dissabte, 16 de maig de 2020

Algunes dades del Mas Gomila (1484-1848)


La masia i caseriu de la Gomila està situada a mitjana alçada en els contraforts del Montmell (380m), dins el terme de Sant Jaume dels Domenys. L’edifici té el seu origen en l’època medieval.  Hom es diu del possible origen àrab del nom Gomila. Volem deixar en aquest blog algunes dades que tenim del mas.
Els Palau de Gomila (1484-1614)
El mas és documentat al fogatjament de 1553, i s’esmenta Antoni Palau de Gomila. Molt a prop de la masia hi ha el caseriu de Gomila. Hem trobat les primeres dades del mas l’any 1484 degut als matrimonis entre Quiteria, filla de Pere Palau de Gomila, amb Antoni Carbó de Moja i el del dit Pere Palau amb Caterina, que era viuda de Mateu Carbó de Moja. El germà de Pere era el pagès Joan Palau el 1488 també del mas.
Aquests Palau eren també senyors de l’antiga quadra del municipi del Gatell, situada al terme de Sant Jaume dels Domenys, al nord del poble. L’any 1515 Joan Palau del mas de Gomila i Bartomeu Palau al Gatell són germans.
Càndida, filla del Joan Palau i Antònia, signa capítols matrimonials amb el pagès Joan Ivern de Pacs el 1521. El 1565 una filla de Gaspar Palau del Gatell, és batejada a la parròquia de Sant Jaume dels Domenys, de nom Beneta. És padrí una altra Beneta, filla de Joan Palau del mas de Gomila.
Terres que formen part del mas de Gironella, situat també al terme de Sant Jaume dels Domenys, són propietat de Joan Palau.
El 1590 el pagès Joan Palau de la Gomila, fill d’Antoni Palau i Joana, fa matrimoni amb Mariana viuda del pagès Bartomeu Mateu de Sant Marti Sarroca, filla del pagès Joan Colomer del mas de la Pineda, situat al terme de Sant Mati Sarroca i Jerònima.
El 1596 Jerònima, viuda del pagès Francesc Palau de Gomila, signa capítols matrimonials amb el pagès Pau Busquet del mas de la Plana situat a Sant Quintí de Mediona.
El senyor de la Bisbal del Penedès, era també el senyor del mas de Gomila i dels seus voltants, cobrant rendes. Un exemple, fou el 1597 quan un altre Joan Palau de Gomila ratifica que posseeix per senyoria del noble Pau Salvà, en aquest cas, era d’una terra de dotze jornals, situada el lloc anomenat de la Pironella, de pertinències del mas de la Gomila. Pagava de cens al senyor, vint-i-u sou i dues gallines, per Nadal.
El 1600 el pagès Francesc Palau de Gomila, fill de Joan i Caterina, es casa amb Jerònima Mateu de Santa Fe, filla de Pere i Bartomeua.
Els Casanoves de Gomila (1614-1625)
El canvi de propietari va ser en un acte celebrat dins del mas el vuit de gener de l’any 1614, Mariana, viuda del pagès Joan Palau, ven el mas al paraire de llana Joan Casanoves, originari de l’Arboç del Penedès, casat amb Jerònima Palau.
Al cap de deu anys, el 1624, Joan Casanoves el fill Joan i la muller Jerònima tenen necessitat de diners i demanen un préstec al noble Enric de Barberà, senyor de Sant Quintí de Mediona, vivint a Barcelona. La quantitat demanada són 200 lliures. Hipotequen el mas Gomila amb totes les terres i dominis. La quantitat que necessiten és molt més alta, en realitat, són els deutes del difunt Joan Palau, que han de fer-se càrrec els Casanoves. Al pagès Pere Morgades de Torrelles de Foix també li demanen un préstec, en aquest cas de quaranta lliures. Tornen a hipotecar el mas el 1625.
Marti-Busquets (1637-1645)
Degut als deutes que havien d’anar fer front els Casanoves, a partir de l’any 1637 ja no els trobem com a propietaris del mas. Aquest any és el pagès Andreu Marti de la Gomila, però creiem que deuria ser el masover, no pas el senyor del mas.
Igualment deuria ser el masover, el 1645, Pere Busquets amb la muller Victoria. Una filla, Maria, signa capítols matrimonials amb el pagès Ramon Artigues de Castellví de la Marca.
Els Figueres de Gomila (1677-1848)
A partir del 1677 si que veiem diferenciat el masover del propietari del mas. Pau Ferrer és el masover, mentre que el propietari és Ramon Figueras. Un document del 1697 ens recorda que el mas ara és de la família Figueras i abans fou de Joan Palau.
Els Figueres podien ser originaris de l’Arboç com d’altres llocs del Baix Penedès, ja que els trobem repartits en diferents llocs. Un dels més propers fou un Jaume Figueres del mas de la Torrella, situat en el mateix terme de Sant Jaume dels Domenys a mitjans del segle XVII i XIX, potser familiar del Ramon o/i originaris del mateix terme del Montmell que ja hi són des del segle XIV.
Durant el XVIII continuem els Figueres com a senyor del mas és Magí Figueres de Gomila (1753-1822). Aquest any 1822 es signen els capítols matrimonials entre Pau Coral veí de Guardiola de Fontrubí fill de Pau i Paula (casada en segones núpcies amb Magí Figueres) i Anastàsia Mas Simó, també de Guardiola.
Els Figueres de la Gomila eren originaris del Montmell i es veu més clar en un document de l’any 1824, on els tutors dels fills del difunt Magí Figueres són el pagès Andreu Figueres del Montmell i Pere Cerdà de Guardiola.  Magí i Andreu eren germans, fills d’Anton Figueres del mas de la Gomila.
L’edifici fou reconstruït el 1794, tal com diu la data gravada al portal. Ara és un edifici de tres plantes cobert a dues aigües. A la façana hi ha el portal adovellat de mig punt i el portal del celler. Al pis principal les finestres són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, i les golfes s’obren amb un seguit de finestretes de punt rodó.
Un inventari del mas (1848)
