diumenge, 9 d’abril de 2017

Els cantirers Bertran (segles XVII-XVIII)




La Plaça de l'Oli, també anomenada Plaça del Vall del Castell és l'actual plaça Jaume I.
Al voltant d'aquesta i sobretot en l'espai que havia ocupat el call jueu en època medieval, es van situar molts forns de càntirs de Vilafranca, a partir del segle XVII. Van comentar en un altre article els cantirers Perlas, veiem ara els Bertran cantirers.


Ramon Bertran (1674-1720)

El primer cantirer amb el cognom Bertran és Ramon Bertran. La seva muller fou Eulalia casada amb segones núpcies. En primeres va casar-se amb el pagès Antoni Carbonell. Ramon era fill del pagès Pau Bertran i de la seva primera muller Francesca que ja vivien a la Plaça de l’Oli abans que ell nasqués.

Van tenir sis fills, en Josep que morí al néixer, el 1685.  L’hereu en Ramon nascut el 1687, Cristòfol, Magdalena, Eulàlia que es casà el 1710 amb l’espardenyer Francesc Rafecas de Vilafranca i Agustí casat amb Maria Manuel, filla d’un teixidor de lli, el 1738. Agustí fou cantirer i va viure a l’ermita de Sant Pau.

L’any 1679 Ramon compra una casa d’un portal pel preu de 325 lliures (una quantitat prou alta) a un altre cantirer situada a la Plaça de l’Oli al costat del carreró de Torre Dela  cantonada carrer d’Escudellers. Al costat hi tenia una altra casa de propietat.

L’any 1720, ja difunt Ramon, la seva vídua Eulàlia compra una altra casa de dos portals prop de les que tenien en vida del seu marit. Per tant, en aquell moment són tres les cases que van passar a ser propietat de Ramon i la seva muller en aquest espai. A més en el carrer dels Jueus (l’actual d’Alfarràs) hi té en propietat la casa dels seus sogres en Pau Bertran i Maria Jansà, la seva segona muller.


El testament del cantirer Ramon Bertran (1711)

Ramon fa testament l’any 1711. Vol ser enterrat a la confraria de Sant Josep. Fa hereu al seu fill primogènit Ramon, que també fou cantirer. Al seu fill Cristòfol, cantirer, li deix cinc lliures; a la seva filla Magdalena una terra situada a Colomer, dins el terme de Vilafranca. Institueix hereu universal al seu fill Ramon Bertran. El fill més petit, Agustí Bertran té en aquell moment nou anys.


Cristòfol Bertran (1706-1741)

Un dels fill de Ramon, fou Cristòfol que no era l’hereu. Ramon, l’hereu i primogènit, morí abans que el seu pare i l’herència passà al seu segon fill, a Cristòfol. També fou cantirer en la Plaça de l’Oli. L’any 1706 es casa amb Marianna filla del pagès Joan Ràfols i Dionisia.

Van tenir tres fills, Joan que es casa amb Teresa Olivella Fages el 1735, i Manuel que es casa amb Maria Grasses Roses el 1744. Tots dos van ser cantirers.

Els seus sogres disposaven d’una casa amb dos portals situada al carrer Graupere (alies Banyes) que va passar a mans de la seva muller i a ell com a usufructuari. La té en propietat la seva muller Marianna el setembre del 1707 però la venen el desembre del mateix any als tutors dels hereus del pagès Joan Ràfols, sogre seu i pare de Marianna, per 180 lliures, un preu força elevat.

Gràcies a aquests diners, molt probablement, poden comprar el 1709, un obrador de cantirer amb dos forns per coure cantis, situat al carrer dels Jueus que li ven Magdalena, viuda d’un altre cantirer. L’any 1735, Cristòfol ja gran, conjuntament amb el seu fill Joan venen al seu germà i oncle respectivament Agustí Bertran, també cantirer, una pallissa situada en el carrer dels jueus, molt a prop del dit obrador.

En el 1730 Cristòfol es casa en segons núpcies amb Eulàlia filla del fuster Jaume Camps i Rosa Xambó.

D’aquesta nova unió hi va haver l’hereu Antoni, casat primer amb Rosa Martorell Cruset el 1759, també cantirer, i les filles Madrona casada el 1754 amb Josep Trius Marquès i Eulàlia casada amb Josep Juliachs Huguet el 1757.

A la mort de la seva segona muller, el 1746, encara es casa una tercera vegada el mateix any amb la viuda Maria Feliu filla de Ramon i de Teresa Baltà. No hi va haver fills d’aquest matrimoni.



El testament del cantirer  Cristòfol Bertran (1720)

Cristòfol fa testament el 5 de gener de l’any 1720. Els seus marmessors son la seva muller Marianna, el prevere de Vilafranca, Josep Balaguer, el seu cunyat botiguer Pau Ràfols i el cantirer Pau Vallès. Vol ser enterrat al vas de la confraria de Sant Josep situat a l’església de Santa Maria. Institueix hereu universal al seu fill Joan Bertran. Signa el testament en la casa on viu al carrer Escudellers que no la té de propietat sinó que hi està de lloguer.

La seva muller Marianna Ràfols fa testament deu anys després, el 1730. El signa  vivint a la casa situada a la Plaça de l’Oli.
La muntanya de Sant Pau


Agustí Bertran Ràfols el cantirer ermità de Sant Pau (1711-1777)

Fou un altre dels fills cantirers de Ramon. L’any 1711 Agustí tenia nou anys quan el seu pare feu testament.

La seva mare Eulàlia li fa donació de la casa que comprà a Ramon Carbonell, també cantirer, (el 1720) al seu fill Agustí en l’any 1727 situada a la Plaça de l’Oli.

Es casà amb Maria filla del teixidor de lli Pau Manuel de Vilafranca l’any 1738. Van tenir dos fills, l’hereu Ramon que també fou ermità fins l’any 1779, i cantirer, i Caterina que es casà amb Bartomeu Cruset d’ofici clavetaire, família d’altres cantirers.

