dissabte, 17 de juliol de 2021

Una visita pastoral (1843)

 


Una visita pastoral és la que realitza un bisbe a les parròquies de la seva diòcesis. El bisbe té trobades amb el clergat, els religiosos i les persones laiques per convèncer-les de tenir una vida de pràctica cristiana i examina i valora les esglésies i/o instruments dedicats al servei pastoral.

Volem deixar constància de la visita que va fer el prelat domèstic, bisbe de Barcelona, Pere Martínez de San Martín el dia cinc de maig de l’any 1843 al deganat del Penedès.

En la introducció de la visita ens diu que : “...por no haberle sido possible verificarlo hasta ahora por motivo de la guerra civil que felizmente ha acabado... y de las ocurrències públicas que han tenido lugar en este Principado, determino procedir a la santa visita de las Iglesias...”. Es refereix als aldarulls que es van succeir a Catalunya entre els anys 1835 i 1843 que van provocar la transformació liberal del sistema polític absolutista.

El matí del dia cinc el bisbe va marxar del palau episcopal de Barcelona per a dirigir-se a Vilafranca del Penedès. El va sortir a rebre el capellà Josep Ferrer de l’església de Santa Maria de Vilafranca molt abans, en el lloc de Vallirana. A les portes de Vilafranca fou rebut pel vicari i de tota la comunitat de preveres de la mateixa església, precedits per la música de la Milícia Nacional ( la Milícia eren grup de ciutadans armats que restablien l’ordre a la vila) i de molta gent amb demostracions d’alegria. Fou conduit fins la casa del degà del Penedès. Fou organitzat, de seguida, una comissió per l’ajuntament constitucional i altres autoritats de la vila on es va acordar que la visita començaria a l’endemà a les deu del matí.

Visita a l’església de Santa Maria

El dissabte sis de maig, a les deu del matí, el senyor bisbe amb processó, com preveu el pontificat romà i el ritual de la diòcesis, es dirigeix des de la casa del degà, on va dormir-hi, fins l’església de Santa Maria de Vilafranca. En el presbiteri troba format la comissió de l’ajuntament. El bisbe llegeix en veu alta l’edicte instructiu i preventiu de la visita. Es canten els responsoris al peu de l’altar i en el cementiri en sufragi de les ànimes dels difunts, que el va trobar decent, situat davant de l’església. Les fonts baptismals també estaven decents igual que els vasos dels sants olis i tot el necessari per l’administració dels sagraments.

Va veure els altars. Estaven bastant nets i amb les tovalloles adequades. Tot amb la higiene necessària. Va passar a la sagristia que estava ben prevista de vasos sagrats i ornaments pel culte diví.

Va veure els llibres parroquials. En el de baptismes va comentar que hi havia espais en blanc, alguns eren afegits i altres tatxats i no seguia la reial ordre del 1/12/1837 pel que mana que s’evitessin borradures i si de cas al peu de la partida s’hauria d’explicar el perquè. Ordena que en lo successiu es faci així i les signi el vicari corresponent, que es deixi la distància de mig pam de marge en l’exterior dels fulls i que no quedés cap full en blanc. En el llibre de desposoris o casaments va veure els mateixos errors i mana el mateix. També en el d’òbits i el de l’administració de les ànimes hi veié els mateixos defectes. Va escriure un decret per tots els llibres anotant com havia de ser l’escriptura correcte. També va ordenar al vicari perpetuo descobrís els cognoms  que faltaven en els llibres i els escrigués en els llocs corresponents.

El bisbe ordena que dins de vuit dies es presenti el llibre de les obres, ja que no se li ha donat.  Aquell en què s’escriu el que ha cobrat i s’ha invertit a favor de l’església i les reunions per decidir-ho.

Altars

El bisbe prohibeix celebracions qualsevol cerimònia religiosa en dos altars de l’església. Aquells que són a la invocació de Sant Jacint i Santa Teresa que estan situats molts propers a l’entrada per la porta principal posant multa al prevere que ho faci.

En quant a l’altar de Sant Josep ha vist que hi ha una figura que desvirtua tota la decoració de l’altar, coneguda pel diable de les ampolles (podria haver estat un basilisc, una bèstia semblant a la serp que es matava donant-li un mirall, d’aquí el nom d’ampolles, de vidre). El bisbe mana que es canviï la figura per una altra imatge més adient a l’altar.

Capelles públiques

Situades en el mateix terme de Vilafranca del Penedès hi ha les capelles públiques següents: La de la Santíssima Trinitat (situada al carrer de la Font), que és visitada i aprovada. La de l’hospital de propietat comuna, és visitada i aprovada (al carrer de Sant Pere). La de Nostra Senyora dels Socors (actualment la capella de Sant Pelegrí, situada a la Plaça de Sant Jaume I), propietat de l’Ajuntament, és visitada i aprovada. La de Sant Pau (situada a la muntanya de Sant Pau). Propietat de l’Ajuntament, és visitada i aprovada. La de Nostra Senyora de Montserrat (situada al carrer Montserrat). Propietat de Pau Vani. És visitada i aprovada. La de Sant Joan (al carrer de Sant Joan). Propietat de l’extingida orde de Sant Joan. Visitada i aprovada. La de Nostra Senyora dels Dolors (a la plaça Jaume I). Propietat de la congregació d’aquest nom. Fou Visitada i aprovada.

La comunitat de preveres de Santa Maria

El bisbe signa un decret general per tota la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria per informar-los de les queixes, també donades a l’Ajuntament de Vilafranca, perquè regni la pau i la satisfacció de les seves ànimes, ordena:

Que el vicari Josep Janer i tots els successius tinguin en compte les consideracions i atencions que li son degudes, donant sempre la seva presidència en tots els actes i funcions eclesiàstiques.

Que el prevere beneficiat, procurador general d’herències, continuï convocant les juntes de la comunitat, presidint-les el vicari. En totes elles tots els preveres hauran de seure per ordre d’antiguitat, decidint tots els assumptes amb votació. En cas d’empat el vicari haurà de fer valdre el seu vot particular.

La comunitat de preveres, en tots els seus llibres i llibretes, han d’anotar el nom del vicari de l’any corrent, ara el del senyor Josep Janer.

Per ser incompatible el treball del ministeri del diaca (el que ajuda al prevere beneficiat) amb el compliment dels deures que li pertanyen al vicari, decreta la desaparició d’aquesta funció, però recauran les mateixes funcions en un membre de la comunitat que serà escollit cada any que no cobrarà, com ara, si ho feia el diaca.

