diumenge, 13 d’agost de 2017



El Mas de la Riba i el patrimoni dels Batlle del segle XX

El Mas de la Riba i el seu moli, estan situat al terme dels Monjos i dins la parròquia de Santa Margarita. És un mas i un molí d’origen medieval. Des del segle XIV fins a la primera meitat del segle XVI van pertànyer al patrimoni dels Gual, un llinatge terratinent originari de Sant Vicens de Calders.

L’any 1555 el propietari era el pagès Bartolomé Mascaró, amo i senyor també d’una altra masia anomenada Baliana, situada a la mateixa parròquia de Santa Margarida. La Riba i el molí, els va adquirir per donació d’uns altres antics propietaris els Vives, que hi van viure pocs anys. Els Mascaró van administrar tant el molí com la masia fins a finals del segle XVIII, tot i així un masover s’encarregava i vivia a la propietat, ja que els hereus dels Mascaró pagesos, van viure a Vilafranca com a botiguers/apotecaris/botiguers de roba, però sense deixar de preocupar-se i administrar les terres, vinyes i altres béns de la masia.

A partir de l’any 1789 van ser els pagesos/cantirers Batlle qui van portar endavant la masia i el seu patrimoni degut a rebre’l com a herència.

Actualment, el mas de la Riba i el molí de Mascaró pertany als hereus d’aquests primers Batlle, els Canals Batlle.

Alejandro Batlle Sala (segle XX)

L’hereu de Pere Batlle Mascaró fou Alejandro. Alejandro es casà amb Enriqueta Claret. Pere Batlle Claret d’ofici pèrit agrícola fou el fill. Aquest, es casà amb Josefa Sardà Trius l’any 1913.

En els contractes matrimonials del fill consta l’aportació de dot hipotecant pel valor de 80.000 pessetes part del seu patrimoni. Entre aquest patrimoni hi figura l’heretat de la Riba d’extensió equivalent a 16 hectàrees, 68 àrees i 89 centiàrees, composta de sembradura rec eventual, secà, vinya espessa, vinya campa, ametllers i oliveres, bosc, pinar i alzinar, terres ermes de primera, segona i tercera qualitat i parts a prop de la riera. Dins d’aquestes terres hi ha edificats diferents edificis: La Riba amb habitacions per l’amo i el masover, assenyalada amb el nombre 123, composta de baixos, amb totes les seves dependències i oficines de labranza,amb dues bodegues, llars, quadra i una premsa, pis principal i golfes, amb un pati o baluard davant del Mas i un corral per els animals, part cobert i part descobert. En el mateix baluard hi ha una bodega de recent construcció i un paller anomenat de l’amo. Al costat hi ha dues cases contigües assenyalades una amb el nombre 122. D’extensió 1588 metres.

A mes en les dites terres hi ha edificat una altra casa habitació i moli fariner amb força motriu, anomenat el moli de Mascaró assenyalada amb el nombre 110. A prop del molí hi ha la corresponent bassa o dipòsit d’aigües, que s’agafen de la riera de Sant Martí o també anomenada dels Monjos per mitjà d’una petita presa construïda i que són conduïdes a dita bassa per una sèquia anomenada Rec de Mascaró que travessa diferents heretats, amb una longitud de 272 metres.


L’ interès per les vinyes del Penedès d’Alejandro i el seu patrimoni.

El propietari Alejandro Batlle Sala mana que els propietaris d’un viver situat a Sant Martí Sarroca (Plana Queraltó) i un altre viver de Santa Margarida anomenin un pèrit agrícola per saber si els ceps americans que venen són els correctes i reuneixen totes les condicions. Per la seva part, ell anomena a l’enginyer agrònom Jaume Nonell Comes i demana que es contrasti l’opinió del seu enginyer amb els que ells haurien de portar.

Aquesta preocupació es deguda sobretot a que les vinyes d’Alejandro, és a dir les de l’heretat de la Riba, van ser les primeres a aplicar l’única mesura correctora que es coneixia eficaç, per combatre la fil·loxera, la substitució dels ceps afectats per peus americans.

Alejandro Batlle Sala va morir el 17 de juliol de l’any 1916. No va ser polític però si un gran propietari. A la seva mort el seu fill Pere Batlle Claret va fer un inventari dels béns que li pertanyen. 33 són els principals. Enumerant-los són els següents:

1)      Una casa situada a Vilafranca del Penedès, al carrer de Sant Joan. Al darrera, encara actualment hi ha un carreró anomenat sortida de la casa Batlle.

2)      Un edifici per la palla situat a Vilafranca, en el dit carreró, formant part de fet, de la dita casa. .

3)      Un solar, procedent d’una casa derruïda, situada a la plaça de la Constitució de Vilafranca.

4)      Una heretat anomenada La Riba, situada al terme de Santa Margarida i els Monjos amb totes les seves terres i pertinències.

5)      Altra heretat anomenada la Casa Nova de la Riba, situada en el mateix terme de Santa Margarida i els Monjos amb totes les seves terres i pertinències.

6)      Una casa assenyalada amb el nombre 121, situada al terme de Santa Margarida, anomenada Cal Punxa.

7)      Una altra finca que forma part de l’heretat de la Riba, situada en el mateix terme de Santa Margarida, en les partides anomenades Sínia del Sebeta, Cal Salines, Vivé i Sínia del Menescal.

8)      Vinya situada a la partida Sínia del Menescal de 44 àrees.

9)      Vinya situada a la partida de Santa Maria dels Horts, terme de Vilafranca, de 21 àrees.

10)  Vinya situada a la Pedrera d’extensió de 65 àrees.

11)  Vinya situada a la Pedrera de 57 àrees.

12)  Vinya situada al Clot de Farran, terme de Sant Pere Molanta, de 92 àrees.

13)  Vinya a la partida dels Massells o Basses de Jamà, dins el terme de Vilafranca, de 44 àrees.

14)  Vinya situada a la partida del Rec de la Font, dins el terme de Les Cabanyes, d’extensió 91 àrees.

15)  Vinya a Dels Costés, dins de la partida de les Clotes, en el terme de Vilafranca, de 42 àrees.

16)  Vinya al lloc de les Saldoneres, a la partida dels Caputxins Vells, dins el terme de Vilafranca, d’extensió 83 àrees.

17)  Vinya a la muntanya de Sant Pau o Cua de Lluert, al terme de Vilafranca, de 10 àrees.

18)  Vinya al Camp de les Hosties, a la partida de les Clotes, dins el terme de Vilafranca, 97 àrees.

19)  Vinya en el passatge conegut per Santa Magdalena o els Caputxins, de 46 àrees.

20)  Vinya situada en el terme de La Granada, a la partida de Sant Hilari o camí dels Baus i Segarres de 61 àrees.

21)  Vinya situada en el mateix terme, a la Gramanosa, de 36 àrees.

22)  Una casa situada a les Cabanyes, en el carrer de la Plaça, assenyalada amb el nombre 10 i una altra al costat de número 8.

23)  Un solar que s’utilitza per corral provinent de dues cases derruïdes que tenien els nombres 3 i 5 situat a les Cabanyes, al carrer de la Plaça de 1061 metres.

24)  Una vinya situada a les Cabanyes, en la partida anomenada Camo de Menargas de 57 àrees.

25)  Una vinya situada a la partida Finca Llarga de les Cabanyes, de 89 àrees.

26)  Vinya situada en el terme de les Cabanyes, a les partides de Camp del Nogué, La Lervera de la Plana, La Mayola gran i la muntanya de Santa Jaume, de 8 hectàrees.

27)  Vinya situada al terme de Pacs del Penedès, a la partida de les Vinyes de la Muntanya de Sant Jaume, de 15 hectàrees.

28)  Altra vinya situada a Pacs, en el lloc anomenat Cua de Lluert, de 32 àrees.

29)  Vinya a Pacs, al lloc de la muntanya de sant Jaume o Cua de Lluert de 5 hectàrees.

30)  Vinya situada al terme de Vilobi del Penedès, al Torrent de Manyans, de 61 àrees.

31)  Vinya al mateix terme, al Camp del Bosch, de 42 àrees.

32)  Vinya situada a Vilobí, al camp de la Merla, a les Caballeries i el Canyet, de 97 àrees.

33)  Vinya al terme de Vilobí, a la Plana, a les Caballeries i Torrent de Manyans, de 87 àrees.

Totes aquestes finques menys dues, li pertanyien a Alejandro Batlle Sala com hereu universal del seu pare, Pere Batlle Mascaró. El total de l’herència són de 149.975 pessetes.



Pere Batlle Claret.

Com hem dit, Pere Batlle Claret va ser l’hereu de l’heretat del Mas de la Riba i el seu patrimoni. També hem anomenat que el seu ofici a part de ser el propietari del Mas era pèrit agrícola. Apuntaré un fet que va testimoniar notarialment el dit Pere Batlle en una visita a una part de les seves terres que nota també la preocupació per les terres de la seva propietat.
Un dia de l’any 1916, acompanyat d’un altre perit agrícola de Vilafranca, es presentà en una finca pròpia, a la Casa Nova, dins el terme de Santa Margarida i els Monjos, ja coneguda, amb l’objecte de conèixer com es troben les terres que són part de la finca i que porta el cultiu d’aquestes el pagès Jaume Milà. Conclou amb la seva visita que les dites terres han estat abandonades i no han estat treballades. Hi ha vinyes i oliveres. Diuen els dos pèrits que la terra es bona pel cultiu de la vinya i a més ofereix bones condicions per plantar-hi cereal. En la zona dedicada a vinya, els ceps ofereixen una vegetació desmesurada i una fructificació quasi nul·la. Hi ha branquetes sorgides del peu americà, males herbes...tot i que la vinya està llaurada recentment, s’ha fet sense treure les herbes i de forma molt matussera, en molts trossos de les fileres de ceps té més importància les herbes que no pas el raïm. Resumint: tota la vinya ofereix un aspecte desolador, els perjudicis al propietari tant per la falta de producció com per la disminució de la qualitat del terreny són considerables.

En quant a l’altre tipus de terreny que no està destinat a vinya, s’ha de dir que està totalment erm, sense cap llaurada des de fa alguns anys.

De tot el que s’ha vist es calcula que el total de perjudicis al propietari de dites terres s’han de valorar amb la quantitat de 495 pessetes. Quantitat que hauran d’estimar que pagui el dit Jaume Milà.


La societat de vins Martel y Compañía
El xampany francès actual Martel que no té res a veure 
amb aquesta societat.