El seu germà Cristòfol conjuntament amb el fill d’aquest, Joan Bertran, li venen el 1735, una pallissa que els hi pertanyia per herència de la seva madrastra Maria i li vingué pel testament del seu pare Cristòfol l’any 1720 situada en el carrer dels Jueus que era dels Jansà, pares de Maria.

Fa testament el 1777 vivint a l’ermita de Sant Pau. Fa hereu al seu fill Ramon que ens diu que també viu a l’ermita de Sant Pau conjuntament amb la seva muller Maria Soler.



El cantirer Joan Bertran Ràfols (1735-1774)

L’hereu i fill de Cristòfol i Marianna Ràfols fou Joan Bertran. Es casà amb Teresa Olivella Fages el 1735. Varen tenir dos fills, en Fèlix i Pau que s’uní amb matrimoni amb  Teresa Lleopart, viuda de Josep Rodó, tots dos també cantirers.

Una concòrdia la signen Joan Bertran i la seva veïna Marianna, viuda del guanter Francesc Sans, que vivia al principi del carrer dels Escudellers,sobre la privadesa de la casa de la dita veïna i la del Joan que continua essent la dels avis situada a la cantonada del carrer Escudellers i la Plaça de l’Oli. Joan promet tapar una finestra amb reixa de ferro que donava sobre la teulada de la dita Marianna. La teulada de la muller de Sans sobrepassa la casa del cantirer Joan. Tot i que admet treure la finestra de ferro, se li permet als seus hereus tornar-ne a fer una altra en una altra paret que no es pugui veure les cambres de les habitacions de la dita Marianna. En aquest document sabem que Joan no sap escriure.

El 1773, el seu germanastre cantirer Antoni Bertran, que aquest any vivia a Tàrrega, com a procurador de la seva muller Rosa Martorell, ven a Joan, un forn de coure cantis amb pati, situat al carrer dels Jueus. El preu va ser de 40 lliures. El forn és prop de cases d’altres cantirers.

l’hereu Joan Bertran, es fa posseïdor dels béns del seu pare Cristòfol. Un inventari amb data de l’any 1753 ens diu que la casa que ocupava el seu pare i ha passat a les seves mans, té un portal que dóna a la plaça. Hi té una entrada i una habitació que dóna a la plaça. No sembla que sigui una casa molt gran. Hi veiem  que a l’habitació hi ha tres quadres i poca cosa més.



El cantirer Antoni Bertran Camps (1753-1785)

Antoni fou el primer fill de la segona unió que va tenir Cristòfol Bertran amb Eulàlia Camps.  L’any 1753 a l’edat de 15 anys aprèn l’ofici de cantirer en l’obrador d’un altre dels cantirers nascuts a Vilafranca, Bonaventura Llorens. Estarà al seu servei cobrant 20 sous anuals.

A l’edat de dinou anys, el 1757, fa testament davant notari. Està malalt al llit. Els seus marmessors son el seu oncle, el cantirer Agustí Bertran i el cantirer Bonaventura Llorens. El testament l’escriu a la casa de Bonaventura, ja que hi està per aprendre l’ofici i hi viu, situada a la Plaça de l’Oli. Dóna poders a un professor de gramàtica de la vila per signar-lo ja que tampoc sap escriure.

No semblà que la malaltia fos greu perquè el 1759 es casa amb Rosa Martorell Cruset filla de Josep i Rosa i com hem dit el 1773 el veiem vivint a Tàrrega, segurament practicant l’ofici de cantirer en aquesta població, venent un forn de coure cantis que li pertanyia en propietat a la seva muller Rosa Martorell situat al carrer dels Jueus de Vilafranca.

Els orígens, però el feien tornar a Vilafranca, ja que el 1785 es torna a unir en matrimoni per tercera vegada a Vilafranca, era viudo de la seva segona muller Maria Oller, amb la viuda Marianna Escuder filla d’Agustí i Maria Àngela Mercer.


El cantirer Fèlix Bertran Olivella (1760-1774)

Fèlix, fill de Joan i Teresa Olivella vivien a la plaça de l’Oli el 1760. La seva muller fou Josefa Diaz filla del guanter de Vilafranca Antoni i de Francesca Ivern veïns de la mateixa Plaça.

Els Diaz tenien en propietat diferents cases d’aquest espai i altres molt a prop. Fèlix ven una casa que va obtenir de dot de la seva muller situada al carrer del Vall del Castell, prop el portalet (carrer de sant Pau actual) a un familiar seu en Pere Camps fuster per el preu de 70 lliures.

El 1774 Fèlix renúncia a l’herència del seu pare Joan que li pertocava a favor del seu germà Pau. Eren terres i cases valorades en unes 400 lliures.


El cantirer Pau Bertran Olivella (1774-1807)

Germà de l’anterior fou Pau , que es casà amb Teresa Lleonard viuda de Pau Rodó i filla del forner del forn anomenat del castell. En Pau i Teresa van tenir els fills següents:

Pelegrina, Josep que fou fuster i visqué a l’Arboç, Joan que fou cantirer i morí el 1774.

Hipòli que es casà amb Eulàlia Ferrer, era pagès i nascut al Vendrell. Cal comentar que el Sant Hipòlit era el nom del patró dels cantirers, un altre Pau que també fou cantirer igual que el Fèlix i finalment la Teresa Bertran Lleonard.


El testament del cantirer Pau Bertran Olivella (1786)

Fou fet el 16 d’octubre de l’any 1786 a la casa pròpia de la Plaça de l’Oli. És marmessor seu l’ermità de l’ermita de Sant Pau, en Ramon Bertran, el seu sogre forner Josep Lleonard i el sastre de Vilafranca, Josep Alemany.

Vol ser enterrat en el vas o sepultura del gremi de Sant Josep que agrupava els fusters, ebenistes o similars.

A les seves filles Teresa i Pelegrina els hi deix cent lliures i les caixes i robes per poder casar-se.