També els deures, drets i obligacions que fins ara tenia el vicari, de portar el sagrari de l’altar i altres objectes sagrats a les processons, ordena que passi a complir-lo la comunitat de preveres. Igualment el cantar de les misses, enterraments, novenes i cap d’any sigui tot a càrrec de la mateixa comunitat.

Els oficis d’animers (que captaven per les ànimes del purgatori) i els llevadors (que portaven els comptes de les caritats) queden suprimits i les funcions el portarà un sol prevere. Si de cas, la comunitat escollirà cada any un altre prevere perquè l’ajudi, anomenat caritatiu segon.

Si faltés algun prevere en alguna d’aquests últims deures pot encarregar-se als escolans de l’església.

Finalment ordena al prevere Marià Seguí Rubió primicer, a qui encarrega que faci respectar i complir tots els manaments que s’han exposat en aquesta visita pastoral.

Ordena el bisbe que la comunitat escolli un individu amb el nom d’apuntador, que registrarà les faltes en el cor dels preveres.

Caldrà que en el cor es faci una llista de les misses i funcions que s’han de celebrar al dia següent, apuntant l’hora,  el nom dels preveres que les hauran de fer, així com el curs de es processions, les espelmes del santíssim sagrament i els preveres malalts.

A causa d’estar poc servida i custodiada l’església demana que es posi un acòlit (un clergue que el confereixin per un servei) amb l’obligació d’obrir i tancar les portes de l’església, exercir al vicari en l’administració dels sagraments i a la comunitat en misses i funcions al culte diví i assenyalar les trucades d’hora, tocant per espai de quart d’hora abans de cada celebració la campana que es designi. L’acòlit rebrà seixanta lliures que la comunitat li pagarà cada any.

Mana també que la comunitat disposi que tots celebrin el sant sacrifici de la missa en les hores en que els fidels puguin ser-hi en comoditat, la primera a les nou i l’última a les dotze. I que no hi hagi cap queixa per part de l’Ajuntament per no celebrar-les a les hores descrites.

Finalment confirma els decrets dels seus predecessors, amb assistència de tots els preveres i representats de l’Ajuntament.

Va llegir el decret de l’administració de la confraria del Roser i obliga als seus administradors a donar compte de les entrades i sortides anotant-les totes en el llibre que hi ha al respecte. No n’hi havia cap d’anotada.

Els preveres

Seguidament es fa una llista dels vint preveres seglars actuals: Marià Baltà, fou ordenat el 13/6/1835; Joan Vidal (9/4/1796); Marià Seguí Rubió (20/12/1802); Joan Morgades (23/9/1805); Jaume Janer (18/3/1810); Josep Ferrer (23/12/1810); Joan Riba /25/4/1810); Pau Peret (3/11/1811); Joan Gili (impossibilitat, 21/9/1806); Francesc Capdevila amb títol de confessor (3/11/1811); Vicens Mañoses (25/12/1817); Agustí Baltà (20/12/1817); Josep Antoni Solà (22/9/1798); Pau Gili (23/9/1828); Marià Segui Güell (8/6/1831); Pau Seguí (27/12/1832); Antoni Albornà (16/4/1833); Agustí Blanch (23/3/1833); Ignasi Gili (24/12/1835); Miquel Baltà (18/9/1841).

Dels preveres hi ha set enclaustrats: Pere Anton Icart, franciscà (18/12/1802); Magí Vidal, franciscà (7/3/1807); Josep Soler, franciscà (22/12/1810); Benito Sivellà, caputxí (12/4/1819); Jaume Claramunt, caputxí (7/3/1821); Josep Bonet, caputxí (13/6/1829); Jocund Torre (21/12/1831).

Confraries, causes pies, oratoris i altres

Es fa entrega, al bisbe, de l’estat de les confraries  i germandats, causes pies, capelles i oratoris que són establertes en la present parròquia de Vilafranca del Penedès.

En quant a les causes pies el deganat del Penedès és administrador d’una causa pia fundada pel prevere Fèlix Nin. D’una pensió de dos-cents seixanta reals. El capellà Fito és administrador d’una causa pia fundada pel prevere Pau Balaguer. D’una pensió de seixanta rals. El producte d’aquesta causa pia serveix per col·locar donzelles a matrimoni espiritual i s’executa entre les parròquies de Vilafranca, La Granada i les Cabanyes. Es treuen i s’escull dos cada any en sort i s’entreguen tres-cents rals, a cadascuna de les dues parròquies.

En quant a confraries hi ha la de Sant Josep. Els administradors són Josep Ballester, Pere Colomer, Pau Galofré i Bonaventura Feliu. La de Sant Miquel. Els administradors són Joan Jornet, Baltasar Güell, Josep Antoni Guasch, Josep Julià i Jaume Gili. La de Sant Lluc, ad: Fèlix Raventós, Josep Alegret i Josep Parlader. La de les ànimes, ad: són Fèlix Claramunt, Francesc Borràs, Fèlix Pujol i Antoni Baltà. La de Santa Maria, ad: Fèlix Claramunt, Manuel Pasqual, Pau Carbó i Josep Queraltó. La de la Bona mort, ad: Josep Guinovart, Josep Olivella...la capella del Roser, ad: Joan Trius, Esteve Romagosa, Francesc LLeonart, Joan Juliachs i el prevere Antoni Albornar. La de Sant Antoni, ad: Joan Rovira, Andreu Girona i Jocund Joan Domingo. La de Sant Agustí i Sant Bernardí, ad: Pau Boada, Fèlix Juliachs, Salvador Alemany i Josep Riba i la de Sant Jacint, ad: Josep Parera, Jacint Parera, Antoni Girona i Francesc Miró. Totes son presents gràcies a rendes, censals o almoines.

Inventari dels vasos sagrats i ornaments que hi ha en les esglésies d’aquesta parròquia de Vilafranca del Penedès.

En la sagristia major: dos globus petits de plata i tres calzes. Roba blanca: vuit amits (llenç blanc que el sacerdot es posa sobre les espatlles, per celebrar els oficis divins), catorze albes (vestidura amb mànigues, usada per fer missa), nou cíngols (cinyell, especialment cordó de seda o de lli amb una borla a cada cap amb què el sacerdot se cenyeix l’alba), i sis corporals (el sacerdot l’estén damunt l’altar per posar-hi el calze i l’hòstia). Ornaments: un vestit de llana, un de vermell, dos tapissos, un damàs, un de violat, un de verd, un de pèl negre, un damàs negre i un altre de blanc.

Ornaments de les dues petites sagristies de la comunitat. Cinc vasos sagrats vit tapissos, quatre damassos, quatre de verds i quatre de negre. Roba blanca: vint amits, dotze albes, vuit cíngols i vint corporals.

