Tots els correlons (abans carrerons) actuals de Vilafranca del Penedès tenen molta història. Estaria bé que tots aquests correlons acompanyessin en el seu nom correcte i històric. Un d'aquests es coneix actualment com “de Sarraülls”, nom que va ser modificat per causes desconegudes del “de Sarraïns”. Està situat a l'actual Plaça Jaume I, al costat de l'església dels Dolors i és tancat. Va tenir molts noms en diferents anys: Batipalmes, Sarraïns, de l’Estudi Nou, Dolors, de l’Estudi Baix, de l’Estudi de la Primera Lletra, dels terrissaires ...
Francesc
i el fill Miquel Bartomeu venen a Bartomeu Miquel un pati on hi havia construïda
una casa i hort del cantirer Gabriel Fons, situada al carrer abans dels
Sarraïns ara de l’Estudi Nou (1580);
Tot i que la seva història comença en l’època
medieval, voldria aquí destacar alguns documents en què es conserven els noms
diferents, i un d’ells és el de "Sarraïns" en èpoques modernes i un
edifici destinada a ball situada en aquest correló (corraló).
Francesc i el seu fill Miquel Bartomeu venen
a Bartomeu Miquel un pati on hi havia construïda una casa i un hort de l’artesà
Gabriel Fons, situat al carrer abans conegut com els Sarraïns, actualment
anomenat Estudi Nou (1580).
El terrissaire Benet Rigual ven a Baptista
Sardà una casa al carreró de l’Estudi dels Minyons. Els límits de la casa eren
a l’est el carreró que va a l’Estudi dels Minyons, al sud l’hort del dit
estudi, a l’oest amb el terrissaire Pere Martí i al nord la plaça de l’Oli
(l’actual plaça Jaume I), l'any 1678.
Aquest s'hauria de dir correló o carreró del Castell |
El terrissaire Francesc Llorens posseeix casa
amb hort situada a la Plaça de l’Oli (actual de Jaume I). Els límits de la casa
son a l’est amb la casa i hort del terrissaire Andreu Miró, al sud amb l’hort de l’Estudi de llegir i escriure de
Vilafranca, a l’oest amb un forn de coure càntirs, una carreró que no passa,
que abans es deia de Penyafort (seria l’altre correló o carreró anomenat avui
de Jaume I) i amb el forn de coure pa de la casa de Masdovelles (1755).
El propietari Josep Gatell Soler, natural de
Barcelona, lloga per un any al músic Francesc Juliachs Català i al professor de
música italià Francesc Bagolini una casa situada al corraló anomenat de Serraülls i també dels Dolors,
conegut abans com l’Estudi de Baix.
Els límits són a l’est el terrissaire Ramon Colomer (Pa i Figues), al sud el
terreny dels corders, a l’oest l’hort del botiguer de robes Antoni Icart i el
forn del terrissaire Colomer, i al nord amb l’hort del notari Antoni Lomaña, el
forn del terrissaire Joan Perlas, el corraló i la capella dels Dolors (1860).
La
casa del terrissaire (1678)
Els pactes escrits amb la venda de la casa
del terrissaire Rigual a Sardà consten, entre altres, que a l’hort de la casa
hi ha un forn per coure càntirs. El comprador ha de permetre el pas al venedor
per l'entrada per coure els càntirs a través de la porta que dóna al dit
carreró. També ha d'autoritzar la parada de càntirs davant del corredor per
vendre'ls.
Aquest s'hauria de dir de Penyafort |
La
casa del terrissaire Pere Colomer alies Pa i Figues (1848)
Els procuradors de la comunitat de preveres
de l’església de Santa Maria venen a Pere Colomer Castellví i el seu fill Ramon
Colomer Puig una casa, pati i hort amb una altra caseta al costat, anomenada la
carnisseria dels Capellans. Situada davant de l’església de Santa Maria. Limita
a l’est part amb la plaça, part amb la casa de Cristòfol Milà Romagosa (Palau
Reial), que abans era l’hort pertanyent al monestir de Santes Creus, hort d’Antoni
Miret, hort de Vicens Mañosas i hort de Vicenta Montserrat Almirall, tots
aquests horts eren abans de Santes Creus, al sud amb el filador dels corders, a
l’oest part amb els dits filadors, part amb hort i casa que era l’Estudi Públic de Primeres Lletres i Sala de l’Aula de
Llatinitat pròpia de l’Ajuntament de Vilafranca i part amb la capella dels
Dolors i al nord la capella de Sant Pelegrí.
Seguidament, l’escriptura de venda fa una
història i evolució de la casa que es ven fins que va passar a ser propietat
dels preveres.
Era propietat dels preveres per la venda que
li van fer els marmessors del prevere Manuel Roig (1691). A Roig li pertanyia
per la venda que li van fer els marmessors de Josep Ribas (1645). A Ribas per
la venda que li va fer el noble Cèsar Babau i Vilallonga (1644). Al noble Babau
per la compra que va fer a Francesc Jeroni Babau el 1607. A Jeroni per la venda
dels frares trinitaris –que havien edificat el seu convent al darrere del
carreró– (1595).
Aquest s'hauria de dir del Batlle |
Pactes
d’aquesta venda
Entre altres pactes, s’acorden els següents:
les cases que s’edificaran en el pati o hort no podran ser mai habitades per claveters,
ferrers, calderers, boters, manyans, fusters, ni per persones d’altres oficis
de soroll, ni podran servir com a hostal, cafè, taverna, cases de joc,
bodegues, ni per a cap establiment o edifici de diversió pública.
La comunitat dels preveres es reserva els
baixos de la casa que es ven, és a dir, el celler de darrere del carreró.
Demanen que els compradors facin al carreró una entrada en un costat per
accedir a l’església dels Dolors.
La
casa de ball (1860)
L’escriptura de la casa llogada als músics
l’any 1860 va incloure uns pactes. Entre altres, es pacta que l’arrendador
lliurarà als arrendataris els envelats i ornaments que actualment utilitza per
cobrir i decorar els dos escenaris per al ball i el del cafè. Caldrà
comptabilitzar les figures i tots els arbres que hi ha al pati per saber el seu
estat, i aquests haurien de quedar igual en acabar l’any de lloguer. En
l’arrendament no s'inclou el jardí ni la caseta que hi ha a l’extrem de l’hort,
que també es lloga.
L’arrendador es reserva per a ell i la seva
família les entrades i sortides, així com l’ús del jardí i la caseta, a qualsevol
dia i hora. També tindran el dret d'estar i passar pels escenaris de ball i
cafè, i gaudir dels balls que s’hi celebrin, sense cap oposició.
Finalitzem aquest article reivindicant els
noms de correlons, (carrerons) i carrers, amb l'objectiu de conèixer la
història de cadascun d'ells a partir d'un nom més adient que l'actual, no només
etimològicament, sinó també en altres aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada