dimecres, 10 de juliol de 2019

Francesos-occitans del segle XVI al Penedès (2)

Saint-Yrieix


Durant el segle XVI van venir molts francesos al Penedès, la majoria immigraven d’Occitània. Molts d’ells es van casar i gent del Penedès.
Sobre el fet hi ha molts treballs relacionats i aquest fet. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de 369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857 Tié molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda en la presència de gascons a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció d’aquests articles és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i algunes dades posteriors.
Arguer del bisbat d’Albi (1578)
Albi és una localitat i comuna francesa situada en el departament del Tarn, del que és capital, en la regió d’Occitània.
El tretze de setembre el pagès Gasio Arguer, fill del pagès Pere Arguer i Peirona fa capítol matrimonials, davant notari, amb Joana Farran, filla del pagès Ramon i Caterina, també d’origen francès. Tots residents a Vilafranca del Penedès.
Bartra de la Cava (1580)
La Cava, en francès Lacave é sun municipi francès situat al departament de l’Olt a la regió d’Occitània.
El nou de febrer el barber Andreu Bartra, habitant a Vilafranca del Penedès, fill del fuster Marçal Bartra i Joana, amb Jerònima Ribera filla del forner Joan i de Joana.
Bernet de Grassa (1576)
Grassa (Grasse) és un municipi francès al departament dels Alps Marítims a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
El trenta de juliol d’aquest any signa capítols matrimonials a Vilafranca Pau Bernet, fill del mestre de cases Pere Bernet i Maria  amb Monserrat Rodon, filla del pagès Ramon, tié francès i Margarida.
Caors

Bosch del bisbat de Tula (1576)

El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle IV).
Va ser el setze de febrer quan en un acte a sant Pau d’Ordal, situat al terme de Subirats, el pagès Francesc Bosch, originari de Tula, habitant ara a Sant Pau, fill del pagès Joan Bosch i Eulàlia, signa capítols matrimonials amb Eulàlia Gil, filla del sastre Gabriel i Eleonor domiciliats a Sant Pau d’Ordal.
Bosch del bisbat d’Albi (1579)
Albi és una localitat i comuna francesa situada en el departament del Tarn, del que és capital, en la regió d’Occitània.
El quinze de gener el pagès Antoni Bosch, originari del bisbat d’Albi, resident ara a Barcelona, fill d’Antoni Bosch i Margarida, que són difunts, signa capítols matrimonials amb Joana Sabet, filla del pagès Bartomeu i Eulàlia de Gelida.
Carreras de Comenge (1576)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El quatre d’agost son el pagès francès Joan Carreras, vivint ara a l’Arbossar, fill del pagès Joan i Marianna i Magdalena Roca, filla del pagès Pere, també francès, que vivia a l’Arbossar i Montserrat qui signen capítols matrimonials.
La viuda Montserrat de Roca fa donació per aquest matrimoni de la casa de l’Arbossar de Baix, que està situada a costat de la seva, que és més gran.
Albi 

Cossa de França (1579)

El vint-i-quatre d’abril el pagès Joan Cossa originari del regne de França, habitant a l’Arboç del Penedès, fill del pagès Huguet i Joana amb la viuda Margarida, que fou casada amb el pagès Tomàs Montserrat del Mas d’Aranya, situat a al terme de Santa Margarida i els Monjos. Ella és filla d’Antoni Mascaró i Beneta del mas de Sellerès, situat al mateix terme de Santa Margarida.
Costa de Bordeus (1579)
Bordeus, també anomenada com a Bordel, és una ciutat portuària i un municipi francès, situada a la riba de la Garona, al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
L’onze d’abril de 1579 el bracer Blai Costa, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Pere Costa i Guillema fa capítols amb Magdalena filla del pagès Bartomeu Puig pagès i Joana de Ribes.
Costas d’Estavar (1581)
Estavar, pertany a la comarca de l’Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord.
Joana Costas de setze anys filla del moliner Joan que és difunt i treballava de criada a casa del paraire de draps de llana de Vilafranca Bartomeu Boner, l’onze de novembre fa pactes matrimonials amb el pagès Antoni Bons, també d’origen francès i domiciliat a Vilafranca.
Gorsa de Sarlat (1575)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El serrador Joan Gorsa el vint-i-cinc de març originari d’aquesta ciutat però ara vivint a Vilafranca del Penedès, fill del pagès Francesc Gorsa i Jaumeta signa capítols matrimonials amb Àngela Costa, filla d’Antoni i Joana de Vilafranca.
La Cava

Joan del bisbat de Tula (1577)

El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle IV).
L’u de febrer dicten els capítols el bracer Guillem Joan, vivint ara el terme de Santa Margarida i els Monjos i Eulàlia Morató, habitant en el terme de Castellet, filla del pagès Pere i Montserrat.
Mallalbosch de Millau (1579)
Millau és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l’Avairon de la regió d’Occitània. És també un territori històric d’Occitània i pertany a la regió tradicional de Roergue.
El disset de març el bracer Antoni Mallalbosch fill de Francesc i Maria, originaris de Millau, signen capítols amb Mariana Milà, filla del pagès Joan i Francesca habitants a Vilafranca.
Mas de Cuixà (1573)
Sant Miquel de Cuixà és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent. És situada al peu del Canigó, a la vall del riu de Lliterà.
El tres de maig d’aquest any el bracer Joan Mas, fill d’un altre Joan Mas, vingut de Cuixà fa capítols amb Tomasa Sabater, que era viuda del blanquer Bartomeu Tutusaus de Vilafranca, filla del ballester Antoni Sabater i Joana de Vilafranca.
Cuixà

