dimarts, 2 de febrer de 2021

Un inventari d’Olesa de Bonesvalls (1604)

 

L’edifici medieval de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls l’hauria de conèixer tothom i protegir-lo ja que és una construcció que encara es manté bastant ferma. Moltes vegades he escrit sobre la història tant en aquest blog com en el de Penedès medieval. Vull insistir en cal saber moltes més coses d’aquest edifici, sobretot degut a les obres que s’hi estant fent actualment (2019-20) que espero no el malmetin.

Un inventari de l’any 1604 ens pot ajudar a saber una mica més quines dependències tenia i quins objectes tant a la rectoria del capellà, que administrava l’hospital i l’església de Sant Joan, situada a dalt al poble d’Olesa de Bonesvalls, l’actual és construïda l’any 1777, però en els seus inicis podria haver estat romànica amb un edifici al costat a on hi vivia i també saber més de l’hospital i la rectoria de la capella de Santa Maria de l’Assumpció situats a la part baixa del poble, en el barri de l’Hospital.

L’inventari es fa per la mort del rector Bartomeu Olivella. Els seus marmessors, el rector de Castelldefels, Andreu Vilar, el rector de l’església de Sant Cristòfol de Begues, Miquel Estor, el negociant de Sitges Andreu Marrugat i el pagès d’Olivella, Pau Olivella, germà del rector difunt, fan públic l’inventari dels béns. L’hereu del rector Bartomeu, és el germà Pau Olivella.

La rectoria de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls

En l’entrada hi ha un cubell de fusta de pi. Hi caben tres càrregues de verema. Dues portadores velles. Dos bancs de fusta de pi. Uns clemàstecs (cadena amb ganxos que va penjada al canó de la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles...). dues pasteres. Un pallanc (barra que va penjada al cim del paller per evitar que el vent s’emporti la palla). En l’estable hi ha una mula de color fosc, amb una sella amb tots els seus guarniments i amb les seves albardes. Un gos de mostra (caçador). En el pastador hi ha una pastera de  fusta de pi amb el seu sedàs. En el celler hi ha una mitja bota. Dues botes d’una carrega cada una, buides. Sis carretells, (barril petit, que oscil·la entre un càntir i una càrrega de cabuda i serveix principalment per tenir vi ) tots vells de mitja càrrega i d’un barraló, (mesura de vi equivalent a vuit quartans, o sigui 32 porrons o una quarta part de càrrega (Penedès). Dos barralons (bóta petita per a traginar vi). Dos quarters de cansalada. Un sagí (greix). Un garbell. Tres pells d’anyell. Un embut de fusta. Dues gerres sense anses de tinguda entre les dues de 18 quartans, en les quals hi ha vuit quartans d’oli més o menys. La més petita és dins l’església. Dues calderes, una de gran i altra mig sencera. Un cossiet (recipient) de terra. Una cassa d’aram. Un càvec gran. Una aixada estreta. Dues destrals. Una cistelleta petita. Un embut de treure oli. Una dotzena de gallines entre polles i un gall. Una gallina d’índies. En el pou hi ha una corriola amb son rest i cadena. Dues galledes usades. Tres botiguetes d’estany  petites, les dues amb taps i una sense. Hi ha una pollera (galliner) de canya. En la sala: un bufet de fusta d’àlber. Una cadira de repòs. Tres cadires, les dues sense cuiro i l’altra bona. Una perdiu viva sense gàbia. Una taula de tisora. Un bufet de fusta de noguer. Una taula de tisora. Una caixota de fusta de pi. Dos banquets de sala. una petaca. Una sort de vidre. Quatre càntirs de terra. En la cambra primera hi ha un llit de camp de fusta de noguer. Dos matalassos. Dues flassades blanques. Dos coixins amb ses coixineres. Tres teles de pinzell bones: una de nostra senyora, un assotament i un sant Bartomeu sense guarnir. Una bossa de tenir municions. Una romana. Una fulla d’espasa dins d’un bordó. Un cristos. Una atxa. Un ventall de palma. Una sort de vidre amb algunes aigües. Una clotxa (túnica) de burell. Un espalmador (raspall). Una arquimesa.

En un armari de fusta de pi hi ha uns prestatges de llibres, los quals són els següents: dos llibres de comptes en els quals assentava dit rector totes les dades rebudes de molts anys a esta part. També així fan assentar tots els llibres que estan designats en la del paper cosida amb altre part escrita d’altra mà.

En una arquimesa de fusta de noguer hi ha el següent: en el primer calaixet vint rals de moneda barcelonesa. En el segon calaix un saquet de drap s’han trobades cent-setze peces de vuit rals cadascuna.

En una capseta de fusta que es tanca amb clau hi ha set lliures de moneda barcelonesa. En un altre calaixet hi ha unes quantes candeles de cera. En un altre calaix hi ha uns agnus grans guarnits. Una imatge de Nostra Senyora petita guarnida, amb son peu de plata i tota guarnida de plata i una creueta al capdamunt, una part es tota de plata i l’altra un vidre de Nostra Senyora. Té dit guarniment més d’un parell d’alçada. Nou culleres i unes forquilles de plata. Uns agnus de plata. Altres agnus guarnits. Uns agnus d’or.

En una capseta petita de fusta hi ha algunes relíquies. En un calaixet, hi ha tres onces de canyella. En l’últim calaixet s’han trobat vuit i set lliures i catorze sous de moneda barcelonesa. Una xapa de plata no molt gran. Una aixeta de coure petita. Una daga amb sa baina. Uns potets i capsetes de vidre. Onze sous entre menuts i plata en el calaix gran. En el calaix de sota l’arquimesa hi ha un pany d’escopeta. Uns trencadors de pinyons de ferro i altres cosetes i paperets de poc valor. A baix de dita arquimesa hi ha dues olletes de vidre amb confitures i altres potets i olletes i una ampolleta d’aigües.

En una caixa que és de Pau Olivella en la qual hi ha una cinta de seda, es troba un mantell d’estamenya. Un mantell de contrall, (classe de tela que des del segle XV es fabricava, a imitació dels teixits de Courtrai, i que serví per a fer diversos vestits). Un barret de capellà. Una sotana d’estamenya. Una sotana de randa. Altra sotana d’estamenya. Una sotana de raixa (tela).

En una cambra: un llit de fusta d’àlber de pilars. Dos matalassos usats. Una màrfega. Una flassada vermella. Un coixí amb sa coixinera. Dos ventalls de tela per una finestra. Una caixa llisa de fusta de pi. Dins la qual hi ha deu camises d’home entre bones i dolentes. Tres coixineres de bri de cànem. Tres parells de calcetes de tela. Deu cabassos plens entre bons i dolents. Unes estovalles de cotó grans guarnides amb flocadura. Un cortinatge de llit de camp de cotonina llisa guarnit de flocadura a l’entorn.

