dissabte, 10 de juny de 2017

L'origen familiar de Ramon Freixas Miret (1835-1903)




El nom que té un carrer del Poble Nou és Ramon Freixas Miret que va néixer a Vilafranca el 1835 i va morir el 1903. Va ser advocat, alcalde de Vilafranca del Penedès (1876-1879) i autor de diferents estudis locals.
Es va unir en matrimoni el 27 de juliol de 1861 amb Eulàlia Martorell Campllonch de Vilafranca filla del propietari Antoni Martorell Rovira i Antònia Campllonch Rius.
Vivien al carrer de la Palma número 25 on actualment ocupa el bloc de pisos i botiga de Cal Guardiet. Varen tenir cinc fills: Maria Montserrat, nascuda el 1862, Sofia que es casà el 1888 amb Miquel Claver, Josep que fou comerciant i es casà amb Dolors Marinel·lo Soler el 1905, Maria que el 1880 es casà amb el comerciant vilafranquí Joan Via Raventós i Joaquim que fou notari a la ciutat de Lleida (1897) i a Valls (1900) que es casà amb la filla del també comerciant de vins de Vilafranca, Josefa Janer Pasqual.
Els pares de Ramon Freixas Miret
Lluis Freixas Mascaró i Maria Francesca de Paula Miret foren els pares de Ramon Freixas Miret.
Joaquima Mascaró, la mare de l’hisendat Pere Batlle Mascaró que fou el primer batlle constitucional de Vilafranca l’any 1836, diputat a Corts el 1847 i diputat provincial el 1864, al enviudar del seu primer marit l’adroguer Josep Batlle Nadal, es va tornar a casar el 1789 amb l’arbocenc Lluís Freixas i Blanc. D’aquesta última unió va néixer Lluís Freixas Mascaró.
Lluís Freixas Blanc també era viudo de la seva primera muller Josefa Gatell Figuerola natural de Torredembarra filla del pagès Esteve Gatell i Gertrudis Figuerola.
Aquest primer matrimoni es ratificà a casa dels marquesos de Moià, situada al carrer de Sant Joan de Vilafranca, com a testimoni hi havia el frare de Montserrat, Josep Freixes, familiar seu.
La mare, Maria Francesca de Paula Miret, era nascuda a la població de Cervera, filla del catedràtic de la Universitat de Cervera, Ramon Miret Coli, però originari de Vilafranca, i Maria Francesca Teixidor. Un germà d’aquest Ramon Miret Coli, en Salvador Miret fou regidor de l’Ajuntament de Vilafranca durant uns anys de principis del segle XIX.
Edificis del carrer Ramon Freixas

Els avis de Ramon Freixas Miret
ja hem comentat que els avis foren Lluis Freixas Blanc i Joaquima Mascaró. D’aquesta unió van néixer els seus pares, el seu oncle Joaquim Freixas Mascaró que es casà amb Vicenta Sala i germana d’aquest, i en Joaquima Freixas Mascaró que es va casar amb el notari de Vilafranca, en Francesc Ignasi Solà el 1825.
El seu avi en Lluis Freixes Blanc va ser corregidor de Vilafranca en temps de la guerra del Francès. El mes de març de l’any 1810 els capdavanters de l’exèrcit francès van entrar a Vilafranca. En arribar les tropes espanyoles a la caserna de Vilafranca van trobar-hi el cos del corregidor, el del seu avi  Lluís Freixas Blanch.
L’àvia Joaquima era filla del propietari de la Masia la Riba situada en el terme de Santa Margarida i els Monjos, en Francesc Mascaró Vendrell i d’Antònia Urgell, tots dos originaris de Vilafranca del Penedès.
Els Mascaró van ser propietaris, comerciants i botiguers de Vilafranca, família molt relacionada amb la producció de la vinya i el vi des de finals del segle XVIII i anys posteriors.
Els besavis de Ramon Freixas Miret
Alguns familiars de Ramon, varen ser el que s’anomenava familiar del sant Ofici. Aquest càrrec era considerat un honor, requeria en un principi un expedient previ de puresa de sang i fou exercit moltes vegades per membres de la noblesa; adquirí importància en la implantació de la inquisició. Josep Freixas Font, besavi de Ramon Freixas Miret fou un d’aquests familiars del sant Ofici de la Inquisició.
Josep Freixas Font era originari de l’Arboç del Penedès. Es casà el 31 de juliol de l’any 1753 amb Teresa Blanc Ràfols nascuda a Moja.
Els seus fills foren Ramon Freixas Blanc que va ser prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Teresa Freixas Blanc que es va casar amb un familiar de la seva àvia, Joan Antoni Batlle Nadal, botiguer de roba de Vilafranca l’any 1796, Josefa Freixas Blanc que es casà amb l’apotecari de Vilanova i la Geltrú, en Benet Garric i l’avi de Ramon, en Lluis Freixas Blanc. Van tenir dos fills més, però probablement varen morir poc temps després de néixer, en Maria Carme Freixas Blanc nascuda el 1755 i Joan Freixas Blanc el 1759.

Freixas de l’Arboç del Penedès
Durant el segle XVIII trobem Freixas que viuen a l’Arboç. molt probablement avantpassats de Ramon Freixas Miret.
L’any 1755 es signen capítols matrimonials entre el pagès de l’Arboç Ramon Freixas Ràfols, fill del pagès de l’Arboç, Jaume Freixas i Maria, i la seva muller Maria Peix, viuda de Jaume Bolet de Sant Martí Sarroca, filla del sastre de Queralb Vicens Peix i d'Anastasia Alberic.
El 1756 es signen uns altres capítols entre el pagès Julià Freixas de l’Arboç, fill del pagès i fuseller de l’Arboç en Jaume Freixas i Isabel Adalbert i la seva muller Maria Ferrer, filla del pagès Jaume Ferrer de l’Arboç i Maria Urpi.
Una de les filles d’aquests últims, fou Antonia Freixas Ferrer, que es casa amb el pagès Pere Mas de l’Arboç l’any 1786.
Fins aquí un petit esbós de l’origen d’un dels noms d’un carrer que tenim a Vilafranca del Penedès, en Ramon Freixas Miret.                       