Mas del bisbat de Sarlat (1576)

Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El deu de març el mestre de cases Joan Mas, originari de Sarlat, habitant a Vilafranca, fill d’Antoni i Joana fa capítols amb Àngela Rafeques del mas Garrofer situat en el terme de Sant Martí Sarroca, filla del pagès Mateu i Joana.
El setze de juny del mateix any el ferrer Pere Mas, germà de l’anterior, també habitant a Vilafranca, signa capítol matrimonials amb Elisabet Genovès filla del ferrer Antoni i Eulàlia de Vilafranca del Penedès. Eren propietaris de dues cases situades al final del carrer dels Ferrers de Vilafranca.
Pey del bisbat de Sarlat (1579)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El dotze d’agost Joan Pey fill del pagès Pere i Peirona que són difunts, amb Mundina Rodó filla de Pere d’ofici serrador, i Margarida vivint ara a Vilafranca i d’origen tots dos també del bisbat de Sarlat.
Rigual de Cornús (1579-1583)
Cornús és un municipi francès, situat al departament de l’Avairon i a la regió d’Occitània.
El vint-i-dos de març fou quant el pagès Joan Rigual, fill de Domingo i Joana acorda capítols matrimonials amb Jerònima Marti, filla del teixidor de Sant Sadurní de Subirats Bernat i Monserrat.
El dinou d’agost del 1583 són el pagès Mateu Desfins, d’origen francès, que signa capítols amb Guillema, viuda del francès Joan Rigual d’ofici serrador.
Cornús

Rius del bisbat de Tolosa (1580)
Tolosa de Llenguadoc és una ciutat d’Occitània i capital històrica del Llenguadoc. Administrativament és una comuna capital del departament d’Alta Garona i de la regió d’Occitània.
El trenta-u de juliol el botiguer de barrets Felip Rius, habitant a Vilafranca, fill del pagès Pere i Elisabet amb Jerònima filla del també botiguer de barrets Pere Giralt i Jerònima de Vilafranca del Penedès.
Rodó del bisbat de Sarlat (1576-1579)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
També d’aquest bisbat eren originaris el treballador Ramon Rodó, fill del pagès Antoni i Tendina que va acordar signar capítols matrimonials amb Maria, que era viuda del mestre de cases, també francès, Pere Bernet, filla del pagès Jaume Figueres i Caterina originaris de Pontils de la Conca de Barberà. No consta si viuen a Vilafranca del Penedès, però cap suposar que sí, ja que els capítols el fan davant el notari de Vilafranca Pau Xamar.
El dotze d’agost de 1579 Joan Pey fill del pagès Pere i Peirona, que són difunts, amb Mundina Rodó filla de Pere d’ofici serrador, i Margarida vivint ara a Vilafranca i d’origen també tots dos del bisbat de Sarlat.
Sala del bisbat de Caors (Sent Daunís-1574-1579)
Caors és una ciutat occitana. Sent Daunís és un minicipi francès, situat al departament del Loserai a la regió d’Occitània.
El tretze de febrer del 1574 el bracer Pere Sala, fill de Ramon i Joana, acorden capítols amb Joana, que és viuda del pagès Joan Palmo de Vilafranca, filla de Ramon Barber i Caterina també d’origen francès.
El vint-i-sis de febrer de 1579 el bracer Joan Sala, originari de Sent Daunís, germà de l’anterior, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Ramon i Joana signen capítols amb Francesca, que és viuda del teixidor Llorens Soler de Vilafranca, filla del pagès Llorens Amat i Francesca, domiciliats a Sant Sebastià dels Gorgs.
Tolosa

Salelles de Saint-Yrieix (1577)

Saint-Yrieix-la-Perche (en occità Sent Iriès)  és una població i comuna francesa situada a la regió de la Nova Aquitània, en el districte de Limoges.
El quinze d’abril el bracer Pere Salelles originari d’aquesta ciutat, fill del pagès Joan i Caterina signa capítols amb Magdalena Bonera, filla del pagès Antoni i Magdalena. Tots viuen a Vilafranca del Penedès.
Serra de Caors (1580)
Caors és un municipi d’Occitània, situat al departament francès de l’Olt, al Carcí a la regió d’Occitània. La ciutat també és coneguda per les seves vinyes.
El sis de febrer Guillem Serra de sobrenom el botxí originari del bisbat de Caors, fill del pagès Joan amb Àngela viuda del moliner Francesc Maristany. És filla del pagès Pere de Biscaia.
Serra del bisbat de Sarlat (1589)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El divuit de març Marçal Serra habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan i Eulàlia, que són difunts, amb la viuda Elisabet que fou muller del pagès Arnau Garau habitant a Gelida. És filla del pagès Joan Marti i Joana de Gelida.
Trius de Corresa (1575-1577)
Corresa és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània. Pertany al bisbat de Tula. La diòcesi de Tulle (Tula) va ser erigida el 1317 i la butlla Salvator noster del Papa Joan XXII, i territori desmembrat de la diocèsi de Llemotges.
Pere Trius d’ofici mestre de cases originari d’aquesta ciutat francesa ara vivint a Vialfranca, fill del pagès Esteve Trius i Antònia, signa capítols matrimonials amb Magdalena Garriga, filla del pagès Joan Garriga, també francès i Caterina, que son difunts.
Dos anys després, ja viudo, torna a fer capítols amb la viuda del pagès Francesc Feliu de Vilafranca, filla del pagès de La Granada Feliu i Elisabet.
Fins aquí una segona part d’alguns cognoms occitans que es van emparentar amb gent del Penedès durant el segle XVI i que hem trobat signant els seus capítols matrimonials. Continuarem en una tercera entrega.