L’hereu no serà cap dels seus fills cantirers sinó el fuster Josep Bertran Lleonard que viu a l’Arboç del Penedès.

Demana que es celebrin per la seva ànima vint-i-quatre misses, dotze al convent de Sant Francesc de Vilafranca a l’altar de sant Antoni de Pàdua i dotze al convent de la Trinitat de Vilafranca.

No sap escriure i ha de donar també facultat a una persona que ho faci en el seu nom, aquesta vegada, és el mestre de primeres lletres Jacint Garrigó i Vernis.
càntir d'oli de Vilafranca


Un préstec del cantirer Pau Bertran Olivella

L’hereu Josep Bertran LLeonard no ho va tenir fàcil per administrar els béns del seu pare. Un d’aquests va ser quan havia d’acabar de liquidar un préstec que havia demanat el seu pare difunt. Una quantitat molt gran, 403 lliures. El prestamista era la reial casa i hospital de la misericòrdia de la ciutat de Barcelona.

Amb el consentiment de Teresa Lleonard, muller que havia estat de Pau Bertran Olivella i usufructuaria dels béns del seu marit difunt, va vendre al marquès de Llupià, Joan Anton Desvalls, el que havia estat propietari de l’actual col·legi de Sant Ramon, un pati on hi havia dos forns de coure càntirs, situats al carrer dels Jueus (l’actual Marquès d’Alfarràs).

Havien estat de propietat del difunt Pau Bertran Olivella, però anteriorment eren del germà de Pau, el també cantirer Fèlix Bertran, que renuncià al seu favor el 1774.

Fèlix els tenia en propietat com hereu universal dels béns del seu pare, el cantirer Joan Bertran, segons el testament d’aquest el 1764.

A Joan li va vendre el també cantirer Antoni Bertran, que era nascut a Vilafranca, però aleshores vivia a Tàrrega l’any 1763.

El preu de la venda del pati amb els forns va ser de 690 lliures. Una quantitat que li va permetre liquidar el préstec del seu pare i encara sobrar-li diners.


Ramon Bertran Manuel, cantirer i ermità de Sant Pau

Fill del també ermità i cantirer Agustí Bertran Ràfols i Maria Manuel, l’any 1790 va deixar l’ermita de Sant Pau i es dedicar plenament a fer de cantirer a la Plaça de l’Oli.

Eren propietaris d’una pallissa, part coberta i part descoberta, ell i la seva filla Teresa Bertran casada amb el pagès Tomàs Riba, situada al carrer Jueus de Vilafranca, l’actual Marquès d’Alfarràs. La van vendre aquest any al pagès Jocund Rosés per 250 lliures, una molt lloable quantitat.

Es casà amb Magdalena Tomàs, filla de pagès, era vídua d’un mariner de Vilanova i la Geltrú. Van ser administradors (tots dos) del patrimoni del primer marit de la seva muller, en Bartomeu Plana mariner, com hem dit.       Van ser propietaris d’una casa situada al terme de Sant Jaume dels Domenys, que havia estat del pare de Magdalena, en Ramon Tomàs.                    

Ramon, l’any 1810, era ja gran. Va ser aquest any quan ven una casa al, també cantirer, Joan Perlas Martí. La casa fa cantonada entre la plaça de l’Oli (nom actual de la mateixa plaça) i la plaça de Santa Maria, que era el nom de la plaça de Jaume I.

Actualment més d’una casa de l’actual plaça de Jaume I, abans Plaça del Vall del Castell, o Plaça de l’Oli o Plaça de Santa Maria, és de propietat d’algun Bertran, descendents dels Bertran cantirers.


Els Bertran cantirers (segle XVI-XVII)




Ramon Bertran = Eulàlia (cantirer)

Fills:

              Cristòfol Bertran = Marianna Ràfols (cantirer)

                Agustí Bertran = Maria Manuel (cantirer)

               Magdalena Bertran = Pau Lleó (pagès)

               Eulalia Bertran = Francesc Rafeques (espardenyer)

               Ramon Bertran =  (cantirer)

-----------

Cristòfol Bertran = Marianna Ràfols (cantirer)

                              = Eulàlia Camps

                              = Maria Feliu

Fills:

    Manuel Bertran Ràfols = Maria Grases Rosés (cantirer)

    Joan Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages (cantirer)

    Eulàlia Bertran Camps = Josep Juliachs Huguet

    Antoni Bertran Camps = Rosa Martorell Cruset  (cantirer)

                                                      = Maria Anna Escuder

    Madrona Bertran Camps = Josep Trius Marquès

--------------

Joan Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages (cantirer)

Fills:           

                Pau Bertran Olivella = Teresa LLeonard (cantirer)                      

             Fèlix Bertran Olivella = Josefa Diaz (cantirer)      

------------

Agustí Bertran = Maria Manuel (cantirer)                        

Fills:                                

Ramon Bertran Manuel = Maria Soler (cantirer-ermità)

Caterina Bertran Manuel = Bartomeu Cruset (clavetaire)

--------------

Ramon Bertran = Maria Soler (cantirer)

Fills:                                    

Maria Bertran Soler = Miquel Farré (pagès)      

Teresa Bertran Soler = Tomàs Riba (pagès)

--------------

Pau Bertran = Teresa Lleonard (cantirer)

Fills:

           Pelegrina Bertran LLeonard =                                

           Josep Bertran LLeonard =  (fuster)

           Joan Bertran Lleonard =  (cantirer)

           Hipòlit Bertran LLeonard = Eulàlia Ferrer (pagès



           Pau Bertran Lleonard =  Maria  (cantirer)

           Fèlix Bertran LLeonard = (cantirer)

           Teresa Bertran Lleonard =   



                                              



                                                   




                                              



                                                   

                                                  

                                              

                                                







                                                                                             

