dissabte, 2 de novembre de 2019

Francesos -occitans del segle XVI al Penedès (5)


Vilafranca del Conflent 
Durant el segle XVI van venir molts francesos al Penedès, la majoria immigraven d’Occitània. Molts d’ells es van casar amb gent del Penedès.
Sobre aquesta emigració s’han  fet molts treballs per gent del Penedès. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de 369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857 També molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda en la presència de gascons a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció d’aquest article és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i algunes dades posteriors.
Blanxart de Comenge (1599)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
Va ser el cinc de desembre d’aquest any quan el pagès Bertran Blanxart originari del bisbat de Comenge, ara habitant a Vilafranca del Penedès, fill de Bernat i Maria, signà capítols matrimonials amb Elisabet Rovira, filla del sabater Bartomeu i Marianna, habitants de Vilafranca.
Cases de Tarba (1596)
Tarba en occità o Tarbes en francès és una ciutat d’Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de la sotsprefectura i de cantó, a la regió d’Occitània i capital de la província històrica de Bigorra. Està a 320 metres sobre el nivell del mar.
El cognom Cases ja el vam llistar, però en aquest cas aquests Cases són originaris d’una altra ciutat i bisbat.
El divuit d’octubre el rajoler Francesc Cases originari del bisbat de Tarba, ara habitant a Vilafranca del Penedès,, fill de Joan i Maria, signa capítols matrimonials amb Elisabet Joana Boria, filla del pagès Pere i Joana, habitants de Vilafranca.
Comas de França (1597)
No ens diuen els capítols matrimonials de quin lloc de França és originari, només del regne de França.
El vint-i-nou d’abril el pagès Domingo Combas, nascut a França, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Domingo i Margarida, signa capítols amb Magdalena, filla del pagès Pere Ferrer i Eulalia habitants a Vilafranca del Penedès.
Tarba

Fàbregas de Lodeva (1598)

Lodeva és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l’Erau, a la regió d’Occitània, a l’estat francès. Fou seu del bisbat de Lodeva.
El vuit d’octubre signen capítols matrimonials el pagès Robert Fàbregas, ara habitant a la parroquia de Santa Margarida, fill del pagès Bartomeu i Seguina i Paula Carreras filla del pagès Guillem i Joana habitants d’Esparreguera.
Gallart de Sarlat (1597)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El quinze de juny d’aquest any el polvorer Pere Gallart Clarijuny originari del bisbat de Sarlat, fill de Marçal i Joana, signa capítols matrimonials amb Margarida viuda del pagès Pere Font, filla del pagès Bartomeu Sabet i Eulalia habitants a Gelida.
Morera de Comenge (1596)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
Signen capítols matrimonials el onze de març d’aquest any el blanquer Guillem Morera originari del bisbat de Comenge, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan i Domenga i Beatriu que és viuda del pagès Mansau Saust originari del regne de França, filla de Joan Vinet i Antonia.
Lodeva

Pagès de Vilafranca del Conflent (1597)

Vilafranca de Conflent, oficialment en francès Villefranche-de-Conflent, és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.
El nom de la vila és un topònim romànic medieval de caràcter descriptiu: fou vila franca a causa dels beneficis i privilegis concedits pel rei als seus habitants en la seva fundació. I és geogràficament el centre de la comarca del Conflent.
El tres de setembre el calderer Francesc Pagès, nascut a Vilafranca del Conflent, fill de Pere i Antonia signa capítols matrimonials amb Úrsula Maisò filla del barber de Vilafranca Marçal i Francesca.
Pérez del regne de França (1599)
Els capítols no ens diuen de quin lloc de França són originaris.
El vint de novembre es signen capítols entre Joan Pérez nascut al regne de França, ara habitant a Sant Cugat Sesgarrigues, fill del pagès Pérez i Joana, amb Joana Marti filla del pagès Antoni i Jerònima habitants de Valls.
Rigual de la bastida de Fourcès (1596)
Fourcès és una comuna de França, situada en el departament de Gers. Té una estrctura circular, aixecada la bastida entre els segles XI i XII i situada en un meandre del riu Auzoue. Ha estat classificada com una de les bastides més maques de França.
El cognom Rigual ja el vam llistar, però en aquest cas aquests Rigual són originaris d’un altre bisbat i ciutat. No s’especifica els noms dels pares ni l’ofici del contraent.
El vint-i-u de novembre d’aquest any Bernat Rigual, originari de la bastida de Fourcès signa capítols matrimonials amb Tecla, que és viuda del pagès Pere Carreras, habitant a Sant Martí Sarroca, filla del pagès Pere Mascaró i Tecla, habitants de Castellví de la Marca.
Rius de Comenge (1596)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El cognom Rius ja el vam llistar, però en aquest cas aquests Rius són originaris d’un altre bisbat.
El vint-i-vuit de setembre signen capítols matrimonials el teixidor de lli Joan Rius, vingut del bisbat de Comenge, fill d’Arnau i Joana i Eulalia Gomar, filla del pescador de Vilanova de Cubelles Joan i Violant.
Fources