L’any 1916 es dissolt aquesta societat que es fundà l’any 1908. En aquesta dissolució intervé l’alemany Joan Widner Baumgartner, José Martel i Català (en l’any 1916 resident a Sehlettstadt- Alemanya) i Pere Batlle Claret, com a tutor dels menors José i Teodoro Sardà i Miret,segons una elecció que hi hagué en un consell de família.  Es decideix que Pere Batlle Claret, en representació dels menors procedeixi a la liquidació de la companyia mercantil “Martel y Compañia” amb domicili a Vilafranca, al carrer de Soledad número 3, dedicada a la compra i venta de vins i els seus derivats amb un capital de 200.000 pessetes,  i en que el pare dels menors, Josep Sardà i Trius n’era soci i cunyat de Pere Batlle. L’extensió de l’immoble consistia en una casa i magatzems d’una superficie de 1600 metres quadrats.
El soci Josep Sardà i Trius morí el 21 de gener de 1913, no obstant els altres socis continuaren la companyia i canviaren el nom de l’empresa amb el de “Martel et Widmer”. Es decideix abonar entre els tres socis els beneficis haguts en aquell moment i es signa davant notari la tramesa dels diners a cadascú entregats a mà.
Podem concloure aquest article destinat a parlar d’una família vitivinícola que tenia el seu origen en l’heretat del Mas de la Riba, un Mas de base medieval situat al centre de la comarca de l’Alt Penedès, desitjant que els actuals propietaris del Celler de la Riba (com ara se l’anomena) tinguin les ganes de deixar conèixer aquests avantpassats seus que van ser uns més del nombrosos propietaris del vi al nostre Penedès.
Plaça de Sant Joan 


Cal Batlle forma part del grup de cases senyorials que es destaquen de les demés de la ciutat per estar implantades en grans parcel·les, situades dins el que era el perímetre emmurallat.
Aquestes cases, que van lligades a importants finques agrícoles, tenen un origen anterior al desenvolupament urbà de la Vilafranca del segle XIX, i són portadores de permanències d'una època en què la representativitat arquitectònica correspon a les construccions civils, per manca d'obres de caràcter institucional o públic.
Cal Batlle destaca, sobre l'eix del carrer de Sant Joan, per la considerable amplada de la seva façana, que està formada per un parament llis coronat per un ràfec amb imbricacions.
Els balcons i les petites finestres superiors marquen el ritme compositiu, desdibuixat a la planta baixa per l'eixamplament d'obertures. A través de la porta principal, d'arc rebaixat i flanquejada per guarda-rodes, s'accedeix a un pati central cobert, en el que hi destaca una arqueria de mig punt sobre columna central jònica de gran alçada.
A les dependències principals de l'interior es conserven vestigis que, juntament amb l'estructuració funcional de l'edifici, deixen entreveure el modus plaen de viure dels moradors que la construiren. De l'antiguitat de l'origen de la casa en donen fe els arcs diafragma apuntats de la planta baixa
.
(text copiat de la pàgina de l’Ajuntament de Vilafranca:




dissabte, 10 de juny de 2017

L'origen familiar de Ramon Freixas Miret (1835-1903)




El nom que té un carrer del Poble Nou és Ramon Freixas Miret que va néixer a Vilafranca el 1835 i va morir el 1903. Va ser advocat, alcalde de Vilafranca del Penedès (1876-1879) i autor de diferents estudis locals.
Es va unir en matrimoni el 27 de juliol de 1861 amb Eulàlia Martorell Campllonch de Vilafranca filla del propietari Antoni Martorell Rovira i Antònia Campllonch Rius.
Vivien al carrer de la Palma número 25 on actualment ocupa el bloc de pisos i botiga de Cal Guardiet. Varen tenir cinc fills: Maria Montserrat, nascuda el 1862, Sofia que es casà el 1888 amb Miquel Claver, Josep que fou comerciant i es casà amb Dolors Marinel·lo Soler el 1905, Maria que el 1880 es casà amb el comerciant vilafranquí Joan Via Raventós i Joaquim que fou notari a la ciutat de Lleida (1897) i a Valls (1900) que es casà amb la filla del també comerciant de vins de Vilafranca, Josefa Janer Pasqual.
Els pares de Ramon Freixas Miret
Lluis Freixas Mascaró i Maria Francesca de Paula Miret foren els pares de Ramon Freixas Miret.
Joaquima Mascaró, la mare de l’hisendat Pere Batlle Mascaró que fou el primer batlle constitucional de Vilafranca l’any 1836, diputat a Corts el 1847 i diputat provincial el 1864, al enviudar del seu primer marit l’adroguer Josep Batlle Nadal, es va tornar a casar el 1789 amb l’arbocenc Lluís Freixas i Blanc. D’aquesta última unió va néixer Lluís Freixas Mascaró.
Lluís Freixas Blanc també era viudo de la seva primera muller Josefa Gatell Figuerola natural de Torredembarra filla del pagès Esteve Gatell i Gertrudis Figuerola.
Aquest primer matrimoni es ratificà a casa dels marquesos de Moià, situada al carrer de Sant Joan de Vilafranca, com a testimoni hi havia el frare de Montserrat, Josep Freixes, familiar seu.
La mare, Maria Francesca de Paula Miret, era nascuda a la població de Cervera, filla del catedràtic de la Universitat de Cervera, Ramon Miret Coli, però originari de Vilafranca, i Maria Francesca Teixidor. Un germà d’aquest Ramon Miret Coli, en Salvador Miret fou regidor de l’Ajuntament de Vilafranca durant uns anys de principis del segle XIX.
Edificis del carrer Ramon Freixas

