l’apotecari Froilan Clivillés ven al notari Lino Ubach, la facultat i el dret per poder ampliar les obertures de la casa que ha comprat i poder construir des del primer sostre de l’entresol unes galeries. Preu 2.000 lliures.

La mestra de música Francesca Prats Respall (1923)

Els pares de la concertista de piano, compositora, poetessa i pedagoga vilafranquina Dolors Calvet Prats, en Francesc Calvet Aldomar i Francesca Prats Respall, van ser els compradors el 19 de gener de l’any 1923 de la casa que havia estat de Froilan Clivillés Janer i que havia comprat el 1845 als Tord Olzinelles. L’hereu, el seu nét en Salvador Raventós Civillés, a partir del seu procurador Joan Ribera Mestres és qui la ven.

La casa té el número 7 abans 4. Està composta de planta baixa, entresol, dos pisos i golfes. Les afrontacions de la plaça son al davant part amb la plaça amb pòrtics fins el primer pis i part els hereus de Lino Ubach, a la dreta hereus del mateix Ubach, a l’esquena hereus de Josep i Ramon Tord. La planta baixa té 70 metres quadrats de superfície, l’entresol també 70 i els pisos superiors 83 metres. Hi ha un plànol de la casa feta per Santiago Guell. Està dotada la finca d’un quart de ploma d’aigua que va ser adquirida com hereu per la mare del venedor Carme Clivillés. El preu és de 7.500 pessetes.

El governador Civil Salvador Raventós Clivillés

El matrimoni de Froilan Clivillés Janer i Antonia Boada Soler va tenir una filla la Carme Clivillés Boada. El 1859 Carme es va casar amb el veterinari Salvador Raventós Queraltó originari de Torrelles de Foix, fill del ferrer Salvador Raventós Puig i Maria Queraltó Vallès de Sant Marti Sarroca casat en segones núpcies i en primeres amb Caterina Miró Baldris del Vendrell. El matrimoni de Salvador i Carme van tenir el fill Salvador Raventós Clivillés casat amb Concepció Nogués Marcos. Va néixer el 1864 i va morir a Madrid el 1927. Era advocat. Es va unir al Partir Liberal i fou elegit diputat en les eleccions generals de 1905 de Vlademuls (Girona) i per Badajoz en les eleccions del 1910. Fou fiscal del Tribunal Suprem i acadèmic de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Espanya.   

Vivia a Madrid en un primer moment al carrer Arenal 6 i després al carrer Mayor 42. Va ser governador civil de Barcelona. Va ser alumne de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid. La seva tesis fou “Las Cortes de Cadiz. Estudio histórico-politico”.

Fins aquí una informació més d’una de les places emblemàtiques de Vilafranca del Penedès. La construcció primer de la comanda dels Hospitalers al segle XIV va donar a mitjans del segle XIX el seu canvi cap a la que tenim actualment per part de propietaris i gent amb un prestigi social important tant a Vilafranca com al Penedès i més enllà.



 



dilluns, 15 de juliol del 2024

La Universitat de l’Arboç del Penedès i el cavaller Aguilar (1610)

 



En l’any 1610 es pacta una concòrdia entre la Universitat de l’Arboç del Penedès (Ajuntament) i el cavaller Jaume Aguilar Peralta de Camporells, senyor de la baronia de l’Arboç, Castellet, Bellvei i la quadra de Muga.

Aguilar, és senyor dominical de les rendes reials de la vila de l’Arboç, situada en la vegueria del Penedès. La Universitat amb els seus prohoms van tenir diferents plets i qüestions sobre les rendes reials que havia de pagar el terme de l’Arboç.

Va començar tot plegat el 4 de juliol de 1594 quant la Universitat porta a judici al cavaller Aguilar davant de l’audiència reial dient que Aguilar no té cap dret a cobrar les rendes reials ja que foren venudes perpètuament pel rei Joan a la Universitat. Aguilar per la seva banda al·legava que les havia venudes el rei Pere als seus avantpassats i que va transferir a ells la facultat que el rei tenia de poder cobrar les coses del Patrimoni Reial.