          










dimecres, 17 de maig de 2017


La Quadra de Vilarnau (Subirats-segle XVI-XVII)




La quadra de Vilarnau situada al terme del castell de Subirats té el seu origen el segle XII. Va ser el que va donar pas al poble de Sant Sadurní d’Anoia.
Va ser un espai propietat de diferents senyors feudals fins molt després de l’època medieval, fins ben bé el segle XIX.
Actualment Sant Sadurní té un barri anomenat de Vilarnau. En el barri hi ha la casa de Vilarnau. Molt a prop hi ha les restes de l’antic castell, derruït el segle XVI, que hi vivia el noble o senyor feudal, vassall a la vegada del senyor del castell de Subirats.
Indicarem en aquest article alguns habitants i fets d’aquest lloc dels segles XVI i XVII i deixarem pel bloc de Penedès medieval la part corresponent a l’època medieval.

Segle XVI: Els Guanecs i els Masdovelles
Els Guanecs eren els senyors que regien la quadra i cobraven les rendes feudals als seus habitants durant el segle XV. Eren originaris de Banyeres del Penedès.
El senyor de la casa (castell) i quadra de Vilarnau era l’any 1462 Galcerà de Guanecs.
Es casà amb Isabel, filla de Pere Joan de Masdovelles, familiar dels poetes medievals nascuts al terme de l’Arboç del Penedès.
L’any 1504 els Masdovelles van succeir als Guanecs en la propietat de la dita q uadra.
Aquest any ja posseïa també dins el poble de Sant Sadurní la casa anomenada del “vescomte”, tot i que no està acabada de construir.
Els Masdovelles tenien en propietat també el castell de les Pujades, situat al terme de Castellví de la Marca. L’any 1515 en aquest castell es signa un document sobre les rendes que cobrava el benefici de Sant Antoni, fundat a la capella de la quadra de Vilarnau. El signa Aldonça, vidua del senyor de la quadra de Vilarnau i del castell de Pujades, Joan de Masdovelles.
Els Gralla
L’any 1568 la família burgesa barcelonina, els Gralla, compren les rendes del castell de Subirats i els delmes particulars de tot el terme de Subirats, també els de la quadra de Vilarnau, a la corona reial.
Els capbreus dels anys d’aquest segle XVI ens donen més referències sobre la quadra, Exposem el patrimoni d’un dels propietaris:
Bartomeu Mir
Any 1571: Jurament del pagès, de la quadra de Vilarnau, Bartomeu Mir en que diu que té en propietat en nom del senyor Francesc de Gralla i Desplà, mestre racional de la cort del rei i baró del castell i terme de Subirats, una casa anomenada de Vilarnau, amb les seves terres, honors i possessions situada en dita parròquia, prop del castell de Vilarnau que està derruït i deshabitat.  
Els límits de la casa de Bartomeu Mir són a l’est amb terres seves i part del dit castell de Vilarnau. També és propietari d’una terra que encercla casa seva. Conté cent jornals. Hi ha part terra inculta, erma, bosc i muntanya.
Els límits d’aquesta terra són a l’est terra de Rosell, part la riera de l’Anoia, part terres del mateix Mir, al sud la mateix riera de l’Anoia,al nord terra de Rosell d’Espiells i a l’oest el mateix riu o riera de l’Anoia (diu riera).
Ens aclareix que la casa o mas i terra la té pagant renda al benefici de la capella de Santa Maria situada a la quadra de Vilarnau. La quantitat és de 32 sous. I que també ha de pagar al senyor de la quadra el delme de fruits (una desena part).
També té en propietat una altra terra situada prop de la riera de l’Anoia, a la Barquera.
Conté dos jornals de terra.
Els límits d’aquesta altra terra són a l’est i al sud terres del mateix Mir, a l’oest la riera de l’Anoia i al nord terres també del dit Mir.
El recull d’aquest capbreu amb els seus propietaris es fa en el castell de Subirats.
Els testimonis van ser el rector de l’església de Sant Sadurní i Montserrat Esteve de l’Ordal.


El segle XVII i els Masdovelles
Hem parlat dels delmes que cobrava el senyor del castell, que era Francesc de Gralla i Desplà, però la senyoria corresponia encara als Masdovelles.
En l’any 1606, la senyora Castellana de Masdovelles, també senyora del castell de Pujades, és la propietària de rebre aquestes rendes, sigui de terres o de cases/masies de la quadra de Vilarnau.
El moliner Llorens Montserrat Mir
Un capbreu d’aquest mateix any ens diu que Llorens Montserrat Mir és el moliner de la quadra de Vilarnau, i jura tenir en propietat al marit de la dita Castellana, en Pons de Peramola, cavaller que viu a Vilafranca del Penedès:
Sota domini senyorial posseeix a la dita quadra de Vilarnau, una casa amb el casal del moli fariner, anomenat molí de la Foradada de Vilarnau, amb dues moles, reclosa, rec i bassa.
Els límits de la casa i del molí a l’est, al sud, a oest i al nord són terres del mateix confessant.
També és propietari d’una terra de 40 jornals d’extensió. Té part vinya plantada i part de bosc. Situada a la dita quadra. Els límits són a l’est, sud i oest amb la riera d’Anoia i al nord amb terres de Bartomeu Mir.
Una altra terra d’extensió 30 jornals de terra, situada al lloc anomenat Salvar, de la quadra de Vilarnau. Té part camp i part de bosc. Limita a l’est amb la riera de l’Anoia, al sud amb terres de Joan Codorniu, a oest amb terres d’Antoni Duran de les Comes i al nord amb terres de dit Joan Codorniu.
Altra terra d’extensió dos jornals, situada en el lloc que antigament estava edificat el castell de Vilarnau i els valls del dit castell. Els límits són a l’est i sud amb terres del difunt Mir.
Disposa també d’altra terra part de camp i part de bosc d’extensió 12 jornals, situada en la dita quadra de Vilarnau, al lloc anomenat la Plana de la resclosa i antigament el Joncar.
Els límits són a l’est amb la riera de l’Anoia, al sud amb les terres de Joan Codorniu, una rassa que baixa, a l’oest amb terres del Codorniu i roques i al nord amb la riera de l’Anoia.
Altra terra d’extensió 50 jornals, en la qual hi ha edificat un corral i antigament hi estava edificat el Mas Cuat o el Mas Vilanova. La terra és camp i part bosc.
Els límits són a l’est terres de Jaume Domènec d’Espiells, al sud amb terres de Bartomeu Mir, a oest amb terres de Joan Formosa i al nord amb terres d’Antoni Duran d’Espiells.
Ens diu el moliner Llorens que és home propi, soliu i afocat (termes medievals de vassallatge) de la senyora Castellana de Masdovelles. Li va jurar fidelitat i homenatge. Paga de cens tres lliures i cinc sous per totes les seves propietats, a més d’un terç de fruits el dia de Sant Miquel de cada any (setembre), a més d’una dècima part de forment (blat) i de tots aquells que collirà i també una desena part de la verema que en dites vinyes seves se collirà.
En els segles posteriors la quadra de Vilarnau ja no hi és tan present. Aquella importància que va tenir en època medieval en la conquesta d’una part del territori en el terme de Subirats va perdent pes.
El fet de que la població de Sant Sadurní d’Anoia, com a terme, es formà legalment l’any 1764, en separar-se de l’antic terme de Subirats, del qual havia format part des del seu origen va ajudar molt més a la desaparició del terme medieval quadra de Vilarnau.