                                              






diumenge, 12 de març de 2017

Apunts de la guerra del Francès al Penedès


Dibuix de l'entrada dels francesos a l'Arboç del Penedès

La descripció de Mn. Valentí Muntades, ens presenta l’entrada de sometents a Vilafranca del Penedès: “El dia 8 de juny de, cap a les sis de la tarda i després d’haver mort l’agutzil, els sometents s’adreçaren a la casa del governador, i com que no el trobaren l’hi mataren la dona i l’hi cremaren continguts de l’habitatge i papers; seguidament, assassinaren al secretari del governador públicament, cremaren la casa de l’alcalde major. Finalment es reuniren a la vila uns 6.000 homes que varen assolar la vila i el seu entorn. Dos dies després, el 10 de juny, quan tornaren les tropes franceses de Tarragona, el sometent va col·locar a l’entrada de Vilafranca, concretament a la creu de Sant Salvador, dos canons. A les deu del matí, s’inicià un foc creuat fins que es quedaren sense munició, aleshores, varen anar a parlar amb el general francès per demanar respecte a la capital penedesenca. Aquest respecte no va ser acceptat, fent que els francesos entraren a la vila a quarts de quatre de la tarda; al mateix temps que els vilafranquins fugien de la vila”

Les narracions d’Isidre Mata del Racó.
Isidre Mata del Racó, propietari del Mas del Racó situat a Sant Pau d’Ordal en el seu diari ens diu:
Dimecres al dematí, dia 10 del mes de març del dit any 1808, de la cavalleria francesa que hi havia a Sants eixí una patrulla de 16 soldats de cavall amb un oficial per anar a Vilafranca, que hi arribaren a la tarda. Esta fou la primera patrulla francesa [que] anà a Vilafranca. [...] L’endemà se’n tornaren a Barcelona
També:
De dit dia en avant, un dia per altre, eixia una patrulla de cavalleria francesa de 16 soldats de cavall i un oficial de Sants o de Barcelona per anar a Vilafranca. lo general xefe francès, Duhesme, tenia esta precaució de fer dita patrulla de Barcelona a Vilafranca per observar si s’armava alguna gent o alguna conspiració contra l’exèrcit francès. [...] Dormiren a Vilafranca [...]; alguna vegada dita patrulla arribà fins als Monjos i una vegada fins a l’Arboç”.
Anaren per la carretera nova a Vilafranca, a on s’hi trobava lo dia del motí o revolució contra els francesos que los sometents, en crescut número, entraren a la vila la tarda del dia 8 de juny de dit any 1808. Se juntaren los sometents per fer foc als francesos.
Seguint les narracions d’Isidre Mata del Racó, després dels diversos conflictes entre francesos i
espanyols, els atacs seguiren entre espanyols i afrancesats, tant és així que després d’assassinar l’agutzil major de Vilafranca a la Granada, “dotze mil homes, parteixen de La Granada i entraren a Vilafranca cridant “Viva Espanya” i “Mòriren los francesos

El manual de testaments del notari de Vilafranca del Penedès,
Marià Abellà Nogés  anys 1809/1819
En la introducció d’un dels llibres de testaments d’aquest notari, ens diu:
En nom de Déu i de la Gloriosa sempre verge Maria, mare sua i advocada mia, sia Amén.
Trobant se a la present vila de Vilafranca del Panadés Bisbat de Barcelona ocupada per lo exercit Francès, que en numero de vint y dos mil homens de tropas (segons se assegura) entrà en ella lo dia vint y dos del mes de desembre proxim passat, extenentse fins als pobles vehins; y experimentantse unas graves malaltias que segurament ocasionan los transtorns, sustos y disgustos que causan las tropas enemigas, per lo que desitjan moltas personas otorgan testaments a fi de ordenar lo convenient per lo successiu; y no haventhi paper sellat per a escriurer-los : He determinat jo Mariano Abella y Nogués notari públic y real de la sobredita vila formar est segon manual de testaments en paper comú, fins que, desocupada esta vila dels enemichs, puga encontrarse paper sellat, principiantlo en lo present dia tres del mes de Janer del any del naixement del señor mil vuitcents nou, en lo qual ajudant Déu continuare los testaments que se aotorgaren en poder meu, no sols en lo present any, si també en los succesius fins a formar un correponent manual. Y per a que en tot temps sels donia la deguda fe, y credit poso en est principi lo meu acostumat”.
En el mateix llibre hi ha el testament de Pau Pujol veí de la parròquia de Santa Magdalena del Pla. Comença dient :”trobant-me pròxim a la mort per ser condemnat a ser afusellat per un consell de guerra de l’exèrcit francés, faig testament...” Pau era fill d’un pagès en Josep Pujol i d’Antonia Casanella.
El testament el fa i el signa a la presó de la casa capitular de Vilafranca el 13 de juny de l’any 1809, situada al carrer de la Cort (l’actual casa de la vila).

L’Hospital de pobres i el convent de Sant Francesc de Vilafranca
El març del 1810 la vila quedà sense protecció militar i el sometent volia evitar que certa documentació caigués a mans dels francesos, cremant-la. Els frares del convent de Sant Francesc, s’hi oposaren El 20 d’agost de 1811 un vilafranquí escriu que dies abans una divisió del General Abbé, “atropelló así al eclesiàstico como al noble y al plebeyo