Els Figueres eren els propietaris del mas i també de tres casetes del caseriu de la Gomila, junt amb els seus cups, corrals i altres dependències. De terres campes, vinyes, bosc i muntanyes que hi ha al voltant. Els límits de tot plegat eren a l’est amb la hisenda de les Planes de Castellví de la Marca i amb la que fou del rector de l’església de Castellví. Al sud part amb el mas de Josep Mercer de Sant Jaume dels Domenys i part amb la hisenda de l’Alsina, que fou de les monges carmelites de Vilafranca. A l’oest amb la hisenda de la quadra del Gatell, del senyor Jaume Palau del Vendrell i al nord amb la hisenda de la Moja de Marmellà.
El 1848 l’Andreu Figueres i ara l’hisendat Josep Ravella de Vilafranca del Penedès fan inventari dels béns d’Anton Figueres i Magí:
L’heretat de Gomila: A l’entrada es troba un banc respatller de fusta de pi nou. Dos càvecs. Dos magalls (eines semblants a una aixada). Quatre aixades estretes. Tres aixades amples. Dos arpiots. Una rasclera (Eina composta d’una barra guarnida de puntes de ferro i posada de través al cap d’un mànec, que serveix per a arreplegar terrossos). Unes harpies. Dos rascles.
Al menjador es troba una taula llarga, un banc respatller, també llarg. Altre banc clavat a la paret, tot en bon estat. Una gibrella de rentar les mans. Dos vasos de vidre. Dues ampolletes de vidre blanc i un gerro de Pisa.
En una capella hi ha una verge de Roser de bulto. Un ventall. Una ganiveta per tallar pa. Una porció de culleres i forquilles. Tres estalvis de sarga (planta).
En el pastador s’hi troba una pastera vella de tomba molt usada, amb tots els seus arreus de pastar i del forn. Per pesar: Un pes de pedra de quintar. Dues romanes, la una mitjana i l’altre de petita. Una cistella i un cova.
En el menjador vell hi ha set relles. Tres fangues. Una premseta de fusta. Una caixa d’esmicolar garrofes. Una massa i quatre tascons. Una destral.
En la cuina un banc d’escó de fusta de pi vell. Els clemàstecs. El ferro del foc. Una pala de ferro. Unes torradores. Uns lleves, tot de ferro. Un banc sense respatller, usat. Nou càntirs de terrissa amb un cantirer  de fusta, clavat a la paret. Una porció d’olles, cassoles, plats i altra terrissa pel servei de la casa. Tres llums de ferro, usats. Dues paelles d’aram, velles. Unes graelles de ferro. Una mitjalluna (Eina de cuina, per la carn). Cinc cobertores de ferro. Una cullera d’aram. Un cassó d’aram. Dues calderes mitjanes, una inservible. Dues galledes. Dues olles d’aram. Dos morters, un de coure i l’altre de pedra. Una caixeta de fusta per posar espècies. Un setrill. Quatre porrons de vidre. Una llanterna. Una escombra. Un saler de Pisa. Una xocolatera d’aram. Dues ampolles de vidre verd.
En la sala, una taula llarga de pi, usada. Dotze cadires, també usades. Un rellotge nou de paret amb la seva caixa. Una capella de fusta en la paret amb un Sant Cristo. Un armari de fusta on a dins hi ha vuit llençols. Quatre estovalles ordinàries. Una peça de drap de bri. Dos paners i altres draps pel servei de la casa. En un altre armari de paret hi ha tres llençols vells. Mitja peça d’estopa. Un càntir de vidre. Dues senalles. Dos vasos de vidre i altres draps pel servei de la casa.
En el quarto on va morir Anton Figueres es trobem tres caixes velles que guarden algunes frioleres de la casa (coses insignificants). Un quadre de la Santíssima Trinitat. Un Sant Crist. Una piqueta.
En el quarto principal un llit de pilars tenyit amb sa màrfega. Dos llençols. Una vànova. Dos coixins i un matalàs. Dues quadres. Una caixa de noguer amb roba de la muller d’Anton, Maria Ravella, també difunta. Una calaixera amb roba de la Maria. Un tocador. Un escriptori amb papers de la casa i roba del difunt i de la família. Un llum d’oli. Una tauleta. Dos canelobres de llautó.
En el quarto nou un llit de posts i bancs amb una màrfega. Un matalàs. Una vànova. Dos llençols. Dos coixins amb les seves coixineres. Dues cadires.
En la cambra de les dones hi ha un llit de posts i bancs. Una màrfega. Un matalàs. Una vànova. Dos llençols. Dos coixins amb les coixineres. Dues caixes. Dues caixes on a dins hi ha una dotzena i mitja de tovallons. Dos estovalles. Una tovallola. Sis llençols. Una llumenera. Una caixa vella i a dins amb roba de les criades.
En el rebost un salador o llit de porc amb la cansalada. Botifarres pel consum de la casa. Dues greixoneres (cassoles) d’aram. Una cassola petita i una altra de gran. Una paella gran. Un braser d’aram. Quatre gerres, tres de buides, en una d’elles un poc d’oli. Un porró de vidre verd gran. Tres barralons. Una porció de terrissa. Una conca d’aram.
En el quarto de la reixa dos llits de posts i bancs. Una màrfega. Tres llençols. Una vànova. Dos coixins amb les seves coixineres.
En la botiga antiga (magatzem) nou dotzenes d’aram de fil de bri i quatre rams d’estopa. Tres caixes usades on a dins, hi ha cànem per filar i pedaços per la casa. Una taula. Un catre usat. Una senalla i una cistella.
En les golfes una caixa vella. Unes debanadores. Uns motllos per fer maons. Una pallera. Un cova.
En l’hospital (cambra on dormen els mossos de la masia) cinc llits de posts i bancs. Tres flassades de talla ruques (tipus de planta), una de verda, dolenta, amb la màrfega, llençols i coixí a cada llit.
En l’estable dos bous vells. Dues mules de cinc anys amb els guarniments d’esquena, de llaurar i el carro.
Cal Gall Carnuts (Selma)