diumenge, 9 d’abril de 2017

Els cantirers Bertran (segles XVII-XVIII)




La Plaça de l'Oli, també anomenada Plaça del Vall del Castell és l'actual plaça Jaume I.
Al voltant d'aquesta i sobretot en l'espai que havia ocupat el call jueu en època medieval, es van situar molts forns de càntirs de Vilafranca, a partir del segle XVII. Van comentar en un altre article els cantirers Perlas, veiem ara els Bertran cantirers.


Ramon Bertran (1674-1720)

El primer cantirer amb el cognom Bertran és Ramon Bertran. La seva muller fou Eulalia casada amb segones núpcies. En primeres va casar-se amb el pagès Antoni Carbonell. Ramon era fill del pagès Pau Bertran i de la seva primera muller Francesca que ja vivien a la Plaça de l’Oli abans que ell nasqués.

Van tenir sis fills, en Josep que morí al néixer, el 1685.  L’hereu en Ramon nascut el 1687, Cristòfol, Magdalena, Eulàlia que es casà el 1710 amb l’espardenyer Francesc Rafecas de Vilafranca i Agustí casat amb Maria Manuel, filla d’un teixidor de lli, el 1738. Agustí fou cantirer i va viure a l’ermita de Sant Pau.

L’any 1679 Ramon compra una casa d’un portal pel preu de 325 lliures (una quantitat prou alta) a un altre cantirer situada a la Plaça de l’Oli al costat del carreró de Torre Dela  cantonada carrer d’Escudellers. Al costat hi tenia una altra casa de propietat.

L’any 1720, ja difunt Ramon, la seva vídua Eulàlia compra una altra casa de dos portals prop de les que tenien en vida del seu marit. Per tant, en aquell moment són tres les cases que van passar a ser propietat de Ramon i la seva muller en aquest espai. A més en el carrer dels Jueus (l’actual d’Alfarràs) hi té en propietat la casa dels seus sogres en Pau Bertran i Maria Jansà, la seva segona muller.


El testament del cantirer Ramon Bertran (1711)

Ramon fa testament l’any 1711. Vol ser enterrat a la confraria de Sant Josep. Fa hereu al seu fill primogènit Ramon, que també fou cantirer. Al seu fill Cristòfol, cantirer, li deix cinc lliures; a la seva filla Magdalena una terra situada a Colomer, dins el terme de Vilafranca. Institueix hereu universal al seu fill Ramon Bertran. El fill més petit, Agustí Bertran té en aquell moment nou anys.


Cristòfol Bertran (1706-1741)

Un dels fill de Ramon, fou Cristòfol que no era l’hereu. Ramon, l’hereu i primogènit, morí abans que el seu pare i l’herència passà al seu segon fill, a Cristòfol. També fou cantirer en la Plaça de l’Oli. L’any 1706 es casa amb Marianna filla del pagès Joan Ràfols i Dionisia.

Van tenir tres fills, Joan que es casa amb Teresa Olivella Fages el 1735, i Manuel que es casa amb Maria Grasses Roses el 1744. Tots dos van ser cantirers.

Els seus sogres disposaven d’una casa amb dos portals situada al carrer Graupere (alies Banyes) que va passar a mans de la seva muller i a ell com a usufructuari. La té en propietat la seva muller Marianna el setembre del 1707 però la venen el desembre del mateix any als tutors dels hereus del pagès Joan Ràfols, sogre seu i pare de Marianna, per 180 lliures, un preu força elevat.

Gràcies a aquests diners, molt probablement, poden comprar el 1709, un obrador de cantirer amb dos forns per coure cantis, situat al carrer dels Jueus que li ven Magdalena, viuda d’un altre cantirer. L’any 1735, Cristòfol ja gran, conjuntament amb el seu fill Joan venen al seu germà i oncle respectivament Agustí Bertran, també cantirer, una pallissa situada en el carrer dels jueus, molt a prop del dit obrador.

En el 1730 Cristòfol es casa en segons núpcies amb Eulàlia filla del fuster Jaume Camps i Rosa Xambó.

D’aquesta nova unió hi va haver l’hereu Antoni, casat primer amb Rosa Martorell Cruset el 1759, també cantirer, i les filles Madrona casada el 1754 amb Josep Trius Marquès i Eulàlia casada amb Josep Juliachs Huguet el 1757.

A la mort de la seva segona muller, el 1746, encara es casa una tercera vegada el mateix any amb la viuda Maria Feliu filla de Ramon i de Teresa Baltà. No hi va haver fills d’aquest matrimoni.



El testament del cantirer  Cristòfol Bertran (1720)

Cristòfol fa testament el 5 de gener de l’any 1720. Els seus marmessors son la seva muller Marianna, el prevere de Vilafranca, Josep Balaguer, el seu cunyat botiguer Pau Ràfols i el cantirer Pau Vallès. Vol ser enterrat al vas de la confraria de Sant Josep situat a l’església de Santa Maria. Institueix hereu universal al seu fill Joan Bertran. Signa el testament en la casa on viu al carrer Escudellers que no la té de propietat sinó que hi està de lloguer.