En aquests any s’explica que el convent – hospital va atendre a soldats: “...manifiesta las estancias que han causado los militares enfermos en este hospital en cada uno de los meses desde el octubre de 1811 hasta el enero de 1814 ambos inclusive y lo que por ellos se ha recibido de la muy ilustre dirección general de hospitales a saber...
El 1 de gener de 1813 hi havia disset soldats francesos ingressats en l’hospital.
El 22 de gener de 1812 , al no presentar-se cap veí a donar la ració de vi a les tropes que hi ha a l’hospital, el general Mathieu permeté el saqueig.
El guerriller absolutista i general carlí nascut a la Bisbal del Penedès, Joan Romagosa i Prats, participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822.  Justament el 4 d’agost d’aquest any va posar setge als lliberals refugiats al convent fins que els arribaren reforços del Vendrell. A l’octubre un comandant i dos oficials s’emporten com a hostatge  el guardià del convent fra Francesc Pere Anton i l’estudiant corista de Maó, fra Bonaventura Salord que era allí per ordenar-se. L’anaren a cercar a Sant Pere de Riudebitlles on havia anat a acaptar el vi.
El desembre queda suprimida la comunitat per ordre del govern. Es queden uns dies al convent el vicari fra Josep Rigual i el predicador fra Joan Gautin Mestres.
Un oficial del Crèdit Públic amb escrivents fa un inventari de tots els objectes del convent.
El 1823 l’hospital convent va servir de caserna als miquelets. A l’agost els frares recuperaren el convent quan varen entrar a la ciutat les tropes franceses, havien quedant només dos de guardians, el frare Josep Rigual, vicari president interí i el frare Joan Gaudies, predicador general.


diumenge, 12 de febrer de 2017

Els Damià (1586-1743)




La documentació dels Damià la comencem a trobar l’any 1587.
Montserrat Damià Pasqual és un botiguer de roba de lli, que lloga per tres anys al prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, una casa al costat del portal de la muralla, de Sant Bernat.
Aquesta casa havia estat del corder, Montserrat Queralt. L’havia comprat no feia gaire.
El blanquer Pere Damià
Montserrat Damià Pasqual després de llogar la casa que es comprà al carrer de Sant Bernat, marxà a Barcelona i canvia d’ofici, ara fa de corredor d’orella. És a dir, aquella persona que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits...) en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i mercaderies.
Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders. Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i depenien dels consells municipals, en el cas de Montserrat, del de Barcelona.
Pere Damià, fou blanquer i es quedà a Vilafranca del Penedès. Fou un dels blanquers que comprà durant diferents anys de finals del segle XVI pèl de cuir originari de Sardenya, per portar-lo a vendre a la vila. El comprà als viatgers que venien d’aquesta illa, el cavaller Francesc Reguer i el mercader Antic Fillol de Barcelona. El corredor que intervé en la venta era el seu oncle, en Montserrat Damià Pasqual que viu a Barcelona, com hem dit. El preu de quatre feixos del cuiro fou de 98 lliures.
Els seus pares eren el blanquer Francesc Damià i Maria. L’any 1594 conjuntament amb el seu pare tornen a compra vuit feixos de cuiro de pèl de Sardenya als mateixos personatges. El preu ara era de 172 lliures. En aquest cas, el corredor d’orella va ser Salvador Ferrer, també de Barcelona.

Les adoberies dels Damià
La transformació de les pells animals en cuir requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva. Primer, els blanquers, seguidament els assaonadors i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses...)
Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de Barcelona d’època moderna i altres ciutats catalanes (Vilafranca del Penedès) amb una indústria de la pell potent.
Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells. Cal recordar que, tot i que aquest ofici ja no existeix, a Catalunya en alguns llocs encara anomenen blanquer a l'ofici que de fet engloba tot el procés del cuir: l'adober.

Els mètodes tradicionals d'adoberia ocasionaven molta pudor i els adobers estaven obligats a treballar fora dels centres urbans.

La primera vegada que trobem anomenada l’adoberia de Damià situada a extramurs, al portal del carrer dels Ferrers va ser l’any 1588, quan un germà  de Montserrat, Josep Damià Pasqual, n’era el propietari. Al seu davant hi tenia també de propietat una era. Anteriorment, era de Bernat Pasqual, familiar de la mare de Montserrat i Josep.
Però no va ser la única adoberia de propietat dels Damià o com a mínim n’utilitzava una altra, la que estava a extramurs al portal del carrer de Sant Bernat (a on Montserrat Damià va vendre una casa).
Els hereus del blanquer Francesc Damià

L’herència d’un Francesc Damià fou repartida a parts iguals entre els seus fills. Un dels fills fou el prevere Pere Damià, que conjuntament amb altres, l’any 1656, lloga al botiguer de guants, Gabriel Bertran de Vilafranca, dos calciners (Dipòsit gran on els adobadors posen pells en calç fusa per assaonar-les) d’adobar pells que estan situats a l’adoberia de Damià, prop la muralla, al portal de Sant Bernat. Li ven amb permís de que pugui entrar i sortir de l’adoberia quan ell vulgui.

El testament del blanquer Ramon Damià

Ramon, era el fill del blanquer Pere Damià i Montserrada. Va nèixer en el terme de Subirats.  Redacta el testament l’any 1661. La seva muller és Coloma. El seu nebot és el prevere Pere Damià. Els seus fills foren  el prevere Josep Damià, Ramon Damià (que morí jove) Maria que es casada amb Gabriel Sabater i un altre Ramon Damià.

Anomena hereu universal al seu nét, Antoni Damià, menor d’edat, fill del difunt Ramon Damià. En la seva substitució al germà d’Antoni, en Jeroni.

El testament està escrit a la casa on viu, al carrer Torregrossa de Vilafranca. Carrer que estava situat a prop d’una de les grans torres de defensa que va tenir la Vila en el segle XV, carrer paral·lel al carrer de Sant Joan actual, a mà esquerra de la Rambla de Sant Francesc.
Part descoberta de la Torre Grossa


Obres a la casa del carrer Torregrossa (1662)

Els hereus de Ramon, fan obres a la casa situada al carrer Torregrossa, que els hi pertany de l’herència. Hi ha els preveres Pere i Josep Damià i la viuda, Coloma, que són els tutors de l’hereu, Antoni Damià fill, menor d’edat del difunt Ramon Damià blanquer.

Els mestres de cases encarregats de l’obra són Pere Joan Ivern i Josep Bongrat de Vilafranca.