dilluns, 10 de juny de 2019

Francesos-occitans del segle XVI al Penedès (1)

Perpinyà


Durant el segle XVI van venir molts francesos al Penedès, la majoria immigraven d’Occitània. Molts d’ells es van casar amb gent del Penedès.
Sobre aquest tema hi ha molts treballs relacionats amb aquest fet. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de 369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857 També molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda de la presència de gascons a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció d’aquest article és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i algunes dades posteriors.
Cosa de Cours (1569)
Cours és un municipi situat al departament del Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El dinou de juny Huguet Cosa d’ofici serrador del bisbat de Cours fill d’Huguet i Peirona signa capítols conjuntament amb Jerònima filla del fuster Miquel Teixidor i Magdalena de Vilafranca del Penedès. Ella era viuda del mestre de cases Pere Puig (francès).
Els pares de Miquel Teixidor fan donació d’una casa situada al carrer de la Parellada de Vilafranca.
Elisabet Teixidor, germana de Jerònima, l’any 1566 es va casar amb el teixidor Jaume Verger de Mallorca. Germà d’ambdues era Climent Teixidor que tenia casa a la Plaça de l’Oli de Vilafranca el 1667.
Resultat d'imatges de Tolosa França
Tolosa
Domenich de Comenge (1569)

El setze de gener fan capítols matrimonials el bracer Joan Domenich, ara habitant a Sant Cugat Sesgarrigues, fill del pagès Arnau i Guillema i Magdalena filla del beiner Jaume Garriga i Margarida de Vilafranca.
A l’any 1575 habitant a Vilafranca hi ha el pagès Joan Garriga, originari de França, la seva muller Caterina i les filles Magdalena casada amb el mestre de cases Pere Trius d’origen francès i Joana casada amb el pagès Pere Sala.
D’aquesta branca l’any 1652 el pagès Bonaventura Garriga de Vilafranca s’uneix en matrimoni amb Eulàlia Romagosa del mas Fonts de Vallirana.
Font de Sant Gaudenc, Mont-Luis, Cours i de Clarmont (1574-1582-1587-1588)
Sent Gaudenç és un municipi francès del departament de l'Alta Garona a la regió d'Occitània, situat a 90 km al sud-oest de Tolosa.
Mont-Luis és una localitat i comuna francesa, situada en el departament de Pirineus Orientals, en la regió d’Occitània.
Clarmont d’Alvèrnia és una ciutat de França, a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Doma.
El sis de novembre el mestre de cases Antoni Font, habitant a Vilafranca, fill de Domènec Font i Maria signa capítols amb Caterina filla de Joan Fargato d’origen francès i Francina.
El vint-i-tres d’octubre de 1582 el pagès Pere Font de Mont-Luis, habitant a l’Arboçar, fill del pagès Marti Font i Joana, signa capítols amb Monserrat filla del pagès Joan Hortolà de Canyelles i Beneta. Ella és viuda del pagès Joan Oller de Viladellops.
Originari de Cours l’u de maig de 1587 el serrador Antoni Font, habitant a Vilafranca, fill del pagès Matali Font i Joana fa capítols amb Francesca filla del serrador Joan Rodó i Lluïsa de Vilafranca.
El dinou de maig de 1588 el pagès Joan Font , habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan Font i Anna signa capítols Caterina filla del corder originari de Puigcerdà Francesc Bertran i Blanca casada en segones núpcies amb el moliner Bernat Font.
En aquests capítols fa una donació al nuvi  l’oncle el prevere Joan Font. que viu també a Vilafranca. Per part de la núvia és també el seu oncle el serraller Ramon Badia, qui li fa una donació.
D’aquests matrimoni comentaríem els Hortolà, que van estar posseint diferents masos en el terme de Santa Margarida i els Monjos en els anys posteriors i el cognom fins a finals del segle XVIII continua estant en el mateix terme i Vilafranca.
En quant als Font és més extens a diferents llocs del Penedès, que molt probablement alguna branca deriven d’aquests Font francesos.
Lombèrs

Maristany de Lombèrs (1569)