Els avis de Ramon Freixas Miret
ja hem comentat que els avis foren Lluis Freixas Blanc i Joaquima Mascaró. D’aquesta unió van néixer els seus pares, el seu oncle Joaquim Freixas Mascaró que es casà amb Vicenta Sala i germana d’aquest, i en Joaquima Freixas Mascaró que es va casar amb el notari de Vilafranca, en Francesc Ignasi Solà el 1825.
El seu avi en Lluis Freixes Blanc va ser corregidor de Vilafranca en temps de la guerra del Francès. El mes de març de l’any 1810 els capdavanters de l’exèrcit francès van entrar a Vilafranca. En arribar les tropes espanyoles a la caserna de Vilafranca van trobar-hi el cos del corregidor, el del seu avi  Lluís Freixas Blanch.
L’àvia Joaquima era filla del propietari de la Masia la Riba situada en el terme de Santa Margarida i els Monjos, en Francesc Mascaró Vendrell i d’Antònia Urgell, tots dos originaris de Vilafranca del Penedès.
Els Mascaró van ser propietaris, comerciants i botiguers de Vilafranca, família molt relacionada amb la producció de la vinya i el vi des de finals del segle XVIII i anys posteriors.
Els besavis de Ramon Freixas Miret
Alguns familiars de Ramon, varen ser el que s’anomenava familiar del sant Ofici. Aquest càrrec era considerat un honor, requeria en un principi un expedient previ de puresa de sang i fou exercit moltes vegades per membres de la noblesa; adquirí importància en la implantació de la inquisició. Josep Freixas Font, besavi de Ramon Freixas Miret fou un d’aquests familiars del sant Ofici de la Inquisició.
Josep Freixas Font era originari de l’Arboç del Penedès. Es casà el 31 de juliol de l’any 1753 amb Teresa Blanc Ràfols nascuda a Moja.
Els seus fills foren Ramon Freixas Blanc que va ser prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Teresa Freixas Blanc que es va casar amb un familiar de la seva àvia, Joan Antoni Batlle Nadal, botiguer de roba de Vilafranca l’any 1796, Josefa Freixas Blanc que es casà amb l’apotecari de Vilanova i la Geltrú, en Benet Garric i l’avi de Ramon, en Lluis Freixas Blanc. Van tenir dos fills més, però probablement varen morir poc temps després de néixer, en Maria Carme Freixas Blanc nascuda el 1755 i Joan Freixas Blanc el 1759.

Freixas de l’Arboç del Penedès
Durant el segle XVIII trobem Freixas que viuen a l’Arboç. molt probablement avantpassats de Ramon Freixas Miret.
L’any 1755 es signen capítols matrimonials entre el pagès de l’Arboç Ramon Freixas Ràfols, fill del pagès de l’Arboç, Jaume Freixas i Maria, i la seva muller Maria Peix, viuda de Jaume Bolet de Sant Martí Sarroca, filla del sastre de Queralb Vicens Peix i d'Anastasia Alberic.
El 1756 es signen uns altres capítols entre el pagès Julià Freixas de l’Arboç, fill del pagès i fuseller de l’Arboç en Jaume Freixas i Isabel Adalbert i la seva muller Maria Ferrer, filla del pagès Jaume Ferrer de l’Arboç i Maria Urpi.
Una de les filles d’aquests últims, fou Antonia Freixas Ferrer, que es casa amb el pagès Pere Mas de l’Arboç l’any 1786.
Fins aquí un petit esbós de l’origen d’un dels noms d’un carrer que tenim a Vilafranca del Penedès, en Ramon Freixas Miret.                       






          










dimecres, 17 de maig de 2017


La Quadra de Vilarnau (Subirats-segle XVI-XVII)




La quadra de Vilarnau situada al terme del castell de Subirats té el seu origen el segle XII. Va ser el que va donar pas al poble de Sant Sadurní d’Anoia.
Va ser un espai propietat de diferents senyors feudals fins molt després de l’època medieval, fins ben bé el segle XIX.
Actualment Sant Sadurní té un barri anomenat de Vilarnau. En el barri hi ha la casa de Vilarnau. Molt a prop hi ha les restes de l’antic castell, derruït el segle XVI, que hi vivia el noble o senyor feudal, vassall a la vegada del senyor del castell de Subirats.
Indicarem en aquest article alguns habitants i fets d’aquest lloc dels segles XVI i XVII i deixarem pel bloc de Penedès medieval la part corresponent a l’època medieval.

Segle XVI: Els Guanecs i els Masdovelles
Els Guanecs eren els senyors que regien la quadra i cobraven les rendes feudals als seus habitants durant el segle XV. Eren originaris de Banyeres del Penedès.
El senyor de la casa (castell) i quadra de Vilarnau era l’any 1462 Galcerà de Guanecs.
Es casà amb Isabel, filla de Pere Joan de Masdovelles, familiar dels poetes medievals nascuts al terme de l’Arboç del Penedès.
L’any 1504 els Masdovelles van succeir als Guanecs en la propietat de la dita q uadra.
Aquest any ja posseïa també dins el poble de Sant Sadurní la casa anomenada del “vescomte”, tot i que no està acabada de construir.
Els Masdovelles tenien en propietat també el castell de les Pujades, situat al terme de Castellví de la Marca. L’any 1515 en aquest castell es signa un document sobre les rendes que cobrava el benefici de Sant Antoni, fundat a la capella de la quadra de Vilarnau. El signa Aldonça, vidua del senyor de la quadra de Vilarnau i del castell de Pujades, Joan de Masdovelles.
Els Gralla
L’any 1568 la família burgesa barcelonina, els Gralla, compren les rendes del castell de Subirats i els delmes particulars de tot el terme de Subirats, també els de la quadra de Vilarnau, a la corona reial.
Els capbreus dels anys d’aquest segle XVI ens donen més referències sobre la quadra, Exposem el patrimoni d’un dels propietaris:
Bartomeu Mir
Any 1571: Jurament del pagès, de la quadra de Vilarnau, Bartomeu Mir en que diu que té en propietat en nom del senyor Francesc de Gralla i Desplà, mestre racional de la cort del rei i baró del castell i terme de Subirats, una casa anomenada de Vilarnau, amb les seves terres, honors i possessions situada en dita parròquia, prop del castell de Vilarnau que està derruït i deshabitat.  
Els límits de la casa de Bartomeu Mir són a l’est amb terres seves i part del dit castell de Vilarnau. També és propietari d’una terra que encercla casa seva. Conté cent jornals. Hi ha part terra inculta, erma, bosc i muntanya.
Els límits d’aquesta terra són a l’est terra de Rosell, part la riera de l’Anoia, part terres del mateix Mir, al sud la mateix riera de l’Anoia,al nord terra de Rosell d’Espiells i a l’oest el mateix riu o riera de l’Anoia (diu riera).
Ens aclareix que la casa o mas i terra la té pagant renda al benefici de la capella de Santa Maria situada a la quadra de Vilarnau. La quantitat és de 32 sous. I que també ha de pagar al senyor de la quadra el delme de fruits (una desena part).
També té en propietat una altra terra situada prop de la riera de l’Anoia, a la Barquera.
Conté dos jornals de terra.
Els límits d’aquesta altra terra són a l’est i al sud terres del mateix Mir, a l’oest la riera de l’Anoia i al nord terres també del dit Mir.
El recull d’aquest capbreu amb els seus propietaris es fa en el castell de Subirats.
Els testimonis van ser el rector de l’església de Sant Sadurní i Montserrat Esteve de l’Ordal.


