Antoni Desvalls i de Castellbell, capità de
cavalleria, contragué matrimoni l’any 1665 amb Agnès de Vergós, que aportà
6.850 lliures de dot i propietats a les ciutats de Barcelona i Lleida. Antoni
Desvalls i de Vergós, el marquès del Poal (el Pla d’Urgell), nasqué el 21 de
febrer de 1666. Antoni i el seu germà Manuel eren fills d’Antoni Desvalls i de
Castellbell i d’Agnès de Vergós i de Bellafilla. La família Desvalls posseïa la
senyoria del Poal i els castells de Gimenells i de la Baells. L’any 1685,
Antoni Desvalls i Vergós, el marquès de Poal, amb dinous anys d’edat, ja era
capità de l’exèrcit. En esclatar la Guerra de Successió, Antoni Desvalls es
posà al servei de l’arxiduc Carles i aconseguí posar l’Urgell, la Segarra, el
Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista (1705).
Contribuí a la derrota dels exèrcits borbònics que assetjaven Barcelona al maig
de 1706, tallant les comunicacions dels filipistes amb l’Aragó i col·laborant
en l’atac contra les posicions borbòniques a l’entorn de Barcelona. Durant els
anys 1707 i 1710 acompanyà Carles III en les seves campanyes militars per
Catalunya i per Castella. L’any 1709 ja ostentava el títol de marquès del Poal
i un any més tard esdevingué membre del Reial Senat. La seva principal missió
era reunir un gran exèrcit per poder trencar el setge de Barcelona. En
iniciar-se la campanya catalana de 1713-1714, fou nomenat president de la Junta
de Guerra i dugué a terme campanyes a l’interior de Catalunya, com a coronel
(nomenat el 27/8/1713) de cavalleria de Sant Jaume. Poc després, el tinent
mariscal Antoni de Villarroel, cap superior de l’exèrcit de Catalunya, el
nomenà comandant en cap de l’exèrcit de l’exterior. El seu germà, Manuel
Desvalls i Vergós, fou governador del castell de Cardona. Després de la
capitulació del castell de Cardona, el marquès del Poal i el seu germà Manuel
s’embarcaren a Arenys de Mar amb dos fills del primer, Manuel i Francesc, i
altres familiars, en direcció a Gènova. El germà, Manuel, es traslladà de
Gènova a Mallorca, on el marquès de Rubí, que encara mantenia obediència
austriacista, el nomenà governador d’Eivissa, càrrec que va exercir fins a la
capitulació de l’illa, el 9 de juliol de 1715. 802014 Antoni, el marquès de Poal
juntament amb els seus fill i altres familiars, es dirigí a Viena. Fou rebut
amb tots els honors per l’emperador Carles VI, que li donà entrada a la cort
imperial. Antoni Desvalls i de Vergós, el marquès de Poal, morí a Viena el 7 de
juliol de 1724, als 58 anys d’edat. El seu fill Manuel Desvalls i d’Alegre, que
morí l’any 1760, exercí diversos càrrecs a la cort imperial i fou preceptor de
l’emperador Josep II. Francesc Desvalls i d’Alegre, fill primogènit, morí a
Viena l’any 1732.
Al segle XVI els Desvalls van ser burgesos
honrats, cavallers i nobles el 1623. Enllaçaren amb els Vallgornera i els
Boixadors i obtingueren la senyoria d’Alfarràs i el Segrià. La pubilla Maria
Teresa Ribes, marquesa d’Alfarràs, es va casar, el 1769, amb Joan Antoni
Desvalls i d’Ardesa (1740- 1820), quart marquès de Poal, i des de 1791 marquès
de Llupià per herència de la mare. El 1796 van morir la pubilla Ribes i la
mare. El títol va passar al fill del matrimoni, Antonet Desvalls i Ribes, el
qual es va casar, el 1800, amb Narcisa Sarriera i de Copons, filla del comte de
Solterra. El marquès d’Alfarràs va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona de
1806 a 1815. El seu fill Joaquim Desvalls i Sarriera, marquès d’Alfarràs i de
Llupià (1803-1884), va ser primer president de la Reial Acadèmia de Belles Arts
de Sant Jordi (1850-1869) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. El
títol de marquès de LLupià va ser concedit el 1701 a Carles de Llupià i Roger.
Havia nascut a Perpinyà el 1671 i, des de 1686 era cavaller de l’orde de Sant
Joan. La pubilla, Maria Manuela d’Ardena i Llupià, filla de Petronella i
Francesc Galcerà d’Ardena, baró de l’Albi, es casà en primeres núpcies amb
Miquel de Clariana i Meca. Dels germans Desvalls, Manuel, el 1760, i Josep
Maria el 1776, ingressaren a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. El germà gran,
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, nascut el 1740, va heretar als 51 anys, quan
va morir la mare, el títol de marquès de Llupià. Era casat amb Maria Teresa
Ribes, marquesa d’Alfarràs.
La família Desvalls va ser posseïdora, i
encara ara, de molts béns l'origen dels quals el podem trobar en els segles
medievals.