El bisbat de Lomèrs va ser una seu de l’Església Catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Tolosa.
Lombèrs és una població i comuna francesa, ubicada en la regió de Mediodía- Pierineus, departament de Tarn, en el districte d’Albi i cantó de Réalmont.
El vint-i-quatre d’abril es signen capítols entre el bracer Francesc Maristany, habitant a la parròquia de Santa Margarida, fill del pagès Jaume Maristany (no es diu el nom de la muller) i Àngela filla del pagès Pere de Bisaya i Francesca que vivien a Vilafranca.
Marti de Sant Mauri  I Rodés (1571- 1574- 1581)
Mauri és un municipi de la comarca de la Fenolleda al departament dels Pirineus Orientals. Segons Joan Coromines és un poble de transició entre el català i l’occità.
Rodés és una ciutat i municipi francès, situat al departament de l’Avairon i a la regió d’Occitània.
El vint-i-nou el pagès Guillem Marti fill del teixidor Pere Marti i (no diu el nom de la muller) signa capítols amb Marianna, filla del bracer Bartomeu Mangant i Jaumeta que habiten a Vilafranca.
El disset d’agost de 1574 el mateix Guillem Marti, ja viudo, torna a fer uns altres capítols amb Elionor filla del pagès Bertran Bo (d’origen francès) habitant a Cervelló i Paula. Ella té tretze anys.
El cinc de març de 1581 es signen capítols entre el serraller Jaume Marti nascut a Rodés, habitant a Vilafranca, fill del pagès Guillem Marti i (no diu el nom de la muller) amb Francesca filla de Joan Vila i Joana de Vilafranca que en segones núpcies està casada amb el francès bracer Pere Labona i viu a La Granada. Francesca Vila és filla única.
Aquest últim matrimoni el podem seguir l’any 1623 amb els capítols de la filla Elisabet Marti que fa amb el barreter de Vilafranca Magí Cosí I el fill hereu de nom Pau Marti que té l’ofici del seu pare, serraller.
Molts Marti de la comarca posteriors molt probablement tenen els seus orígens en aquests Martí originaris de l’Occitània francesa.
Comenge

Mercader de Cours (1570)

El disset de setembre l’hortolà Antoni Mercader, originari del bisbat de Cours, fill de Ramon Mercader i (no diu el nom de la muller) signa capítols amb Joana filla del serraller Antoni Rubinat i Joana de Vilafranca.
De la mateixa branca l’any 1574 a Vilafranca hi viu el sabater Salvador Mercader amb la muller Magdalena, la filla Àngela casada amb el paraire Pere Alemany originari de Miralles, però vivint a Vilafranca i el fill Francesc que és estudiant d’art.
Mon de Llemotges (1570)
Llemotges O Limotges és una ciutat de França, capital del departamennt de l’Alta Viena iantiga capital de la província històrica del Llemosí. Situada a la vora dreta del riu Viena, el nucli antic és emplaçat damunt un promontori, al voltant de la catedral.
El bracer Lleonard Mon el dotze de març fill del pagès Antoni Mon i Antonia signa capítols matrimonials amb Francesca, filla del pagès Jaume Virgili i Joana de Balaguer.
Francesca era viuda del pagès Joan Milà de Vilafranca, per tant, habitava en aquesta vila. Dues filles del primer matrimoni, Marianna i Joana Milà es van emmaridar amb dues persones també originàries franceses. Més endavant ho comentarem.
LLemotges

Prats de Comenge (1568-1586-1588)

Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El cinc de juliol el pagès Joan Prats, originari de Comenge i ara habitant a Vilafranca, era fill de Guillem Prats i Margarida, que eren difunts. Signa capítols matrimonials amb Magdalena,que era viuda per dues vegades, filla del pagès del mas Figuerola situat al terme de Santa Margarida i els Monjos Joan Company, i Joana.
El mas era ja de propietat el segle XV dels Company. Aquests varen ser-hi des del segle XIV. Eren originaris de Vilanova de Cubelles. Un dels membres importants de la família Company, fou el notari Francesc Company de Vilafranca a finals del XIV.
Posteriorment, l’any 1613, viuen al mas de la Costa, situat al mateix terme de Santa Margarida el pagès Nicolau Company, fill de Montserrat Company i Candia, amb la seva muller Jerònima Mascaró.
El dinou de febrer del 1586 es signen els capítols matrimonials entre el pagès Joan Prats, originari també de Comenge i ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Arnau Prats, que és difunt i (no ens diu el nom de la muller) i Francesca filla del teixidor de llana de Vilafranca, Joan Pastor i Eulàlia.
Una altra filla del teixidor Joan Pastor i Eulàlia fa capítols matrimonials amb un altre francès l’any 1587 (el comentarem més endavant).
El trenta de gener del 1588 es signen capítols entre el pagès Bartomeu Prats originari del bisbat de Comenge, habitant a Savanell en el terme de Font-rubí, fill del pagès Pere Prats i (no ens diu la muller) i Caterina filla del pagès Gabriel Sardà i Joana, habitants en el terme de Lavit.
El 1608 el teixidor Pau Sardà viu a Lavit amb la muller Eulàlia i la filla Marianna casada amb Bertran Gili originari de Aanta Maria de Bellver.
Durant el segle XVIII i posteriors trobem una branca dels Sardà propietaris vivint a la parròquia de Morrocurt, dins el terme de Santa Maria de Bellver de Fontrubí. Uns d’ells fou el pagès Josep Sardà amb la muller Maria Vilaró i la filla Rosa casada amb Isidre Bosch Guasch el 1756. I com a últim enllistat tenim a Pere Sardà Vallès amb la muller Gabriela Jové Malet i el fill Francesc casat amb Matilde Batlle Morató l’any 1921.
Clarmont