El segle XVII i els Masdovelles
Hem parlat dels delmes que cobrava el senyor del castell, que era Francesc de Gralla i Desplà, però la senyoria corresponia encara als Masdovelles.
En l’any 1606, la senyora Castellana de Masdovelles, també senyora del castell de Pujades, és la propietària de rebre aquestes rendes, sigui de terres o de cases/masies de la quadra de Vilarnau.
El moliner Llorens Montserrat Mir
Un capbreu d’aquest mateix any ens diu que Llorens Montserrat Mir és el moliner de la quadra de Vilarnau, i jura tenir en propietat al marit de la dita Castellana, en Pons de Peramola, cavaller que viu a Vilafranca del Penedès:
Sota domini senyorial posseeix a la dita quadra de Vilarnau, una casa amb el casal del moli fariner, anomenat molí de la Foradada de Vilarnau, amb dues moles, reclosa, rec i bassa.
Els límits de la casa i del molí a l’est, al sud, a oest i al nord són terres del mateix confessant.
També és propietari d’una terra de 40 jornals d’extensió. Té part vinya plantada i part de bosc. Situada a la dita quadra. Els límits són a l’est, sud i oest amb la riera d’Anoia i al nord amb terres de Bartomeu Mir.
Una altra terra d’extensió 30 jornals de terra, situada al lloc anomenat Salvar, de la quadra de Vilarnau. Té part camp i part de bosc. Limita a l’est amb la riera de l’Anoia, al sud amb terres de Joan Codorniu, a oest amb terres d’Antoni Duran de les Comes i al nord amb terres de dit Joan Codorniu.
Altra terra d’extensió dos jornals, situada en el lloc que antigament estava edificat el castell de Vilarnau i els valls del dit castell. Els límits són a l’est i sud amb terres del difunt Mir.
Disposa també d’altra terra part de camp i part de bosc d’extensió 12 jornals, situada en la dita quadra de Vilarnau, al lloc anomenat la Plana de la resclosa i antigament el Joncar.
Els límits són a l’est amb la riera de l’Anoia, al sud amb les terres de Joan Codorniu, una rassa que baixa, a l’oest amb terres del Codorniu i roques i al nord amb la riera de l’Anoia.
Altra terra d’extensió 50 jornals, en la qual hi ha edificat un corral i antigament hi estava edificat el Mas Cuat o el Mas Vilanova. La terra és camp i part bosc.
Els límits són a l’est terres de Jaume Domènec d’Espiells, al sud amb terres de Bartomeu Mir, a oest amb terres de Joan Formosa i al nord amb terres d’Antoni Duran d’Espiells.
Ens diu el moliner Llorens que és home propi, soliu i afocat (termes medievals de vassallatge) de la senyora Castellana de Masdovelles. Li va jurar fidelitat i homenatge. Paga de cens tres lliures i cinc sous per totes les seves propietats, a més d’un terç de fruits el dia de Sant Miquel de cada any (setembre), a més d’una dècima part de forment (blat) i de tots aquells que collirà i també una desena part de la verema que en dites vinyes seves se collirà.
En els segles posteriors la quadra de Vilarnau ja no hi és tan present. Aquella importància que va tenir en època medieval en la conquesta d’una part del territori en el terme de Subirats va perdent pes.
El fet de que la població de Sant Sadurní d’Anoia, com a terme, es formà legalment l’any 1764, en separar-se de l’antic terme de Subirats, del qual havia format part des del seu origen va ajudar molt més a la desaparició del terme medieval quadra de Vilarnau.


diumenge, 9 d’abril de 2017

Els cantirers Bertran (segles XVII-XVIII)




La Plaça de l'Oli, també anomenada Plaça del Vall del Castell és l'actual plaça Jaume I.
Al voltant d'aquesta i sobretot en l'espai que havia ocupat el call jueu en època medieval, es van situar molts forns de càntirs de Vilafranca, a partir del segle XVII. Van comentar en un altre article els cantirers Perlas, veiem ara els Bertran cantirers.


Ramon Bertran (1674-1720)

El primer cantirer amb el cognom Bertran és Ramon Bertran. La seva muller fou Eulalia casada amb segones núpcies. En primeres va casar-se amb el pagès Antoni Carbonell. Ramon era fill del pagès Pau Bertran i de la seva primera muller Francesca que ja vivien a la Plaça de l’Oli abans que ell nasqués.