En l’església de la Trinitat: tres vasos sagrats i dos copons (copes per guardar-hi les hòsties). Damassos, dos negres i tres inservibles. Sis amits, quatre albes, una tovallola i quatre corporals.

A l’hospital de Nostra Senyora dels Socors: un calze, un damàs blanc i tres albes.

A l’ermita de Sant Pau: tot l’ornament per celebrar missa.

A la casa de Montserrat: és a càrrec de les monges. La capella de Sant Joan: està a càrrec de l’administrador de rendes de Vilafranca, per ser de la orde de Sant Joan.

Oratoris privats

Un oratori situat a la casa del propietari Joan Morgades Blanch, al carrer de la Parellada. Altre a la casa del senyor degà. Un a casa d’un altre Morgades (molt probablement el de la casa del bisbe Morgades Gili). L’oratori de la casa de la baronessa de Querol (Rosa Amat), que pertanyia al convent de pares dominics, situat a la parròquia de Santa Margarita i els Monjos, l’anomenat castell de Sant Raimon de Penyafort. Es diu que en aquesta parròquia hi viuen cent-quaranta veïns.

Així acaba el resum de la visita del bisbe de Barcelona a la parròquia i deganat de Vilafranca del Penedès, El signa el set de maig de l’any 1843 el capellà Josep Janer de l’església de Santa Maria.

 

dijous, 13 de maig de 2021

La Casa Parellada d’Olesa de Bonesvalls (1915)

 

Can Parellada és un dels masos situats a Olesa de Bonesvalls a l’oest del municipi, a prop de la carretera BV-2411, de Begues a Avinyonet. És un mas fruit de diferents ampliacions en diferents èpoques. Es pot distingir l’edifici més antic al que es va adossar posteriorment un més modern i més gran. La casa originaria dels Parellada era l’actual cal Marxant del barri de l’Hospital, i que era el mas Romagosa. Posteriorment es va construir el mas Parellada als afores del poble el 1731. Actualment és casa rural equipada per passar uns dies de descans: https://www.elmasetdelgarraf.com/ A més la família va ser propietària d’altres cases o terres en llocs del Penedès.

Hem trobat un inventari de les parts de la casa i béns de l’any 1915 que pertanyien als Parellada d’aquells moments. Va ser  fet per Salvador Parellada Torrents que de fet residia a la província de Maya (Santiago de Cuba) de vint-i-quatre anys, com hereu dels seus pares Josep Parellada Mitjans i Joaquima Torrents Raventós i també degut a la mort del seu germà Josep Parellada Torrents, que era en realitat el primer hereu.

En el inventari surt també que té en propietat una casa a la Rambla de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès, corresponent al numero trenta-vuit. Edifici de planta baixa i tres pisos. Aquesta casa va passar a ser propietat dels Parellada per la donació que van fer els seus avis materns, pares de Joaquima Torrents Raventós l’any 1872.

A més una heretat anomenada “Los Casals” situada en el terme de Begues. Unes altres cases de la propietat era la número tres situada al barri de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls. Té una planta baixa i un pis. La del número sis de planta baixa i un pis situada al mateix barri de l’Hospital. També un edifici que conté set cases unides, compostes de  baixos i primer pis de número quinze, situades a Olesa de Bonesvalls amb un carrer que encara no té nom.

La casa, ens diu el inventari, antigament era el Mas Vallès. Té el número dos, amb el seu baluard, un corral annex i altres dependències, primer pis i golfes. Dins s’hi ha trobat el següent:

Quarto de la Galeria: hi ha un llit, un lavabo, un quadre, diferents cadires. Quarto del Cap: un llit, un lavabo, un armari, un tocador i dos quadres. Quarto del davant: un llit, un lavabo, dos còmodes i una imatge. Quarto de Papa: un llit, una còmoda. Una sala: tres quadres amb figures, altres dos amb plànols de finques, dues gandules, deu cadires, un sofà, un harmònium, un tocador, estores i altres objectes de quarto. En la sala antiga: dues taules de menjador, un rellotge. Quarto de la botiga: un llit i diferents cadires. En altres quartos: tres llits, una còmoda vella i un tocador. En la bodega: seixanta-cinc botes de diferents mides i altres objectes de vi. En la cuina: bateria de cuina. Menjador: una taula, cadires i dos armaris plens de vaixella, un escriptori, una taula, tres cadires, dues escopetes, cent vint-i-cinc pessetes en metàl·lic. En altres departaments de la casa: cinc carros, una tartana, un cavall, dos matxos de feina, cent trenta caps de cabres, sis bous, tretze cap d’ases i tres premses. Una botiga amb tot d’accessoris per moldre olives, un alambí per a destil·lar alcohol i un aparell de gas acetilè amb tots els accessoris per l’enllumenat. El valor de tots aquests objectes és de dos mil cinc-centes pessetes.

Dins de la mateixa heretat hi ha una altra casa anomenada Cal Cames, de número sis, de baixos i un pis. Altra casa anomenada Cal Pallaví de número u de planta baixa i primer pis.

Cobraven censos la família Parellada d’una casa que hi vivia Francesc Ros Muñoz en el lloc anomenat Cal Camat. Per un terreny que pagava Joan Saumell Badell situat al barri de l’Hospital. El dit Saumell pagava cens per una casa amb un hort situada a la riera en el número dinou a Olesa. Per un altre terreny pagava Joan Almirall Esteve on hi ha el número sis de planta baixa, un pis i un paller situat a Olesa en el lloc dit Cal Quimos. El valor de tota l’herència és de cent trenta-sis mil dues-centes trenta-nou pessetes.

 

 

 

 

 

dissabte, 27 de març de 2021

La casa i els PladeLlorens de La Granada (1887)

 

A la Vanguardia del dia set d’agost de 1894 es podia llegir aquesta notícia:

“Prop de l’estació de La Granada, i tocant quasi la barana de la línia del ferrocarril, el senyor Magí Pladellorens és propietari el 1894 d’una finca, que va batejar amb el nom “Villa Mercedes” en homenatge a la seva muller. En aquesta Villa els seus propietaris han harmonitzat tots els elements de la vida ciutadana confortable enmig de la comoditat i de la higiene que ofereix la vida del camp amb els seus aires purs i les seves costums senzillíssimes. Per no faltar res no falta en aquest lloc les amples avingudes i els bosquets i jardins, no falta, com segell dels fervorosos sentiments catòlics del seus propietaris, una espaiosa i elegantíssima capella completament habilitada pel culte. Quant els senyors de Pladellorens, que passen en Villa Mercedes una part de l’estiu, van saber que el bisbe de Barcelona estava fent visitar pastoral en els pobles del Llobregat i del Penedès, el van invitar a descansar un dia en Villa Mercedes. El bisbe va acceptar la invitació i en efecte, el dissabte passat el van rebre. Abans de retirar-se el bisbe va administrar el sagrament de la confirmació en la capella de la finca, al fill menor dels senyors de Pladellorens” (traduït al català).