Pujol de Rius (1569)
La diòcesis de Rius es trobava al sud-oest de l’antiga diòcesis de Tolosa de LLenguadoc. Ocupava una part del nord-est de Comenge i del nord del comtat de Coserans, que depenia de la Gascunya, una part del sud-oest del Llenguadoc i una part del nord del comtat de Foix.
El quatre de desembre el bracer Bertran Pujol, habitant a Vilafranca, fill de Joan Pujol i Bermana signa capítols amb Beneta filla del mestre de cases Huguet Barris i Elisabet habitants a Torrelles de Foix. Pere Barris, germà de Beneta, és blanquer.
El mas Pujol, situat entre el terme de Moja i Vilafranca, podria haver passat posteriorment a mans d’aquests Pujols-Barris. En tenim alguna referència el 1575 on a Moja, hi viu, d’aquesta branca, el pagès Bartomeu Pujol amb la muller Candia i la filla Àngela amb el marit Jaume Alemany d’ofici blanquer.
Rosell de França (1571)
El document no especifica de quin lloc són originaris, només del regne de França i que ara habiten a la vegueria del Penedès, suposem, però que eren en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola.
El deu de febrer signa capítols el pagès Guillem Rosell, fill de Pere i Joana, que són difunts, i Joana filla del pagès Pere Bertran de Lavit, que ara habita al mas Rabassa, situat en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola i Francina. Ella té en aquest moment catorze anys.
En altres anys del segle XVII trobem capítols matrimonials de cognom Rosell que també són originaris de França, concretament del bisbat de Langres, tots potser eren del mateix lloc.
Al Penedès hi ha moltes branques de cognom Rosell que poden derivar d’aquests Rosell francesos. Actualment en tenim a Lavit, Torrelles, Sant Marti Sarroca, Fontrubí, Vilafranca...
Resultat d'imatges de Beynac França
Beynac
Salt de Beynac-et-Cazenac (1568)
D’aquesta municipi de Beynac-et-Cazenac, situat a deu quilòmetres de Sarlat, un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània amb un imponent castell medieval. Va ser escenari de moltes guerres entre els senyors de la fortalesa (aliats del rei de França) i els senyors del castell de Castelnaud (aliats del rei d’Anglaterra, els “Plantagenets”.
 Era originari el mestre de cases Guillem Salt, fill de Blai Salt, també mestre de cases i Joana.
Guillem va signar capítols amb la Joana Janer, filla del pagès Miquel Janer de la Bisbal del Penedès i d’Úrsula el vint-i-quatre d’abril a Vilafranca.
En quant als Janer de la Bisbal sabem que a l’any 1763 hi vivien el pagès Pere Janer amb la seva muller Tecla Fortuny i el fill Marià casat amb Maria Querol Saperas.
Tiro de Comenge (1569)
És el vint-i-quatre de gener quan es signen els capítols entre el teixidor de llana Ramon Joan Tiro, originari del bisbat de Comenge, ara habitant a Vila-rodona, fill del pagès Pere Tiro i Blanca, que són difunts, i Magdalena filla del beiner de Vilafranca Pere Nepre i Magdalena.
El bainer era el fabricant de beines per les espases, coltells i altres armes. La família del Nepte posteriorment va casar el seu hereu Pere amb Elisabet originaria de Vilallonga del Camp (1576) i una altra filla Montserrat amb Elisabet Petit, nascuda a Begues (1577).
Tocavents del Rosselló (1568)
El Rosselló és una comarca històrica catalana a l’extrem sud-oriental de l’estat francès. Al nord hi té Occitània.
El mestre de cases Pere Tocavents, el deu d’agost, originari del Rosselló, ara vivint a Vilafranca del Penedès, fill del pagès Joan Tocavents i Caterina, que són difunts, signa capítols matrimonials amb Anna filla del bracer Domingo Ferrer, també originari de Perpinyà, ara habitant a Monistrol de Noia i Caterina.
Continuarem ampliant aquesta informació amb altres capítols matrimonials buidats del segle XVI en una segona entrega.


divendres, 10 de maig de 2019

Història d’unes cases del carrer de la Parellada (segle XVII-XX)