Van tenir sis fills, en Josep que morí al néixer, el 1685.  L’hereu en Ramon nascut el 1687, Cristòfol, Magdalena, Eulàlia que es casà el 1710 amb l’espardenyer Francesc Rafecas de Vilafranca i Agustí casat amb Maria Manuel, filla d’un teixidor de lli, el 1738. Agustí fou cantirer i va viure a l’ermita de Sant Pau.

L’any 1679 Ramon compra una casa d’un portal pel preu de 325 lliures (una quantitat prou alta) a un altre cantirer situada a la Plaça de l’Oli al costat del carreró de Torre Dela  cantonada carrer d’Escudellers. Al costat hi tenia una altra casa de propietat.

L’any 1720, ja difunt Ramon, la seva vídua Eulàlia compra una altra casa de dos portals prop de les que tenien en vida del seu marit. Per tant, en aquell moment són tres les cases que van passar a ser propietat de Ramon i la seva muller en aquest espai. A més en el carrer dels Jueus (l’actual d’Alfarràs) hi té en propietat la casa dels seus sogres en Pau Bertran i Maria Jansà, la seva segona muller.


El testament del cantirer Ramon Bertran (1711)

Ramon fa testament l’any 1711. Vol ser enterrat a la confraria de Sant Josep. Fa hereu al seu fill primogènit Ramon, que també fou cantirer. Al seu fill Cristòfol, cantirer, li deix cinc lliures; a la seva filla Magdalena una terra situada a Colomer, dins el terme de Vilafranca. Institueix hereu universal al seu fill Ramon Bertran. El fill més petit, Agustí Bertran té en aquell moment nou anys.


Cristòfol Bertran (1706-1741)

Un dels fill de Ramon, fou Cristòfol que no era l’hereu. Ramon, l’hereu i primogènit, morí abans que el seu pare i l’herència passà al seu segon fill, a Cristòfol. També fou cantirer en la Plaça de l’Oli. L’any 1706 es casa amb Marianna filla del pagès Joan Ràfols i Dionisia.

Van tenir tres fills, Joan que es casa amb Teresa Olivella Fages el 1735, i Manuel que es casa amb Maria Grasses Roses el 1744. Tots dos van ser cantirers.

Els seus sogres disposaven d’una casa amb dos portals situada al carrer Graupere (alies Banyes) que va passar a mans de la seva muller i a ell com a usufructuari. La té en propietat la seva muller Marianna el setembre del 1707 però la venen el desembre del mateix any als tutors dels hereus del pagès Joan Ràfols, sogre seu i pare de Marianna, per 180 lliures, un preu força elevat.

Gràcies a aquests diners, molt probablement, poden comprar el 1709, un obrador de cantirer amb dos forns per coure cantis, situat al carrer dels Jueus que li ven Magdalena, viuda d’un altre cantirer. L’any 1735, Cristòfol ja gran, conjuntament amb el seu fill Joan venen al seu germà i oncle respectivament Agustí Bertran, també cantirer, una pallissa situada en el carrer dels jueus, molt a prop del dit obrador.

En el 1730 Cristòfol es casa en segons núpcies amb Eulàlia filla del fuster Jaume Camps i Rosa Xambó.

D’aquesta nova unió hi va haver l’hereu Antoni, casat primer amb Rosa Martorell Cruset el 1759, també cantirer, i les filles Madrona casada el 1754 amb Josep Trius Marquès i Eulàlia casada amb Josep Juliachs Huguet el 1757.

A la mort de la seva segona muller, el 1746, encara es casa una tercera vegada el mateix any amb la viuda Maria Feliu filla de Ramon i de Teresa Baltà. No hi va haver fills d’aquest matrimoni.



El testament del cantirer  Cristòfol Bertran (1720)

Cristòfol fa testament el 5 de gener de l’any 1720. Els seus marmessors son la seva muller Marianna, el prevere de Vilafranca, Josep Balaguer, el seu cunyat botiguer Pau Ràfols i el cantirer Pau Vallès. Vol ser enterrat al vas de la confraria de Sant Josep situat a l’església de Santa Maria. Institueix hereu universal al seu fill Joan Bertran. Signa el testament en la casa on viu al carrer Escudellers que no la té de propietat sinó que hi està de lloguer.

La seva muller Marianna Ràfols fa testament deu anys després, el 1730. El signa  vivint a la casa situada a la Plaça de l’Oli.
La muntanya de Sant Pau


Agustí Bertran Ràfols el cantirer ermità de Sant Pau (1711-1777)

Fou un altre dels fills cantirers de Ramon. L’any 1711 Agustí tenia nou anys quan el seu pare feu testament.

La seva mare Eulàlia li fa donació de la casa que comprà a Ramon Carbonell, també cantirer, (el 1720) al seu fill Agustí en l’any 1727 situada a la Plaça de l’Oli.

Es casà amb Maria filla del teixidor de lli Pau Manuel de Vilafranca l’any 1738. Van tenir dos fills, l’hereu Ramon que també fou ermità fins l’any 1779, i cantirer, i Caterina que es casà amb Bartomeu Cruset d’ofici clavetaire, família d’altres cantirers.

El seu germà Cristòfol conjuntament amb el fill d’aquest, Joan Bertran, li venen el 1735, una pallissa que els hi pertanyia per herència de la seva madrastra Maria i li vingué pel testament del seu pare Cristòfol l’any 1720 situada en el carrer dels Jueus que era dels Jansà, pares de Maria.