Propietats
del marquès d’Alfarràs de Llupià i de Poal (1865)
Va ser el nou de desembre d’aquest any que en
un notari de Barcelona es relata el inventari dels béns que pertanyies a Manuel
Desvalls i d’Alegre, que a partir d’ara seran una part seran de Joaquim Maria
Desvalls de Ribes i de Sarriera, marquès d’Alfarràs, de Llupià i de Poal. Una altra
part serà de Lluís Desvalls i Fort de Saint- Maurin setè marquès d’Alfarràs i
desè marquès de Llupià a partir de 1884, com hereu d’Oleguer Desvalls que
renuncia a la seva part passant-la tota a l’anomenat Joaquim.
L’herència
i els béns
Joaquim
Maria Desvalls i de Sarriera, marquès d’Alfarràs i de Llupià era casat.
Va néixer a Barcelona. Tenia seixanta anys. Era l’hereu de les cases, terres,
censos, pensions i altres béns que li pertanyien per diferents línies que s’han
reunit al marquesat d’Alfarràs i de Llupià. En el qual títol i béns ha succeït
i avui en dia és amo absolut, tant
pel testament del seu pare Antoni Miquel de Ribes Desvalls i d’Olzinelles,
marquès d’Alfarràs, que s’obrí el dia disset d’octubre de mil vuit-cents
vint-i-u a Collblanc, en el terme de l’Hospitalet. Al mateix temps es trobava
hereu de la seva mare Maria Narcisa Sarriera i Despujol, marquesa d’Alfarràs,
segons testament obert el disset de març de mil vuit-cents trenta.
Barcelona
i província
Desitjant escriure al seu nom les finques
situades a la província de Barcelona, procedents de les herències paterna i
materna i traslladar els seients dels que té Joaquim per adquisició pròpia,
dels llibres antics als nous, passa a formalitzar el present inventari:
1/ Una casa amb jardí situada a Barcelona, al
carrer Dormitori de Sant Francesc (actualment
d’Anselm Clavé), número 31. Tot junt té una superfície de 37.840 pams
quadrats. Consta de dos pisos. Amb tres botigues a la part baixa i altres tres
més al carrer de Sant Francesc.
Li pertanyia del seu pare. En quant al jardí,
per haver-lo comprat conjuntament amb la seva mare Narcisa l’any mil vuit-cents
vint-i-dos al comerciant Onofre Artigas Valls. Havien comprat una casa que la
van convertir en jardí.
2/ Una casa situada a Barcelona, al mateixa
carrer Dormitori de Sant Francesc, número 29. Superfície de 2.861 pams
quadrats. Consta d’una botiga i quatre pisos.
Li pertanyia per venta que li feu Teresa,
Jordi i Miquel Escofet Rovira el mil vuit-cents cinquanta-vuit.
3/ Una casa situada a Barcelona, al carrer
Ample número 60. Superfície de 1.373 pams quadrats. Té botiga i tres pisos. Li
pertanyia com hereu del seu pare.
4/ Una casa a Barcelona, al carrer Ample
número 62. Superfície de 4.152 pams quadrats. Consta de dues botigues i tres
pisos. Li pertany com hereu del pare.
5/ Una casa a Barcelona, situada al carrer
Ample número 64. Té 26.859 pams quadrats. Consta de dues botigues que donen al
carrer Ample i sis que donen al carrer del Consular i plaça de Sant Sebastià,
amb tres pisos. Herència del pare.
6/ Una casa A Barcelona, al carrer de la
Fusteria número 3. De 1.692 pams quadrats. Li pertanyia per compra que feu al
síndic Josep Riudor, que formava part dels creditors d’Andreu Planes i Pere
Gomis l’any mil vuit-cents trenta-u.
7/ Una casa a Barcelona, que donava als
carrers Flassaders, del Rec i plaça del Born, de números 45, 36 i a la plaça
37. Extensió de 1.854 pams quadrats. Consta de quatre botigues i cinc pisos. Li
pertany com hereu del pare.
 |
| Carrer Dormitori de Sant Francesc |
De les afores de Barcelona
1/ Una casa, torre o lloc dit el Laberint,
amb els seus edificis, aigües, boscos, parc, laberint, jardins, estanc, templets,
cascades, adornaments i demés. Situat tot en el terme de Sant Joan d’Horta, o sigui de la vila de Gracia.
2/ Una terra plantada de pins situada a
Horta, a un quart d’hora del Laberint.
3/ El bosc de Sant Ciprià, en que hi ha
aixecada una ermita, propietat del marquès, on es veneren els Sants Ciprià i
Santa Justina. Avui es troba en estat ruïnós. Té el número 70 i superfície de
800 pams quadrats. Consta de baixos i un pis. Li pertany com hereu del pare com
l’anterior.
En el
terme de Terrassa
1/ Un bosc anomenat de l’Abella, situat al
poble de Sant Marti de Cerdanyola. Li pertany com a successió paterna.
2/ Un bosc, part camp i part amb una cabana.