Sala de Comenge (1596)

Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El cognom Sala ja el vam llistar, però en aquest cas aquests Sala són originaris d’un altre bisbat.
Va ser el setze de març quan el pagès Pere Sala originari del bisbat de Comenge, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan Sala i Joana, signa capítols amb Joana Mora, filla del pagès Joan, originari d’Òdena, i Joana.
Salvany de Clarmont (1598)
El bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesca; és sufragània del bisbat de Bourges. Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209 van ajudar al rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el títol de comtes de Clarmont.
El nou de febrer es signen capítols matrimonials entre el ataconador (sabater), natural del bisbat de Clarmont, avui habitant a Vilafranca, fill del sabater Joan Salvany, avui habitant a Vilarodona, i Joana, amb Eulalia viuda del teixidor de lli Joan Gibert, nascuda també en el regne de França, filla del barber Marçal Meisò i Francesca (ja comentats en una altre apartat).
Xandornà de Sarlat (1598)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El deu de gener d’aquest any el pagès Pere Xandornà, ara habitant a Vilafranca del Penedès, fill del pagès Miquel i Felipa, signa capítols amb Aldonça filla del pagès Bartomeu Gili i Joana habitants a Lavern.
Xinellar de Sarlat (1595)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
Va ser el trenta de desembre d’aquest ant quan el fuster Pere Xinellar, habitant a Vilafranca, però nascut al bisbat de Sarlat de França, fill del pagès Marçal i Caterina, signa capítols matrimonials amb Joana Caranes, filla del pagès Lluís i Monserrat del bisbat de Barcelona. El germà de Joana, Antoni Joan Caranes és l’hereu i viu a Vilafranca del Penedès.
Fins aquí la cinquena part de l'arribada a les nostres contrades de gent francesa - occitana que es van emparentar en gent catalana i penedesenca.  





dimecres, 25 de setembre de 2019

Francesos-occitans del segle XVI al Penedès (4)