En una cambreta: tres botetes d’un barraló cadascuna, buides. Quatre o cinc gerretes de tenir olives petites. Dos càntirs buits. Dos forcs d’alls. Una porta de finestra llisa, nova.

En la cuina: un ascó de fusta de pi amb sa taula. Un cavall de ferro de tres cames. Dos asts petits. Tres forrolls (pales). Un morteret de coure. Una olla d’aram petita. Un braser, una caldereta i un fogó d’aram. Una sort d’olles de terra i una de plats i escudelles. Tres llumeners. Uns lleves. Una giradora. Una rahadora. Quatre paelles entre grans i petites. Dues llibrelletes de Pisa. Sis o set plates mig senceres. Un plat gran de foc i una solera.

En una cambreta: hi ha un llit de pots i bancs amb una màrfega i una floca de llana petita.

En altra cambra: un llit de camp amb els pilars de noguer amb matalàs i màrfega. Cinc flassades de llana blanques. Tres coixins sense coixineres. En un armari hi ha unes ampolles de vidre. Quatre cistelles. Tres maners de verga petits. En un altre armariet hi ha set plats d’estany mig sencers. Un paner mig sencer amb platets de terra.

Graners

En dos graners de canya, que no puc saber di estaven propers a la rectoria o en un altre lloc, ja que no ho diu. Aquests graneres estan plens de blat, unes vint-i-cinc quarteres de blat vell. També en els graners hi ha una caixa de fusta d’àlber llisa ja vella, dins la qual hi ha unes estovalles llises. Tres camises. Quatre llençols usats. Un gipó usat. Sis sacs d’una quartera cadascun dels quals hi ha dos plens de blat i un de farina. Un sac de dues quarteres, buit. Un sac amb alguna quartera de faves. Un cofre gran de fusta d’àlber dins del qual hi ha nou llençols d’estopa i de bri i estopa. Cinc llençols de bri. Un davant llit de ret i un amb flocadura de filampua. Quatre coixineres de bri.

Dues caixes de fusta d’àlber noves a tall de monja, en les quals hi ha: un gipó de bri de cànem. Deu o dotze lliures de fil de bri de cànem. un cendrer d’estopa. Dos llençols. Tres camises. Quatre tovalloles. Quatre coixineres. Deu torcaboques. Una peça d’estopa de nou canes de llargària. Una camisola de cordellat. Un gavant (Capot amb mànegues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred) de monaquí (Nom de certa classe de teixit usada en el segle XVI) amb sa capilla (Capeta curta a tall de cintura, i superposada a la capa gran). Dos parells de mitges de cordallet negres. Uns calçots de tela. Una sotana de monaquí molt dolenta. Un gipó de bri de cànem. Tres bolons, uns d’estamenya, altres de monaquí i altres de tela. Una sotana d’estamenya. Una caixa de fusta de noguer a tall de monja, dins de la qual hi ha cinc canes de drap de torcaboques de cotó. Quatre estovalles de cotó. Un tros de cotonina llisa de sis canes. Tres trossos de drap nou de bri de cànem, entre tot quaranta canes. Un cofre gran dins lo qual hi ha alguna roba de cànem adobat. Un gipó amb ses manegues. Una bacina de llautó. Dos candelers alts de llautó. Una màrfega dolenta.

L’hospital d'Olesa i de Cervelló

En la botiga de l’hospital es va trobar quatre quarteres de blat d’espelta.

En una cambra de l’hospital hi havia deu quarteres de blat. Dues d’ordi. Vuit de civada. Una de faves. Una de guixes. Una taula de tisora sense peus.

En un llibre d’ingressos i despeses hi havia tot el que procedia de l’hospital. En un compte, signat pel batlle d’Olesa, Pau Ràfols, si veu el total d’un benefici de tres-cents nou lliures i vuit sous. També hi és anotat una terra anomenada L’Argila, comprada a Joan Tutusaus pel preu de cinquanta lliures.

En la botiga de dit hospital s’ha trobat un munt de blat. Hi pot haver-hi setanta quarteres més o menys, dit blat es partidor amb el modo següent això és que sen fan tres parts la una per l’hospital i l’altre per lo rector i l’altra dels arrendadors del noble Pere de Clariana que té un terç en dites rendes de l’hospital. Una pila de mestall. Pot haver-hi de vuit a vint quarteres. Dues quarteres i mitja de faves.

En un graner de canya s’ha trobat catorze quarteres de civada. Una quartera i mitja de sègol. Un munt de blat on hi ha cinc quarteres. Un sisó de canya ple d’ordi. Pot haver-hi vint quarteres. Una mitja quartera ferrada. Una pala de fusta. Una taula de tisora. Una Caixa de fusta de pi llisa dins la qual hi ha un penelló de llit amb una randa de fil rovellat a l’entorn. Dues estovalles. Vuit torcaboques. Dues tovalloles llises de bri. Dues coixineres de bri de cànem llises. Un llibre de cort vell. Un acte en pergamí d’un censal de pensió de setze sous que fa Gabriel i Jaume Cabrera al dit hospital.

La rectoria de l’hospital

La rectoria de la capella de Santa Maria de l’Assumpció situada al costat de l’hospital d’Olesa o de Cervelló es troben tres matalassos. Una flassada i un llit de tisora.

En el celler de dita rectoria: tres gerres grans d’oli, en totes pot haver-hi quaranta quarteres d’oli. Són del dit hospital. El difunt en sa malaltia digué que ell devia quatre quartans d’oli a l’hospital. Quatre cadires de cuiro. Un llibre gros en lo qual estan escrites les rendes de l’hospital, lo qual comença en lo any 1585 i acabà pel rector difunt el vint-i-u de setembre de 1604 en lo qual estan assentades les dades i rebudes fetes per dit senyor rector.