Fa testament el 1777 vivint a l’ermita de Sant Pau. Fa hereu al seu fill Ramon que ens diu que també viu a l’ermita de Sant Pau conjuntament amb la seva muller Maria Soler.



El cantirer Joan Bertran Ràfols (1735-1774)

L’hereu i fill de Cristòfol i Marianna Ràfols fou Joan Bertran. Es casà amb Teresa Olivella Fages el 1735. Varen tenir dos fills, en Fèlix i Pau que s’uní amb matrimoni amb  Teresa Lleopart, viuda de Josep Rodó, tots dos també cantirers.

Una concòrdia la signen Joan Bertran i la seva veïna Marianna, viuda del guanter Francesc Sans, que vivia al principi del carrer dels Escudellers,sobre la privadesa de la casa de la dita veïna i la del Joan que continua essent la dels avis situada a la cantonada del carrer Escudellers i la Plaça de l’Oli. Joan promet tapar una finestra amb reixa de ferro que donava sobre la teulada de la dita Marianna. La teulada de la muller de Sans sobrepassa la casa del cantirer Joan. Tot i que admet treure la finestra de ferro, se li permet als seus hereus tornar-ne a fer una altra en una altra paret que no es pugui veure les cambres de les habitacions de la dita Marianna. En aquest document sabem que Joan no sap escriure.

El 1773, el seu germanastre cantirer Antoni Bertran, que aquest any vivia a Tàrrega, com a procurador de la seva muller Rosa Martorell, ven a Joan, un forn de coure cantis amb pati, situat al carrer dels Jueus. El preu va ser de 40 lliures. El forn és prop de cases d’altres cantirers.

l’hereu Joan Bertran, es fa posseïdor dels béns del seu pare Cristòfol. Un inventari amb data de l’any 1753 ens diu que la casa que ocupava el seu pare i ha passat a les seves mans, té un portal que dóna a la plaça. Hi té una entrada i una habitació que dóna a la plaça. No sembla que sigui una casa molt gran. Hi veiem  que a l’habitació hi ha tres quadres i poca cosa més.



El cantirer Antoni Bertran Camps (1753-1785)

Antoni fou el primer fill de la segona unió que va tenir Cristòfol Bertran amb Eulàlia Camps.  L’any 1753 a l’edat de 15 anys aprèn l’ofici de cantirer en l’obrador d’un altre dels cantirers nascuts a Vilafranca, Bonaventura Llorens. Estarà al seu servei cobrant 20 sous anuals.

A l’edat de dinou anys, el 1757, fa testament davant notari. Està malalt al llit. Els seus marmessors son el seu oncle, el cantirer Agustí Bertran i el cantirer Bonaventura Llorens. El testament l’escriu a la casa de Bonaventura, ja que hi està per aprendre l’ofici i hi viu, situada a la Plaça de l’Oli. Dóna poders a un professor de gramàtica de la vila per signar-lo ja que tampoc sap escriure.

No semblà que la malaltia fos greu perquè el 1759 es casa amb Rosa Martorell Cruset filla de Josep i Rosa i com hem dit el 1773 el veiem vivint a Tàrrega, segurament practicant l’ofici de cantirer en aquesta població, venent un forn de coure cantis que li pertanyia en propietat a la seva muller Rosa Martorell situat al carrer dels Jueus de Vilafranca.

Els orígens, però el feien tornar a Vilafranca, ja que el 1785 es torna a unir en matrimoni per tercera vegada a Vilafranca, era viudo de la seva segona muller Maria Oller, amb la viuda Marianna Escuder filla d’Agustí i Maria Àngela Mercer.


El cantirer Fèlix Bertran Olivella (1760-1774)

Fèlix, fill de Joan i Teresa Olivella vivien a la plaça de l’Oli el 1760. La seva muller fou Josefa Diaz filla del guanter de Vilafranca Antoni i de Francesca Ivern veïns de la mateixa Plaça.

Els Diaz tenien en propietat diferents cases d’aquest espai i altres molt a prop. Fèlix ven una casa que va obtenir de dot de la seva muller situada al carrer del Vall del Castell, prop el portalet (carrer de sant Pau actual) a un familiar seu en Pere Camps fuster per el preu de 70 lliures.

El 1774 Fèlix renúncia a l’herència del seu pare Joan que li pertocava a favor del seu germà Pau. Eren terres i cases valorades en unes 400 lliures.


El cantirer Pau Bertran Olivella (1774-1807)

Germà de l’anterior fou Pau , que es casà amb Teresa Lleonard viuda de Pau Rodó i filla del forner del forn anomenat del castell. En Pau i Teresa van tenir els fills següents:

Pelegrina, Josep que fou fuster i visqué a l’Arboç, Joan que fou cantirer i morí el 1774.

Hipòli que es casà amb Eulàlia Ferrer, era pagès i nascut al Vendrell. Cal comentar que el Sant Hipòlit era el nom del patró dels cantirers, un altre Pau que també fou cantirer igual que el Fèlix i finalment la Teresa Bertran Lleonard.


El testament del cantirer Pau Bertran Olivella (1786)

Fou fet el 16 d’octubre de l’any 1786 a la casa pròpia de la Plaça de l’Oli. És marmessor seu l’ermità de l’ermita de Sant Pau, en Ramon Bertran, el seu sogre forner Josep Lleonard i el sastre de Vilafranca, Josep Alemany.

Vol ser enterrat en el vas o sepultura del gremi de Sant Josep que agrupava els fusters, ebenistes o similars.

A les seves filles Teresa i Pelegrina els hi deix cent lliures i les caixes i robes per poder casar-se.