La dita capella conservava les relíquies del Sant Gaudenci (venerat a Novara-Itàlia) que van ser concedides per Pius VI (1775-1799) a la família Birosa (comerciants de Sitges) després van passar als Riera, també comerciants de Sitges. No hi ha notícies de l’any que van ser lliurades a la família Pladellorens, però sí que hi havia una relació familiar amb els Riera. Les van porta a la Villa Mercedes, on van ser cremades a principis de la guerra civil i de les quals només es van conservar les cendres.

La Família PladeLlorens al Penedès

El Vinseum de Vilafranca del Penedès conserva uns quadres del fons de Fèlix Via Pagès. Entre aquests hi ha quatre retrats de la família Pladellorens. Un és d’Antoni, altre de Magí i un tercer de Valentí Pladellorens. El quart és de Rosa Payà Casajoana. Tots quatre retrats es van realitzar a partir d’una fotografia feta a la casa de fotografia Napoleon de Barcelona, on, un dels seus treballadors, Fèlix Via Pagès, va pintar els dits quadres.

A l’any 1963 Antoni Pladellorens en memòria dels seus pares Magí i Mercè fa una donació al llavors Museu de Vilafranca (actualment el Vinseum). Hi ha valuoses col·leccions d’obres d’art, mobles, quadres a l’oli de Gausachs, Urgell, Maifren, Galvei, Simó Gómez, Torné Esquius, Tambürini i molts altres. Dibuixos de París de l’artista lleidatà Gosé. Algunes pintures del segle XVI i diverses escultures. Copes, envasos, una instal·lació de laboratori sobre el vi.

L’any 1841 naixia a Castellgalí Magí Pladellorens Playà. Era el segon fill de Valentí Pladellorens Puig, pagès i Rosa Playà Casajoana. El matrimoni va tenir nou fills, Domingo, l’hereu es quedà amb el patrimoni de Castellgalí i Magí va emigrar a Barcelona on es va dedicar al negoci dels vins, activitat en la qual acumula molta fortuna. Es comptabilitzava la casa d’estiueig a la Granada del Penedès, dues cases a la Rambla de Catalunya, una al passeig de Gràcia de Barcelona i un mas a Castellgalí.

Magí era el tercer fill i el segon mascle de Valentí i Rosa. La família era de pagesos i rabassaires dedicats al negoci de vins des de 1829. Magí el 1874, de 32 anys, negociant de vins, natural de Castellgali, veí de Barcelona es va casar amb Mercè Clot Riera, de 21 anys, natural de Barcelona, filla de Joan Colt Baradat, rendista i Teresa Riera.

El 1881 es troba Magí Pladellorens a Sant Martí de Provençals. En l’inventari dels bens de Magí Pladellorens a la seva mort l’any 1908 a la Granada, permet fer-se una idea de l’activitat econòmica de l’empresa. Explotava directament la finca del mas Taió de Castellgalí on es cuidava de tot el seu fill de cosí Antoni Pladellorens Tardà, el mas Girbals de Canyelles que era de la seva dona.  

Si voleu seguir més dades de la família i de la seva fortuna, podeu dirigir-vos a la pàgina següent:

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/114496/1/518766.pdf

La casa de la Pau d'Eugenia de Montijo

La casa Pladellorens de La Granada

Va ser el quatre de febrer de 1887 quan Magí Pladellorens Playà, comerciant de Barcelona, va comprar a la Granada una terra de setanta quatre àrees, al lloc anomenat el Molí del Vent, pel preu de nou mil cinc-centes pessetes. Posteriorment, el maig del mateix any, compra més terreny al mateix lloc pel preu de sis mil cinc-centes quaranta pessetes. Encara el 1896 compra més terreny a un propietari de Vilanova i la Geltrú per dos mil quatre-centes setanta-cinc pessetes. En aquesta finca, la meitat de la qual és de La Granada i l’altra meitat de Vilafranca del Penedès va construir-hi la Villa Mercedes, còpia idèntica de la finca que Napoleó III va fer construir a Pau per Eugènia de Montijo (segons la família) i una capella dedicada a Sant Gaudenci. La construcció era el nucli més important de vinaters exportadors de Catalunya situats a tocar de l’estació de Vilafranca.

La desaparició de la casa de la Pau 

La descripció de la Villa Mercedes es llegia: “ al mig d’un jardí de concepció romàntica s’aixeca la casa, la capella, la torre de l’aigua, els estanys, les fonts i un conjunt d’elements ornamentals que van des d’una creu de terme fins a diferents formes d’estàtues. La casa aïllada i rectangular, segueix en les seves façanes principals unes pautes compositives classicistes, tot incorporant elements decoratius diversos amb la voluntat que l’arquitectura resultant guanyi en expressivitat. Així doncs s’hi incorporen l’estucat simulant maó vist, uns ulls de bou amb gelosia...dels cossos complementaris destaca una capella, que presenta la particularitat de tenir la nau composta segons pautes neogòtiques i el campanar segons pautes romàntiques”.

És un conjunt compost per quatre volums emplaçats en un jardí de grans proporcions delimitats per una tanca. Jardí d’estil romàntic amb composició geomètrica, amb una torre d’aigua i dos estanys circulars. Font de marbre i ceràmica  vidriada. Arbrat de cedres, xiprers, pi blanc i palmeres. La casa se la considera d’un estil contemporani eclecticisme del segle XIX. No se sap qui va ser l’arquitecte que la va dissenyar.

Obres a la casa

A partir de demanar un permís d’obres Magí Pladellorens a l’Ajuntament de Vilafranca el maig del 1898, li contesten: “segons resulta dels informes emesos per la companyia de ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França i per l’ajudant inspector de la línia de Tarragona a Barcelona resulta que no hi ha cap inconvenient perquè s’autoritzi a Magí a la substitució d’espines artificial per altre mamposteria en la seva finca situada junt a l’estació de la Granada, que va sol·licitar amb data del dia disset de maig, mentre observi l’interessat les condicions següents: primer, la situació i emplaçament de la paret de tancat serà la mateixa que s’indica en el plànol presentat. Segon, durant l’execució de les obres de la nova tanca no s’ocuparà amb materials de cap classe ni la via ni el camí contigu, devent fer els treballs necessaris dins del recinte de La seva propietat. Tercer, en tots els casos es procura que no es perjudiqui en res el tancat establert de propietat del ferrocarril”. El setembre del 1904 demana Magí vol obrir un portal i fer més reformes a la casa. El juny de 1910 el fill Antoni Pladellorens Clot demana fer una reforma consistent en tapiar un portal, obrir un altre per donar accés a una escala, obrir una finestra i altres reformes.