El 3 d’agost de 1598 Jaume d’Aguilar fou condemnat a fer la revenda a la Universitat i restituir el cobrament de les rendes reials a la Universitat. No sembla fer gaire cas Aguilar ja que el 7 d’octubre del mateix any la Universitat demana el compliment de la sentència anterior. El 2 de juliol de l’1599 Aguilar obté el privilegi d’infeudació i el rei mana que pagui a la Universitat exactament el mateix preu que quant les va comprar al rei Joan.

El 13 de febrer de 1602 la Universitat protesta pel privilegi que se li va concedir a Aguilar. Tot i així la sentència afirma que és vàlid i el cavaller té dret a poder cobrar les rendes pagant el preu. El 16 de desembre del mateix any la Universitat al·lega que ella no tenia cap obligació de fer la revenda de les rendes a Aguilar. El 25 d’octubre de 1607 la Universitat és condemnada en haver de fer la revenda de les rendes reials i tenir-les en possessió Aguilar.

Tenint en compte les grans qüestions de ambdues parts que hi ha sobre les rendes reials i la percepció d’aquestes i havent sostinguts les dues parts moltes despeses, treballs i molèsties suscitades Jaume d’Aguilar Peralta o Camporells cavaller de Barcelona i senyor de la baronia de Castellet i de les rendes reials de l’Arboç d’una part i els procuradors de la Universitat Joan Esbert, Joan Llorens i Pere Llacuna domiciliats a l’Arboç per una altra, signen una concòrdia per no haver-hi més plets sobre l’assumpte.

Acords de la concòrdia (1610)

Primer és pactat entre Aguilar i la Universitat de l’Arboç que cedeix i assigna als prohoms de la Universitat les rendes, censos, fadiga, lleuda i qualsevol altre dret que tenien totes les cases i propietats que son dins la vila de l’Arboç i el seu raval, fora muralla, que fins ara cobrava ell pel privilegi d’infeudació que li va concedir el rei. A canvi la Universitat hagi de pagar perpètuament 12 sous anuals.

Aguilar també els hi cedeix perpètuament l’escrivania pública i comuna de la vila de l’Arboç amb tots els seus drets i pertinències ja que era propietat de l’Aguilar des de que la va comprar el 30 de gener de 1556 el seu pare i la tenia per senyoria cobrant sis diners de cens. A canvi la Universitat li pagarà 20 sous anuals.

És també pactat que la Universitat hagi de pagar al rei tots els censos i drets per raó d’aquesta cessió i concòrdia i que Aguilar no pagui res.

Un altre capítol de la concòrdia pactada ens diu que a la taula de Barcelona (banc) hi ha dipositades 2800 lliures que corresponen als censos reials cobrats fins aquest moment per part d’Aguilar. D’aquestes la meitat 1400 passin a mans d’Aguilar i l’altre meitat a la Universitat.

De les rendes reials cobrades a la vila de l’Arboç també la comanda d’hospitalers de Vilafranca del Penedès hi guanyava quatre lliures mensuals i que d’aquestes una tercera part fos per la Universitat les altres dues parts per Aguilar.

S’acorda també que es fixi el terme de la vila de l’Arboç i el de Castellet perquè no hi hagi interferències entre el domini senyorial de la Universitat i el cavaller Aguilar. En un principi està designat el terme de l’Arboç des del camí xic que va de la Gornal a l’Arboç passant per davant de Clariana i el de Castellet tota la partida del camí de Castellet fins el torrent de Castellví. Volen i acorden que es fixi molt millor i la persona que ho faci sigui anomenada pel rei i el paguin per iguals parts la Universitat i Aguilar.

Una vegada es firmi aquesta concòrdia pacten que s’ha de capbrevar i fer dos capbreus un per part de la Universitat les rendes reials que es reben dins de l’Arboç i el seu raval i l’altre per part d’Aguilar les que es reben de Castellet. Aguilar no farà possessió a la Universitat dels drets que encara ara té sobre les rendes reials fins que no estiguin fet aquests capbreus. Aquest punt l’acorden amb el vist i plau dels testimonis el cavaller Joan d’Aiguaviva, el cavaller Lluis de Masdovelles i de Vilafranca i el prior del convent de Sant Ramon de Penyafort Pere Guasch de la parròquia de Santa Margarida.

La Universitat cedeix a Aguilar tots els censos i lluïsmes que fins ara cobraven de persones que viuen en el terme de Castellet.