Llibres

Els llibres que es troben en diferents llocs de la rectoria són: la historia Pontifica amb tomo primer i segon. Los Sants, segona i quarta part. Marc Aureli. Visita de la carcel (tractat de dret pertanyent a Tomas Cerdan de Tallada). Esperit de la vida cristiana. Constitució de Tarragona. Un missal vell. Floretum virtutum. Summa Antonini. Breviari del Bisbat. Un llibret intitulat Super sacra misteria quale. Ambrosins catharinus, llibre vell. Etiques d’Aristotil. Un llibre vell intitulat Quadragessimale. Altre tomo de les Etiques d’Aristotil. Dos tomos d’Aries nomenats aprovechamiento espiritual. Codicil de Trento. Explicació de la bulla de la Santissima cruzada. Meditations de sant Agusti. Una Summa de Caietà. Un llibret nomenat exposició dels misteris de la missa. Un tractat del pare Peris de la Frequente comunion. Un llibret nomenat Tabules reverindissim que continentur in tribus libris reverendi patris di dicistals. Primera part i dues segones i tercera de la Navidad del mundo. Constituciones sinodales barceloneses. Summa funis. Un tractat de Espilaneta de confesione. Biblia sacra. Frater Andrea Sdeina ordinis predicatori. Un llibre vell intitulat sermones discipuli. Un llibre intitulat Legenda aurea. Tercera part de la oració de Frai Andrea Capilla. Sermons quadragesimals Raulinis. Silva devaria Cetils. Opuscula divi boneventurs Postilles maiores. Un breviari bo. Un passioner.

Llibres i manuals parroquials

En un armari tancat, situat a la rectoria, hi ha escriptures. Són actes i altres coses rebudes en dita parròquia. Són els següents llibres i manuals:

Tres llibres en els que hi ha inscrits els baptismes i els esposats i excomunicats. Un llibre del compte dels bacins de l’església. Un llibre gros blanc. Un llibre gros en el que hi ha inscrits els actes de les definicions dels baciners i altres persones que tenien càrrec en l’església. Comença l’any 1593. Un capbreu de les rendes de la baronia de l’hospital d’Olesa, de Cervelló i de la quadra de Vallirana. Signat el 1590. Una mà de paper cosida la qual serveix de manual. Comença el primer de juny de 1592 i acaba el 17 de setembre.

Una mà de paper de nom llibre d’òbits. Comença el primer d’agost del 1594 i acaba el vint-i-tres de setembre de 1604, el dia que va morir el rector Bartomeu Olivella. Un llevador de les rendes, censos i censals de la rectoria. Tres manuals d’escriptures velles. Una plica de capítols matrimonials. Una altra de testaments. Un plec d’enquestes lligat amb un fil. Un plec d’actes i inventaris. Altre d’actes vells. Un llibre molt vell que porta el títol de manuals de capítols matrimonials, de testaments, actes i albarans. Altres llibres molt vells en un racó de la sala de dalt sobre una post. La clau d’aquest armari ara és propietat de l’hereu Pau Olivella.

Deutes

Quant Bartomeu estava malalt al llit va fer memòria del que li devien algunes persones i ho va escriure en un paper que s’ajunta al inventari: Joan Miret de Vilafranca em deu vuitanta-quatre lliures. Era el preu de l’arrendament que li va fer de les rendes del benefici del Vendrell. La universitat de Vilafranca del Penedès li devia vint-i-quatre lliures per la venda que va fer de tres quarteres d’ordi. Els jurats de la parròquia d’Olivella li devien quatre lliures, que era la pensió d’un censal mort que els hi va vendre.

Miquel Traver d’Olesa li devia vint-quatre rals d’un préstec. També Jaume Bruquetes dos lliures d’un altre préstec. Joan Tutusaus del Mas Berenguer situat a Sant Pere de Ribes, li deu dues quarteres de blat, que li va deixar. La muller de Badell d’Olesa i deu dues canes de teixit d’estola que també li va deixar.

El batlle d’Olesa de Bonesvalls en aquest moment és Pau Ràfols. Conjuntament amb els veïns d’Olesa, Joan Tutusaus, Salvador Busquets i Pere Raventós signen com a testimonis.

 

 

diumenge, 20 de desembre de 2020

Exèquies pel rei Felip II a Vilafranca del Penedès (1598)


Felip II de Castella, dit el Prudent, va ser monarca d’Espanya des de 1556 fins el 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d’Àustria, a partir de 1580. El seu regnat es va veure marcat per la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys, així com les relacions exteriors amb França i Anglaterra, que va acabar amb la  Pau de Cateau- Cambrésis i la desfeta de l’Armada Invencible respectivament. Entre altres ostentava els títols de rei de Castella, Lleó, Aragó, Navarra, València, comte de Barcelona, Rosselló, Cerdanya, Flandes, Cervera…

En un protocol notarial de Vilafranca del Penedès hem trobat les exèquies que es van fer a la vila, per la mort del monarca que va ocòrrer el diumenge, dia tretze de setembre, entre les tres i quatre de la matinada, a Madrid.

El seu quart fill, el rei Felip III, l’hereu de la corona, va anar a Barcelona de seguida després de la mort del seu pare. Des d’aquesta ciutat va avisar a tots els caps de vegueria dient que fessin sentiment de la mort del rei Felip vestint-se de dol.

En aquells moments era veguer de Vilafranca, el noble Jaume de Copons, el batlle era el notari Simeó Argenter i els jurats de la Universitat de la vila eren el metge Pau Marti, el notari Gaspar Bartomeu, l’argenter Joan Huguet i el corder Pere Soler.

Els personatges que acabo d’enumerar van organitzar un consell general on fou llegides dues cartes una del virrei, capità general de Catalunya, Lorenzo Suárez de Figueroa i l’altra del rei Felip III. Deia, que resumit deia així: “ A los amados y fieles nuestros los jurados, consejo y hombres buenos de nuestra vila de Villafranca del Panades...se fes la capella ardent com altres voltes se era fet, conforme se trova en un llibre de la casa del jurista Bernat Mascaró, en honor del emperador Carles cinquè...y que els senyors jurats cadascú portes una gramalla ( túnica llarga fins als peus, vestidura pròpia dels conselles de Barcelona i dels jurats de València) am caparo (peça rodona de drap, feltre...per a cobrir el cap). Els verguers (funcionari que portava com insígnia un bastó que acompanyava els magistrats municipals o complia les seves ordres) portaran una gramalla de dol.

El consell general va decidir, que tot i que és temps de verema i de llaurar, es facin les exèquies començant a tocar les campanes tres dies a tot arreu durant tres hores cada dia, d’aquesta manera: al matí de cinc a sis, al migdia de dotze a una i al vespre de sis a set hores. Tocaran totes les campanes, també les del monestir de Sant Francesc i de la Trinitat. Va començar el dimarts tretze d’octubre i els dos dies següents el dimecres i dijous.