La casa de la Granada fou heredada pel nebot de Magí, en Magí Pladellorens Samsó fill de Pere i Joana Samsó de Gràcia, segons el testament del seu oncle. Del 1986 fins la seva mort el 2017 fou propietària de la casa Clotilde Pladellorens Mogas, que vivia al carrer Barcelona. A l’esquela de Magí Pladellorens Playà que va morir el 1908 deia: “ exportador de vinos –caballero de la legión de honor. Falleció en su propiedad de La Granada del Panadés el 19 de agosto último...” .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dimarts, 2 de febrer de 2021

Un inventari d’Olesa de Bonesvalls (1604)

 

L’edifici medieval de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls l’hauria de conèixer tothom i protegir-lo ja que és una construcció que encara es manté bastant ferma. Moltes vegades he escrit sobre la història tant en aquest blog com en el de Penedès medieval. Vull insistir en cal saber moltes més coses d’aquest edifici, sobretot degut a les obres que s’hi estant fent actualment (2019-20) que espero no el malmetin.

Un inventari de l’any 1604 ens pot ajudar a saber una mica més quines dependències tenia i quins objectes tant a la rectoria del capellà, que administrava l’hospital i l’església de Sant Joan, situada a dalt al poble d’Olesa de Bonesvalls, l’actual és construïda l’any 1777, però en els seus inicis podria haver estat romànica amb un edifici al costat a on hi vivia i també saber més de l’hospital i la rectoria de la capella de Santa Maria de l’Assumpció situats a la part baixa del poble, en el barri de l’Hospital.

L’inventari es fa per la mort del rector Bartomeu Olivella. Els seus marmessors, el rector de Castelldefels, Andreu Vilar, el rector de l’església de Sant Cristòfol de Begues, Miquel Estor, el negociant de Sitges Andreu Marrugat i el pagès d’Olivella, Pau Olivella, germà del rector difunt, fan públic l’inventari dels béns. L’hereu del rector Bartomeu, és el germà Pau Olivella.

La rectoria de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls

En l’entrada hi ha un cubell de fusta de pi. Hi caben tres càrregues de verema. Dues portadores velles. Dos bancs de fusta de pi. Uns clemàstecs (cadena amb ganxos que va penjada al canó de la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles...). dues pasteres. Un pallanc (barra que va penjada al cim del paller per evitar que el vent s’emporti la palla). En l’estable hi ha una mula de color fosc, amb una sella amb tots els seus guarniments i amb les seves albardes. Un gos de mostra (caçador). En el pastador hi ha una pastera de  fusta de pi amb el seu sedàs. En el celler hi ha una mitja bota. Dues botes d’una carrega cada una, buides. Sis carretells, (barril petit, que oscil·la entre un càntir i una càrrega de cabuda i serveix principalment per tenir vi ) tots vells de mitja càrrega i d’un barraló, (mesura de vi equivalent a vuit quartans, o sigui 32 porrons o una quarta part de càrrega (Penedès). Dos barralons (bóta petita per a traginar vi). Dos quarters de cansalada. Un sagí (greix). Un garbell. Tres pells d’anyell. Un embut de fusta. Dues gerres sense anses de tinguda entre les dues de 18 quartans, en les quals hi ha vuit quartans d’oli més o menys. La més petita és dins l’església. Dues calderes, una de gran i altra mig sencera. Un cossiet (recipient) de terra. Una cassa d’aram. Un càvec gran. Una aixada estreta. Dues destrals. Una cistelleta petita. Un embut de treure oli. Una dotzena de gallines entre polles i un gall. Una gallina d’índies. En el pou hi ha una corriola amb son rest i cadena. Dues galledes usades. Tres botiguetes d’estany  petites, les dues amb taps i una sense. Hi ha una pollera (galliner) de canya. En la sala: un bufet de fusta d’àlber. Una cadira de repòs. Tres cadires, les dues sense cuiro i l’altra bona. Una perdiu viva sense gàbia. Una taula de tisora. Un bufet de fusta de noguer. Una taula de tisora. Una caixota de fusta de pi. Dos banquets de sala. una petaca. Una sort de vidre. Quatre càntirs de terra. En la cambra primera hi ha un llit de camp de fusta de noguer. Dos matalassos. Dues flassades blanques. Dos coixins amb ses coixineres. Tres teles de pinzell bones: una de nostra senyora, un assotament i un sant Bartomeu sense guarnir. Una bossa de tenir municions. Una romana. Una fulla d’espasa dins d’un bordó. Un cristos. Una atxa. Un ventall de palma. Una sort de vidre amb algunes aigües. Una clotxa (túnica) de burell. Un espalmador (raspall). Una arquimesa.

En un armari de fusta de pi hi ha uns prestatges de llibres, los quals són els següents: dos llibres de comptes en els quals assentava dit rector totes les dades rebudes de molts anys a esta part. També així fan assentar tots els llibres que estan designats en la del paper cosida amb altre part escrita d’altra mà.

En una arquimesa de fusta de noguer hi ha el següent: en el primer calaixet vint rals de moneda barcelonesa. En el segon calaix un saquet de drap s’han trobades cent-setze peces de vuit rals cadascuna.

En una capseta de fusta que es tanca amb clau hi ha set lliures de moneda barcelonesa. En un altre calaixet hi ha unes quantes candeles de cera. En un altre calaix hi ha uns agnus grans guarnits. Una imatge de Nostra Senyora petita guarnida, amb son peu de plata i tota guarnida de plata i una creueta al capdamunt, una part es tota de plata i l’altra un vidre de Nostra Senyora. Té dit guarniment més d’un parell d’alçada. Nou culleres i unes forquilles de plata. Uns agnus de plata. Altres agnus guarnits. Uns agnus d’or.

En una capseta petita de fusta hi ha algunes relíquies. En un calaixet, hi ha tres onces de canyella. En l’últim calaixet s’han trobat vuit i set lliures i catorze sous de moneda barcelonesa. Una xapa de plata no molt gran. Una aixeta de coure petita. Una daga amb sa baina. Uns potets i capsetes de vidre. Onze sous entre menuts i plata en el calaix gran. En el calaix de sota l’arquimesa hi ha un pany d’escopeta. Uns trencadors de pinyons de ferro i altres cosetes i paperets de poc valor. A baix de dita arquimesa hi ha dues olletes de vidre amb confitures i altres potets i olletes i una ampolleta d’aigües.