Quan es fixin els límits dels dos termes cal posar-hi fites de quatre pams d’alt. Cada tres anys i pel dilluns de Carnestoltes s’haurà de mirar si estant ben fixades i mantenir-les amb la intervenció de dues persones anomenades per cada part i del veguer de Vilafranca del Penedès.

Es pacta també que Aguilar per 70 lliures ha comprat a Marianna viuda del burgès de Vilafranca Pau Mas i als seus fills una senyoria mitjana que rebia de la vila de l’Arboç. S’acorda que la Universitat hagi de pagar a Aguilar aquests censos que pertanyien als Mas.

La Universitat diu que donaran per finalitzada aquesta concòrdia quan l’aprovi tot el consell general congregat dins d’un mes a la vila de l’Arboç.

Sinó es compleixen els capítols concordats d’alguna de les parts haurà de pagar 800 lliures al fisc reial i 400 a la part obedient.

Jaume d’Aguilar diu que des de el 5 de maig de 1595 quant el seu fill Francesc d’Aguilar va signar capítols matrimonials va fer donació i heretament de tots els seus béns a Francesc i que està d’acord amb aquesta concòrdia i no farà res en contra.

Es signa el 16 d’octubre de l’any 1610 essent testimonis el cavaller de Barcelona Marti Joan Espuny, Gabriel Safont i Joan Bosch notaris de Barcelona.

L’acord de la Universitat de l’Arboç (1610)

El 19 de novembre d’aquest any es reuneixen els jurats i consellers de la Universitat de l’Arboç per confirmar la concòrdia pactada un mes abans. El lloc de reunió és a la casa del consell general situada darrera l’església de Sant Julià de l’Arboç. Els assistents son els següents:

Francesc Marrugat batlle de l’Arboç, per ordre reial, Pere Llacuna, Joan Miquel i Gabriel Llorens jurats aquest any de l’Arboç, Joan Vilardell, Jaume Gual dit de Pacs, Antoni Miquel, Montserrat Miquel, Joan Papiol, Miquel Mulet major, Joan Jover, Miquel Maimó, Joan Mar, Bartomeu Romeu, Antoni Gual, Francesc Vilardell, Jaume Serra, Jaume Clariana, Joan Llorens del Raval, Nicolau Marrugat, Antoni Pedro, Bartomeu Mir, Joan Rovira, Antoni Ferrer, Antoni Urgellés, Joan Gramatge, Jaume Armengol, Julià Vilardell, Jaume Fortuny, Jaume Barceló, Miquel Comella, Joan Rosell, Simeó Casanoves, Pere Posa, Joan Galofre, Antoni Galofre, Joan Badia, Lluis Amigues, Onofre Rovira, Joan Barceló, Joan Pedro, Damià Fortuny, Gaspar Colell, Antoni Marrugat, Matias Clariana, Miquel Palaterres, Francesc Pelegri, Francesc Mulet, Nicolau Riples, Joan Miquel alies forner, Joan Amiguet, Pere Aguilar, Gabriel Castellví, Jaume Crexell, Mateu Romeu, Andreu Riples, Jaume Busquet, Joan Cabessa, Jeroni Jover, Antoni Galofre del carrer Jussà, Joan Esbert de la Plaça, Jaume Morenes, Gabriel Pastor, Antoni Rovira, Antoni Borrell, Pere Vidal, Salvador Sitjar, Joan Sbert paraire, Antoni Castellet, Jaume Creixell major, Jaume Gual del boter, i Damià Llorens.

Pere Llacuna i el notari Jaume Montserrat son els en carregats d’anotar la conclusió del consell de la Universitat sobre la concòrdia i en nom de la Universitat prometen a dit Aguilar que donaran obra i acabament dins un mes que firmaran la dita concòrdia i els capítols que contenen en que posaran les dites fites tant del dit terme de Castellet com de la vila i raval.

Capbreus de les rendes reials i altres documents d’Aguilar sobre l’Arboç

En un acte a l’Arboç de data 17 de març de 1611 es firma per Jaume d’Aguilar Peralta i de Camporells senyor de la jurisdicció reial on hi ha relatades totes les rendes reials que havia cobrat fins l’any 1610 abans de la signatura de la concòrdia.