La crida del dimarts tretze

El primer dia, el dimarts al vespre, els verguers amb les seves trompes i dos homes a so de timbal, amb les gramalles de dol i amb el cap cobert amb els seus caperons van llegir una crida (ban) que deia:

Ara oiats quens notificant y fan a saber de part dels magnifics senyors Batlle y jurats de la present vila de Villafranca del Panades...amb carta de la majestat del rei don Felip tercer, senyor nostre ben beneventurament...per la anima de la majestat del rei difunt senyor nostre y arriba per al divendres subseguent de la present semana se fasse solemne ofici y sermó y capella ardent e no sia ninguna persona que a pena de tres lliures fasse treballa (ningú ha de treballar aquests dies sinó serà multat amb tres lliures) dit dia de divendres fins que dits oficis sien celebrats y també supliquen a tots los consellers i altres persones insaculades en casa de la vila que per dia portin vestidures de dol...i vagin a la Iglesia parroquial de Santa Maria a celebrar dits oficis amb companyia dels senyors batlles i jurats...

El dimecres catorze dels prohoms

El dimecres, a les dues del migdia van marxar cap a la casa de la vila dotze persones amb les seves gramalles de dol i amb el cap cobert de caperons, dues persones de mà major (estament social), dues de mà segona, dues de mà tercera i un de cadascuna de les sis confraries. Per tota la vila s’hi veien els preveres, els cavallers, els metges, els notaris, els apotecaris, botiguers de draps i de teles els manescals i tots els consellers. Els jurats de la Universitat els va anunciar que a l’endemà dijous a les vuit hores es reunissin a la casa de la vila amb els seus vestits.

El dijous quinze, a la casa de la vila

Aquest dijous els senyors verguers, batlle i jurats amb els prohoms cadascú del seu braç corresponent, amb els caps coberts i amb les gramalles molt llargues i arrossegant-les van entrar en la sala del consell. A la sala hi havia bancs. Tots eren plens. En total hi havia unes setanta-sis persones. Tothom va estar en gran silenci des de les nou fins que van tocar les onze. En aquell moment s’aixeca el metge Francesc Terrassa, que era el síndic de la Universitat i diu:

Il·lustres senyors gracies per la honra...en lo dol que ses tingut de la mort de la majestat...” Va continuar convocant de nou a tothom l’endemà a l’església de Santa Maria per celebrar els oficis.

El divendres setze, els oficis

Aquest dia, tocades les vuit del matí, les autoritats amb tot el seu seguici es van trobar a la sala gran de la casa de la vila per anar tots plegats a l’església de Santa Maria.

Hi anaren de la mateixa manera com si anessin a soterrar un cos. A l’arribar, el batlle i els jurats van seure dins el clos de l’altar major. Tots els acompanyats, els que van poder,  al voltant del dit altar. La resta de persones van seure davant la paret de la capella de Roser i la part de la capella de Sant Miquel. Comença l’ofici amb la capella dels cantors.

El dit ofici o missa fou celebrat per els pares del monestir de Sant Francesc i de la Santíssima Trinitat. Va predicar el frare trinitari Antoni Tafalla.

Acabat l’ofici les autoritats van tornar a la casa de la vila i en la sala, el síndic va donar les gràcies per haver assistit a la cerimònia.

La capella ardent

Sobre les baranes del sepulcre (fals) es va fer un cadafal (plataforma). Pujava de dites baranes uns quatre o cinc pams. Era molt ferm, de fusta. Sobre el cadafal s’havia fet un bell túmul adornat de teixit de seda. Sobre una corona de rei. Tot daurat. Al voltant de hi havia penjades les armes de la vila i les del rei i més de cent ciris de pes de tres onzes.

Del cadafal a les parets de les capelles del Roser i de Sant Miquel hi havia clavades brandoneres (atxes en forma de canelobre) on hi havia ciris blancs, d’aquells que es posen als pobres fills de vila, forasters o estrangers. També es van posar els que es fan servir per la missa de la Verge Maria. Tota la cera la van donar les confraries.

Es van encendre els quatre canelobres que penjaven enmig de l’església de Santa Maria. És a dir, el canelobre gran de llautó i els tres de ferro, un davant la capella del Roser, altre davant la capella de Sant Miquel i altre davant dit cadafal. Hi havia molta llum.

Al voltant de la reixa de l’altar major hi havia un ciri molt alt que també il·luminava l’altar que estava també molt ben ornat. Tota l’església era una flama, es podria ben bé dir que tota ella era la capella ardent.

Els senyors batlle i jurats anaven de dol

Els verguers i batlle anaven vestits de dol. Amb capes llargues i saios (cobria el cos fins més avall de la cintura, era ampla i sense botons). Amb faldons fins a mitja cama. Els bastons eren negres.

Els jurats i consellers, no anaven vestits amb gramalles de baieta (teixit fluix tot de llana i cotó) com van a l’Arboç (del Penedès) i altres viles menors. En el consell general es va decidir que anirien vestits com van a Barcelona els consellers. Amb gramalles i caperons. Portaren dol sobre el cap (drap negre). Més endavant durant tres o quatre diumenges el portaven sobre les espatlles, com el solen dur els capellans quan es mora alguna persona. Los verguers duien les masses cobertes de dol. Tot havia de ser com es feia a Barcelona.

Un exemple de com es va fer a Barcelona, el mateix mes d’octubre, concretament el dissabte dia deu: “...Estaven sempre tots...amb ses gramalles, ab lo cap cobert. Lo dit senyor lloctinent hy vingué a cavall, ab molts cavallers, y tots també a cavall i ab gramalles los demés. Tot lo dit matí fins a migdie se digueren en los quatre altars de dita claustra tantes misses baixes com se pogueren dir, y hagué gran luminària de atxes...”

Fins aquí aquest escrit trobat en un protocol del notari Simeó Argenter de Vilafranca del Penedès, que a més, va ser el batlle de la vila en aquell any on recordava les exèquies del rei Felip II.

Ens podem fer una petita idea de com era l’església de Santa Maria i de quina manera organitzaven els actes solemnes en aquell final del segle XVI.

 

 

 


dijous, 5 de novembre de 2020

Adroguers (segle XVII-XIX)

 

L’adroguer és i era l’amo o el dependent d’una drogueria. Establiment especialitzat a vendre el detall els productes típics d’ultramar i espècies (pebre, canyella, safrà...) el sucre o el cacau. La referència més antiga del terme en català és del segle XIV com a mercaders de drogues i no seria fins al XVI que es normalitzaria el nom adroguer, tot i que també foren coneguts per aromataris. Voldria en aquest article deixar constància dels adroguers que he trobat vivint al Penedès, sobretot a Vilafranca del Penedès. Caldria tenir més informació de cadascun d’ells, però deixo aquí aquesta introducció. 

L’any en parèntesis és el primer en el qual he trobat la primera documentació.

Els adroguers Alegret (1682)

Agustí Alegret és el que trobem primer en la documentació, l’any 1693. Era filla del sabater Agustí i Maria. L’hereu fou un altre Agustí, també adroguer. L’últim que hem trobat fou Fèlix Alegret Capdevila casat amb Caterina Vilaró Vilalta el 1841. Pares de l’impressor vilafranquí Pere Alegret Vilaró. Tenia la botiga i casa al carrer Escudellers de Vilafranca.