En una caixa que és de Pau Olivella en la qual hi ha una cinta de seda, es troba un mantell d’estamenya. Un mantell de contrall, (classe de tela que des del segle XV es fabricava, a imitació dels teixits de Courtrai, i que serví per a fer diversos vestits). Un barret de capellà. Una sotana d’estamenya. Una sotana de randa. Altra sotana d’estamenya. Una sotana de raixa (tela).

En una cambra: un llit de fusta d’àlber de pilars. Dos matalassos usats. Una màrfega. Una flassada vermella. Un coixí amb sa coixinera. Dos ventalls de tela per una finestra. Una caixa llisa de fusta de pi. Dins la qual hi ha deu camises d’home entre bones i dolentes. Tres coixineres de bri de cànem. Tres parells de calcetes de tela. Deu cabassos plens entre bons i dolents. Unes estovalles de cotó grans guarnides amb flocadura. Un cortinatge de llit de camp de cotonina llisa guarnit de flocadura a l’entorn.

En una cambreta: tres botetes d’un barraló cadascuna, buides. Quatre o cinc gerretes de tenir olives petites. Dos càntirs buits. Dos forcs d’alls. Una porta de finestra llisa, nova.

En la cuina: un ascó de fusta de pi amb sa taula. Un cavall de ferro de tres cames. Dos asts petits. Tres forrolls (pales). Un morteret de coure. Una olla d’aram petita. Un braser, una caldereta i un fogó d’aram. Una sort d’olles de terra i una de plats i escudelles. Tres llumeners. Uns lleves. Una giradora. Una rahadora. Quatre paelles entre grans i petites. Dues llibrelletes de Pisa. Sis o set plates mig senceres. Un plat gran de foc i una solera.

En una cambreta: hi ha un llit de pots i bancs amb una màrfega i una floca de llana petita.

En altra cambra: un llit de camp amb els pilars de noguer amb matalàs i màrfega. Cinc flassades de llana blanques. Tres coixins sense coixineres. En un armari hi ha unes ampolles de vidre. Quatre cistelles. Tres maners de verga petits. En un altre armariet hi ha set plats d’estany mig sencers. Un paner mig sencer amb platets de terra.

Graners

En dos graners de canya, que no puc saber di estaven propers a la rectoria o en un altre lloc, ja que no ho diu. Aquests graneres estan plens de blat, unes vint-i-cinc quarteres de blat vell. També en els graners hi ha una caixa de fusta d’àlber llisa ja vella, dins la qual hi ha unes estovalles llises. Tres camises. Quatre llençols usats. Un gipó usat. Sis sacs d’una quartera cadascun dels quals hi ha dos plens de blat i un de farina. Un sac de dues quarteres, buit. Un sac amb alguna quartera de faves. Un cofre gran de fusta d’àlber dins del qual hi ha nou llençols d’estopa i de bri i estopa. Cinc llençols de bri. Un davant llit de ret i un amb flocadura de filampua. Quatre coixineres de bri.

Dues caixes de fusta d’àlber noves a tall de monja, en les quals hi ha: un gipó de bri de cànem. Deu o dotze lliures de fil de bri de cànem. un cendrer d’estopa. Dos llençols. Tres camises. Quatre tovalloles. Quatre coixineres. Deu torcaboques. Una peça d’estopa de nou canes de llargària. Una camisola de cordellat. Un gavant (Capot amb mànegues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred) de monaquí (Nom de certa classe de teixit usada en el segle XVI) amb sa capilla (Capeta curta a tall de cintura, i superposada a la capa gran). Dos parells de mitges de cordallet negres. Uns calçots de tela. Una sotana de monaquí molt dolenta. Un gipó de bri de cànem. Tres bolons, uns d’estamenya, altres de monaquí i altres de tela. Una sotana d’estamenya. Una caixa de fusta de noguer a tall de monja, dins de la qual hi ha cinc canes de drap de torcaboques de cotó. Quatre estovalles de cotó. Un tros de cotonina llisa de sis canes. Tres trossos de drap nou de bri de cànem, entre tot quaranta canes. Un cofre gran dins lo qual hi ha alguna roba de cànem adobat. Un gipó amb ses manegues. Una bacina de llautó. Dos candelers alts de llautó. Una màrfega dolenta.

L’hospital d'Olesa i de Cervelló

En la botiga de l’hospital es va trobar quatre quarteres de blat d’espelta.

En una cambra de l’hospital hi havia deu quarteres de blat. Dues d’ordi. Vuit de civada. Una de faves. Una de guixes. Una taula de tisora sense peus.

En un llibre d’ingressos i despeses hi havia tot el que procedia de l’hospital. En un compte, signat pel batlle d’Olesa, Pau Ràfols, si veu el total d’un benefici de tres-cents nou lliures i vuit sous. També hi és anotat una terra anomenada L’Argila, comprada a Joan Tutusaus pel preu de cinquanta lliures.

En la botiga de dit hospital s’ha trobat un munt de blat. Hi pot haver-hi setanta quarteres més o menys, dit blat es partidor amb el modo següent això és que sen fan tres parts la una per l’hospital i l’altre per lo rector i l’altra dels arrendadors del noble Pere de Clariana que té un terç en dites rendes de l’hospital. Una pila de mestall. Pot haver-hi de vuit a vint quarteres. Dues quarteres i mitja de faves.

En un graner de canya s’ha trobat catorze quarteres de civada. Una quartera i mitja de sègol. Un munt de blat on hi ha cinc quarteres. Un sisó de canya ple d’ordi. Pot haver-hi vint quarteres. Una mitja quartera ferrada. Una pala de fusta. Una taula de tisora. Una Caixa de fusta de pi llisa dins la qual hi ha un penelló de llit amb una randa de fil rovellat a l’entorn. Dues estovalles. Vuit torcaboques. Dues tovalloles llises de bri. Dues coixineres de bri de cànem llises. Un llibre de cort vell. Un acte en pergamí d’un censal de pensió de setze sous que fa Gabriel i Jaume Cabrera al dit hospital.

La rectoria de l’hospital

La rectoria de la capella de Santa Maria de l’Assumpció situada al costat de l’hospital d’Olesa o de Cervelló es troben tres matalassos. Una flassada i un llit de tisora.

En el celler de dita rectoria: tres gerres grans d’oli, en totes pot haver-hi quaranta quarteres d’oli. Són del dit hospital. El difunt en sa malaltia digué que ell devia quatre quartans d’oli a l’hospital. Quatre cadires de cuiro. Un llibre gros en lo qual estan escrites les rendes de l’hospital, lo qual comença en lo any 1585 i acabà pel rector difunt el vint-i-u de setembre de 1604 en lo qual estan assentades les dades i rebudes fetes per dit senyor rector.