En el carrer de la Parellada de Vilafranca del Penedès existeix una casa que van reformar ja fa uns anys, que l’anomenem “Casa Fortuny”. 
Cada casa o cases tenen la seva història. La ubicació hi té molta importància. La família que hi viu i el seu prestigi també.
Aquesta casa conjuntament amb altres que s’adjuntaven van tenir una història de propietaris, d’espais, de vida...
Intentarem explicar una mica d’aquesta història o  històries d’aquestes cases des del segle XVII que van arribar a ser una el segle XIX fins l’actualitat.
La casa dels Baltà (segle XVII)
El pagès Ramon Baltà fill del paraire Andreu i de Maria signa el testament a la casa situada al carrer de la Parellada el nou de juliol de 1662.
Va ser el dos d’abril de 1657 quan Ramon va signar capítols matrimonials amb la dona Marquesa Miret, que era viuda de l’espardenyer Pere Fortuny.
L’espardenyer Pere Fortuny Germà era fill del corder Francesc que es va casar amb una francesa l’any 1618 Rafaela, per tant Pere era de part de mare francès i de pare vilafranquí. Tot i així, el seu avi Llorens Fortuny era nascut a la població de Valls. Una barreja prou interessant.
Marquesa era filla del paraire Francesc Miret, nascut a Barcelona. L’avi de Marquesa fou Marc Miret botiguer de robes també nascut a Barcelona. Francesc va signar capítols matrimonials el dinou de maig de 1619 amb Jerònima, filla del pagès i paraire de Vilafranca Pere Cuscó. Una vegada casats, van viure al carrer de Sant Bernat de Vilafranca.
Arribat en aquest matrimoni no hem trobat que es donés una casa en dit en cap dels capítols matrimonials anomenats anteriorment, per tant, cap suposar que la casa on l’any 1662 redacta el testament el pagès Ramon Baltà fou comprada entre ell i la seva muller Marquesa Miret abans d’aquesta data.
La casa dels Morgades (segle XVII)
L’any 1684 el prevere Rafael Morgades i la seva mare Francesca davant notari fan inventari dels béns del seu pare i marit respectivament el candeler de cera Josep Morgades.
Entre aquests béns era propietari d’una casa al carrer de la Parellada. La casa disposa d’un estable, dos cellers, un primer pis, una quadra, una cambra al costat de la quadra, una cambreta, una altra cambra al costat de l’hort, una altra cambra, una cuina i unes golfes.
La casa dels Baltà (segle XVIII)
La casa de Ramon Baltà i Marquesa Miret va passar l’any 1712 a mans de Pere Baltà i la seva muller Eulàlia Pons.
Pere, Eulàlia i la seva germana Maria Pons, demanen un préstec al convent de les Carmelites de Vilafranca. Hipotequen, per aquesta raó, la casa que té un portal i amb el seu hort situada al carrer de la Parellada.
La casa, a més, pagava cens al convent de la Mercè de Barcelona.
Els límits de la casa eren a l’est,la casa dels hereus del pagès Felip Junyent, una part la casa dels hereus del mestre de cases Pere Joan Ivern, una part dels hereus del paraire Simeó Vilar; al nord, part amb la casa del pagès Joan Amorós, part amb  el carrer de la Parellada; a l’oest amb la casa dels hereus del pagès Miquel Ferrer que abans era també de Pere Baltà i al sud part amb la del burgès Pere Pau Xamar i part amb el carrer Pou de la Pina.
Com podem veure Pere Baltà apart de la casa que hipotequen era propietari d’una altra que hi havia al costat.
La casa dels Pons (segle XVIII
El 23 de febrer de l’any 1706 el mestre de cases Francesc Pons signa testament, pare d’Eulàlia Pons, muller de Pere Baltà. L’any 1722, la mateixa Eulàlia, amb les seves germanes Maria, casada amb el pagès Josep Jover i Teresa casada amb el calderer Pau Termens es reparteixen els seus béns. Maria i Eulàlia Pons són propietàries d’una casa que havia estat de propietat del seu pare situada al carrer de la Parellada.
L’origen de la casa és del segle XVI. Els Pons també eren propietaris, venien del terme de Ribes.
La casa estava situada al costat de la dels hereus de Maties Sardà, la dels hereus de Josep Mascaró i la de Pons Balaguer.
L’any 1723 Maria Pons, muller del pagès Joan Jover i la seva germana Eulàlia, muller de Pere Valtà, vene la casa, que els hi deixà el seu pare, al prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Pau Balaguer, pel preu de quaranta-cinc lliures. No l’arriben a cobrar del tot fins l’any 1737.
La casa dels Jover (segle XVIII)
El pagès Pau Jover veí d’Avinyonet, però nascut a Vilafranca, de vint-i-dos anys, el setze de març de l’any 1744 ven una casa amb un portal que tenia en propietat, situada al carrer de la Parellada, al pagès Joan Via, pel preu de cent setanta lliures.
Els límits de la casa eren a l’est la dels hereus del teixidor Pere Ferrer, al sud la dels hereus d’Antoni Vidal, a l’oest el carrer de la Parellada i al nord la dels hereus del mestre de cases Feliu Figueres.
En aquesta casa fins l’any 1758 hi van viure el pagès Joan Via amb els seus pares Ramon Via i Maria Sogas. el vint-i-cinc d’octubre de l’any 1778, Joan Via Sogas es casa amb Caietana Baltà Rosell. Ell és difunt el 1806.