Els adroguers Baltà (1814)

L’adroguer Josep Baltà Ferrer era fill d’Anton i Josefa. Es va casar amb Josefa Baltà Urgellés filla del teixidor Josep i Madrona de Vilafranca.

L’adroguer Manuel Baltà Diaz era fill de Joan I Josefa. Es casà amb Isabel Blanch Mas filla d’adroguer Ramon Blanch i Josefa. Posteriorment es va casar amb Rosa Robert Romagosa, que era nascuda a Cuba.

Els adroguers Batlle (1742)

Pere Batlle Vallespinós el 1742 és adroguer i cerer a Vilafranca. Fill del negociant Josep Batlle Via i Maria Anna. La muller era Antonia Nadal Vidal de les Cabanyes. La botiga també estava situada a la Plaça Major (l’actual Constitució). L’hereu fou Josep Batlle Nadal, adroguer casat amb Joaquima Mascaró Urgell. Un altre fill fou Joan Anton Batlle Nadal, botiguer de robes, i les filles Josefa casada amb l’adroguer Ignasi Espoy d’Igualada, Paula es casà amb l’adroguer Pere Joan Virgili del Vendrell el 1771, Bonaventura es va casar amb el botiguer de roba Josep Janer Bosch de Vilafranca, Pelegrina, Maria Àngela i Maria Rosa Batlle Nadal.

L’adroguer Benet Diviu Ginesta (1624)

Els Deviu o Diviu no eren originaris del Penedès. Benet Diviu venia sèmola el 1624 sabem que tenia un botiga al carrer Escudellers de Vilafranca, molt proper a la Plaça de l’Oli. La muller era Anna.  Un Pacià Diviu, segurament un fill de Benet, estudia gramàtica aquest mateix any.

El fill i hereu Benet Diviu Ginesta el 1630 és adroguer. La muller era Victoria Ginesta, filla d’un altre adroguer. La botiga era la mateixa del seus pares situada al carrer dels Escudellers (abans carrer Llunes). També era el lloc on vivia. La casa era d’un portal. Pagava renda als Babau del Palau Baltà. L’edifici pertanyia als seus pares per compra que van fer al abaixador (relacionat amb la indústria tèxtil) Pau Guilera el 1609. Pau la va comprar al prevere (capellà) Francesc Alemany el 1605. Francesc la va comprar amb subhasta pública dels béns de l’escudeller Francesc Bonet el 1586.

L’adroguer Joan Ginesta Calim (1630)

L’any 1630 el fill Joan Ginesta Calim és adroguer. La muller era Maria. Els documents l’anomenen també com aromatari. Els seus pares eren originaris de França. La família va arribar a Vilafranca a finals del segle XVII. El pare, Joan, era pagès. Una filla de l’adroguer Joan fou Victòria que es va casar amb l’adroguer Benet Diví.

La casa/botiga estava també situada al carrer Escudellers. Molt a prop de la de Benet Divi. Un altre Joan Ginesta, fill i hereu de l’anterior, va ser teixidor. Durant els primers anys del segle XVIII el trobem com a burgès (persona acomodada i propietària).

Els aromataris/adroguers Marrugat (1729)

Joan Marrugat és adroguer i candeler de cera (cerer) l’any 1729. Tenia la botiga a la plaça Major o del Blat i vivia al carrer Escudellers. Es va casar amb Teresa Galceran. El fill Manuel, també va ser adroguer (ja no hi surt l’ofici de cerer). Es va casar amb Francesca Boldú de Piera, filla d’un apotecari. Una filla de Joan fou Eulalia, es casà amb l’adroguer de Vilanova Antoni Batlle el 1793. Un fill de Manuel i Francesca Boldú era l’adroguer Pau Marrugat. Continuava l’any 1820 tenint la botiga al carrer Escudellers.

Els adroguers i apotecaris Mascaró (1594)

Bartomeu Mascaró de Vilafranca és adroguer el 1594. Anys posteriors, el 1599, a la documentació el trobo com apotecari. Un altre Bartomeu, fill, també és apotecari. Fills d’aquest i Maria Àngela, en Ramon és adroguer i té botiga a Barcelona. En Pau i un altre Bartomeu (fills) són apotecaris a Vilafranca.

El senyor de la casa del mas de la Riba, situada en el terme de Santa Margarita i els Monjos fou Gerald Mascaró (fill de Bartomeu). El fill Jacint Mascaró era adroguer. El mas va passar, per herència, a les seves mans el 1715. L’hereu fou Josep Mascaró, adroguer de Vilafranca. El nét en Francesc Mascaró fou adroguer i va tenir la botiga a Vilanova i la Geltrú el 1739. Va ser posseïdor també del mas de la Riba el 1756. Tenien l’adrogueria al carrer de la Cort de Vilafranca.

L’adroguer Vicens Mestres Morgades (1797)

Vicens Mestres era originari de Sant Pere de Riudebitlles. L’any 1797 vivia a Vilafranca del Penedès. Era fill del metge Francesc Mestres i Caterina Morgades. Es va casar amb Caietana Sala Macià filla del metge Tomàs Sala i, que fou regidor de l’Ajuntament de Vilafranca i Manuela Macià. Un germà seu Josep Mestres era argenter, viu el 1809 a Vilafranca, abans a Barcelona. Un germà de Caietana Sala fou el metge Caietà Sala. Un germà dels dos fou el notari Josep Anton Sala Macià de Vilafranca.

L’any 1807 l’adroguer Vicens Mestres compra una casa que té tres portals, dos que sortien al carrer que va de Cap de Creus a la Parellada i l’altre davant de la Plaça Major en un dels cantons de Capdecreus (aquest carrer era el principi de l’actual plaça de la Constitució fins el carrer de la Fruita). La casa la va comprar per subhasta pública. Era de l’advocat Manuel Olivella Llorens. El preu va ser de tres mil cent cinquanta-una lliures. L’edifici limitava per l’est i nord amb la casa de Fèlix Olivella Cortolí, casat amb Maria Antonia Sala Macià (germana de Caietana), pel sud amb el carrer que va de Cap de Creus a la Parellada i per l’oest amb la Plaça Major. Pagava renda als hereus del notari Marià Abellà.

El 1814 accepta per aprendre l’ofici d’adroguer a Josep Baltà. Treballa amb ell durant quatre anys.