Llibres

Els llibres que es troben en diferents llocs de la rectoria són: la historia Pontifica amb tomo primer i segon. Los Sants, segona i quarta part. Marc Aureli. Visita de la carcel (tractat de dret pertanyent a Tomas Cerdan de Tallada). Esperit de la vida cristiana. Constitució de Tarragona. Un missal vell. Floretum virtutum. Summa Antonini. Breviari del Bisbat. Un llibret intitulat Super sacra misteria quale. Ambrosins catharinus, llibre vell. Etiques d’Aristotil. Un llibre vell intitulat Quadragessimale. Altre tomo de les Etiques d’Aristotil. Dos tomos d’Aries nomenats aprovechamiento espiritual. Codicil de Trento. Explicació de la bulla de la Santissima cruzada. Meditations de sant Agusti. Una Summa de Caietà. Un llibret nomenat exposició dels misteris de la missa. Un tractat del pare Peris de la Frequente comunion. Un llibret nomenat Tabules reverindissim que continentur in tribus libris reverendi patris di dicistals. Primera part i dues segones i tercera de la Navidad del mundo. Constituciones sinodales barceloneses. Summa funis. Un tractat de Espilaneta de confesione. Biblia sacra. Frater Andrea Sdeina ordinis predicatori. Un llibre vell intitulat sermones discipuli. Un llibre intitulat Legenda aurea. Tercera part de la oració de Frai Andrea Capilla. Sermons quadragesimals Raulinis. Silva devaria Cetils. Opuscula divi boneventurs Postilles maiores. Un breviari bo. Un passioner.

Llibres i manuals parroquials

En un armari tancat, situat a la rectoria, hi ha escriptures. Són actes i altres coses rebudes en dita parròquia. Són els següents llibres i manuals:

Tres llibres en els que hi ha inscrits els baptismes i els esposats i excomunicats. Un llibre del compte dels bacins de l’església. Un llibre gros blanc. Un llibre gros en el que hi ha inscrits els actes de les definicions dels baciners i altres persones que tenien càrrec en l’església. Comença l’any 1593. Un capbreu de les rendes de la baronia de l’hospital d’Olesa, de Cervelló i de la quadra de Vallirana. Signat el 1590. Una mà de paper cosida la qual serveix de manual. Comença el primer de juny de 1592 i acaba el 17 de setembre.

Una mà de paper de nom llibre d’òbits. Comença el primer d’agost del 1594 i acaba el vint-i-tres de setembre de 1604, el dia que va morir el rector Bartomeu Olivella. Un llevador de les rendes, censos i censals de la rectoria. Tres manuals d’escriptures velles. Una plica de capítols matrimonials. Una altra de testaments. Un plec d’enquestes lligat amb un fil. Un plec d’actes i inventaris. Altre d’actes vells. Un llibre molt vell que porta el títol de manuals de capítols matrimonials, de testaments, actes i albarans. Altres llibres molt vells en un racó de la sala de dalt sobre una post. La clau d’aquest armari ara és propietat de l’hereu Pau Olivella.

Deutes

Quant Bartomeu estava malalt al llit va fer memòria del que li devien algunes persones i ho va escriure en un paper que s’ajunta al inventari: Joan Miret de Vilafranca em deu vuitanta-quatre lliures. Era el preu de l’arrendament que li va fer de les rendes del benefici del Vendrell. La universitat de Vilafranca del Penedès li devia vint-i-quatre lliures per la venda que va fer de tres quarteres d’ordi. Els jurats de la parròquia d’Olivella li devien quatre lliures, que era la pensió d’un censal mort que els hi va vendre.

Miquel Traver d’Olesa li devia vint-quatre rals d’un préstec. També Jaume Bruquetes dos lliures d’un altre préstec. Joan Tutusaus del Mas Berenguer situat a Sant Pere de Ribes, li deu dues quarteres de blat, que li va deixar. La muller de Badell d’Olesa i deu dues canes de teixit d’estola que també li va deixar.

El batlle d’Olesa de Bonesvalls en aquest moment és Pau Ràfols. Conjuntament amb els veïns d’Olesa, Joan Tutusaus, Salvador Busquets i Pere Raventós signen com a testimonis.

 

 

diumenge, 20 de desembre de 2020

Exèquies pel rei Felip II a Vilafranca del Penedès (1598)


Felip II de Castella, dit el Prudent, va ser monarca d’Espanya des de 1556 fins el 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d’Àustria, a partir de 1580. El seu regnat es va veure marcat per la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys, així com les relacions exteriors amb França i Anglaterra, que va acabar amb la  Pau de Cateau- Cambrésis i la desfeta de l’Armada Invencible respectivament. Entre altres ostentava els títols de rei de Castella, Lleó, Aragó, Navarra, València, comte de Barcelona, Rosselló, Cerdanya, Flandes, Cervera…

En un protocol notarial de Vilafranca del Penedès hem trobat les exèquies que es van fer a la vila, per la mort del monarca que va ocòrrer el diumenge, dia tretze de setembre, entre les tres i quatre de la matinada, a Madrid.

El seu quart fill, el rei Felip III, l’hereu de la corona, va anar a Barcelona de seguida després de la mort del seu pare. Des d’aquesta ciutat va avisar a tots els caps de vegueria dient que fessin sentiment de la mort del rei Felip vestint-se de dol.

En aquells moments era veguer de Vilafranca, el noble Jaume de Copons, el batlle era el notari Simeó Argenter i els jurats de la Universitat de la vila eren el metge Pau Marti, el notari Gaspar Bartomeu, l’argenter Joan Huguet i el corder Pere Soler.

Els personatges que acabo d’enumerar van organitzar un consell general on fou llegides dues cartes una del virrei, capità general de Catalunya, Lorenzo Suárez de Figueroa i l’altra del rei Felip III. Deia, que resumit deia així: “ A los amados y fieles nuestros los jurados, consejo y hombres buenos de nuestra vila de Villafranca del Panades...se fes la capella ardent com altres voltes se era fet, conforme se trova en un llibre de la casa del jurista Bernat Mascaró, en honor del emperador Carles cinquè...y que els senyors jurats cadascú portes una gramalla ( túnica llarga fins als peus, vestidura pròpia dels conselles de Barcelona i dels jurats de València) am caparo (peça rodona de drap, feltre...per a cobrir el cap). Els verguers (funcionari que portava com insígnia un bastó que acompanyava els magistrats municipals o complia les seves ordres) portaran una gramalla de dol.