Aquesta és la quarta entrega d'un llistat d’occitans-francesos que van venir a viure al Penedès durant el segle XVI. Molts d’ells es van casar amb gent del Penedès.
Sobre el fet hi ha molts treballs relacionats i aquest fet. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de 369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857 Tié molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda en la presència de gascons a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció d’aquests articles és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i algunes dades posteriors.
Amorós de França (?) (1592)
Els capítols no especifiquen de quina ciutat/poble de França son originaris.
El vint-i-set de desembre el paraire, d’origen francès, Pere Amorós, fill del pagès  Antoni i Peirona, signen capítols matrimonials amb Eulàlia, filla de Pere Boria, que habita a l’hospital de Sant Pere de Vilafranca (cal suposar que hi treballava com a pagès) i Joana. Signen com a testimonis els administradors d’aquest hospital.
Posteriorment, l’any 1596, una altra filla dels Boria, de nom Elisabet Joana, acorden capítols matrimonials amb un altre francès, en Francesc Cases (mirar el cognom Cases).
Arnalt del bisbat de Clarmont (1593)
Clarmont d’Alvérnia en occità Clarmont e Montferrand és una ciutat de França, a la regió d’Alvérnia-Roine-Alps, capital del departament del Puéi Domat.
Va ser el dinou de setembre quan signen capítols matrimonials el sabater Joan Arnalt, habitant ara a Vilafranca, fill de Joan Arnalt i de Gràcia amb Magdalena Maristany, filla del pagès Francesc i Àngela.
Bodi de Cours (1590)
Cours és un municipi situat al departament del Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El tres de juny el pagès Antoni Bodi, habitant a Vilafranca, fill de Nadal i Dalfina, signa capítols matrimonials amb Elisabet Guerau viuda del pagès Joan Piulart, filla de Montserrat i Caterina que viuen a Bellvei del Penedès.
Bruneta del bisbat de Comenge – Aurinyac (1592)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
Tot i que aquestes capítols estan cancel·lats (segons el notari), els introdueixo igualment. El més probable és que aquest matrimoni no es va poder concertar, tot i haver-ne signats els capítols matrimonials.
Va ser el vint-i-quatre de novembre d’aquest any quan van signar capítols el pagès Arnau Bruneta originari d’Aurinyac, ara habitant a Vilafranca del Penedès, fill del pagès Miquel i Maria amb Joana, que era viuda del francès Joan Begalceller, filla del pagès Bernat de Dioubo  i Joana del lloc de Bouxallot (bisbat Comenge) de França.
Calvet del bisbat d’Usès (1594)
Usès en occità és un municipi francès, al departament del Gard (regió d’Occitània). Una vila gal.la anomenada Ucetia va existir a la vora de l’Eure, on es van establir els romans el 50 aC per construir-hi un aqüeducte fins a Nimes. Aquest aqüeducte es coneix actualment com a Pont del Gard.
El dos d’abril el pagès Esteve Calvet, ara habitant a Sant Sadurni, en el terme de Subirats, fill del pagès Bernat i Joana signa capítols amb Francesca Roger, filla del sastre Llorens i Margarida, també vivint en el terme de Subirats.
Ucès
Carreras de Comenge (1576-1594)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
Poso de nou aquest els capítols matrimonials signats el 1576 (ja posats en la segona entrega), ja que son originaris, els dos, del mateix lloc.
El quatre d’agost del 1576 son el pagès francès Joan Carreras, vivint ara a l’Arbossar, fill del pagès Joan i Marianna i Magdalena Roca, filla del pagès Pere, també francès, que vivia a l’Arbossar i Montserrat qui signen capítols matrimonials.
La viuda Montserrat de Roca fa donació per aquest matrimoni de la casa de l’Arbossar de Baix, que està situada a costat de la seva, que és més gran.
El trenta de juliol de 1594 es signen els capítols entre el sombrerer Joan Carreras, habitant ara a Vilafranca, fill del pagès Joan i Maria amb Jerònima Milà, filla del paraire Joan i Jerònima de Vilafranca del Penedès.
Colinet de Comenge - Stan Carbo (1591)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El quatre d’agost el pagès Anna Colinet filla del pagès Climent i Juliana originaris de Stan Carbo (bisbat de Comenge), ara vivint a Vilafranca, signa capítols amb el pagès Blai Tauler, habitant en lo terme de Subirats, fill del barber Joan originari de Sent Gaudenç  i Juliana.
Delpeit del comtat de Foix (1595)
Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l’Arieja i de l’antic País de Foix. Es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana.
Probablement deu el seu origen a un oratori fundat per Carlemany, que més tard va passar a abadia. Amb el temps, la ciutat esdevenidrà el centre del comtat de Foix, els senyors del qual, en la seva qualitat de vesocmtes de Castellbó, eren cprínceps d’Andorra juntament amb els bisbes d’Urgell.
El vint-i-sis de març d’aquest any es signen els capítols entre el pagès Bernat Delpeit, ara habitant a Vilafranca, fill de Pere i Joana amb Caterina Ferrer filla del carboner Miquel, també francès, i Caterina.
Foix

Derdena del bisbat de Comenge (1594)

Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El trenta d’abril d’aquest any el pagès Joan Derdena, avui habitant a sant Pere Molanta, fill de Guillem i Maria signen capítols matrimonials amb Eulalia Milà, filla del pagès Antoni i de Maria de la masia Clivillera situada en el terme d’Olivella.
Dolen de l’Aude –Trillà (1588)
L’Aude és un departamet francès de la nova regió d’Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània dsprés de recórrer 220 km. El petit poble de Trillà es troba a 412 m d’altitud.
El tretze de novembre del 1588, el pagès Bartomeu Dolen nascut a Trillà i que ara habitant a Vilafranca del Penedès, fill d’un altre Bartomeu signa capítols matrimonials amb Monserrada Rubinat, filla del serraller de Vilafranca Antoni i Magdalena.
Ferrer del bisbat de Comenge (1591)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El dos de setembre d’aquest any es signen els capítols matrimonials entre el pagès Pere Joan Ferrer,, ara habitant a La Granada, fill del pagès Joan i Elena amb Joana Sardà, filla de Gabriel i Joana de Lavit.
Aude