L’actual adrogueria existent a Vilafranca anomenada Cal Vicentó fou fundada (i d’aquí el nom) l’any 1796 per Vicenç Mestres Morgades. I segons la seva història es situava en un primer moment en la Plaça de Sant Joan xamfrà amb la “Plazuela de la Villa” (Ubicat amb el nom de comte de Moy enderrocat a finals del 1930).

A partir del 1818 en la mateixa ubicació, Cal Vicentó és regentat pel seu fill Vicens Mestres Sala fins el 1872, data de la seva mort. A partir d’aquest any és regentada per Josep Mestres Tauler fins el 1896 fill de Vicens Mestres Sala i Raimunda Tauler. A partir d’aquesta data fou regentada per la família Aixelà fins el 1921. Aquest any canvia la propietat passant a ser de Rovira i Matas i es trasllada al carrer de la Parellada número 1 (molt probablement la casa que va comprar el 1807 Vicens Mestres) i el 1939 es va canviar la seva ubicació per la del carrer dels Ferrers número 10.

L’aromater Pau Ribera (1652)

El pedrenyaler (abans serraller) Joan Ribera i Bartomeua Genovès eren els pares de l’hereu aromater Pau Ribera. Tenien una casa a la Plaça de l’Oli (actual de Sant Jaume) de Vilafranca. El germans foren Raimon, que fou diaca del Penedès, Felip, que també fou adroguer. Els pares eren originaris de França. Els troben en la documentació, vivint a Vilafranca, a principis del segle XVII. La muller de Pau fou Teresa Marti, filla del notari de Vilafranca Antoni Marti.

El cantirer Gabriel Fons ven a l’aromater Pau Ribera l’any 1652 una casa que té un portal. El reu fou de cinc-centes lliures. Ja hem dit que els pares tenien una altra casa. Estava situada a la cantonada de la plaça i el carrer dels jueus (l’actual Marquès d’Alfarràs). L’any 1612 els pares la lloguen al padrenyaler Pere Parès (també originari de França). En el carrer dels jueus hi tenien una pallissa amb cup i un corral.

Els adroguers Torrents (1690)

Llorens té una casa amb un portal situada a la Plaça de l’Oli (l’actual Jaume I). Era propietari de diferents vinyes. El seu fill Jacint Torrents també fou adroguer i el fill d’aquest Pau Torrents i l’hereu Pau Anton Torrents. Encara un fill d’aquest Pau Anton, en Jocund Torrents, fou adroguer. Jacint  i el fill Pau continuaven tenint la botiga a la Plaça de l’Oli. Posteriorment vivien al carrer de la Fruita.

Pau Torrents era fill de Jacint i Magdalena Bou. Miquel Torrents Bou, fill, fou diaca. Les filles foren Marianna, Magdalena, Engràcia, Jacinta, Cecilia i Maria Torrents Bou casada amb el cirurgià Anton Urgellés (filla d’un adroguer) i de segones núpcies amb el comerciant Josep Ricart Salvany. Vivia en una casa situada al carrer de la Font i no a la Plaça de l’Oli, que és on estava la botiga.

L’aromater/adroguer Francesc Urgellès (1690)

Francesc fou fill d’Antoni, d’ofici paraire, i Maria Sabater. Primer es va casar amb una cosina germana, la Josefa Batlle. En segones núpcies amb Josefa Marti Tomàs filla del cantirer Pere Marti. Van tenir els fills Josefa, Marianna i l’hereu Josep que també va ser adroguer.

La botiga estava situada a la Plaça Major o del Blat (actualment Constitució). L’edifici tenia sis portals, tres que sortien a la Plaça, un altre al darrera que sortia al carrer que anava al cementiri de l’església de Santa Maria (l’actual plaça del Campanar) i dos també al darrera que sortia al carrer de la Sabateria Vella (el carrer del Campanar actual). La botiga tenia taulells i prestatges.

Altres adroguers van ser:

Ramon Blanch Ràfols (1830). Fill del pagès Lluis Blanch i Francesca Ràfols. Es va casar l’any 1830 amb Josefa Mas Torner, filla del forner Joan Mas. Una germana, Felisa es va casar amb Anton Diaz Güell (pare de l’adroguer Lluís Diaz Blanch). La filla Isabel es va casar amb l’adroguer Manuel Baltà Diaz.

Joan Busquets Gras (1776). Filla de l’argenter Quinti Busquet de Vilafranca i Maria. Casat amb Maria Borràs filla d’un cantirer. La filla Raimunda es va casar amb el notari de Vilafranca Jaume Abreu Rius.

Lluís Diaz Blanch (1861). Nascut a Vilafranca viu i tenia la botiga a Tarragona. Fill del negociant Anton Diaz Guell i Felisa Blanch Ràfols. L’any 1733 l’adroguer Miquel Pasqual Paulí es casà amb Antonia Diaz filla d’un botiguer (guanter) i Anna Maria Vitriu, familiar dels anteriors.

Pau Marti (1644). Fill del metge Pau Marti, ciutadà honrat de Barcelona i Madrona. Tenia la botiga a la Plaça de l’Oli (l’actual de Jaume I) de Vilafranca.

Felip Mas (1668). Fill del pagès Francesc i Francesca de Moja.

Miquel Pasqual Pauli (1733). Fill de l’adroguer Joan Pasqual i Geltrudis. Es va casar amb Antonia Diaz i Anna Maria Vitriu filla d’un guanter. El germà Pere fou prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca. La germana Geltrudis fou monja al convent de les repenedides a Barcelona.

Joaquim Vallès Bargaró (1829). Aquest any es casà amb Francesca Diaz Güell (germana del pare de l’adroguer Lluís Diaz Blanch).

Miquel Vidal (1715). Tenia botiga i vivia al carrer de Santa Maria de Vilafranca.

Deixem fins aquí el que he trobat dels adroguers. Cal destacar l’actual adrogueria de la casa Vicentó de Vilafranca que recorda un dels oficis que existia ja molt abans dels anys del segle XVI i que està en actiu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dilluns, 21 de setembre de 2020

Els Icart (1764-1875) i els Iscla del Penedès (1853-1875)

 

En aquest article voldria deixar evident el patrimoni de dues famílies que van venir a viure a Vilafranca del Penedès (els Icart eren originaris de Reus i els Iscla de la Seu d’Urgell) durant els anys del segle XIX.

Els Icart

Els Icart vivien a Vilafranca del Penedès l’any 1764. El boter Ignasi Icart era casat amb Magdalena Blai, originaris de Tarragona. Ignasi va viatjar a les Amèriques i morí a l’Habana. El fill, Pau Icart Blai, va néixer a Reus, preparava i venia pells per abrics (peller) a més va ser músic tocant el violí. La vídua Magdalena, pare de Pau, va casar-se aquest mateix any amb Francesc Galceran Fontanals, de Vilafranca, també peller. Al mateix temps el fill Pau Icart Blai signa capítols matrimonials amb Josefa Galceran Ricart, filla de Francesc i de la seva primera muller difunta Llúcia Ricart.

