dijous, 18 de juny de 2020

Els Salvador botànics al Penedès



Volem en aquest article deixar constància d’una família que va tenir propietats al Penedès, però no era originària de les nostres terres. No estendré massa la informació de les seves propietats i la seva família, perquè navegant per Internet s’han poden trobar molt més i la seva relació amb la botànica. Aquí teniu, per exemple un enllaç del CSIC que crec molt interesant:
Amb el títol “Història del Gabinet dels Salvador” per Neus Ibañez (Institut botànic de Barcelona) i Josep Maria Camarasa (Seminari d’Història de la Ciència Joan Francesc Bahí, Fundació Carl Fust) és un altre article relacionat amb la família de Silvio Salvador Collaso Aquí teniu l’enllaç:
Jaume Salvador Pedrol

Felip Salvador Portell (1554-1648), mercader de Calella, i de la seva muller Francesca Boscà, filla d’un notari mataroní, provenen dues nissagues d’apotecaris una a Barcelona i l’altra de la vila de Calella.
D’aquest matrimoni en van néixer nou fills, dos dels quals, Jeroni i Joan Salvador i Boscà, es van traslladar a Barcelona al començament del segle XVII per fer-se apotecaris.
Entre el juny de 1876 i setembre de 1877, el Gabinet Salvador i les seves col·leccions botàniques van ser traslladades per Silvi Salvador i Collaso a les golfes de la seva propietat del Castell de la Bleda, al Penedès.
Jaume Salvador Pedrol (1649-1740)
Jaume Salvador i Pedrol era fill de Joan Salvador Boscà i Victòria Pedro, única filla de Gabriel Benet Pedrol, un dels apotecaris més rics de Barcelona en aquell temps. Era propietari d’una farmàcia al carrer Ample de Barcelona. El 1669 Jaume va ser admès al Col·legi d’Apotecaris de Barcelona, quan només tenia vint anys. El seu pare el va enviar mes tard a perfeccionar els seus coneixements de química i botànica a Montpeller. El 1723 va construir el jardí botànic en la Masia de Can Pau Torrents de Sant Joan Despí, masia del segle XVII que era propietat de la família Salvador.
Com a filipista, en la Guerra de Successió fou recompensat amb el dret atorgat el 1721 a ell i als seus fills de títols nobiliaris com el de baró de la Bleda, perquè per aquestes dades havia adquirit la baronia de la Bleda, veïnat del terme de Sant Marti Sarroca, al comte de Torralba Fernández de Córdoba. Sabem que aquest mateix any del 1723 ja l’havia adquirit. Es va casar amb Eulàlia Riera i varen tenis set fills, sis nens i una nena. Els fills Joan i Josep Salvador Riera van continuar sent botànics.
Joan Salvador Riera es va casar amb Maria Benages Vicens el1718. Josep Salvador Riera es va casar amb Eulàlia Salvador Benages, és a dir, amb la seva neboda. A la mort del pare el 1740, Josep es va convertir en hereu de la farmàcia Salvador i de tot el seu patrimoni familiar.
Jaume Salvador Pedrol al museu Martorell de Geología
a la Ciutadella de Barcelona
Jaume Salvador Salvador (1740-1806)
El fill de Josep i Eulàlia no es va interessar tant per la botànica com el seu pare i oncle, es va dedicar a administrar més el seu patrimoni. El trobem sovint en els documents notarials del Penedès.
Jaume es va casar amb Francesca Burgès Fàbregas. En l’abril de 1797, és el senyor baró del castell de la Bleda, però viu a Barcelona. El 1816 la viuda Francesca és l’usufructuaria dels seus béns fins que morí el 1830, que ho deixarà en mans del seu primogènit Joaquim Salvador Burgés com hereu i propietari dels seus béns i del seu pare difunt. Aquest mateix any 1816 mare i fill venen terres que tenien en propietat a sant Boi de Llobregat, situades a la quadra i casa de la Torre del Fonollar. El 1818 Francesca, viuda del baró de la Bleda Jaume Salvador, signa com a senyoria per rebre uns censos per la venda d’un hort amb casa, sínia i safareig  que fan a les monges del monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona situat al carrer Trentaclaus (l’actual Arc del Teatre-Al Raval) de Barcelona. Li pertanyien com a hereva de Victoria Pedrol, muller de l’apotecari Joan Salvador Boscà de Barcelona.
Jaume Salvador Burgès (+1824)