La casa tenia hort. Es fa servir per les obres 45 quarteres de calç per arreglar el cup/Es paga per traginar arena, pedra menuda, pedra grossa pel cup, pels cairons del cup/ 500 teules per la teulada del cup/150 claus per la teulada del cup/ per la pedra de l’aixeta del cup/per 70 rajoles pel cup/ per guix per els graners/ guix per la cambreta de l’hort/per les tapies mitgeres de l’hort, part el veí Josep Tort i part en Damià/ per la pedra de l’aigüera i pedrissos/ per una biga pels graners/ per quatre pedres picades de la porta de l’hort...un total de 40 lliures.
Restes de l'adoberia trobada al carrer dels Ferrers


Josep Damià Pasqual i els seus hereus

Hem dit que la primera vegada que trobem anomenada l’adoberia de Damià situada a extramurs, al portal del carrer dels Ferrers va ser l’any 1588, quan un germà de Montserrat, Josep Damià Pasqual era el propietari.
Josep era casat amb Maria Jorba. La seva filla Manuela es casa el 1703 amb Antoni Llorens Vallès, fill dels burgesos vilafranquins Josep Llorens i Teresa Vallès. Aquest matrimoni van tenir els fills Antoni Llorens Damià que es casa el 1732 amb Maria Anna Tort Mas. El germà de Maria Anna, fou el burgès Josep Tort Mas que va ser regidor de Vilafranca l’any 1777  que es casà amb Teresa Llaurador.
També eren fills d’Antoni i Maria Anna, Manuel, Manuela casada amb Fèlix Olivella Galceran, pares del que serà regidor de Vilafranca, l’advocat Manuel Olivella Llorens, el 1806 i el prevere Francesc Llorens Damià, que viurà al carrer dels Ferrers.
Damià Llorens que morí solter als 67 anys el 1808, vivint a la casa del carrer Torregrossa, la dels Damià blanquers, i els fills Josep i Joan Llorens Tort. Antoni Llorens es casa per segones núpcies amb Maria Anna Guasch.

Antoni Damià, blanquer i veguer de Vilafranca del Penedès (1700)

Les unions matrimonials dels Damià amb personatges influents a la Vila i també a Barcelona, va portar al nomenament per part reial de veguer, al blanquer Antoni Damià. El suposem també germà del blanquer i després corredor d’orella a Barcelona, Montserrat Damià Pasqual. Germà també del propietari de l’adoberia Josep Damià Pasqual.

Inventari de la casa/universitat de Vilafranca (1706)

Aquest any Antoni Damià és difunt. Sabem que vivia a la casa de la Universitat (Ajuntament) de Vilafranca fins el dia de la seva mort. No és molt usual que hi visqués. Però, tenint en compte que havia estat el veguer i l’escrivania del batlle i el veguer estaven al carrer de la Cort, no es gaire estrany que fes vida en la casa.


L’inventari ens diu: “en la casa de la Universitat de Vilafranca, s’han trobat els mobles que foren del difunt Antoni Damià, blanquer i veguer de dita Vila, i són els següents:
En la cuina: una pastera de tomba de fusta de pi usada/ una tauleta de fusta amb unes vores al voltant/ uns molls de ferro de tisora/ unes graelles de ferro petites/ dues paelles d’aram, una gran i l’altra mig sencera/ dos llums usats/.
En un aposento de la dita casa: un matxo de pèl negre coix.../ un burro de pèl gris, molt vell/ un coixí de llaurar/ un collar del matxo/ una taula llarga de pi usada amb dos capitells/ una caixeta de fusta de pi, molt usada/ altra caixa, molt dolenta sense cul/ un banc de pi, molt usat amb els seus peus/ un banc de respatller de pi, usat/ una taula de pi, usada/ una cadira de ferro de muntar botes/.
En una cambra de dita casa de la Vila, que trau a la finestra que dóna al cel obert:
un llit de camp amb els seus pilars, bo i amb poms daurats/ dues flassades, una blava i altra de color groc, usades/ un llençol d’estopa, usat/ tres estovalles d’estopa, usades/ set tovallons, quatre de cotó i els altres d’estopa, usats/dues coixineres petites de bri, usades/ una coixinera gran de bri, usada/ una vànova de cotó, bona/ un davant de llit, de ret/ unes faldilles de domàs negres/ un gipó negre/ quatre camises blanques de cotonina/ unes calces negres, usades/ una capa de baieta, usada/ una gambeto de pèl/ un barret, usat/ unes mitges negres, usades/ un quadre de Sant Antoni de Pàdua/ altre quadre del cap de Sant Anastasi/ un quadre de Santa Magdalena/ Altre d’una santa Verge/ un cobretaula de cuiro, molt usat/.

La seva muller era Marianna, que en primers núpcies es casa amb Magí Urgellés. Els mobles que va rebre del seu marit difunt, també estaven en la dita casa de la Universitat. Eren aquests, segons el inventari:
Cinc caixes de fusta/ vuit llençols/ tres jocs de coixineres/ sis camises d’home/ tres estovalles de cotó/ dues dotzenes de tovallons/ quatre tovalloles/ dos matalassos/ dues màrfegues/ dos plats d’estany/ una escopidora d’estany/ tres culleres de plata/ dos estalvis de llautó/una llumenera de llautó/una cadira de braços/ un cortinatge de llit de color amb les seves cortines/ una caldera petita/unes graelles de ferro/ una pala per la forca, de ferro/uns molls de ferro/ tres paelles/ uns clemàstecs de ferro/ un cinto de plata amb els seus claus i agulla/ un anell d’or amb una pedra vermella/ un joc de coixineres/ una vànova/dues botes grans de 11 barrals/ dues botes de tres càrregues/ una bota de dues carregues/ un quadre amb la figura del Sant Crist amb altres sants/ altre quadre de la Concepció/ dos quadres petits/ un cofre gran de fusta/ una flassada verda, usada/.
Moltes de les coses que surten en el inventari eren usades. No tenim cap altra dada dels Damià i que visquessin a la mateixa Universitat posteriorment a l’any d’aquest inventari.   
Alguns parents d’aquest Damià també van ser o batlles o veguers de la Vila. El cas, per exemple del veguer Gaspar Llorens (1530), del batlle Pau Llorens (1571), del batlle Pau Rafael Llaurador (1586), del batlle Antoni Llorens (1664) o el batlle Josep Galceran (1674).    