Fons de França (?) (1594)

Originari del regne de França és el pagès Joan Fons, que ara habita en el terme de Sant Martí Sarroca, fill de Pere i ?, firmen capítols matrimonials amb Margarida Rosell, filla única i hereva del pagès Antoni i Eulalia, veïns també de Sant Martí Sarroca.
Gibert del bisbat de Clarmont – Les Angles (1594-1598)
Clarmont d’Alvérnia en occità Clarmont e Montferrand és una ciutat de França, a la regió d’Alvérnia-Roine-Alps, capital del departament del Puéi Domat.
Les Angles ( en francès), és una localitat, situada en la regió d’Occitània.
El vint de novembre del 1594 es signen els capítols matrimonials entre el teixidor de lli Joan Gibert originari de Les Angles, ara habitant a Vilafranca, fill de Pere i Margarida, amb Eulalia Meisona, filla del barber Marçal i Francesca, veïns de Vilafranca.
El nou de febrer del 1598 es signen els capítols entre el sabater Guiot Salvany, també nascut a Les Angles, avui habitant a Vilafranca, fill del sabater Joan i Joana, habitants avui de Vilarodona, amb Eulalia Meisona, que és viuda del teixidor Joan Gibert (va fer capítols amb aquest el 1594) filla del barber Marçal i Francesca, veïns de Vilafranca.
Grifol del bisbat de Clarmont – Les Angles (1595)
Clarmont d’Alvérnia en occità Clarmont e Montferrand és una ciutat de França, a la regió d’Alvérnia-Roine-Alps, capital del departament del Puéi Domat.
Les Angles ( en francès), és una localitat, situada en la regió d’Occitània.
El dotze d’agost s’escriuen els capítols entre el sabater Joan Grifol del lloc de les Angles, fill del pagès Joan i Caterina amb Jerònima Massana, filla del ferrer d’Antoni i Montserrat de Sant Cugat Sesgarrigues.
Llargué de Mirapeis (1593)
En occità Mirapeis és un municipi francès del departament de l’Arieja a la regió d’Occitània, concretament està situat a la part nord-est del departament.
Centre destacat del catarisme, la vila fou presa el 1209 per Simó de Montfort que la sotmeté al poder francès i la va donar a un dels seus lloctinents Guiu de Levis que fou mariscal de Mirapeis.
El dotze de juny es signen capítols entre el pedranyaler Joan Llargue nascut a sant Joan de Benaix (Mirapeis), avui habitant a Vilafranca, fill del boter Joan Llargue i Antonia amb Joana Espina, filla del boter Pere i Monserrat.
Mirapeix

Mercer d’Ais - Bassoas (1590)

Ais de Provença és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Bassoas és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d’Occitània.
El tres de setembre d’aquest any, al terme de Santa Fe del Penedès, es signen els capítols matrimonials entre el pagès Bernat Mercer nascut a Bassoas del bisbat d’Ais, fill de Ramon i Guillema amb Petronilla Castellví, filla del pagès Joanot, que viu en el terme de Banyeres del Penedès, i Elvira.
Rever de Cours (1588)
Cours és un municipi situat al departament del Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El vint-i-sis de novembre el pagès Guillem Rever, actualment habitant a la Granada, fill d’un altre Guillem i de Tandina, signen capítols matrimonials amb Tecla Ferrer, viuda del pagès Bernat Tixor, habitant a Vilafranca, filla de Gabriel veí de sant Pere de Ribes i Miquela.
Roca del bisbat de Sarlat (1591)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XII.
El trenta de març d’aquest any es signen capítols matrimonials entre el mestre de cases Pons Roca, originari del bisbat de Sarlat, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Arnau i Caterina amb Coloma Salmoi, filla del sabater Joan i Elisabet de Vilafranca.
Roig del bisbat de Comenge (1593)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El vint-i-vuit de febrer d’aquest any signen capítols el pagès Bartomeu Torres originari de Piera, fill del pagès Antoni i Jerònima amb Joana Roig, filla del rajoler francès Marti i Joana.
Sa Farga del bisbat de Sarlat (1595)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XII.
El vint-i-nou de juny del 1595 es signen els capítols entre el ferrer Joan Sa Farga, avui habitant a sant Marti Sarroca, fill del ferrer Francesc i de Belo amb Eulalia viuda de Joan Roger d’Igualada, filla del pagès Andreu Via del mas de l’Avellà situat en el terme de Fontrubi i Joana.
Sant Gaudenç