El juny de l’any 1808, quan els ciutadans de Girona es decidiren a plantar cara a les tropes napoleòniques, la guarnició disposava d’uns tres-cents soldats del regiment d’Ultónia (Un regiment de l’exèrcit espanyol (1709-1818) reclutat entre irlandesos que van fugir després de la derrota dels catòlics a mans de Guillem d’Orange en l’any 1691. Entre els soldats irlandesos hi lluitaven també conjuntament espanyols i catalans). Jaume Salvador Burgès formava part del  segon batalló d’aquest regiment l’any 1812 fins la seva mort el 1824. Va néixer a Barcelona. El catorze de maig es casa a l’església de Santa Maria de Vilafranca amb la Maria de la Concepció Macià Tord fill del burgès Josep Macià Nin i Antonia Tord Llaurador de Vilafranca (Casa Macià).
El vint-i-u de gener d’aquest any 1824 es llegeix el seu testament a Vilafranca. La viuda és l’encarregada d’obrir-lo. Ho deixa tot a convinença seva. S’havia redactat el 1812. Entre els seus béns hi havia el castell de la Bleda, Rovellats i molts altres.
Testament de Jaume Salvador Burgès
Josep Salvador Soler (1804-1855)
Josep Salvador Soler advocat i botànic era el fill de Joaquim Salvador Burgès i per tant besnét de Josep Salvador Riera, es va interessar més per les col·leccions de botànica de la família, aspecte aquest, que ni el pare ni oncle van fer. Però mort prematurament a Agen (Gascunya), ofegat a la Garona, quan els seus fills eren encara menors d’edat. Va ser l’any 1855 quant es torna a fer un inventari dels béns que eren de Josep Salvador Soler i la seva muller Dolors Collaso.
Els marmessors de l’herència, Francesc Sans i Serra i Pere Collaso Gil, van fer la divisió i adjudicació de l’herència, el juny de 1876, en haver assolit els hereus la majoria d’edat.
Silvi Salvador Collaso (1845-1916)
Totes les col·leccions botàniques van ser trasllades per Silvi Salvador Collaso a les golfes de la seva propietat del Castell de la Bleda entre el 1876 i 1877.
Existeix unes comptes i rebuts que presenta Ramon Coll Cunillera a Silvi del producte de les finques que posseïa com hereu de la família a Vilafranca i pobles immediats corresponents a l’any 1871. Una de les cases que tenia a Vilafranca estava situada al carrer del Coll de Vilafranca. Ramon Coll era veí del mateix carrer.
L’any 1945 una biblioteca composta de mil quatre-cents vint volums que, propietat de Silvi Salvador Collaso, es trobava en el dipòsit del Institut Botànic de Barcelona, així com la resta de l’herbari d’igual procedència, amb destí, tot ell, al dit dipòsit.
La casa de l’Avinguda de Tarragona de Vilafranca
El 1906 Silvi Salvador Collaso va encarregar un projecte de construcció a l’arquitecte vilafranquí Santiago Guell d’una casa a l’Avinguda de Barcelona número 24. Formada inicialment per dues finques van ser adquirides pe Silvi que residia a Barcelona i que les va fer enderrocar. Es va aprovar el projecte el 27 de desembre d’aquell any.
Tenia al costat una casa dels masovers que donava al carrer de la Paloma i que posteriorment va ser venuda i ja al segle XXI va ser enderrocada per a fer-hi un bloc de pisos. Va passar per diversos propietaris, fins que el 1983 la va adquirir el Consell Regulador del Cava, organisme que s’hi va instal·lar el 1986. La casa va tenir diferents reformes entre el 1950 i 1990.
A part d’aquesta projecte Silvi era propietari de varis patis al carrer Bisbe Morgades i Amalia Soler.
La casa de Silvio Salvador presenta la façana principal de composició asimètrica descomposta en dos cossos, en un dels quals s’hi introdueix una tribuna de ferro i de vidre, que es relaciona formalment amb una galeria longitudinal de fusta i vidre que domina la composició de la façana interior al pati, i que constitueix, conjuntament amb les peces que hi donen, amb el vestíbul i l’escala, els espais interiors més interessants de l’edifici.
La casa Silvio Salvador, malgrat la seva senzillesa, presenta un repertori important d’oficis, ferro, vidrieria, ceràmica...característic del llenguatge modernista.

Cap comentari:

Publica un comentari