Un fill d’aquest últim matrimoni fou Pau Icart Galceran casat amb Maria Rafecas de Vilafranca. El sastre, fill de Pau i Maria, Francesc Icart Rafecas l’any 1810 fa capítols matrimonials amb Raimunda Graells Estalella filla del pagès/propietari Pere Anton Graells i Teresa Estalella de Vilafranca. Francesc morí el 1857. Raimunda el 1865.

L’hereu d’aquest matrimoni fou Antoni Icart Graells casat el 1853 amb Maria Iscla Janer filla d’Ignasi Iscla Capdevila i Caterina Janer Martorell de Vilafranca. Antoni morí el 1874 i Maria Iscla el 1857. Van deixar dues filles la Ramona i Maria Icart Iscla.

El Mas d'Abadal en una imatge de l'època 

Els Iscla

Els Iscla vivien a Vilafranca l’any 1834. El sastre Ignasi Iscla Capdevila, originari de la Seu d’Urgell, fill del sastre Jaume Iscla i Teresa Capdevila signa capítols matrimonials amb Caterina Janer Martorell, filla del sastre de Vilafranca Manuel Janer Bosch i Caterina Martorell Baltà. Van ser botiguers de roba. Van tenir els fills Manuela, Manuel i Maria Iscla Janer. Maria morí el 1857 i Manuel el 1859. Maria es va casar amb Antoni Icart Graells el 1853.

El patrimoni dels Icart/iscla (1875)

Aquest any Ramona Icart Iscla tenia dinou anys i la seva germana Maria Icart Iscla divuit. Les dues eren menors d’edat (-21), havien quedat sense pares, la mare morí primer i el el pare Antoni el 1874. L’agost d’aquest últim any el jutge de Vilafranca Hermenegild Clascar Castanys anomena tutors per les filles, ja que havien de fer-se càrrec del patrimoni dels seus pares. Els tutors eren dos confiters de Vilafranca, en Josep Grau Trius i Lluís Pujols Caballol.

Els pares de Ramona i Maria, Antoni Icart Graells i Maria Iscla Janer, en un dels capítols matrimonials signats l’any 1853, el pare Francesc Icart Rafecas va anomenar hereu universal de tots els seus béns al seu fill Antoni Icart Graells. Si morís passava l’heretat a la muller Raimunda Graells com a usufructuària. També digueren en els dits capítols que en cas de morir sense fer testament ni elecció d’hereus, establiren que passés al primogènit/a.

El Mas Orpi de la Conillera

L’avi patern (de Ramona i Maria) Francesc morí el 17 d’octubre del 1857 i l’àvia Raimunda el 13 d’octubre del 1865. Va quedar amo absolut dels béns el fill Antoni Icart Graells. La muller d’aquest, Maria Iscla Janer, morí el 13 de juliol de 1857 i ell el 15 de febrer de 1874, sense cap d’ells dos haver fet testament.

Al no haver tingut cap fill mascle, l’herència passa a mans de les germanes Ramona (la gran i per tant primogènita) i Maria.

Ignasi Iscla Capdevila, avi matern de Ramona i Maria, dictà el testament el 20 de setembre de l’any 1854. En aquest consten béns que té a Sant Cugat Sesgarrigues, La Granada, Castellet i Castellví de la Marca. Anomena usufructuaria a la muller Caterina Janer Martorell. A la filla Manuela li deix una quantitat de diners. A Maria, ja va donar una certa quantitat en el moment de signar els capítols d’aquesta amb Antoni Icart Graells. Institueix hereu universal dels seus béns al fill Manuel Iscla Janer. En cas que morís el substitueixen les filles Maria i Manuela, per aquest ordre. Maria morí el 13 de juliol de 1857 i Manuel el 25 d’agost de 1859, sense fer testament.

Estant així les coses, l’herència de Manuel Iscla Janer, es va dividir en tres parts iguals, una per la mare Caterina Janer Martorell, altra per la seva germana Manuela Iscla Janer i una altra per les nebodes Ramona i Maria Icart Iscla. En representació de les germanes hi assistia la mare Maria Iscla Janer.

En quant a l’herència d’Ignasi Iscla Capdevila es donà a favor de Ramona, primera substituta (en representació a la seva mare) i a Maria i l’usdefruit de Caterina, ja que aquesta morí el 13 de març de 1874.

Resumint, les propietats dels Icart i Iscla passen l’any 1875 a mans de les dues menors d’edat, Ramona i Maria Icart Iscla.

Carrer Marquès d'Alfarràs

Béns procedents d’Antoni Icart Graells a Vilafranca

Una casa assenyalada amb el número dinou situada a la Plaça de la Constitució de Vilafranca. Lloc on vivia el difunt. Dins de la casa hi ha divuit cadires, dues còmodes, una taula, un tocador, dos llits, un catre, un aparador, dues màrfegues, tres matalassos, dos coberts, quatre coixins, dotze llençols, sis fundes de coixins, sis tovalles, vuit tovallons, sis tovalloles, sis coberts de plata, quatre cubs i diferents eines de cuina.

La casa es compon d’una planta baixa, tres pisos i golfes. Pel darrera hi ha una petita porta que surt al carrer del Campanar.

La casa l’havia fet construir la família dels Ricart (Llúcia Ricart, primera muller de Pau Icart Blai) i per herència de Francesc Galceran Fontanals passà posteriorment als Icart, quan aquest Francesc anomena hereva universal a la seva filla Josefa Galceran Ricart, muller de Pau Icart Blai.

Set petites cases que tenen els nombres 11, 13 duplicat i 17 quadruplicat, amb la seva sínia i un tros de terra unides en cadascuna. Estan situades al carrer del marquès d’Alfarràs (abans jueus) de Vilafranca.

Una vinya, dins de la qual hi ha edificada una casa amb una sínia i aljub o dipòsit per recollir l’aigua de la pluja. Se l’anomena l’hort d’en Ganxo (sobrenom que tenia Pau Icart Blai), situada en el terme de Vilafranca, al lloc anomenat el Pont Nou (abans Pont vell), a prop de la riera de l’adoberia.

Les finques anomenades van pertànyer a Antoni Icart Graells com hereu del seu pare Francesc Icart Rafecas, segons donació que li va fer en el moment de signar els capítols matrimonials amb Maria Iscla Janer el 1853.

