dimecres, 25 de setembre de 2019

Francesos-occitans del segle XVI al Penedès (4)



Aquesta és la quarta entrega d'un llistat d’occitans-francesos que van venir a viure al Penedès durant el segle XVI. Molts d’ells es van casar amb gent del Penedès.
Sobre el fet hi ha molts treballs relacionats i aquest fet. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de 369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857 Tié molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda en la presència de gascons a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció d’aquests articles és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i algunes dades posteriors.
Amorós de França (?) (1592)
Els capítols no especifiquen de quina ciutat/poble de França son originaris.
El vint-i-set de desembre el paraire, d’origen francès, Pere Amorós, fill del pagès  Antoni i Peirona, signen capítols matrimonials amb Eulàlia, filla de Pere Boria, que habita a l’hospital de Sant Pere de Vilafranca (cal suposar que hi treballava com a pagès) i Joana. Signen com a testimonis els administradors d’aquest hospital.
Posteriorment, l’any 1596, una altra filla dels Boria, de nom Elisabet Joana, acorden capítols matrimonials amb un altre francès, en Francesc Cases (mirar el cognom Cases).
Arnalt del bisbat de Clarmont (1593)
Clarmont d’Alvérnia en occità Clarmont e Montferrand és una ciutat de França, a la regió d’Alvérnia-Roine-Alps, capital del departament del Puéi Domat.
Va ser el dinou de setembre quan signen capítols matrimonials el sabater Joan Arnalt, habitant ara a Vilafranca, fill de Joan Arnalt i de Gràcia amb Magdalena Maristany, filla del pagès Francesc i Àngela.
Bodi de Cours (1590)
Cours és un municipi situat al departament del Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El tres de juny el pagès Antoni Bodi, habitant a Vilafranca, fill de Nadal i Dalfina, signa capítols matrimonials amb Elisabet Guerau viuda del pagès Joan Piulart, filla de Montserrat i Caterina que viuen a Bellvei del Penedès.
Bruneta del bisbat de Comenge – Aurinyac (1592)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
Tot i que aquestes capítols estan cancel·lats (segons el notari), els introdueixo igualment. El més probable és que aquest matrimoni no es va poder concertar, tot i haver-ne signats els capítols matrimonials.
Va ser el vint-i-quatre de novembre d’aquest any quan van signar capítols el pagès Arnau Bruneta originari d’Aurinyac, ara habitant a Vilafranca del Penedès, fill del pagès Miquel i Maria amb Joana, que era viuda del francès Joan Begalceller, filla del pagès Bernat de Dioubo  i Joana del lloc de Bouxallot (bisbat Comenge) de França.
Calvet del bisbat d’Usès (1594)
Usès en occità és un municipi francès, al departament del Gard (regió d’Occitània). Una vila gal.la anomenada Ucetia va existir a la vora de l’Eure, on es van establir els romans el 50 aC per construir-hi un aqüeducte fins a Nimes. Aquest aqüeducte es coneix actualment com a Pont del Gard.
El dos d’abril el pagès Esteve Calvet, ara habitant a Sant Sadurni, en el terme de Subirats, fill del pagès Bernat i Joana signa capítols amb Francesca Roger, filla del sastre Llorens i Margarida, també vivint en el terme de Subirats.
Ucès
Carreras de Comenge (1576-1594)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
Poso de nou aquest els capítols matrimonials signats el 1576 (ja posats en la segona entrega), ja que son originaris, els dos, del mateix lloc.
El quatre d’agost del 1576 son el pagès francès Joan Carreras, vivint ara a l’Arbossar, fill del pagès Joan i Marianna i Magdalena Roca, filla del pagès Pere, també francès, que vivia a l’Arbossar i Montserrat qui signen capítols matrimonials.
La viuda Montserrat de Roca fa donació per aquest matrimoni de la casa de l’Arbossar de Baix, que està situada a costat de la seva, que és més gran.
El trenta de juliol de 1594 es signen els capítols entre el sombrerer Joan Carreras, habitant ara a Vilafranca, fill del pagès Joan i Maria amb Jerònima Milà, filla del paraire Joan i Jerònima de Vilafranca del Penedès.
Colinet de Comenge - Stan Carbo (1591)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El quatre d’agost el pagès Anna Colinet filla del pagès Climent i Juliana originaris de Stan Carbo (bisbat de Comenge), ara vivint a Vilafranca, signa capítols amb el pagès Blai Tauler, habitant en lo terme de Subirats, fill del barber Joan originari de Sent Gaudenç  i Juliana.
Delpeit del comtat de Foix (1595)
Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l’Arieja i de l’antic País de Foix. Es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana.
Probablement deu el seu origen a un oratori fundat per Carlemany, que més tard va passar a abadia. Amb el temps, la ciutat esdevenidrà el centre del comtat de Foix, els senyors del qual, en la seva qualitat de vesocmtes de Castellbó, eren cprínceps d’Andorra juntament amb els bisbes d’Urgell.
El vint-i-sis de març d’aquest any es signen els capítols entre el pagès Bernat Delpeit, ara habitant a Vilafranca, fill de Pere i Joana amb Caterina Ferrer filla del carboner Miquel, també francès, i Caterina.
Foix

