Vilafranca tenia un hospital de pobres situat al carrer de Sant Pere, a extramurs de la vila, situat al traçat de la Via Augusta. Més d’un hospital per a pobres son els que estaven situats en aquesta Via, per tenir cura de la gent que hi passava caminant o amb altre medi. El de Vilafranca té el seu origen en el segle XII. En l’època moderna va tenir moltes altres funcions. Ser hospital de pobres malalts però també rebre altra gent malalta i soldats ferits. Aquest inventari de l’any 1773 ens explica que hi havia i quins espais tenia.
Ens comença a dir que és l’hospital de pobres malalts de Sant Pere. I
que es fa un inventari de tots els béns mobles que hi ha. Els majordoms o
administradors d’aquell any de l’hospital eren els preveres de l’església de
Santa Maria, Francesc Tort i Felip Tort Coll, esl boters Josep Almirall i Ramon
Estalella, l’adroguer Joan Busquets i el baster Miquel Raventós.
L’església de l’hospital de Sant Pere
No correspon a la que trobem avui dia al costat. L’actual és l’església
del monestir de Sant Francesc. La de l’hospital està derruïda. HI consta encara
una inscripció a la façana on hi diu església de Sant Pere.
Hi ha un retaule major amb la imatge de Sant Pere/ una figura de fusta del Sant Crist en creu/ un altre retaule d’un quadra de l’apòstol Sant Jaume/ una sacra (quadre de les parts de la missa que havia de dir el sacerdot)/ un lavabo (part de la missa en què el sacerdot es renta les mans)/ un evangeli/ dues ares d’altar de pedra/ set estovalles/ quatre canelobres/ un calze de plata/ quatre casulles (vestidura litúrgica)/ tres albes (vestidura amb mànigues, usada pel sacerdot)/dos amits (el sacerdot es posa sobre les espatlles, és un llenç blanc)/ dos corporals (roba blanca por posar-hi el calze damunt l’altar)/ dos missals/ un faristol/dues llànties/ un quadra de Sant Llibori/.
Té fixada a la paret una campana/ una campaneta petita/ una campana en
lo campanar/ uns bancs de fusta clavats en les parets de l’església/ dos bancs
de fusta amb respatller/ una taula de pi/ una capseta de plata pels Sants Olis/
un llibre d’extremunció/ una calaixera de fusta/ una capsa de fusta que dins té
deu lavabos/ dotze purificadors (drap que s’eixuga el calze).
La cuina de l’hospital
Cal suposar que deuria estar a la planta baixa. Tres calderes/ una
conca/ una olla d’aram/ dues graelles/ una paella d’aram/ uns clemàstecs pel
foc/ una pala de ferro/ una campaneta fixada en la paret/ tres marmites d’aram
amb els sets tapadors/ dos saladors/ dues xeringues d’estany/ una caldereta
d’aram per tenir aigua beneïda/ tres bacins/ un escalfador/ una cobertora/ dos
tamborets/ un tallant/ dues escuradores/ una llosa/ dues escalfetes de ferro.
El quarto de baix
Podria ser com una mena de quarto pels malalts de pesta o altres
malalties contagioses: Un bressol de fusta/ un cep de fusta/ un llit de peu de
gall amb ses posts.
El quarto de baix dels Pelegrins
Aquest quarto es diferencia del següent. Pelegrins son persones que per
devoció fan un viatge: Dos llits de peu de gall/ una cadira de braser/ un
matalàs ple de llana/ unes mantes per anar a buscar els malalts.
El quarto de baix dels pobres
Dos llits de peu de gall amb ses pots/.
La cambra de baix dels soldats
Quaranta-cinc llits de peu de gall/. Ens aclareix que de fet eren molts
els soldats que podria acollir. Havia passat la guerra de successió. En aquest
any les revoltes de les Quintes.
El quarto del confessor, que és a la
sala
El que segueix ho situo en una primera planta. Ara ja no es diu de
baix, tot i que no diu de dalt, però cal suposar-ho així. En inventaris
anteriors del segle XVII sabem que hi havia una planta primera. Ho podeu llegir
al meu altre blog:
https://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2016/01/lhospital-medieval-dels-pobres-de.html
Dos llits de peu de gall amb ses pots/ una màrfega de borràs/ dos
matalassos/ dos coixins plens de llana/ quatre flassades de llana/ una taula
amb el seu calaix/ un banquet de fusta/.
El quarto de l’apotecari
Ens diu que hi havia un farmacèutic fixe en l’hospital. Hi dormia.
Dos llits de peu de gall amb ses pots/ dues marfegues de borràs/ dos
matalassos i dos coixins plens de llana/.
En el quarto dels senyors majordoms
Com veurem no hi ha cap llit. Més aviat és el lloc de reunió o
escriptori dels administradors de l’hospital.
Dotze cadires de cuiro amb braços/ un bufet de noguer/ una conca d’aram
per braser/ un cofre llarg de fusta/ un armari fixat a la paret, amb actes i
papers/ una campaneta de bronze/ tres mapes guarnits amb una mitja canya de
fusta/.
Aquí hi deurien estar els homes malalts que no eren pobres ni
pelegrins.
Sis llites de ferro/un quadre de Nostra Senyora amb l’altar petit i el
pal·li/ quatre tauletes i un banquet/ quatre barres de ferro.
En la cambra de les dones
Sis llits de ferro/ un quadre de Santa Maria amb l’altar petit i el
pal·li/ sis tauletes/ dos bancs de fusta/ quatre barres de ferro/ quatre
cortines de drap.
En la sala gran de l’hospital
Era la sala que guardava la roba de llit i d’altres tipus.
Una raspa (eina semblant a una llima)/ una llitotxa (llit) gran de
fusta, per tenir la roba blanca/ un bagul/ sis caixes/ una caixeta petita, tot
de fusta/ cent quaranta-tres llençols,
vuitanta usats i els altres nous/ cinquanta màrfegues/ vint-i-quatre flassades/ vint-i-quatre travessers/ quaranta
eixugamans, ens aclareix que l’hospitaler (aquí llegim que hi ha una persona
fixa encarregada de guardar l’hospital. No sabem on dormia) en té trenta-un i
nou l’apotecari/ divuit tovallons, dels quals l’hospitaler en té tretze, i l’apotecari cinc/
trenta-quatre camises, entre les d’home i dona/ set vànoves blanques, sis en
poder de l’hospitaler, i una en poder de l’apotecari/ quinze coixineres onze en
poder de l’hospitaler i quatre en
l’apotecari/ dues cobertes de llit, d’indianes/ tres tovalloles/ nou
tocadors/ i finalment un banc de fusta respatller.
Sabem que l’hospitaler d’aquest any era Pau Bernadell. Tot el que surt
anotat en aquest inventari els majordoms ho posen a la responsabilitat i càrrec
de l’hospitaler. Molt probablement o els majordoms son anomenats aquest any o
quan l’hospitaler va entrar no s’havia fet el inventari. Aspecte aquest normal
quan hi ha un canvi de càrrec cap a una altra persona. Un document que ens
ajuda una mica més a saber història de l’hospital desaparegut i que no només hi
podem veure la seva façana en el carrer de Sant Pere de Vilafranca del Penedès.