Tauler de Sent Gaudenç (1591)
Sent Gaudenç és un municipi francès del departament de l’Alta Garona a la regió d’Occitània, situat a 90 km al sud-oest de Tolosa.
El quatre d’agost el pagès Blai Tauler, habitant en lo terme de Subirats, fill del barber Joan originari de Sent Gaudenç  i Juliana signa capítols matrimonials amb Anna Colinet filla del pagès Climent i Juliana originaris de Stan Carbo (bisbat de Comenge), ara vivint a Vilafranca.
Viala de Sarlat (1589)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XII.
El tres de desembre el treballador Lleonard Viala, natural del bisbat de Sarlat però habitant ara a Vilafranca, fill del pagès Pere i Maria signa capítols amb Joana Lluc natural del bisbat de Comenge, també francès, i Maria.
Vidal del bisbat de Comenge (1595)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El quinze d’octubre d’aquest any, signen capítols matrimonials entre el rajoler Joan Vidal, avui habitant a Vilafranca del Penedès, fill del pagès Joan amb Elisabet Huguet filla del serrador Huguet  i Jerònima de Vilafranca.
Fins aquí una quarta part dels francesos-occitans que van escriure capítols matrimonials a Vilafranca, venint de les seves ciutats d’origen i vivint a diferents llocs del Penedès. Continuarem.



diumenge, 18 d’agost de 2019

Francesos-occitans del segle XVI al Penedès (3)

Sarlat 


Durant el segle XVI van venir molts francesos al Penedès, la majoria immigraven d’Occitània. Molts d’ells es van casar i gent del Penedès.
Sobre el fet hi ha molts treballs relacionats i aquest fet. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de 369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857 Tié molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda en la presència de gascons a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció d’aquests articles és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i algunes dades posteriors.
Beoluguer del bisbat de Cours (1582)
Cours és un municipi situat al departament del Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El catorze de maig del 1582 es signen capítols entre el pagès Bernat Beoluguer del bisbat de Cours, ara habitant a santa Creu de Creixà (Piera), fill de Gili i Caterina amb Caterina Sanas, filla del també francès pagès Joan, originari del mateix bisbat i Jerònima.
Bons del bisbat de Cours (1581)
Cours és un municipi situat al departament del Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El catorze de novembre de l’any 1581, el pagès Antoni Bons originari d’aquest bisbat, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Ramon Bons i Joana amb Joana Costas, filla del, també francès moliner Joan, que és difunt, i treballava de criada a casa del paraire de draps de llana de Vilafranca Bartomeu Boner (ja l’hem comentat amb el cognom Costas).
Perigord

Bordes del bisbat de Bordeus de Perigord (1584)

El Perigord és una comarca del nord-est d’Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xarabta, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona.
El vint-i-cinc d’agost és el pagès Ramon de Borde, originari d’aquest lloc, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Pere i Caterina amb Monserrat Mas filla del pagès Antoni de Sant Sadurní de Subirats i Rafaela.
Boxell del bisbat de Sarlat (1587)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XII.
El vint-i-set de juny del 1587 signa capítols matrimonials el pagès Antoni Boxell, ara habitant en el terme de Castellví de la Marca, fill del mestre de cases Antoni i Joana amb Antonia Cornador filla del pagès Bartomeu i Beneta, habitants del terme de Pontons.
Cortés de Sant Antoni del bisbat de Rodes (1585)
El bisbat de Rodés és sufragània de l’arquebisbat de Tolosa. La seu episcopal és la ciutat de Rodés, on es troba la catedral de Nostra Senora.
Segodunum, l’actual Rodés, era l’antiga capital dels Ruthens, un poble de la Gàl·lia celta que habitaven a la regió de Rouergue.
El sis de febrer de l’any 1585 el baster Bernat Cortés de la vila de Santa Antoni del bisbat de Rodés, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Guillem, signa capítols amb Ellisabet Socies filla de Bartomeu i Margarida de Vilafranca del Penedès. Van viure al carrer del Sant Esperit (l’actual carrer de la Font de Vilafranca).
Rodés

Cases del bisbat de Tula (1583)