Derdena del bisbat de Comenge (1594)

Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El trenta d’abril d’aquest any el pagès Joan Derdena, avui habitant a sant Pere Molanta, fill de Guillem i Maria signen capítols matrimonials amb Eulalia Milà, filla del pagès Antoni i de Maria de la masia Clivillera situada en el terme d’Olivella.
Dolen de l’Aude –Trillà (1588)
L’Aude és un departamet francès de la nova regió d’Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània dsprés de recórrer 220 km. El petit poble de Trillà es troba a 412 m d’altitud.
El tretze de novembre del 1588, el pagès Bartomeu Dolen nascut a Trillà i que ara habitant a Vilafranca del Penedès, fill d’un altre Bartomeu signa capítols matrimonials amb Monserrada Rubinat, filla del serraller de Vilafranca Antoni i Magdalena.
Ferrer del bisbat de Comenge (1591)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El dos de setembre d’aquest any es signen els capítols matrimonials entre el pagès Pere Joan Ferrer,, ara habitant a La Granada, fill del pagès Joan i Elena amb Joana Sardà, filla de Gabriel i Joana de Lavit.
Aude

Fons de França (?) (1594)

Originari del regne de França és el pagès Joan Fons, que ara habita en el terme de Sant Martí Sarroca, fill de Pere i ?, firmen capítols matrimonials amb Margarida Rosell, filla única i hereva del pagès Antoni i Eulalia, veïns també de Sant Martí Sarroca.
Gibert del bisbat de Clarmont – Les Angles (1594-1598)
Clarmont d’Alvérnia en occità Clarmont e Montferrand és una ciutat de França, a la regió d’Alvérnia-Roine-Alps, capital del departament del Puéi Domat.
Les Angles ( en francès), és una localitat, situada en la regió d’Occitània.
El vint de novembre del 1594 es signen els capítols matrimonials entre el teixidor de lli Joan Gibert originari de Les Angles, ara habitant a Vilafranca, fill de Pere i Margarida, amb Eulalia Meisona, filla del barber Marçal i Francesca, veïns de Vilafranca.
El nou de febrer del 1598 es signen els capítols entre el sabater Guiot Salvany, també nascut a Les Angles, avui habitant a Vilafranca, fill del sabater Joan i Joana, habitants avui de Vilarodona, amb Eulalia Meisona, que és viuda del teixidor Joan Gibert (va fer capítols amb aquest el 1594) filla del barber Marçal i Francesca, veïns de Vilafranca.
Grifol del bisbat de Clarmont – Les Angles (1595)
Clarmont d’Alvérnia en occità Clarmont e Montferrand és una ciutat de França, a la regió d’Alvérnia-Roine-Alps, capital del departament del Puéi Domat.
Les Angles ( en francès), és una localitat, situada en la regió d’Occitània.
El dotze d’agost s’escriuen els capítols entre el sabater Joan Grifol del lloc de les Angles, fill del pagès Joan i Caterina amb Jerònima Massana, filla del ferrer d’Antoni i Montserrat de Sant Cugat Sesgarrigues.
Llargué de Mirapeis (1593)
En occità Mirapeis és un municipi francès del departament de l’Arieja a la regió d’Occitània, concretament està situat a la part nord-est del departament.
Centre destacat del catarisme, la vila fou presa el 1209 per Simó de Montfort que la sotmeté al poder francès i la va donar a un dels seus lloctinents Guiu de Levis que fou mariscal de Mirapeis.
El dotze de juny es signen capítols entre el pedranyaler Joan Llargue nascut a sant Joan de Benaix (Mirapeis), avui habitant a Vilafranca, fill del boter Joan Llargue i Antonia amb Joana Espina, filla del boter Pere i Monserrat.
Mirapeix