                                              


dijous, 19 de gener de 2017

Els Perlas (de pedrenyalers a cantirers, segles XVII al XX)




Els Perlas van ser una família que des de l’any 1633 viuen a Vilafranca del Penedès. Van ser els seguidors d’un ofici com el del pedrenyaler, fabricant d’arma de foc, a manera d’escopeta curta, que s’usava en els segles XVI i XVII i es disparava amb pedrenyera, és a dir, amb pedra foguera,per passar posteriorment a cantirer del càntir negre de Vilafranca, molt popular en aquella època a nivell nacional. Eren els primers cantirers del segle XVII que de pares a fills van  arribar practicant el mateix ofici fins el segle XX.
Seguir els seus enllaços matrimonials i veure com evoluciona el seu patrimoni és una tasca força interessant.

El Perla pedrenyaler (segle XVII)
Gaspar Perlas era un dels pedrenyalers del segle XVII. Estava casat amb Isabel. Els seus fills van ser Coloma, Pau, Maria, Elisabet, Gaspar i Pere. Aquest últim havia de ser l’hereu, seguint el mateix ofici però morí abans del seu pare, el 1641. La seva filla Coloma morí també el 1650. Fou enterrada amb honors de mà mitjana (la que corresponia als mercaders). També el 1663 mori la filla Elsabet, també amb enterrament de mà mitjana.

L’hereu Gaspar Perlas, cantirer.
L’hereu fou el segon fill, en Gaspar. Deixà l’ofici de pedrenyaler per dedicar-se al de cantirer. Era casat amb Maria Serra. Els seus fills foren Maria, Gaspar, Jaume, Magdalena, Joan i Ramon i Eulàlia. En el bateig de tots els fills van ser padrins altres cantirers de Vilafranca.
L’any 1681 morí Gaspar Perlas, amb aquest cas fou enterrat amb honors de mà menuda, la formada pels menestrals, botiguers i treballadors de la terra. Igualment la seva muller Maria, en el dia de la seva mort que es produí a l’hospital dels pobres de Vilafranca l’any 1684, fou enterrada com a mà menuda.
La filla Eulàlia es va casar amb l’espardenyer Miquel Batlle de Vilafranca l’any 1695, quan els seus pares ja estaven difunts.


Gaspar Perlas, l’hereu cantirer amb propietats (segle XVIII)
El 1697 morí l’àvia de Gaspar, en Coloma Serra per part de mare. Deixà hereu al seu nét Gaspar. Una de les propietats era una casa situada a la Plaça de l’Oli, actualment la plaça Jaume I; a més d’una terra situada a la Pelegrina, prop el rec de la Font.
L’any 1703 Gaspar era propietat de dues cases situades a la mateixa Plaça de l’Oli. Una l’anomena la casa gran i l’altra la casa petita. Ha de pagar rendes per les dues a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.
L’any 1720 Gaspar fa testament. La seva muller era Jacinta. Al seu fill Fèlix li deix la casa gran de la plaça de l’Oli i la petita que té al costat.

Fèlix Perlas, l’hereu cantirer
Fèlix, ja hereu, s’uní amb matrimoni amb Francesca Olivella el 1727. Una filla seva, Eulàlia va fer matrimoni amb el pagès Joan Marti Solsona el 1754. Un altre fill en Josep Perlas, també cantirer, casà amb Dionisia Martí Solsona el mateix dia de la seva germana Eulàlia. El 1756 el pare de Joan i Dionisia, el pagès Joan Marti, viudo de Teresa Solsona, es casà amb una altra filla de Fèlix i Francesca, Maria Perlas Olivella.
Jacinta, una altra filla de Fèlix i Francesca, s’uní amb matrimoni el 1770 amb el pagès Josep Miret Vallès.
Un fill de Josep Perlas i Francesca Olivella fou Pau Perlas, que en aquest cas, el sue ofici va ser de peixater.

Josep Perlas, cantirer (segle XVIII)
L’hereu de Josep Perlas i Dionisia Marti, fou un altre Josep, també cantirer, que es casà el 1773 amb Maria Teresa Amat Mauri, fill del serrador Josep Amat de Vilafranca.
El pare Josep, encara viu aquest mateix any i dia, es casà amb Maria Mauri viuda de Josep Amat, filla del clavetaire Magí Mauri.
Al cap d’uns anys, el 1786, l’hereu Josep, viudo de Maria Teresa Amat, es casa en segons núpcies amb Magdalena Junyent Blanch de Vilafranca.
Antònia, filla de Josep i Magdalena Junyent es casa el 1819 amb el serrador Josep Parera Via.
Fill de Josep i Dionisia, fou Teresa Perlas Marti, que el 1786 s’uní amb matrimoni amb el pagès Francesc Junyent Blanch, germà de l’anterior Magdalena Junyent Blanch.
La Plaça de l'Oli actual


Josep Perlas Olivella i Josep Perlas Marti, cantirers (1789)
Els pare i fill Perlas (Olivella i Marti) eren cantirers. Tenien el seu forn de fer cantis situat al que avui és el pati del col·legi de Sant Ramon de Penyafort.
Va ser l’any 1789 quan el marquès d’Alfarràs, per raó de l’obra que estava construint a casa seva, va voler arribar a un pacte amb els cantirers Perlas. Ells havien de renunciar al lloc on estava situat el dit forn, i a canvi el marquès, els hi donaria un altre lloc per tornar-lo a construir situat en la mateix plaça de l’Oli (actualment plaça Jaume I).
Els Perlas disposaven del pati com a hereus que foren del prevere Anton Calvet que els hi deixà en el seu testament.

