dilluns, 11 de març del 2024

Contracte d’una jove (1842)

 

En la primera meitat del segle XIX, en l’any 1842 es realitzaven  en els patis d’alguns convents de Barcelona espectacles acrobàtics o gimnàstics. En el teatre del Liceo actuava Joan Freixas, un gimnasta barcelonès que destacava pels seus exercicis i jocs de força.

En aquella època sobresortia una considerable saga d’acròbates, entre ells un tal Mister Ratel. Era un pallasso francès que destacava per les seves qualitats excepcionals de flexibilitat, agilitat i força. Fou capaç de realitzar un doble salt mortal en el terra.

A Barcelona, cap allà el 1838, hi havia qui es dedicava, en les tardes dels dies festius, ensenyant la gimnàstica als fills de les famílies més acomodades, improvisant gimnasos a l’aire lliure.

La pobresa a Espanya

Segons un relat de l’època el quadre que oferia Barcelona en 1899 era el següent: s’ensopega per tot arreu amb homes demacrats, dones vestides amb robes velles, sers inútils exponent al públic els seus atrofiats membres o la falta d’alguns d’ells; idiotes, cecs, paralítics i muts, agitant campanetes i fent crits guturals; grups de tendres criatures, espècie de monos savis que, a l’apropar-se al vianant sol·licitant una almoina, les més de les vegades ho feien amb l’exclamació Tinc fam!.

A la resta de la Península no era gaire diferent, en un altre escrit de l’any 1883 deia: Horrible situació la que travessa Espanya! La sang se’ns congela d’espant cada vegada que obrim una carta dels nostres corresponsals. És la misèria una epidèmia que ha vingut a quedar-se fins i tot en les comarques més riques. A la calma precursora de la gran crisi, segueix l’eliminació de molts obrers en els tallers i les fàbriques.

A Nerja, població de la província de Màlaga, a la primera meitat del segle XIX les plagues van destruir les vinyes, van tancar molts comerços del vi, del sucre, la pasa de moscatell. L’emigració va provocar que molts nerjeños es traslladessin a països d’Amèrica buscant treball.

La condició de la dona a Espanya (XIX)

La condició social i familiar de la dona, era les donzelles servir als seus pares, de casades servint al marit; de mares servint als fills. Es va instal·lar un model mecanicista, economicista i fragmentat de la societat patriarcal i que va actuar sobre el domini de les corporalitats més fràgils, essent la dona una de les principals víctimes. En la construcció burgesa de la dona va sobrevenir un ideal racionalment justificat: la verdadera causa de l’explotació de les dones era productiva i reproductiva, i tenia el seu origen i unes conseqüències econòmiques. Es deia: és necessari, que coneguem, que les dones han de ser vigoroses i robustes, per servir domèsticament en totes les ocupacions compatibles amb la decència del seu sexe. Les robustes i fortes pels principis de l’educació física ho seran sempre, tindran fills robustos i vigorosos per la bona aplicació i ús de les regles de criança que coneixen pràcticament, i es trobaran ràpides per desenvolupar totes les seves feines.

Les malalties de les dones i les dones malaltes provocaven una morbosa atracció per determinats homes, que veien en aquests trastorns de salut la manifestació del seu caràcter angèlic. Dones, noies pàl·lides, delicades i dèbils, es convertien en heroïnes de novel·les i de poemes. És la dona invàlida, la postrada. La discapacitat en el segle XIX, es defineix com anormal.

No sabem si per la situació de pobresa que hi havia a Espanya en aquell temps, o per potenciar i ensenyar la capacitat gimnàstica que devia tenir la filla, o potser les dues coses, hem trobat un document notarial de l’any 1842 on hi ha uns pactes que fan els pares d’una noia de dinou anys que està impossibilitada de mans però amb molta agilitat en els seus peus. Els pares també cobraven per fer un espectacle de les habilitats dels peus de la noia. I que en alguns moments ho entenem com una forma d’explotació de prostitució de la jove. Està escrit en castellà. L’he traduït seguint la puntuació i la forma literal de les paraules.

El document contractual (1842)

Va ser el 26 de setembre, quant Antoni Olaya i la muller Josefa Gutierrez, pares de la menor de dinou anys de nom Josefa , naturals de Nerja en la província de Màlaga, signen un contracte amb Josep Coll Roviralta de Vilafranca del Penedès o als seus procuradors. Es comprometen i s’obliguen mútuament al conveni següent:

Primer, amb el lloable i segur objecte d’aportar més benefici a la nostra filla Josefa; fenomen admirable de la naturalesa i per les seves habilitats, substituint amb l’agilitat del seus peus a les seves mans impossibilitades de la manera en aquest i altres pobles; es comprometen amb els seus pares passar amb ella cap a Barcelona perquè treballi quaranta-cinc dies de la manera que es dirà, a compte i benefici de dit Josep Coll, sota la compensació de dotze mil reals efectius, que depositarà per seguretat d’ells en poder de Ramon Marti Balins, que viu en la capital, casa de la virreina segon pis. El dipòsit haurà de verificar-se al cap de sis dies de firmat aquest conveni, i rebent aquest cavaller governador avis de Balins de ser cert, es constituirà la família immediatament a Barcelona a les seves despeses. Si el dipòsit no es fes en aquest termini els pares rescindeixen el contracte.