La seva muller Marianna Ràfols fa testament deu anys després, el 1730. El signa  vivint a la casa situada a la Plaça de l’Oli.
La muntanya de Sant Pau


Agustí Bertran Ràfols el cantirer ermità de Sant Pau (1711-1777)

Fou un altre dels fills cantirers de Ramon. L’any 1711 Agustí tenia nou anys quan el seu pare feu testament.

La seva mare Eulàlia li fa donació de la casa que comprà a Ramon Carbonell, també cantirer, (el 1720) al seu fill Agustí en l’any 1727 situada a la Plaça de l’Oli.

Es casà amb Maria filla del teixidor de lli Pau Manuel de Vilafranca l’any 1738. Van tenir dos fills, l’hereu Ramon que també fou ermità fins l’any 1779, i cantirer, i Caterina que es casà amb Bartomeu Cruset d’ofici clavetaire, família d’altres cantirers.

El seu germà Cristòfol conjuntament amb el fill d’aquest, Joan Bertran, li venen el 1735, una pallissa que els hi pertanyia per herència de la seva madrastra Maria i li vingué pel testament del seu pare Cristòfol l’any 1720 situada en el carrer dels Jueus que era dels Jansà, pares de Maria.

Fa testament el 1777 vivint a l’ermita de Sant Pau. Fa hereu al seu fill Ramon que ens diu que també viu a l’ermita de Sant Pau conjuntament amb la seva muller Maria Soler.



El cantirer Joan Bertran Ràfols (1735-1774)

L’hereu i fill de Cristòfol i Marianna Ràfols fou Joan Bertran. Es casà amb Teresa Olivella Fages el 1735. Varen tenir dos fills, en Fèlix i Pau que s’uní amb matrimoni amb  Teresa Lleopart, viuda de Josep Rodó, tots dos també cantirers.

Una concòrdia la signen Joan Bertran i la seva veïna Marianna, viuda del guanter Francesc Sans, que vivia al principi del carrer dels Escudellers,sobre la privadesa de la casa de la dita veïna i la del Joan que continua essent la dels avis situada a la cantonada del carrer Escudellers i la Plaça de l’Oli. Joan promet tapar una finestra amb reixa de ferro que donava sobre la teulada de la dita Marianna. La teulada de la muller de Sans sobrepassa la casa del cantirer Joan. Tot i que admet treure la finestra de ferro, se li permet als seus hereus tornar-ne a fer una altra en una altra paret que no es pugui veure les cambres de les habitacions de la dita Marianna. En aquest document sabem que Joan no sap escriure.

El 1773, el seu germanastre cantirer Antoni Bertran, que aquest any vivia a Tàrrega, com a procurador de la seva muller Rosa Martorell, ven a Joan, un forn de coure cantis amb pati, situat al carrer dels Jueus. El preu va ser de 40 lliures. El forn és prop de cases d’altres cantirers.

l’hereu Joan Bertran, es fa posseïdor dels béns del seu pare Cristòfol. Un inventari amb data de l’any 1753 ens diu que la casa que ocupava el seu pare i ha passat a les seves mans, té un portal que dóna a la plaça. Hi té una entrada i una habitació que dóna a la plaça. No sembla que sigui una casa molt gran. Hi veiem  que a l’habitació hi ha tres quadres i poca cosa més.



El cantirer Antoni Bertran Camps (1753-1785)

Antoni fou el primer fill de la segona unió que va tenir Cristòfol Bertran amb Eulàlia Camps.  L’any 1753 a l’edat de 15 anys aprèn l’ofici de cantirer en l’obrador d’un altre dels cantirers nascuts a Vilafranca, Bonaventura Llorens. Estarà al seu servei cobrant 20 sous anuals.

A l’edat de dinou anys, el 1757, fa testament davant notari. Està malalt al llit. Els seus marmessors son el seu oncle, el cantirer Agustí Bertran i el cantirer Bonaventura Llorens. El testament l’escriu a la casa de Bonaventura, ja que hi està per aprendre l’ofici i hi viu, situada a la Plaça de l’Oli. Dóna poders a un professor de gramàtica de la vila per signar-lo ja que tampoc sap escriure.

No semblà que la malaltia fos greu perquè el 1759 es casa amb Rosa Martorell Cruset filla de Josep i Rosa i com hem dit el 1773 el veiem vivint a Tàrrega, segurament practicant l’ofici de cantirer en aquesta població, venent un forn de coure cantis que li pertanyia en propietat a la seva muller Rosa Martorell situat al carrer dels Jueus de Vilafranca.

Els orígens, però el feien tornar a Vilafranca, ja que el 1785 es torna a unir en matrimoni per tercera vegada a Vilafranca, era viudo de la seva segona muller Maria Oller, amb la viuda Marianna Escuder filla d’Agustí i Maria Àngela Mercer.


El cantirer Fèlix Bertran Olivella (1760-1774)

Fèlix, fill de Joan i Teresa Olivella vivien a la plaça de l’Oli el 1760. La seva muller fou Josefa Diaz filla del guanter de Vilafranca Antoni i de Francesca Ivern veïns de la mateixa Plaça.

Els Diaz tenien en propietat diferents cases d’aquest espai i altres molt a prop. Fèlix ven una casa que va obtenir de dot de la seva muller situada al carrer del Vall del Castell, prop el portalet (carrer de sant Pau actual) a un familiar seu en Pere Camps fuster per el preu de 70 lliures.

El 1774 Fèlix renúncia a l’herència del seu pare Joan que li pertocava a favor del seu germà Pau. Eren terres i cases valorades en unes 400 lliures.


El cantirer Pau Bertran Olivella (1774-1807)

Germà de l’anterior fou Pau , que es casà amb Teresa Lleonard viuda de Pau Rodó i filla del forner del forn anomenat del castell. En Pau i Teresa van tenir els fills següents:

Pelegrina, Josep que fou fuster i visqué a l’Arboç, Joan que fou cantirer i morí el 1774.