Mercer d’Ais - Bassoas (1590)

Ais de Provença és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Bassoas és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d’Occitània.
El tres de setembre d’aquest any, al terme de Santa Fe del Penedès, es signen els capítols matrimonials entre el pagès Bernat Mercer nascut a Bassoas del bisbat d’Ais, fill de Ramon i Guillema amb Petronilla Castellví, filla del pagès Joanot, que viu en el terme de Banyeres del Penedès, i Elvira.
Rever de Cours (1588)
Cours és un municipi situat al departament del Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El vint-i-sis de novembre el pagès Guillem Rever, actualment habitant a la Granada, fill d’un altre Guillem i de Tandina, signen capítols matrimonials amb Tecla Ferrer, viuda del pagès Bernat Tixor, habitant a Vilafranca, filla de Gabriel veí de sant Pere de Ribes i Miquela.
Roca del bisbat de Sarlat (1591)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XII.
El trenta de març d’aquest any es signen capítols matrimonials entre el mestre de cases Pons Roca, originari del bisbat de Sarlat, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Arnau i Caterina amb Coloma Salmoi, filla del sabater Joan i Elisabet de Vilafranca.
Roig del bisbat de Comenge (1593)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El vint-i-vuit de febrer d’aquest any signen capítols el pagès Bartomeu Torres originari de Piera, fill del pagès Antoni i Jerònima amb Joana Roig, filla del rajoler francès Marti i Joana.
Sa Farga del bisbat de Sarlat (1595)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XII.
El vint-i-nou de juny del 1595 es signen els capítols entre el ferrer Joan Sa Farga, avui habitant a sant Marti Sarroca, fill del ferrer Francesc i de Belo amb Eulalia viuda de Joan Roger d’Igualada, filla del pagès Andreu Via del mas de l’Avellà situat en el terme de Fontrubi i Joana.
Sant Gaudenç

Tauler de Sent Gaudenç (1591)
Sent Gaudenç és un municipi francès del departament de l’Alta Garona a la regió d’Occitània, situat a 90 km al sud-oest de Tolosa.
El quatre d’agost el pagès Blai Tauler, habitant en lo terme de Subirats, fill del barber Joan originari de Sent Gaudenç  i Juliana signa capítols matrimonials amb Anna Colinet filla del pagès Climent i Juliana originaris de Stan Carbo (bisbat de Comenge), ara vivint a Vilafranca.
Viala de Sarlat (1589)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XII.
El tres de desembre el treballador Lleonard Viala, natural del bisbat de Sarlat però habitant ara a Vilafranca, fill del pagès Pere i Maria signa capítols amb Joana Lluc natural del bisbat de Comenge, també francès, i Maria.
Vidal del bisbat de Comenge (1595)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El quinze d’octubre d’aquest any, signen capítols matrimonials entre el rajoler Joan Vidal, avui habitant a Vilafranca del Penedès, fill del pagès Joan amb Elisabet Huguet filla del serrador Huguet  i Jerònima de Vilafranca.
Fins aquí una quarta part dels francesos-occitans que van escriure capítols matrimonials a Vilafranca, venint de les seves ciutats d’origen i vivint a diferents llocs del Penedès. Continuarem.



Cap comentari:

Publica un comentari