Correló o carreró dels Sarraïns

 

Tots els correlons (abans carrerons) actuals de Vilafranca del Penedès tenen molta història. Estaria bé que tots aquests correlons acompanyessin en el seu nom correcte i històric. Un d'aquests es coneix actualment com  “de Sarraülls”, nom que va ser modificat per causes desconegudes del “de Sarraïns”. Està situat a l'actual Plaça Jaume I, al costat de l'església dels Dolors i és tancat. Va tenir molts noms en diferents anys: Batipalmes, Sarraïns, de l’Estudi Nou, Dolors, de l’Estudi Baix, de l’Estudi de la Primera Lletra, dels terrissaires ...

Francesc i el fill Miquel Bartomeu venen a Bartomeu Miquel un pati on hi havia construïda una casa i hort del cantirer Gabriel Fons, situada al carrer abans dels Sarraïns ara de l’Estudi Nou (1580);

Tot i que la seva història comença en l’època medieval, voldria aquí destacar alguns documents en què es conserven els noms diferents, i un d’ells és el de "Sarraïns" en èpoques modernes i un edifici destinada a ball situada en aquest correló (corraló).

Francesc i el seu fill Miquel Bartomeu venen a Bartomeu Miquel un pati on hi havia construïda una casa i un hort de l’artesà Gabriel Fons, situat al carrer abans conegut com els Sarraïns, actualment anomenat Estudi Nou (1580).

El terrissaire Benet Rigual ven a Baptista Sardà una casa al carreró de l’Estudi dels Minyons. Els límits de la casa eren a l’est el carreró que va a l’Estudi dels Minyons, al sud l’hort del dit estudi, a l’oest amb el terrissaire Pere Martí i al nord la plaça de l’Oli (l’actual plaça Jaume I), l'any 1678.

Aquest s'hauria de dir correló o carreró
del Castell 

El terrissaire Francesc Llorens posseeix casa amb hort situada a la Plaça de l’Oli (actual de Jaume I). Els límits de la casa son a l’est amb la casa i hort del terrissaire Andreu Miró, al sud amb l’hort de l’Estudi de llegir i escriure de Vilafranca, a l’oest amb un forn de coure càntirs, una carreró que no passa, que abans es deia de Penyafort (seria l’altre correló o carreró anomenat avui de Jaume I) i amb el forn de coure pa de la casa de Masdovelles (1755).

El propietari Josep Gatell Soler, natural de Barcelona, lloga per un any al músic Francesc Juliachs Català i al professor de música italià Francesc Bagolini una casa situada al corraló anomenat de Serraülls i també dels Dolors, conegut abans com l’Estudi de Baix. Els límits són a l’est el terrissaire Ramon Colomer (Pa i Figues), al sud el terreny dels corders, a l’oest l’hort del botiguer de robes Antoni Icart i el forn del terrissaire Colomer, i al nord amb l’hort del notari Antoni Lomaña, el forn del terrissaire Joan Perlas, el corraló i la capella dels Dolors (1860).

La casa del terrissaire (1678)

Els pactes escrits amb la venda de la casa del terrissaire Rigual a Sardà consten, entre altres, que a l’hort de la casa hi ha un forn per coure càntirs. El comprador ha de permetre el pas al venedor per l'entrada per coure els càntirs a través de la porta que dóna al dit carreró. També ha d'autoritzar la parada de càntirs davant del corredor per vendre'ls.

Aquest s'hauria de dir de 
Penyafort 

La casa del terrissaire Pere Colomer alies Pa i Figues (1848)

Els procuradors de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria venen a Pere Colomer Castellví i el seu fill Ramon Colomer Puig una casa, pati i hort amb una altra caseta al costat, anomenada la carnisseria dels Capellans. Situada davant de l’església de Santa Maria. Limita a l’est part amb la plaça, part amb la casa de Cristòfol Milà Romagosa (Palau Reial), que abans era l’hort pertanyent al monestir de Santes Creus, hort d’Antoni Miret, hort de Vicens Mañosas i hort de Vicenta Montserrat Almirall, tots aquests horts eren abans de Santes Creus, al sud amb el filador dels corders, a l’oest part amb els dits filadors, part amb hort i casa que era l’Estudi Públic de Primeres Lletres i Sala de l’Aula de Llatinitat pròpia de l’Ajuntament de Vilafranca i part amb la capella dels Dolors i al nord la capella de Sant Pelegrí.

Seguidament, l’escriptura de venda fa una història i evolució de la casa que es ven fins que va passar a ser propietat dels preveres.

Era propietat dels preveres per la venda que li van fer els marmessors del prevere Manuel Roig (1691). A Roig li pertanyia per la venda que li van fer els marmessors de Josep Ribas (1645). A Ribas per la venda que li va fer el noble Cèsar Babau i Vilallonga (1644). Al noble Babau per la compra que va fer a Francesc Jeroni Babau el 1607. A Jeroni per la venda dels frares trinitaris –que havien edificat el seu convent al darrere del carreró– (1595).

Aquest s'hauria de dir del
Batlle 

Pactes d’aquesta venda

Entre altres pactes, s’acorden els següents: les cases que s’edificaran en el pati o hort no podran ser mai habitades per claveters, ferrers, calderers, boters, manyans, fusters, ni per persones d’altres oficis de soroll, ni podran servir com a hostal, cafè, taverna, cases de joc, bodegues, ni per a cap establiment o edifici de diversió pública.

La comunitat dels preveres es reserva els baixos de la casa que es ven, és a dir, el celler de darrere del carreró. Demanen que els compradors facin al carreró una entrada en un costat per accedir a l’església dels Dolors.

La casa de ball (1860)

L’escriptura de la casa llogada als músics l’any 1860 va incloure uns pactes. Entre altres, es pacta que l’arrendador lliurarà als arrendataris els envelats i ornaments que actualment utilitza per cobrir i decorar els dos escenaris per al ball i el del cafè. Caldrà comptabilitzar les figures i tots els arbres que hi ha al pati per saber el seu estat, i aquests haurien de quedar igual en acabar l’any de lloguer. En l’arrendament no s'inclou el jardí ni la caseta que hi ha a l’extrem de l’hort, que també es lloga.

L’arrendador es reserva per a ell i la seva família les entrades i sortides, així com l’ús del jardí i la caseta, a qualsevol dia i hora. També tindran el dret d'estar i passar pels escenaris de ball i cafè, i gaudir dels balls que s’hi celebrin, sense cap oposició.

Finalitzem aquest article reivindicant els noms de correlons, (carrerons) i carrers, amb l'objectiu de conèixer la història de cadascun d'ells a partir d'un nom més adient que l'actual, no només etimològicament, sinó també en altres aspectes.