Hipòli que es casà amb Eulàlia Ferrer, era pagès i nascut al Vendrell. Cal comentar que el Sant Hipòlit era el nom del patró dels cantirers, un altre Pau que també fou cantirer igual que el Fèlix i finalment la Teresa Bertran Lleonard.


El testament del cantirer Pau Bertran Olivella (1786)

Fou fet el 16 d’octubre de l’any 1786 a la casa pròpia de la Plaça de l’Oli. És marmessor seu l’ermità de l’ermita de Sant Pau, en Ramon Bertran, el seu sogre forner Josep Lleonard i el sastre de Vilafranca, Josep Alemany.

Vol ser enterrat en el vas o sepultura del gremi de Sant Josep que agrupava els fusters, ebenistes o similars.

A les seves filles Teresa i Pelegrina els hi deix cent lliures i les caixes i robes per poder casar-se.

L’hereu no serà cap dels seus fills cantirers sinó el fuster Josep Bertran Lleonard que viu a l’Arboç del Penedès.

Demana que es celebrin per la seva ànima vint-i-quatre misses, dotze al convent de Sant Francesc de Vilafranca a l’altar de sant Antoni de Pàdua i dotze al convent de la Trinitat de Vilafranca.

No sap escriure i ha de donar també facultat a una persona que ho faci en el seu nom, aquesta vegada, és el mestre de primeres lletres Jacint Garrigó i Vernis.
càntir d'oli de Vilafranca


Un préstec del cantirer Pau Bertran Olivella

L’hereu Josep Bertran LLeonard no ho va tenir fàcil per administrar els béns del seu pare. Un d’aquests va ser quan havia d’acabar de liquidar un préstec que havia demanat el seu pare difunt. Una quantitat molt gran, 403 lliures. El prestamista era la reial casa i hospital de la misericòrdia de la ciutat de Barcelona.

Amb el consentiment de Teresa Lleonard, muller que havia estat de Pau Bertran Olivella i usufructuaria dels béns del seu marit difunt, va vendre al marquès de Llupià, Joan Anton Desvalls, el que havia estat propietari de l’actual col·legi de Sant Ramon, un pati on hi havia dos forns de coure càntirs, situats al carrer dels Jueus (l’actual Marquès d’Alfarràs).

Havien estat de propietat del difunt Pau Bertran Olivella, però anteriorment eren del germà de Pau, el també cantirer Fèlix Bertran, que renuncià al seu favor el 1774.

Fèlix els tenia en propietat com hereu universal dels béns del seu pare, el cantirer Joan Bertran, segons el testament d’aquest el 1764.

A Joan li va vendre el també cantirer Antoni Bertran, que era nascut a Vilafranca, però aleshores vivia a Tàrrega l’any 1763.

El preu de la venda del pati amb els forns va ser de 690 lliures. Una quantitat que li va permetre liquidar el préstec del seu pare i encara sobrar-li diners.


Ramon Bertran Manuel, cantirer i ermità de Sant Pau

Fill del també ermità i cantirer Agustí Bertran Ràfols i Maria Manuel, l’any 1790 va deixar l’ermita de Sant Pau i es dedicar plenament a fer de cantirer a la Plaça de l’Oli.

Eren propietaris d’una pallissa, part coberta i part descoberta, ell i la seva filla Teresa Bertran casada amb el pagès Tomàs Riba, situada al carrer Jueus de Vilafranca, l’actual Marquès d’Alfarràs. La van vendre aquest any al pagès Jocund Rosés per 250 lliures, una molt lloable quantitat.

Es casà amb Magdalena Tomàs, filla de pagès, era vídua d’un mariner de Vilanova i la Geltrú. Van ser administradors (tots dos) del patrimoni del primer marit de la seva muller, en Bartomeu Plana mariner, com hem dit.       Van ser propietaris d’una casa situada al terme de Sant Jaume dels Domenys, que havia estat del pare de Magdalena, en Ramon Tomàs.                    

Ramon, l’any 1810, era ja gran. Va ser aquest any quan ven una casa al, també cantirer, Joan Perlas Martí. La casa fa cantonada entre la plaça de l’Oli (nom actual de la mateixa plaça) i la plaça de Santa Maria, que era el nom de la plaça de Jaume I.

Actualment més d’una casa de l’actual plaça de Jaume I, abans Plaça del Vall del Castell, o Plaça de l’Oli o Plaça de Santa Maria, és de propietat d’algun Bertran, descendents dels Bertran cantirers.


Els Bertran cantirers (segle XVI-XVII)




Ramon Bertran = Eulàlia (cantirer)

Fills:

              Cristòfol Bertran = Marianna Ràfols (cantirer)

                Agustí Bertran = Maria Manuel (cantirer)

               Magdalena Bertran = Pau Lleó (pagès)

               Eulalia Bertran = Francesc Rafeques (espardenyer)

               Ramon Bertran =  (cantirer)

-----------

Cristòfol Bertran = Marianna Ràfols (cantirer)

                              = Eulàlia Camps

                              = Maria Feliu

Fills:

    Manuel Bertran Ràfols = Maria Grases Rosés (cantirer)

    Joan Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages (cantirer)

    Eulàlia Bertran Camps = Josep Juliachs Huguet

    Antoni Bertran Camps = Rosa Martorell Cruset  (cantirer)

                                                      = Maria Anna Escuder

    Madrona Bertran Camps = Josep Trius Marquès

--------------

Joan Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages (cantirer)

Fills:           

                Pau Bertran Olivella = Teresa LLeonard (cantirer)                      

             Fèlix Bertran Olivella = Josefa Diaz (cantirer)      

------------

Agustí Bertran = Maria Manuel (cantirer)                        

Fills:                                

Ramon Bertran Manuel = Maria Soler (cantirer-ermità)

Caterina Bertran Manuel = Bartomeu Cruset (clavetaire)

--------------

Ramon Bertran = Maria Soler (cantirer)

Fills:                                    

Maria Bertran Soler = Miquel Farré (pagès)      

Teresa Bertran Soler = Tomàs Riba (pagès)

--------------

Pau Bertran = Teresa Lleonard (cantirer)

Fills:

           Pelegrina Bertran LLeonard =                                

           Josep Bertran LLeonard =  (fuster)