En la botiga
unes vint quarteres de mestall. Dotze quarteres de xeixa (tipus de blat). Una pala. Tres garbells de pell. Dos garbells de ferro. Dos sacs de farina. Sis sacs buits.
En el celler vell vint-i-bótes, vint son grans, una és de quatre càrregues. Tots són amb cèrcols de savina (arbust). Dotze són plenes, les restants buides. Dos embuts. Un punxó. Vint portadores. Un barrilet de vinagre. Una pedra d’esmolar, guarnida. Les posts del cup.
En el celler nou vint-i-quatre bótes grans i una de petita. Algunes amb la testa de ferro i les altres totes encercolades de ferro. Les vint-i-una plenes i una és de mistela. Posts del cup. Dues aixetes de cup i altres bótes.
En el lloc on hi ha la premsa de racó un corró. Un banc de fuster. Un carro. Dotze cairats. Una porció de llenya pel servei de la casa. Cinc-centes teules i cinc-centes rajoles.
En el corral de bèsties cent-cinquanta caps de bestiar de pèl, entre grossos i petits.
En el corral de dalt (vol dir més allunyat, no d’alçada) nou caps de bestiar llanes. Una dotzena de gallines amb un gall. Un indiot i dos indiotes. Tres garrins.
Els Figueres disposaven d’altres béns com a propietaris fora de la Gomila:
El territori de l’antic castell de Selma fou abandonat a començaments del segle XX. El mas de Galls Cornuts està situat a quatre km de Selma, a l’extrem NE de la comarca, al nord del Pla de Manlleu i molt a prop del límits amb el Penedès. El seu origen és del segle XIII.
Continuant el inventari hi diu: En el celler de Cal Gall Carnuts, terme de Selma hi ha dues bótes, una de quatre càrregues buida i altres de set càrregues plenes. Sis quarteres de mestall. Els límits de Cal Gall són a l’est la hisenda de les Gatelltes, del  propietari Victor Garcall. Al sud el mas Galofré del Manlleu. A l’oest part amb el dit Galofré i part amb el mas dels hereus de Joan Soler de Roret i al nord amb el mateix Soler.
En el celler de la casa que va comprar el difunt Llorens, dues bótes grans plenes.
També eren propietaris d’una casa a Llorens del Penedès, al paratge del carrer Major.
No volem acabar aquestes dades del mas de Gomila sense deixar constància d’uns capítols matrimonials de l’any 1596 entre el pagès Miquel Gomila, natural de la illa de Mallorca, fill del pagès Anton Gomila i Tonina i Caterina, filla del pagès Joan de Corquera de la ciutat de Nájera (La Rioja) i Caterina. El notari que redacta els capítols és vilafranquí. 
El cognom Gomila és originari de Ciutadella de la illa de Menorca. ¿El nom del mas era el dels primers propietaris, originaris de les Illes Balears? Qui ho sap?




Cap comentari:

Publica un comentari