En un inventari de l’any 1612, ja mort el noble Jaume d’Aguilar, de la casa dels nobles de Barcelona situada al carrer Montcada, es trobaven llibres com aquests:

Un llibre de paper de full gran amb cobertes de pergamí contenint capbreu de les rendes que reben en la quadra de la vila de l’Arboç i termes d’aquella per lo senyor de Castellet en lo quart hi ha molts precaris.

Altre capbreu de confessions de les rendes reials de la vila de l’Arboç que lo senyor de Aguilar Peralta i de Camporells senyor de Castellet com a succeint al senyor rei rep escrit amb paper de full gran amb cobertes de pergamí.

Altre capbreu de full gran amb cobertes de pergamí de les rendes reials de la vila de l’Arboç en que son moltes confessions fetes per diversos particulars al senyor de Castellet com a senyor de dites rendes.

Altre capbreu de full gran de confessions amb ses cobertes de pergamí intitulat capbreu de les rendes reals de la vila de l’Arboç en la vegueria de Vilafranca del Panades el 14/1/1578.

Altre carta de pergamí que conte la donació que feu don Guillem Joan en Barcelona i Anna viuda del magnífic Bernat de Ivarra de Barcelona i Anna muller del difunt Joan Burguès en Barcelona al magnífic Jaume de Aguilar Peralta i Camporrells en Barcelona domiciliat de tota aquella quadra o castlania vulgarment dita dels drets reials i tots i qualsevols censos situat en lo terme i territori de l’Arboç en l’any 1591.

Altre carta en pergamí que conte apoca feta per lo senyor Jaume de Aguilar i Peralta i Camporrells a Magdalena viuda de Miquel Marrugat de la vila de l’Arboç de 125 lliures presa en Barcelona a 24/5/1502.

Altre carta de pergamí contenint en si privilegi del feu de les rendes de la vila de l’Arboç concedit per lo senyor rei Felip per la gracia de Deu rei de Castella a Jaume d’Aguilar Peralta i de Camporrells la data del qual fou en Barcelona a 2/7/1590.

Altre carta de pergamí contenint l’escriptura feta per raó del privilegi contra la universitat de l’Arboç i en favor del senyor Jaume d’Aguilar Peralta i Camporrells, la data de la qual fou als 24/10/1607.

Altre carta de pergamí contenint la investidura de Jaume d’Aguilar Peralta i de Camporrells de les rendes reals de la vila de l’Arboç la data de la qual fou a 14 del mes de febrer de 1608.

Altre pergamí intitulat sentencies autentiques dades la una per los jutges de la taula de la vegueria de Vilafranca de Panades amb una sentencia dels jutges de dita vila la de la darrera fou a 17/8/1601 de les causes en favor de Jaume d’Aguilar Peralta i de Camporrells i contra de Miquel Marrugat de l’Arboç.

Una carta molt vella intitulada carta feta de l’escrivania de l’Arboç. És de persona particular i també com en lo any 1349 tenia ja lo senyor de Castellet censos en lo terme de l’Arboç.

Altre carta de pergamí que conte establiment fet per la senyora Gratia Roman de Peralta al senyor en Benet de Peralta al seu fill de una peça de terra en el territori de l’Arboç en el lloc dit Taroscha pres en Barcelona a 6/6/1514.

Un llibre amb full gran amb cobertes de pergamí grogues que conté capbreu autèntic de les rendes reials que lo senyor Aguilar rep dintre vila i terme de l’Arboç.

Un llevador de full gran cobertes de pergamí amb el seu  botó i baga que conté comptes de tots els censos de gallines i capons i altres coses per lo senyor Jaume d’Aguilar rep en lo castell, lloc i terme i baronia de Castellet i en la quadra de l’Arboç en lo any 1602.

Altre llevador de full gran de cobertes de pergamí que dit senyor Aguilar rep sobre la quadra de l’Arboç i Castellet i terme i baronia de Castellet fet lo any 1600.

Un llevador de full de quart amb cobertes de pergamí amb sa baga i botó intitulat llevador dels censos de les rendes reals que lo senyor Jaume d’Aguilar Peralta i de Camporrells rep sobre la vila i terme de l’Arboç i en lo terme i baronia de Castellet en l’any 1598 escrit de ma de dit difunt.

Fins aquí una mica de informació sobre un dels altres nobles que a partir del segle XVI van tenir molt de poder a tot el Penedès. Parlar de la seva família i dels inventaris de les seves cases donaria per un i més articles.