Segon, la jove es presentarà al públic amb la major decència des de les deu del mati a les dues de la tarda, i de les quatre de la tarda a les deu de la nit. Qualsevol classe de fineses que els espectadors posin en mans de la jove o als seus pares seran propis d’ells. El contractista no podrà tenir més dret que al preu de les entrades que tingués per convenient designar. Fins concloure totalment les quaranta-cinc funcions no podrà treballar les hores lliures en cap altre lloc.

Tercer, si el contractista, més avantatjós als seus interessos, que un dels de la família cobri a la porta on es donessin les funcions, les targetes que faci el cobrador als assistents, hauran de prestar aquest servei perquè el públic assisteixi sense prevencions de si son les funcions o no en benefici de la jove, o d’alguna especulació  particular; sobre el qual objecte ofereixen els pares i filla les reserves necessàries, màxim quant aquests no s’exposen a cap classe de perjudicis.

Quart, en cas de malaltia de la menor ocorreguda en l’espai del contracte s’obliguen a continuar després de restablerta, fins a completar els quaranta-cinc dies pactats.

Cinquè, si morís la jove els pares no sols rebran la part proporcional que els hi correspongui a les funcions verificades, podent retirar el contractista el dipòsit que restés.

Sisè, quant els pares volguessin cobrar les parts corresponents a les funcions donades no abonaran cap quantitat al dipositari que no sigui pel lliurament dels procuradors del Coll amb el rebut dels pares. Mai ho impediran les funcions pactades.

Setè, ofereix el contractista proporcionar a les seves expenses als pares, habitació i mobles decents però sense luxe, com son dos llits, cadires, els útils necessaris de taula i cuina, corrent la manutenció a compte de la família. L’habitació serà en el mateix local on es donin les funcions: si no fos així, anirà a compte del contractista el pagament del carruatge de transport de la família fins al lloc de l’espectacle. Seran així mateix despeses del contractista el lloguer del local, llums, paper i demés que necessités la jove per a treballar, doncs els pares han de percebre nets els dotze mil reals estipulats.

Vuitè, si durant les funcions passés alguna desavinença entre les parts s’obliguen l’anomenat d’un àrbitre per cadascuna, perquè ho decideixi dins del tercer dia i en cas de discòrdia anomenin aquests mateixos un tercer, i que en última resolució estaran els contractants sota la multa de cent duros, i les despeses que ocasioni la part querellant a l’altra, sense cap apel·lació als tribunals. Cap dels arbitres ni el tercer serà advocat com a condició indispensable. Si per interessos particulars o per malicia o altres causes pels pares es promulgués una querella, no podrà absolutament treballar en cap casa pública ni particular la jove en Barcelona ni els seus ravals, per lloable, piadós ni patriòtic que fos el resultat, que aquella no hagi conclòs les quaranta-cinc funcions.

Novè, Si a la conclusió d’aquest contracte, Coll o els seus delegats tinguessin per convenient fer a la jove o als seus pares alguna finesa, serà discrecional segons el tracte que hagi tingut aquella per atraure’s el públic.     

Desè, Josep Agustí absent, i Ignasi Estivill present i firmant ambdós de Barcelona son els que delega Coll perquè compleixin la part que a aquest li correspongui d’aquest contracte, podent percebre i pagar qualsevol quantitats, sota el compte corresponent, per major claredat de tothom.  

Onzè, les despeses també del contractista a aquestes escriptures, de paper segellat d’original i copies, drets d’hipoteca i salari de l’escrivà.

Dotzè, i finalment, l’anomenada Josefa Olaya Gutierrez i el referit Ignasi Estivill presents, sabent el contingut d’aquest conveni i els dos ho consenten per la part dels seus pares i del Coll respectivament. Així ho aproven. Com a testimonis signen el secretari del govern militar de Vilafranca Joan Lugarvila i el notari Lluis Cases. El primer signa en nom de de la mare Josefa Gutierrez, que no sap escriure.    

Un contracte que ens fa pensar si aquest era el treball que volia fer la noia Josefa Olaya Gutierrez: la seva opinió no hi és reflectida en el contracte, tan sols en l’estar d’acord amb ell i firmar-ho, per cert, sabia escriure, amb els peus? El nom que posa és Ana Josefa Olaya. Podríem creure que no era de família molt pobra?