La casa dels Jover ara dels Via i unió d’altres cases (segle XIX)
El dinou de febrer de l’any 1813 Caietana Baltà, viuda de Joan Via, amb el seu fill sabater Manuel Via Baltà venen la casa de la seva propietat situada al carrer de la Parellada a Joan Morgades del mas Grau de Castellví de la Marca.
En aquests moments la casa tenia dos portals (abans era un), per tant, es va ampliar.
Els límits de la casa eren a l’est una casa també de propietat del mateix Joan Morgades, al sud amb casa de Joan Mas i part del carrer de la Parellada, a l’oest amb la casa del pintor Manuel Balasch i al nord el mestre de cases Salvador Janer. El preu de la venda és de mil dues-centes cinquanta lliures.
El document de la venda ens recorda que era propietat de Joan Via per la venda que li fa ver el pagès Pau Jover l’any 1744.
Les quatre cases de Joan Morgades
Com hem escrit Joan Morgades del mas Grau va compra la casa als Via-Baltà abans de Jover. Tornem a recordar que la casa tenia dos portals en el moment de la compra.
El vint-i-cinc de març de l’any 1816 el boter Joan Mestre Batet i Teresa Mestre Freixas venen al mateix Joan Morgades del Grau una casa amb un portal, situada al carrer de la Parellada pel preu de mil dues-centes cinquanta-nou lliures.
Els límits eren: a l’est amb la del pagès Pere Baltà, a oest amb la del pintor Manuel Balasch i part de la de Salvador Janer mestre de cases i al nord amb la dels hereus del teixidor Josep Alujas i part de la de Josefa Llorens Roca.
Pagava cens a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.
Les cases, que en aquest  moment, van passar a mans de Joan Morgades del Grau van ser:
La casa situada en direcció oest (a la dreta) era per la venda que els hi va fer els Via, mare i fill l’any 1813, com ja hem comentat.
La casa amb un hort, situada en direcció sud (darrera) era per una venda que li feu Francesc Garcia Freijo el dotze d’agost de l’any 1812.
La casa situada en direcció est (a l’esquerra) era la que van comprar als Mestre el 1816.
Les tres cases en la seva totalitat disposaven de quatre portals. Tots donaven al carrer de la Parellada.
També Joan Morgades el vint-i-tres d’abril de l’any 1816 compra un “celleret” un corral i un tros de l’hort de disset pams d’ample i de llarg des de la casa del venedor fins l’hort dels hereus de Josefa Llorens Roca, en direcció est al pagès Pere Valtà.
En el document d’aquesta venda venedor i comprador pacten el següent:
Joan Morgades podia tapar les quatre finestres que té: una estava al sostre del “celleret”, una altra al corral i les altres dues sobre la teulada de la casa que havia comprat als Mestre el mateix any.
Arribat en aquest punt cal analitzar la situació que tenim:
Primer: - Un avantpassat del Joan Morgades del Grau era el candeler de cera Josep Morgades, de la muller d’aquest Francesca, i del prevere Rafael Morgades de la segona meitat del segle XVII que hem comentat mes amunt.
Segon: - Era propietari de la casa dels Via, abans Jover i molt probablement abans dels Pons i abans dels Baltà (segle XVII) que també hem comentat anteriorment.
Testament de Raimon Morgades (1875)
Raimon Morgades del mas Grau i de Montagut era fill i hereu de l’anterior Joan Morgades del mas Grau i Riu i de Concepció Montagut.
El béns del seu pare Joan Morgades que van parar a les seves mans els tenim anotats en el testament que va signar el vint-i-dos de juny de l’any 1875. Enumerem aquests béns:
Primer – Una casa de quatre portals composta de tres habitacions, dues amb baixos. Tenen entresol interior. Una de les cases és la principal, té un primer pis i golfes. Té el número vint-i-nou i un hort o jardí. A la part del darrera hi té més dependències. Disposa d’aigua potable que paga a l’Ajuntament de Vilafranca.
La casa (unió de quatre) té una superfície de 1370 metres quadrats.
Els seus límits eren: a l’esquerra (est) amb casa de Pasqual Pauses, al sud (davant) amb el carrer, per la dreta (oest) amb la casa dels hereus de Pere Almirall i amb la de Sever Balaguer i Xavier Llorens, amb la de Joan Jornet, part de la de Manuel Marti i la dels hereus de Felip Alujas i per l’esquena (nord) amb la dels hereus de Pere Joan Batlle i part de la de Pasqual Pauses dita. El valor de la casa era de quinze mil tres-centes pessetes.
Segon – Un magatzem situat al carrer de Sant Pere, on hi havia la premsa de Cera. Una casa al carrer de Sant Julià, on hi havia la premsa de Cera. Una terra a Sant Julià. Una terra a Santa Digna. Una terra al molí de Rovira. Una terra a la casa dels capellans al Mas Pujol de quatre jornals.
En el terme de Castellví de la Marca:
Una casa de camp a Comallonga. Casa anomenada “los Corralets”. L’heretat de Bellvei del Grau o Can Morgades del Grau. Diferents edificis amb la capella. L’heretat de Puigserol de 83 jornals. L’heretat de la casa Roig de 78 jornals. L’heretat de Can Ventosa de 81 jornals. L’heretat del Maset de Ratera.
En el terme de Sant Marti Sarroca: Terra del maset de Ratera. Terra a Turró.
En el terme de Torrelles: L’heretat del “Turó” de 131 jornals. Terra al lloc dit els Tapiols de vuit jornals. Terra a la Farranella de 154 jornals. Terra a l’hort del molí. Terra a la Torreta de 14 jornals. Terra a Torrelles en el paratge era del senyor. La casa fàbrica de paper d’estrassa “El molí”. Casa situada al carrer Riera de Torrelles.
En el terme de Mediona:  L’heretat de casa Pujó i la casa Paxano. Terra al lloc dit “Ràfols”. Terra a Brugàs.