El consell general va decidir, que tot i que és temps de verema i de llaurar, es facin les exèquies començant a tocar les campanes tres dies a tot arreu durant tres hores cada dia, d’aquesta manera: al matí de cinc a sis, al migdia de dotze a una i al vespre de sis a set hores. Tocaran totes les campanes, també les del monestir de Sant Francesc i de la Trinitat. Va començar el dimarts tretze d’octubre i els dos dies següents el dimecres i dijous.

La crida del dimarts tretze

El primer dia, el dimarts al vespre, els verguers amb les seves trompes i dos homes a so de timbal, amb les gramalles de dol i amb el cap cobert amb els seus caperons van llegir una crida (ban) que deia:

Ara oiats quens notificant y fan a saber de part dels magnifics senyors Batlle y jurats de la present vila de Villafranca del Panades...amb carta de la majestat del rei don Felip tercer, senyor nostre ben beneventurament...per la anima de la majestat del rei difunt senyor nostre y arriba per al divendres subseguent de la present semana se fasse solemne ofici y sermó y capella ardent e no sia ninguna persona que a pena de tres lliures fasse treballa (ningú ha de treballar aquests dies sinó serà multat amb tres lliures) dit dia de divendres fins que dits oficis sien celebrats y també supliquen a tots los consellers i altres persones insaculades en casa de la vila que per dia portin vestidures de dol...i vagin a la Iglesia parroquial de Santa Maria a celebrar dits oficis amb companyia dels senyors batlles i jurats...

El dimecres catorze dels prohoms

El dimecres, a les dues del migdia van marxar cap a la casa de la vila dotze persones amb les seves gramalles de dol i amb el cap cobert de caperons, dues persones de mà major (estament social), dues de mà segona, dues de mà tercera i un de cadascuna de les sis confraries. Per tota la vila s’hi veien els preveres, els cavallers, els metges, els notaris, els apotecaris, botiguers de draps i de teles els manescals i tots els consellers. Els jurats de la Universitat els va anunciar que a l’endemà dijous a les vuit hores es reunissin a la casa de la vila amb els seus vestits.

El dijous quinze, a la casa de la vila

Aquest dijous els senyors verguers, batlle i jurats amb els prohoms cadascú del seu braç corresponent, amb els caps coberts i amb les gramalles molt llargues i arrossegant-les van entrar en la sala del consell. A la sala hi havia bancs. Tots eren plens. En total hi havia unes setanta-sis persones. Tothom va estar en gran silenci des de les nou fins que van tocar les onze. En aquell moment s’aixeca el metge Francesc Terrassa, que era el síndic de la Universitat i diu:

Il·lustres senyors gracies per la honra...en lo dol que ses tingut de la mort de la majestat...” Va continuar convocant de nou a tothom l’endemà a l’església de Santa Maria per celebrar els oficis.

El divendres setze, els oficis

Aquest dia, tocades les vuit del matí, les autoritats amb tot el seu seguici es van trobar a la sala gran de la casa de la vila per anar tots plegats a l’església de Santa Maria.

Hi anaren de la mateixa manera com si anessin a soterrar un cos. A l’arribar, el batlle i els jurats van seure dins el clos de l’altar major. Tots els acompanyats, els que van poder,  al voltant del dit altar. La resta de persones van seure davant la paret de la capella de Roser i la part de la capella de Sant Miquel. Comença l’ofici amb la capella dels cantors.

El dit ofici o missa fou celebrat per els pares del monestir de Sant Francesc i de la Santíssima Trinitat. Va predicar el frare trinitari Antoni Tafalla.

Acabat l’ofici les autoritats van tornar a la casa de la vila i en la sala, el síndic va donar les gràcies per haver assistit a la cerimònia.

La capella ardent

Sobre les baranes del sepulcre (fals) es va fer un cadafal (plataforma). Pujava de dites baranes uns quatre o cinc pams. Era molt ferm, de fusta. Sobre el cadafal s’havia fet un bell túmul adornat de teixit de seda. Sobre una corona de rei. Tot daurat. Al voltant de hi havia penjades les armes de la vila i les del rei i més de cent ciris de pes de tres onzes.

Del cadafal a les parets de les capelles del Roser i de Sant Miquel hi havia clavades brandoneres (atxes en forma de canelobre) on hi havia ciris blancs, d’aquells que es posen als pobres fills de vila, forasters o estrangers. També es van posar els que es fan servir per la missa de la Verge Maria. Tota la cera la van donar les confraries.

Es van encendre els quatre canelobres que penjaven enmig de l’església de Santa Maria. És a dir, el canelobre gran de llautó i els tres de ferro, un davant la capella del Roser, altre davant la capella de Sant Miquel i altre davant dit cadafal. Hi havia molta llum.

Al voltant de la reixa de l’altar major hi havia un ciri molt alt que també il·luminava l’altar que estava també molt ben ornat. Tota l’església era una flama, es podria ben bé dir que tota ella era la capella ardent.

Els senyors batlle i jurats anaven de dol

Els verguers i batlle anaven vestits de dol. Amb capes llargues i saios (cobria el cos fins més avall de la cintura, era ampla i sense botons). Amb faldons fins a mitja cama. Els bastons eren negres.

Els jurats i consellers, no anaven vestits amb gramalles de baieta (teixit fluix tot de llana i cotó) com van a l’Arboç (del Penedès) i altres viles menors. En el consell general es va decidir que anirien vestits com van a Barcelona els consellers. Amb gramalles i caperons. Portaren dol sobre el cap (drap negre). Més endavant durant tres o quatre diumenges el portaven sobre les espatlles, com el solen dur els capellans quan es mora alguna persona. Los verguers duien les masses cobertes de dol. Tot havia de ser com es feia a Barcelona.

Un exemple de com es va fer a Barcelona, el mateix mes d’octubre, concretament el dissabte dia deu: “...Estaven sempre tots...amb ses gramalles, ab lo cap cobert. Lo dit senyor lloctinent hy vingué a cavall, ab molts cavallers, y tots també a cavall i ab gramalles los demés. Tot lo dit matí fins a migdie se digueren en los quatre altars de dita claustra tantes misses baixes com se pogueren dir, y hagué gran luminària de atxes...”

Fins aquí aquest escrit trobat en un protocol del notari Simeó Argenter de Vilafranca del Penedès, que a més, va ser el batlle de la vila en aquell any on recordava les exèquies del rei Felip II.

Ens podem fer una petita idea de com era l’església de Santa Maria i de quina manera organitzaven els actes solemnes en aquell final del segle XVI.