Situat en el terme i quadra de Valldaura, en la parròquia de Sant Marti de
Cerdanyola. El bosc el va comprar el marquès a Caietà de Vilallonga i Marimon
el 1853.
En el
terme de Granollers
1/ L’heretat anomenada Rosanes, situada en
els termes de La Garriga i de l’Ametlla, la major part en La Garriga. Major
part de bosc i altra de vinya. De número 11. Consta de baixos, pis i golfes la
casa que hi està ubicada, amb quatre dependències pel treball agrícola. El dret
de conduir aigua a les terres li fou comprat a Mariana de Masdovelles, de qui
també és hereu el marquès, l’any 1712 i abans es tenia des de l’any 1533 per
part de Leonor Rosanes a favor dels antecessors del marquès.
En el
terme de Vilafranca del Penedès
1/ L’heretat de les Pujades, situada en el
terme de Castellví de la Marca. Hi ha tres cases/masies, la casa Jansà, casa
Molins i l’anomenada Castell de les Pujades. Extensió de 491 jornals: 159 (Jansà),
200 (Pujades) i 130 (Molins).
La casa Jansà amb un pati consta de baixos i
primer pis. Amb quadres, corral, bodega i cup. Té el número 32. Ocupa una
superfície de 4.849 metres quadrats.
El Castell de les Pujades amb un pati, té el
número 29. Consta de baixos, primer pis i golfes amb quadra, bodega i cups. Al costat
dos petits corrals derruïts. Al costat un oratori.
2/ Un moli fariner de nom Farran amb les
terres annexes, situat en el terme de Santa Margarida. Consta d’una casa de
número 125, un moli de dues moles, casa pel moliner i altres dependències. El
molí té el número 124. Té una extensió de 7.060 pams quadrats.
3/ Una casa amb el seu hort, situada a
Vilafranca del Penedès, a la plaça de l’Oli. Consta de baixos, quadres, bodega
i graners amb sitges, entresol, primer pis i golfes. De superfície 36.540 pams
quadrats, cantonada carrer d’Alfarràs i Farran.
4/ Un solar situat al carrer Farran d’extensió
19.000 pams quadrats.
5/ Una terra a poca distancia del moli de
Farran, de nom la Plana del Molí de Farran.
Tot li pertanyia al marquès per herència
paterna.
En el
terme de Vilanova i la Geltrú
1/ Una casa/castell situada en el poble de
Cubelles, al carrer del Castell. Consta de baixos i dos pisos amb la torre i
cups, quadra i corral. Al davant un pati. Tot d’extensió 30.000 pams quadrats.
2/ Una casa que consta de baixos i un pis de
número 6 en el mateixa carrer. I tota una sèrie de terres situades a Canyelles.
En el
terme d’Arenys de Mar
1/ Una casa amb un pis de número 27, en el
terme de Calella, al lloc dit el Mojal, contigu al carrer de Sant Jaume. D’extensió
217 àrees. 2/ Una terra campa/hort a Calella, entre els horts de les cases dels
carrers del Rosari, Riera, Sant Isidre i Sant Jaume.
3/ Un prat per tancar animals, amb la seva
caseta d’un pis, situat a extramurs de Calella, al lloc dit Muntanya del Roser.
4/ Una terra campa a Calella, al lloc dit lo Quintar del Marquès. 5/ Una terra
part cultiu, part erma i part plantada de pins, situada a Calella. En el qual
hi ha construïda una casa de número 1 anomenada la Granja. 6/ Una terra campa, situada al Pla del Convent,
en el terme de Calella. 7/ Una terra al Camp Gran de Calella de 217 àrees. 8/
Una vinya de sis quarteres a Calella. 9/ Un hort, situat en el poble de Sant
Pol al carrer Manzanillo.
Fins aquí una relació dels béns pertanyents a
un dels Desvalls en aquest any. Joaquim Maria Desvalls va morir el 30 de
desembre de l’any 1883. Segons el seu testament fet davant el notari de Palma
de Mallorca Gaspar Sancho va fer donació de tot el conjunt al seu cosí Lluís Desvalls
i Fort de Saint- Maurin, el qual va fer inventari el dos d’abril de 1884. Lluís
va morir el 30 de desembre de 1889 i va deixar hereu al seu fill el marquès de
Llupià Joan Desvalls Amat que fa inventari el 1894. Tenia vint anys.
Moltes famílies
catalanes d’abans de la Guerra de 1714 varen anar a Madrid després i es casaven
amb castellans amb les més riques hereves. Sols sis famílies posseïen a Catalunya,
després de la Guerra, quatre-centes quaranta-quatre ciutats viles i llocs. La
família Desvalls va ser una de les que es quedaren a Catalunya i eren
posseïdores de molts béns l'origen dels quals el podem trobar en els segles
medievals, i que pel fet de no voler perdre el seu protagonisme social i
polític, van passar de mans en mans, però sempre entre familiars, gràcies als
enllaços que entre si anaven preparant. La família Desvalls té encara arrels
aquí al Penedès.