El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle IV).
Va ser el vint-i-quatre de juliol quan signen els capítols matrimonials el mestre de cases Joan Cases, originari del bisbat de Tula, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Julià Cases i Lluïsa amb Eulalia Toses, que és viuda del pagès Antoni Batlle del mas de la Llana, filla del pagès Bartomeu i Eulalia de Clariana del terme d’Avinyonet del Penedès.
Desfins del bisbat de Sarlat- Sant Germà (1583)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
Va ser el dinou d’agots del 1583 quan el treballador Mateu Desfins, fill del pagès Joan i Antonia signa capìtols amb Guillema que és viuda del serrador, també francès Joan Rigual, que ja hem comentat en aquests articles, filla de Pere Silvestre i Antonia, originaris de Sant Germà.
Tulle o Tula 

Figueres de sant Andreu del bisbat de Comenge (1588)

Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El cinc de gener del 1588 signa capítols el pagès Joan Figueres, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan i Caterina amb Magdalena Traver, filla del pagès Joan i Joana, habitant de les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès.
Joncar del bisbat de Rius (1571)
La diòcesis de Rius es trobava al sud-oest de l’antiga diòcesis de Tolosa de LLenguadoc. Ocupava una part del nord-est de Comenge i del nord del comtat de Coserans, que depenia de la Gascunya, una part del sud-oest del Llenguadoc i una part del nord del comtat de Foix.
L’onze de novembre d’aquest any 1571 signen capítols matrimonials el pagès Bernat del Joncar, originari del bisbat de Rius, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan de Joncar amb Jerònima Noya, filla del pagès Pere i Joana de Vilafranca.
Llarc del bisbat de Bordeus (1582)
Bordeus, també anomenada com a Bordel, és una ciutat portuària i un municipi francès, situada a la riba de la Garona, al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
El tres de juliol del 1582 signen els capítols matrimonials el carreter Esteve de Llarc, originari del bisbat de Bordeus, ara habitant al poble de Constantí (Tarragona) fill del pagès Joan i Antonia amb Francesca Cases, filla de Joan i Eulalia de Vilafranca.
Logari de sant Vicens del bisbat de Sarlat (1585)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El vint-i-cinc de juliol signa capítols el sombrerer Pere Logari fill del pagès Joan i Joana amb Joana viuda del serrador Joan del Albi, filla de Xailés Xarlonch i Joana, també del bisbat de Sarlat.
Comenge 

Millorat del bisbat de Comenge (1574)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El tretze de febrer d’aquest anys 1574 signen capítols matrimonials el corder Joan Millorat originari d’una ciutat d’aquest bisbat, habitant a Vilafranca, fill del pagès Bartomeu Millorat i Maria amb Paula Palau , filla del pagès Joan i Joana de Vilafranca.
Mones de Le Fossat, del bisbat de Rius (1585)
Le Fossat és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània. Pertany a la diocèsis de Rius.
El vuit de febrer signa capìtols el pagès Ramon Mones, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Bernat i Gollarda amb Elisabet Gili, filla del pagès Jaume i Margarida, originaris del terme de Miralles.
Not del bisbat de Tula (1585)
El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle IV).
El vint-i-set de gener d’aquest any es signaven capítols entre Antoni Not, de sobrenom Llenes, mestre de cases, originaris d’aquest bisbat, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Esteve Noti i Marianna, amb Marianna Berni filla de Jaume I Jerònima, veïns de Vilafranca,
Coserans 