           Joan Bertran Lleonard =  (cantirer)

           Hipòlit Bertran LLeonard = Eulàlia Ferrer (pagès



           Pau Bertran Lleonard =  Maria  (cantirer)

           Fèlix Bertran LLeonard = (cantirer)

           Teresa Bertran Lleonard =   



                                              



                                                   




                                              



                                                   

                                                  

                                              

                                                







                                                                                             

                                              






diumenge, 12 de març de 2017

Apunts de la guerra del Francès al Penedès


Dibuix de l'entrada dels francesos a l'Arboç del Penedès

La descripció de Mn. Valentí Muntades, ens presenta l’entrada de sometents a Vilafranca del Penedès: “El dia 8 de juny de, cap a les sis de la tarda i després d’haver mort l’agutzil, els sometents s’adreçaren a la casa del governador, i com que no el trobaren l’hi mataren la dona i l’hi cremaren continguts de l’habitatge i papers; seguidament, assassinaren al secretari del governador públicament, cremaren la casa de l’alcalde major. Finalment es reuniren a la vila uns 6.000 homes que varen assolar la vila i el seu entorn. Dos dies després, el 10 de juny, quan tornaren les tropes franceses de Tarragona, el sometent va col·locar a l’entrada de Vilafranca, concretament a la creu de Sant Salvador, dos canons. A les deu del matí, s’inicià un foc creuat fins que es quedaren sense munició, aleshores, varen anar a parlar amb el general francès per demanar respecte a la capital penedesenca. Aquest respecte no va ser acceptat, fent que els francesos entraren a la vila a quarts de quatre de la tarda; al mateix temps que els vilafranquins fugien de la vila”

Les narracions d’Isidre Mata del Racó.
Isidre Mata del Racó, propietari del Mas del Racó situat a Sant Pau d’Ordal en el seu diari ens diu:
Dimecres al dematí, dia 10 del mes de març del dit any 1808, de la cavalleria francesa que hi havia a Sants eixí una patrulla de 16 soldats de cavall amb un oficial per anar a Vilafranca, que hi arribaren a la tarda. Esta fou la primera patrulla francesa [que] anà a Vilafranca. [...] L’endemà se’n tornaren a Barcelona
També:
De dit dia en avant, un dia per altre, eixia una patrulla de cavalleria francesa de 16 soldats de cavall i un oficial de Sants o de Barcelona per anar a Vilafranca. lo general xefe francès, Duhesme, tenia esta precaució de fer dita patrulla de Barcelona a Vilafranca per observar si s’armava alguna gent o alguna conspiració contra l’exèrcit francès. [...] Dormiren a Vilafranca [...]; alguna vegada dita patrulla arribà fins als Monjos i una vegada fins a l’Arboç”.
Anaren per la carretera nova a Vilafranca, a on s’hi trobava lo dia del motí o revolució contra els francesos que los sometents, en crescut número, entraren a la vila la tarda del dia 8 de juny de dit any 1808. Se juntaren los sometents per fer foc als francesos.
Seguint les narracions d’Isidre Mata del Racó, després dels diversos conflictes entre francesos i
espanyols, els atacs seguiren entre espanyols i afrancesats, tant és així que després d’assassinar l’agutzil major de Vilafranca a la Granada, “dotze mil homes, parteixen de La Granada i entraren a Vilafranca cridant “Viva Espanya” i “Mòriren los francesos

El manual de testaments del notari de Vilafranca del Penedès,
Marià Abellà Nogés  anys 1809/1819
En la introducció d’un dels llibres de testaments d’aquest notari, ens diu:
En nom de Déu i de la Gloriosa sempre verge Maria, mare sua i advocada mia, sia Amén.
Trobant se a la present vila de Vilafranca del Panadés Bisbat de Barcelona ocupada per lo exercit Francès, que en numero de vint y dos mil homens de tropas (segons se assegura) entrà en ella lo dia vint y dos del mes de desembre proxim passat, extenentse fins als pobles vehins; y experimentantse unas graves malaltias que segurament ocasionan los transtorns, sustos y disgustos que causan las tropas enemigas, per lo que desitjan moltas personas otorgan testaments a fi de ordenar lo convenient per lo successiu; y no haventhi paper sellat per a escriurer-los : He determinat jo Mariano Abella y Nogués notari públic y real de la sobredita vila formar est segon manual de testaments en paper comú, fins que, desocupada esta vila dels enemichs, puga encontrarse paper sellat, principiantlo en lo present dia tres del mes de Janer del any del naixement del señor mil vuitcents nou, en lo qual ajudant Déu continuare los testaments que se aotorgaren en poder meu, no sols en lo present any, si també en los succesius fins a formar un correponent manual. Y per a que en tot temps sels donia la deguda fe, y credit poso en est principi lo meu acostumat”.
En el mateix llibre hi ha el testament de Pau Pujol veí de la parròquia de Santa Magdalena del Pla. Comença dient :”trobant-me pròxim a la mort per ser condemnat a ser afusellat per un consell de guerra de l’exèrcit francés, faig testament...” Pau era fill d’un pagès en Josep Pujol i d’Antonia Casanella.
El testament el fa i el signa a la presó de la casa capitular de Vilafranca el 13 de juny de l’any 1809, situada al carrer de la Cort (l’actual casa de la vila).