En terme de Sant Pere de Ribes: L’heretat Vilanoveta. Terra a les “Sitges”. Terra a la “Casa Nova” i Roquetes o Bassetes. Terra a “l’Argila”.
En el terme de Llorens del Penedès: L’heretat Casa Nin. Terres al camí de la Bisbal i Escometes. Terra al camí del Papiolet. Terra al camp dels Ametllers. Terra al camp de la Premsa del Turell. Terra a les cases Noves de 85 jornals. Terra al Papiolet o Mas Gitano. Terra al camí de Llobets o camí reial. Terra a “Tegle”. Terra al camí de l’Arboç.
En el terme de Banyeres: Terra de la casa Nin de Llorens. Terra al camí de Llorens. Terra al Prat de la Casa Nin. Terra a les Cabotes. Terra a la Plana. Terra a Valldoira. Terra al camí de l’Arboç.
En el terme de Sant Jaume dels Domenys: Terra camí de Llobets.
En el terme del Montmell: L’heretat a Marmellà de la casa Sumoi de 1164 jornals.
El valor total de tots aquests béns menys la casa del carrer de la Parellada puja a un total de 506.453,55 pessetes.
També tenia en propietat el cobrament de molts censals (préstecs) que cobrava de diferents persones i propietats, sobre cases situades als carrers de Vilafranca: Cera, Sant Pere, Sant Antoni, cases de Llorens, cases de Torrelles. Cobrava censals als hereus de Vicens Grau de la Muntanya veí de Sant Marti Sarroca.
Can Morgades de Castellví de la Marca 
Tots aquests béns es van dividir amb els seus hereus:
Una part d’aquella casa que havien estat quatre , situada al carrer de la Parellada  va ser per Carlota Dalmau Morgades del Grau, cosina de Raimon Morgades. La superfície que consta que era de la seva propietat era de 550 metres quadrats. Carlota estava casada amb Josep Vila i Comes.
La part que restava, de més o menys uns 750 metres quadrats va ser per la seva germana i cosina de Raimon Morgades, Dolors Dalmau Morgades. Dolors estava casada amb Benet Fortuny Soler.
La casa Fortuny (segle XX)
Benet Fortuny Soler i Dolors Dalmau del Morgades del Grau van se a partir del setze de juny de l’any 1909, segons acord del consell familiar presidit per Josep Fàbregas Pons, tutors dels néts Joan, Raimunda i Serafina Fortuny Fàbregas, fills dels difunts Raimon Fortuny Dalmau i Serafina Fàbregas Sardà. Aquest dia i any fan inventari dels béns de la seva tutela:
-Bitllets de banc d’un total de 725 pessetes. 34 pessetes de plata i calderilla. Tot era del difunt Raimon Fortuny Dalmau.
-490 pessetes que estaven en poder de la seva mare Dolors Dalmau Morgades del Grau. Diferents joies.
La casa Fortuny actualment. Es lloga com apartaments.
Tot era dins de la casa número 33 (abans 29) del carrer de la Parellada. Segueix tot un seguit d’objectes que es troben en la dita casa. Destaco entre les joies un retrat que contenia pedres de safirs, robis, esmaragdes i diamants. Quasi tot estava marcat amb les inicials R. F. (Raimon Fortuny ) i S. F. (Serafina Figueras). Segueixen també moltes robes diferents que hi havia a la casa i mobles.
També destaco les tres claus que corresponien als fèretres, dipositats en el cementiri de Vilafranca, de Raimon Fortuny Fàbregas, Serafina Fàbregas Sardà  i Raimon Fortuny Dalmau.
Fan relació del diferents documents trobats a la casa del carrer de la Parellada. Enumero uns quants d’aquests documents:
Els capítols matrimonials entre Raimon Fortuny Dalmau i Serafina Fàbregas, any 1900.
Escriptura de poders donats al seu fill Raimon per part de Benet Fortuny i Dolors Dalmau, any 1900.
Permís de l’Ajuntament de Barcelona i plànols de la casa que tenien en propietat al carrer Bailén.
En quant a immobles:
La casa de número 160 del carrer Bailén de Barcelona, composta de planta baixa amb una botiga i cinc pisos d’alçada amb un pati a la part del darrera. Havia estat la casa de la família de Serafina Fàbregas. Se la valorava en 1.200 pessetes.
La part que tenia en propietat Dolors Dalmau i Morgades a favor del seu fill Raimon Fortuny Dalmau sobre la casa situada al carrer de la Parellada.
Benet Fortuny Soler, es fa càrrec dels mobles i efectes trobats en la casa nñumero 33 del carrer de la Parellada i que pertanyen als menors, fills de l’hereu Raimon Fortuny Dalmau.
Segueixen també un bon llistat de llibres existents a la casa, entre ells el “tractat d’ortografia catalana” de Pompeu Fabra, llibres de poemes de Verdaguer, “De tots colors” de Narcís Oller, “Rondalles per a nois” d’Aureli Campmany...llibres de física i química de diferents autors, llibres vitivinícoles, d’agricultura, de geografia, llibres escrits en llengua francesa sobre la vinya, alguns de dret civil, una guia de Montserrat a Tarragona, guia de les terres de ponent, un diccionari francès-espanyol, un manual sobre automobilisme...
L’any 1986 la casa era propietat del fill i hereu de Raimon Fortuny Dalmau i Serafina Fàbregas, en Joan Fortuny Fàbregas, propietari també de la masia anomenada Cal Fortuny de Font-rubí.
Fins aquí una mica més de la història de la casa que coneixem per “Casa Fortuny” que existeix reformada al carrer de la Parellada amb el número 33. Aquelles quatre cases que al llarg del temps es van unir per formar-ne una sola. Els Morgades de Cal Grau situat en el terme de Castellví de la Marca va ser el causant d’aquesta unió.
Joan Morgades va ser un, dels tants que hi va haver al Penedès, que gràcies a l’acumulació de molt patrimoni d’aquí o d’allà van aconseguir fer-se senyors de moltes cases de la capital de la comarca de l’Alt Penedès.