L’hereu no serà cap dels seus fills cantirers sinó el fuster Josep Bertran Lleonard que viu a l’Arboç del Penedès.

Demana que es celebrin per la seva ànima vint-i-quatre misses, dotze al convent de Sant Francesc de Vilafranca a l’altar de sant Antoni de Pàdua i dotze al convent de la Trinitat de Vilafranca.

No sap escriure i ha de donar també facultat a una persona que ho faci en el seu nom, aquesta vegada, és el mestre de primeres lletres Jacint Garrigó i Vernis.
càntir d'oli de Vilafranca


Un préstec del cantirer Pau Bertran Olivella

L’hereu Josep Bertran LLeonard no ho va tenir fàcil per administrar els béns del seu pare. Un d’aquests va ser quan havia d’acabar de liquidar un préstec que havia demanat el seu pare difunt. Una quantitat molt gran, 403 lliures. El prestamista era la reial casa i hospital de la misericòrdia de la ciutat de Barcelona.

Amb el consentiment de Teresa Lleonard, muller que havia estat de Pau Bertran Olivella i usufructuaria dels béns del seu marit difunt, va vendre al marquès de Llupià, Joan Anton Desvalls, el que havia estat propietari de l’actual col·legi de Sant Ramon, un pati on hi havia dos forns de coure càntirs, situats al carrer dels Jueus (l’actual Marquès d’Alfarràs).

Havien estat de propietat del difunt Pau Bertran Olivella, però anteriorment eren del germà de Pau, el també cantirer Fèlix Bertran, que renuncià al seu favor el 1774.

Fèlix els tenia en propietat com hereu universal dels béns del seu pare, el cantirer Joan Bertran, segons el testament d’aquest el 1764.

A Joan li va vendre el també cantirer Antoni Bertran, que era nascut a Vilafranca, però aleshores vivia a Tàrrega l’any 1763.

El preu de la venda del pati amb els forns va ser de 690 lliures. Una quantitat que li va permetre liquidar el préstec del seu pare i encara sobrar-li diners.


Ramon Bertran Manuel, cantirer i ermità de Sant Pau

Fill del també ermità i cantirer Agustí Bertran Ràfols i Maria Manuel, l’any 1790 va deixar l’ermita de Sant Pau i es dedicar plenament a fer de cantirer a la Plaça de l’Oli.

Eren propietaris d’una pallissa, part coberta i part descoberta, ell i la seva filla Teresa Bertran casada amb el pagès Tomàs Riba, situada al carrer Jueus de Vilafranca, l’actual Marquès d’Alfarràs. La van vendre aquest any al pagès Jocund Rosés per 250 lliures, una molt lloable quantitat.

Es casà amb Magdalena Tomàs, filla de pagès, era vídua d’un mariner de Vilanova i la Geltrú. Van ser administradors (tots dos) del patrimoni del primer marit de la seva muller, en Bartomeu Plana mariner, com hem dit.       Van ser propietaris d’una casa situada al terme de Sant Jaume dels Domenys, que havia estat del pare de Magdalena, en Ramon Tomàs.                    

Ramon, l’any 1810, era ja gran. Va ser aquest any quan ven una casa al, també cantirer, Joan Perlas Martí. La casa fa cantonada entre la plaça de l’Oli (nom actual de la mateixa plaça) i la plaça de Santa Maria, que era el nom de la plaça de Jaume I.

Actualment més d’una casa de l’actual plaça de Jaume I, abans Plaça del Vall del Castell, o Plaça de l’Oli o Plaça de Santa Maria, és de propietat d’algun Bertran, descendents dels Bertran cantirers.


Els Bertran cantirers (segle XVI-XVII)




Ramon Bertran = Eulàlia (cantirer)

Fills:

              Cristòfol Bertran = Marianna Ràfols (cantirer)

                Agustí Bertran = Maria Manuel (cantirer)

               Magdalena Bertran = Pau Lleó (pagès)

               Eulalia Bertran = Francesc Rafeques (espardenyer)

               Ramon Bertran =  (cantirer)

-----------

Cristòfol Bertran = Marianna Ràfols (cantirer)

                              = Eulàlia Camps

                              = Maria Feliu

Fills:

    Manuel Bertran Ràfols = Maria Grases Rosés (cantirer)

    Joan Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages (cantirer)

    Eulàlia Bertran Camps = Josep Juliachs Huguet

    Antoni Bertran Camps = Rosa Martorell Cruset  (cantirer)

                                                      = Maria Anna Escuder

    Madrona Bertran Camps = Josep Trius Marquès

--------------

Joan Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages (cantirer)

Fills:           

                Pau Bertran Olivella = Teresa LLeonard (cantirer)                      

             Fèlix Bertran Olivella = Josefa Diaz (cantirer)      

------------

Agustí Bertran = Maria Manuel (cantirer)                        

Fills:                                

Ramon Bertran Manuel = Maria Soler (cantirer-ermità)

Caterina Bertran Manuel = Bartomeu Cruset (clavetaire)

--------------

Ramon Bertran = Maria Soler (cantirer)

Fills:                                    

Maria Bertran Soler = Miquel Farré (pagès)      

Teresa Bertran Soler = Tomàs Riba (pagès)

--------------

Pau Bertran = Teresa Lleonard (cantirer)

Fills:

           Pelegrina Bertran LLeonard =                                

           Josep Bertran LLeonard =  (fuster)

           Joan Bertran Lleonard =  (cantirer)

           Hipòlit Bertran LLeonard = Eulàlia Ferrer (pagès



           Pau Bertran Lleonard =  Maria  (cantirer)

           Fèlix Bertran LLeonard = (cantirer)

           Teresa Bertran Lleonard =