Deutes que tenia aquesta heretat: el pagament de la legítima a Maria Icart Iscla. El deute a Manuela Iscla Janer de mil lliures que va haver de pagar al farmacèutic de la Bisbal del Penedès, Joan Uch per un préstec que feu a Francesc Icart ja que ella va ser hereva de la mare Caterina Janer i aquesta va obtenir el deute com hereva de la seva mare Caterina Martorell. També a la mateixa Manuela se li devia 1500 pessetes, com hereva de la mare Caterina, per un préstec que va fer a Antoni Icart. Deute a Antoni Morgades de 2160 pessetes per import de pensions d’un préstec que també va fer als Icart. A Josefa Oriel Perlas  de 2600 pessetes per un altre préstec que feu a Antoni Icart. Deute al pagès Antoni Boada Soler de 1600 pessetes. De 1333 pessetes a Magdalena Ballester Mascaró. Deute de 1600 pessetes a Josefa Ballester Mascaró d’Igualada. Al fabricant de roba Pau Bas de Sant Quintí de Mediona se li devien 1500 pessetes de gènere que Antoni Icart va comprar. Deute de 295 pessetes al fabricant de roba Simeó Llobet de Sant Pere de Riudebitlles. Al fabricant de mantes Francesc Llobet d’Igualada 25 pessetes. Deute al fabricant de gorres Francesc Pagès de Camprodon 90 pessetes. Al fabricant de roba Pau Ribas de Barcelona 1500 pessetes. Als senyors Maimò i Calsa, fabricant de llanes de Barcelona 1020 pessetes. Al fabricant de castors (teixits de llana) Rafael Marti i Janer 70 pessetes. Als senyors Casanoves i Macià, fabricants de cotó de Barcelona 615 pessetes. Al fabricant de drils (teixits de lli o cotó) Victor Oliveras de Barcelona, 290 pessetes. Al fabricant de llenç (tela de lli) Joan Nadal de Vic, 90 pessetes.

Béns procedents d’Ignasi Iscla Capdevila

Castellví de la Marca

Una heretat anomenada casa Orpí de la Conillera, situada en el terme de Castellví de la Marca (actualment una casa rural turística). A més de la casa principal assenyalada amb el numero cent amb totes les seves dependències, la del costat, la cent u, amb una bassa d’aigua i horts. També formava part de la mateixa heretat una vinya situada al lloc dit el Pedral de Castellví, una terra campa de dos jornals al lloc dit la Clota, altra terra de tres jornals al Camp de les Figueres, dos petits horts amb la seva bassa d’aigual al lloc dit les Soldoneres, una terra de tres jornals al lloc de lo Fondo i la Coma, altra terra al Fondo, una terra de muntanya i roques de tres jornals al Pujol i una terra de muntanya i roques d’una extensió de vint-i-nou jornals al lloc dit la Vinya de la Muntanya.

L’heretat pagava un cens de setze pessetes a l’obtentor del benefici de la Nostra Senyora dels Desamparats de la quadra de Jafra, quadra situada en el terme d’Olivella del Penedès.

Aquest mas i totes les terres li pertanyia a Ignasi per la venta que li feu Magí Orpi Vinyals de la Conillera l’any 1850.

Castellet

Una vinya de quatre jornals situada en el terme de Castellet. Pertanyia a l’heretat La Costa de propietat de Vicens de Sisternes. Li pertanyia per la donació que li feu el dit Sisternes l’any 1851.

Sant Cugat Sesgarrigues

Una casa de número 11 amb un petit hort contigu. Situada en el carrer Calvari.

Una terra d’un quart de jornal al lloc dit la Plana d’en Amell. Altra terra de tres quarts de jornal al lloc dit Lo Ordia dins del terme de Sant Cugat Sesgarrigues. Una terra d’un quart de jornal a la Bassa d’en Amell.

Aquestes últimes finques les havia obtingut Ignasi Iscla per la venta que li feu Francesc Massana Marti i Rosalia Mitjans l’any 1845.

Rendes que rebia

Ignasi Iscla Caldevila rebia rendes del pagès Benet Panyella de Castellví per una terra que li havia venut els Orpi. Del pagès Josep Calaf de Castellví per un altre tros de terra. De Pere Via Barjan de Vilafranca li va vendre el cens sobre una casa, situada al carrer Barcelona (actualment avinguda de Barcelona) número quatre, l’any 1846. De Josep Sirera Llopart, maquinista de Vilafranca, per la venta d’un cens que li va fer Pere Blanch Termens un paller situada en el carrer de Barcelona, formant cantonada amb el carrer de Santa Digna l’any 1846. També el mateix Pere Blanch li va vendre un cens sobre la terra situada darrera una casa del raval de Nostra Senyora (actual Rambla de Nostra Senyora) amb el número tres.

Manuela Iscla Janer

L´única filla d’Ignasi Iscla Capdevila i Caterina Janer Martorell que estava viva l’any 1875, era Manuela. Va rebre una part d’aquesta herència (gràcies a sobreviure als seus germans) es va casar el 1866, tenia vint-vuit anys, amb l’hisendat Joan Fontanals Amell de trenta-vuit anys de Santa Maria de Bellver (Font-rubí). Aquest mateix any l’àvia materna Caterina, que tenia vuitanta anys, botiguera de robes, es casava en segons núpcies amb Josep Fontanals Amell, de quaranta-vuit anys, de Santa Maria de Bellver, germà de Joan.

Manuela constitueix en dot al seu futur marit quatre mil escuts i robes i vestits valorats en dos mil escuts que li ha donat la seva mare.

Entre els capítols matrimonials que van pactar acorden que Caterina dona a la seva filla Manuela tots els béns i drets que li pertanyen a ella i a la seva mare (àvia de Manuela).

Al mateix temps Joan Fontanals aporta per dot quatre mil escuts més. Per aquesta quantitat hipoteca l’heretat anomenada Quadra de l’Abadal situada al terme de Santa Margarida i els Monjos. Mesura en total cent quatre jornals.

L’any 1902 el propietari del Mas Abadal era Antoni Janer Formosa (familiar dels Janer) i la tenia llogada a Manuel Fontanals Iscla (fill de Manuela i Joan Fontanals). L’any 1904, Manuela, ja viuda, conjuntament amb el seu fill Manuel compren el Mas pel preu de vuitanta-quatre mil pessetes.

Manuela el 1875, com hereva dels béns de la seva avia Caterina Martorell Baltà, va cobrar tres mil pessetes del preu de la venda d’una casa situada a la plaça de la Constitució cantonada carrer de la Fruita, que va comprar Vicens de Sisternes i Gertrudis Esteve Castelló a l’àvia Caterina.

Acabem aquí aquest article sobre una (de tantes) famílies que van venir al Penedès i es van enriquir comprant o rebent en herències béns d’altres patrimonis penedesencs.