L’Hospital de pobres i el convent de Sant Francesc de Vilafranca
El març del 1810 la vila quedà sense protecció militar i el sometent volia evitar que certa documentació caigués a mans dels francesos, cremant-la. Els frares del convent de Sant Francesc, s’hi oposaren El 20 d’agost de 1811 un vilafranquí escriu que dies abans una divisió del General Abbé, “atropelló así al eclesiàstico como al noble y al plebeyo

En aquests any s’explica que el convent – hospital va atendre a soldats: “...manifiesta las estancias que han causado los militares enfermos en este hospital en cada uno de los meses desde el octubre de 1811 hasta el enero de 1814 ambos inclusive y lo que por ellos se ha recibido de la muy ilustre dirección general de hospitales a saber...
El 1 de gener de 1813 hi havia disset soldats francesos ingressats en l’hospital.
El 22 de gener de 1812 , al no presentar-se cap veí a donar la ració de vi a les tropes que hi ha a l’hospital, el general Mathieu permeté el saqueig.
El guerriller absolutista i general carlí nascut a la Bisbal del Penedès, Joan Romagosa i Prats, participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822.  Justament el 4 d’agost d’aquest any va posar setge als lliberals refugiats al convent fins que els arribaren reforços del Vendrell. A l’octubre un comandant i dos oficials s’emporten com a hostatge  el guardià del convent fra Francesc Pere Anton i l’estudiant corista de Maó, fra Bonaventura Salord que era allí per ordenar-se. L’anaren a cercar a Sant Pere de Riudebitlles on havia anat a acaptar el vi.
El desembre queda suprimida la comunitat per ordre del govern. Es queden uns dies al convent el vicari fra Josep Rigual i el predicador fra Joan Gautin Mestres.
Un oficial del Crèdit Públic amb escrivents fa un inventari de tots els objectes del convent.
El 1823 l’hospital convent va servir de caserna als miquelets. A l’agost els frares recuperaren el convent quan varen entrar a la ciutat les tropes franceses, havien quedant només dos de guardians, el frare Josep Rigual, vicari president interí i el frare Joan Gaudies, predicador general.


diumenge, 12 de febrer de 2017

Els Damià (1586-1743)




La documentació dels Damià la comencem a trobar l’any 1587.
Montserrat Damià Pasqual és un botiguer de roba de lli, que lloga per tres anys al prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, una casa al costat del portal de la muralla, de Sant Bernat.
Aquesta casa havia estat del corder, Montserrat Queralt. L’havia comprat no feia gaire.
El blanquer Pere Damià
Montserrat Damià Pasqual després de llogar la casa que es comprà al carrer de Sant Bernat, marxà a Barcelona i canvia d’ofici, ara fa de corredor d’orella. És a dir, aquella persona que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits...) en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i mercaderies.
Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders. Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i depenien dels consells municipals, en el cas de Montserrat, del de Barcelona.
Pere Damià, fou blanquer i es quedà a Vilafranca del Penedès. Fou un dels blanquers que comprà durant diferents anys de finals del segle XVI pèl de cuir originari de Sardenya, per portar-lo a vendre a la vila. El comprà als viatgers que venien d’aquesta illa, el cavaller Francesc Reguer i el mercader Antic Fillol de Barcelona. El corredor que intervé en la venta era el seu oncle, en Montserrat Damià Pasqual que viu a Barcelona, com hem dit. El preu de quatre feixos del cuiro fou de 98 lliures.
Els seus pares eren el blanquer Francesc Damià i Maria. L’any 1594 conjuntament amb el seu pare tornen a compra vuit feixos de cuiro de pèl de Sardenya als mateixos personatges. El preu ara era de 172 lliures. En aquest cas, el corredor d’orella va ser Salvador Ferrer, també de Barcelona.

Les adoberies dels Damià
La transformació de les pells animals en cuir requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva. Primer, els blanquers, seguidament els assaonadors i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses...)
Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de Barcelona d’època moderna i altres ciutats catalanes (Vilafranca del Penedès) amb una indústria de la pell potent.
Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells. Cal recordar que, tot i que aquest ofici ja no existeix, a Catalunya en alguns llocs encara anomenen blanquer a l'ofici que de fet engloba tot el procés del cuir: l'adober.

Els mètodes tradicionals d'adoberia ocasionaven molta pudor i els adobers estaven obligats a treballar fora dels centres urbans.

La primera vegada que trobem anomenada l’adoberia de Damià situada a extramurs, al portal del carrer dels Ferrers va ser l’any 1588, quan un germà  de Montserrat, Josep Damià Pasqual, n’era el propietari. Al seu davant hi tenia també de propietat una era. Anteriorment, era de Bernat Pasqual, familiar de la mare de Montserrat i Josep.
Però no va ser la única adoberia de propietat dels Damià o com a mínim n’utilitzava una altra, la que estava a extramurs al portal del carrer de Sant Bernat (a on Montserrat Damià va vendre una casa).
Els hereus del blanquer Francesc Damià

L’herència d’un Francesc Damià fou repartida a parts iguals entre els seus fills. Un dels fills fou el prevere Pere Damià, que conjuntament amb altres, l’any 1656, lloga al botiguer de guants, Gabriel Bertran de Vilafranca, dos calciners (Dipòsit gran on els adobadors posen pells en calç fusa per assaonar-les) d’adobar pells que estan situats a l’adoberia de Damià, prop la muralla, al portal de Sant Bernat. Li ven amb permís de que pugui entrar i sortir de l’adoberia quan ell vulgui.

El testament del blanquer Ramon Damià

Ramon, era el fill del blanquer Pere Damià i Montserrada. Va nèixer en el terme de Subirats.  Redacta el testament l’any 1661. La seva muller és Coloma. El seu nebot és el prevere Pere Damià. Els seus fills foren  el prevere Josep Damià, Ramon Damià (que morí jove) Maria que es casada amb Gabriel Sabater i un altre Ramon Damià.

Anomena hereu universal al seu nét, Antoni Damià, menor d’edat, fill del difunt Ramon Damià. En la seva substitució al germà d’Antoni, en Jeroni.

El testament està escrit a la casa on viu, al carrer Torregrossa de Vilafranca. Carrer que estava situat a prop d’una de les grans torres de defensa que va tenir la Vila en el segle XV, carrer paral·lel al carrer de Sant Joan actual, a mà esquerra de la Rambla de Sant Francesc.
Part descoberta de la Torre Grossa


Obres a la casa del carrer Torregrossa (1662)

Els hereus de Ramon, fan obres a la casa situada al carrer Torregrossa, que els hi pertany de l’herència. Hi ha els preveres Pere i Josep Damià i la viuda, Coloma, que són els tutors de l’hereu, Antoni Damià fill, menor d’edat del difunt Ramon Damià blanquer.

Els mestres de cases encarregats de l’obra són Pere Joan Ivern i Josep Bongrat de Vilafranca.