Els Perlas cantirers del segle XIX
Josep Perlas Junyent fill de Josep i Magdalena, tots dos cantirers, es casà amb Francesca Fontanals Ràfols de Sant Miquel d’Olèrdola.
Ells dos comencen a vendre diferents terres i cases que posseïen com hereus de avantpassats seus, com una terra situada a Cua de Lluert dins el terme de Vilafranca el 1817.
El germà del primer, Maria Perlas Junyent es casa amb l’alfarer Ramon Cruset Llorens.
Disposen d’una casa situada a la Plaça de l’Oli.
El cantirer Joan Perlas, fill d’un altre Joan Perlas Junyent, també cantirer i alfarer, i de Maria Giralt Bertran, es casa el 1837 amb Raimunda Feliu Baltà. Els seus fills foren Raimunda que es casà amb l’alfarer Pere Colomer Ribes, en segones núpcies amb Josep Perlas Casanoves, forner de Martorell i en terceres amb Miquel Castells Via; en Ramon, alfarer, que es casa amb Maria Jover Rubió el 1878; Antoni, que morí als 28 anys; Teresa que es casa amb el boter Joan Jover Boada i en segons núpcies amb l’espardenyer Magí Juliachs Vidal;  Maria que es casà amb el cisteller Ramon Roig Font el 1865 i Antònia que es casa amb el sabater Marc Solé.

L’alfarer Joan Perlas Giralt (1877) i la seva herència
Joan Perlas Giralt disposava de la casa número 33 situada a la Plaça de l’Oli (actualment de Jaume I). Li pertanyia per herència del seu pare Joan Perlas Junyent, que morí el 1864. El seu pare la tenia per donació que li feu l’avi en Joan Perlas Martí en els capítols matrimonials fets amb Maria Giralt Bertran signats el 1810.
També posseïa una terra, un edifici i un forn alfarer, assenyalat amb el número 6, en una petita part cobert i altre descobert, situat en el carreró anomenat abans de l’estudi de baix i avui dia de Serraülls; una terra situada al lloc anomenat de Caputxins; una vinya a les Cabanyes; altra vinya a les Clotes; altra terra a santa Maria dels Horts; altra terra a Coll Salom; altra al Clot de Moja. En total es descriuen sis finques.
A l’edat de 63 anys Joan Perlas Giralt fa el seu testament. Anomena marmessors als seus fills Ramon i Antoni i al seu germà Ramon Perlas Giralt.
A parts iguals deix als seus quatre fills Antoni, Maria, Teresa i Raimunda Perlas Feliu els hi dóna aquella finca coneguda pels patis, tancada de parets, amb els edificis i solar que contenen, situada al carrer del Portalet i actualment de Ponent. Ho comprà l’any 1860. Anomena usufructuària a la seva muller Raimunda Feliu Baltà. Anomena hereu al seu fill Ramon Perlas Feliu.
Plaça Jaume I, any 1931, abans Plaça de l'Oli


Magdalena Junyent de Perlas (1827) i el seu fill Josep
La viuda de Josep Perlas Marti fa testament en aquest any. El seu nebot Joan Perlas Junyent l’anomena amb altres marmessor.
Deix a les seves filles Teresa Perlas de Guinovart i Antònia Perlas de Perera deu lliures a cadascuna. Deix 200 lliures a la seva filla Jacinta. Institueix hereu universal al seu nét Fèlix Perlas Fontanals.
Signa el testament a la casa que posseeix situada a la Plaça de l’Oli. Ella no sap escriure i necessita de la firma de Josep Olivella que ho fa en el seu nom.
La filla Jacinta, l’any següent, el 1828, es casa amb el cantirer Anton Miró Huguet.
L’any 1839 Magdalena encara vivia. Conjuntament amb el seu fill Josep Perlas Junyent, cantirer i el seu nét Fèlix Perlas Fontanals, com a propietaris dels béns del seu marit difunt Josep Perlas Marti i com a conseqüència de que el seu fill està empresonat per haver comés la mort de la seva muller Francesca Fontanals, demanen al jutge li doni permís per a signar documents d’herència del seu marit difunt i a la vegada poder vendre una terra situada al Viver a Josep Freixedes de la Bleda.
Maria Perlas Junyent (1873)
Quan tenia 72 anys, Maria, vídua de l’alfarer Ramon Cruset, filla de Joan Perlas i Pelegrina Junyent signa testament. Anomena marmessor el seu nebot, també alfarer, Joan Perlas Giralt. Té un fill que viu a Montevideo, el sabater Fèlix Cruset Perlas.

Fèlix Perlas Fontanals (1875)
El cantirer Fèlix Perlas es casa amb Maria Tarrada Raventós. El seus fills són Fèlix, alfarer, casat amb Felicia Giralt Balaguer el 1875; Francesca casada amb Magí Juliachs Perlas el 1877; Concepció casada amb l’estorer Antoni Giralt Balaguer i el sabater Joan casat amb Maria del Pilar Domènech Curtó el 1882 originària de Pobla de Massaluca (Terra Alta). 
Un dels forns de càntirs dels Perlas que encara hi és actualment

Els Perlas cantirers del segle XX
L’alfarer Ramon Perlas Feliu casat amb Maria Jover Rubió, viuen a la casa nùmero 33 de la Plaça de l’Oli, que té dues portes. Tot i que també viuen a la casa número 27 de la plaça de la Constitució l’any 1905.
A la casa número 15 de la plaça Jaume I, hi viu el cantirer Fèlix Perlas Tarrada, mori l’any 1918 a la mateixa casa de la plaça de l’Oli.
Aquesta ha estat una petita mostra del que pot donar de si conèixer una de les famílies de cantirers que van començar el seu ofici el segle XVII i que van donar nom a l’actual plaça de l’Oli. De l’Oli, perquè els cantis negres que feien en un principi, eren d’oli i no d’aigua, encara que posteriorment es feien servir per els dos tipus de líquid.