Noguers del bisbat de Cours de sant Mauri (1582)
Mauri és un municipi de la comarca de la Fenoleda, al departament dels Pirineus Orientals. Segons Joan Coromines és un poble de transició entre el català i l’occità.
Va ser el vint-i.vuit de gener d’aquest any quan signen capítols matrimonials el carboner Joan Noguers originari de sant Mauri, fill del barber Joan i Caterina amb Joana Vesia, filla de Joan que era músic i Caterina de Vilafranca del Penedès.
Oliver de Narbona (1580)
Narbona és una ciutat del Llenguadoc. Administrativament, és una comuna francesa de la regió d’Occitània, al departament de l’Aude.
El quinze d’octubre d’aquest any 1580 signen capítols matrimonials el fuster Pere Oliver, natural de Narbona, fill del baixador Guillem i Margarida amb Marianna Huguet, filla de Miquel d’ofici sastre i Paula de Vilafranca.
Ribera del bisbat de Poitiers (1572)
La diòcesi de Poitiers té l’origen de mitjans del segle IV, sufragània de l’arxidiòcesi de Bordeus, la seu metropolitana de la província romana de l’Aquitània segona.
Pere Ribera, d’ofici botoner, natural del bisbat de Poitiers, habitant a la ciutat de Vic, fill del pagès Pere Ribera i Joana amb Joana Rodó, filla de Ramon d’ofici serrador del bisbat de Sarlat, ara habitant a l’Arboç i Joana.
Rodó del bisbat de Sarlat (1572-1576-1579)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
Tot i que els Rodó ja els vam posar en anteriors capítols hi tornem i afegim el del u de maig de l’any 1572, el que ja hem comentat, entre Pere Ribera i Joana Rodó filla del serrador Ramon, habitant a l’Arboç i Joana.
El mateix pare, en Ramon Rodó – que era viudo de Joana-  fill del pagès Antoni i Tendina va acordar signar capítols matrimonials el 1576 amb Maria, que era viuda del mestre de cases, també francès, Pere Bernet, filla del pagès Jaume Figueres i Caterina originaris de Pontils de la Conca de Barberà. No consta si viuen a Vilafranca del Penedès, però cap suposar que sí, ja que els capítols el fan davant el notari de Vilafranca Pau Xamar.
El dotze d’agost de 1579 Joan Pey fill del pagès Pere i Peirona, que són difunts, amb Mundina Rodó filla de Pere d’ofici serrador, i Margarida vivint ara a Vilafranca i d’origen també tots dos del bisbat de Sarlat.
Sanas del bisbat de Cours de Sant Llorenç de Cerdans (1582)
Sant Llorenç és una comuna francesca situada en el departament dels Pirineus Orientals i a la regió de Languedoc-Rosselló, en la comarca del Vallespir.
Ja els hem comentat més amunt. Caterina, filla del pagès Joan Sanas, originari de sant Llorens del bisbat de Cours, signa capítols amb el pagès, també francès,  Bernat Beoluguer.
Comenge

Topi de Sant Gironç del bisbat de Coserans (1588)
La diòcesi tambre era cneguda amb el nom de diòcesis de Sent Líser de Coserans, Coserans és una regió històrica Occitània, que avui correspon a la part occidentald el departament de l’Arieja.
Sant Gironç està situat en un lloc de pas en un altiplà que comunica les muntanyes i les planes de la vall de la Garona, a la confluència des rius Salat, Les i Baup.
El dijou d’octubre del 1588 signen capítols el pagès Bernat Topi fill de Joan i Guillema, ara habitant a Vilafranca, amb Joana Milà, filla del pagès Joan i Francesca de Vilafranca del Penedès.
Trius de Corresa (1575-1577-1587)
Corresa és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània. Pertany al bisbat de Tula. La diòcesi de Tulle (Tula) va ser erigida el 1317 i la butlla Salvator noster del Papa Joan XXII, i territori desmembrat de la diocèsi de Llemotges.
Torno a escriure aquest cognom, per haver sorgit més dades que no les havia anotat.
Pere Trius d’ofici mestre de cases originari d’aquesta ciutat francesa, ara vivint a Vialfranca, fill del pagès Esteve Trius i Antònia, signa capítols matrimonials amb Magdalena Garriga, filla del pagès Joan Garriga, també francès i Caterina, que son difunts.
Dos anys després, ja viudo, torna a fer capítols amb la viuda del pagès Francesc Feliu de Vilafranca, filla del pagès de La Granada Feliu i Elisabet.
I encara, ell mateix, l’onze de gener de l’any 1587 tornar a signar capítols per tercera vegada amb Joana Surials, filla del pagès Marti i Àngela de Vilafranca del Penedès.
Xarlonch del bisbat de Sarlat (1585)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El vint-i-cinc de juliol signa capítols Joana, viuda de Joan del Albi, filla de Xailés Xarlonch i Joana, originaris de Sarlat, amb el sombrerer Pere Logari fill del pagès Joan i Joana, també vinguts del bisbat de Sarlat.
Fins aquí una tercera part d’alguns cognoms occitans que es van emparentar amb gent del Penedès durant el segle XVI i que hem trobat signant els seus capítols matrimonials a Vilafranca del Penedès. Continuarem en una quarta entrega.