La casa tenia hort. Es fa servir per les obres 45 quarteres de calç per arreglar el cup/Es paga per traginar arena, pedra menuda, pedra grossa pel cup, pels cairons del cup/ 500 teules per la teulada del cup/150 claus per la teulada del cup/ per la pedra de l’aixeta del cup/per 70 rajoles pel cup/ per guix per els graners/ guix per la cambreta de l’hort/per les tapies mitgeres de l’hort, part el veí Josep Tort i part en Damià/ per la pedra de l’aigüera i pedrissos/ per una biga pels graners/ per quatre pedres picades de la porta de l’hort...un total de 40 lliures.
Restes de l'adoberia trobada al carrer dels Ferrers


Josep Damià Pasqual i els seus hereus

Hem dit que la primera vegada que trobem anomenada l’adoberia de Damià situada a extramurs, al portal del carrer dels Ferrers va ser l’any 1588, quan un germà de Montserrat, Josep Damià Pasqual era el propietari.
Josep era casat amb Maria Jorba. La seva filla Manuela es casa el 1703 amb Antoni Llorens Vallès, fill dels burgesos vilafranquins Josep Llorens i Teresa Vallès. Aquest matrimoni van tenir els fills Antoni Llorens Damià que es casa el 1732 amb Maria Anna Tort Mas. El germà de Maria Anna, fou el burgès Josep Tort Mas que va ser regidor de Vilafranca l’any 1777  que es casà amb Teresa Llaurador.
També eren fills d’Antoni i Maria Anna, Manuel, Manuela casada amb Fèlix Olivella Galceran, pares del que serà regidor de Vilafranca, l’advocat Manuel Olivella Llorens, el 1806 i el prevere Francesc Llorens Damià, que viurà al carrer dels Ferrers.
Damià Llorens que morí solter als 67 anys el 1808, vivint a la casa del carrer Torregrossa, la dels Damià blanquers, i els fills Josep i Joan Llorens Tort. Antoni Llorens es casa per segones núpcies amb Maria Anna Guasch.

Antoni Damià, blanquer i veguer de Vilafranca del Penedès (1700)

Les unions matrimonials dels Damià amb personatges influents a la Vila i també a Barcelona, va portar al nomenament per part reial de veguer, al blanquer Antoni Damià. El suposem també germà del blanquer i després corredor d’orella a Barcelona, Montserrat Damià Pasqual. Germà també del propietari de l’adoberia Josep Damià Pasqual.

Inventari de la casa/universitat de Vilafranca (1706)

Aquest any Antoni Damià és difunt. Sabem que vivia a la casa de la Universitat (Ajuntament) de Vilafranca fins el dia de la seva mort. No és molt usual que hi visqués. Però, tenint en compte que havia estat el veguer i l’escrivania del batlle i el veguer estaven al carrer de la Cort, no es gaire estrany que fes vida en la casa.


L’inventari ens diu: “en la casa de la Universitat de Vilafranca, s’han trobat els mobles que foren del difunt Antoni Damià, blanquer i veguer de dita Vila, i són els següents:
En la cuina: una pastera de tomba de fusta de pi usada/ una tauleta de fusta amb unes vores al voltant/ uns molls de ferro de tisora/ unes graelles de ferro petites/ dues paelles d’aram, una gran i l’altra mig sencera/ dos llums usats/.
En un aposento de la dita casa: un matxo de pèl negre coix.../ un burro de pèl gris, molt vell/ un coixí de llaurar/ un collar del matxo/ una taula llarga de pi usada amb dos capitells/ una caixeta de fusta de pi, molt usada/ altra caixa, molt dolenta sense cul/ un banc de pi, molt usat amb els seus peus/ un banc de respatller de pi, usat/ una taula de pi, usada/ una cadira de ferro de muntar botes/.
En una cambra de dita casa de la Vila, que trau a la finestra que dóna al cel obert:
un llit de camp amb els seus pilars, bo i amb poms daurats/ dues flassades, una blava i altra de color groc, usades/ un llençol d’estopa, usat/ tres estovalles d’estopa, usades/ set tovallons, quatre de cotó i els altres d’estopa, usats/dues coixineres petites de bri, usades/ una coixinera gran de bri, usada/ una vànova de cotó, bona/ un davant de llit, de ret/ unes faldilles de domàs negres/ un gipó negre/ quatre camises blanques de cotonina/ unes calces negres, usades/ una capa de baieta, usada/ una gambeto de pèl/ un barret, usat/ unes mitges negres, usades/ un quadre de Sant Antoni de Pàdua/ altre quadre del cap de Sant Anastasi/ un quadre de Santa Magdalena/ Altre d’una santa Verge/ un cobretaula de cuiro, molt usat/.

La seva muller era Marianna, que en primers núpcies es casa amb Magí Urgellés. Els mobles que va rebre del seu marit difunt, també estaven en la dita casa de la Universitat. Eren aquests, segons el inventari:
Cinc caixes de fusta/ vuit llençols/ tres jocs de coixineres/ sis camises d’home/ tres estovalles de cotó/ dues dotzenes de tovallons/ quatre tovalloles/ dos matalassos/ dues màrfegues/ dos plats d’estany/ una escopidora d’estany/ tres culleres de plata/ dos estalvis de llautó/una llumenera de llautó/una cadira de braços/ un cortinatge de llit de color amb les seves cortines/ una caldera petita/unes graelles de ferro/ una pala per la forca, de ferro/uns molls de ferro/ tres paelles/ uns clemàstecs de ferro/ un cinto de plata amb els seus claus i agulla/ un anell d’or amb una pedra vermella/ un joc de coixineres/ una vànova/dues botes grans de 11 barrals/ dues botes de tres càrregues/ una bota de dues carregues/ un quadre amb la figura del Sant Crist amb altres sants/ altre quadre de la Concepció/ dos quadres petits/ un cofre gran de fusta/ una flassada verda, usada/.
Moltes de les coses que surten en el inventari eren usades. No tenim cap altra dada dels Damià i que visquessin a la mateixa Universitat posteriorment a l’any d’aquest inventari.   
Alguns parents d’aquest Damià també van ser o batlles o veguers de la Vila. El cas, per exemple del veguer Gaspar Llorens (1530), del batlle Pau Llorens (1571), del batlle Pau Rafael Llaurador (1586), del batlle Antoni Llorens (1664) o el batlle Josep Galceran (1674).