diumenge, 18 d’agost de 2019

Francesos-occitans del segle XVI al Penedès (3)

Sarlat 


Durant el segle XVI van venir molts francesos al Penedès, la majoria immigraven d’Occitània. Molts d’ells es van casar i gent del Penedès.
Sobre el fet hi ha molts treballs relacionats i aquest fet. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de 369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857 Tié molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda en la presència de gascons a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció d’aquests articles és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i algunes dades posteriors.
Beoluguer del bisbat de Cours (1582)
Cours és un municipi situat al departament del Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El catorze de maig del 1582 es signen capítols entre el pagès Bernat Beoluguer del bisbat de Cours, ara habitant a santa Creu de Creixà (Piera), fill de Gili i Caterina amb Caterina Sanas, filla del també francès pagès Joan, originari del mateix bisbat i Jerònima.
Bons del bisbat de Cours (1581)
Cours és un municipi situat al departament del Roine i a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
El catorze de novembre de l’any 1581, el pagès Antoni Bons originari d’aquest bisbat, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Ramon Bons i Joana amb Joana Costas, filla del, també francès moliner Joan, que és difunt, i treballava de criada a casa del paraire de draps de llana de Vilafranca Bartomeu Boner (ja l’hem comentat amb el cognom Costas).
Perigord

Bordes del bisbat de Bordeus de Perigord (1584)

El Perigord és una comarca del nord-est d’Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xarabta, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona.
El vint-i-cinc d’agost és el pagès Ramon de Borde, originari d’aquest lloc, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Pere i Caterina amb Monserrat Mas filla del pagès Antoni de Sant Sadurní de Subirats i Rafaela.
Boxell del bisbat de Sarlat (1587)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XII.
El vint-i-set de juny del 1587 signa capítols matrimonials el pagès Antoni Boxell, ara habitant en el terme de Castellví de la Marca, fill del mestre de cases Antoni i Joana amb Antonia Cornador filla del pagès Bartomeu i Beneta, habitants del terme de Pontons.
Cortés de Sant Antoni del bisbat de Rodes (1585)
El bisbat de Rodés és sufragània de l’arquebisbat de Tolosa. La seu episcopal és la ciutat de Rodés, on es troba la catedral de Nostra Senora.
Segodunum, l’actual Rodés, era l’antiga capital dels Ruthens, un poble de la Gàl·lia celta que habitaven a la regió de Rouergue.
El sis de febrer de l’any 1585 el baster Bernat Cortés de la vila de Santa Antoni del bisbat de Rodés, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Guillem, signa capítols amb Ellisabet Socies filla de Bartomeu i Margarida de Vilafranca del Penedès. Van viure al carrer del Sant Esperit (l’actual carrer de la Font de Vilafranca).
Rodés

Cases del bisbat de Tula (1583)

El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle IV).
Va ser el vint-i-quatre de juliol quan signen els capítols matrimonials el mestre de cases Joan Cases, originari del bisbat de Tula, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Julià Cases i Lluïsa amb Eulalia Toses, que és viuda del pagès Antoni Batlle del mas de la Llana, filla del pagès Bartomeu i Eulalia de Clariana del terme d’Avinyonet del Penedès.
Desfins del bisbat de Sarlat- Sant Germà (1583)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
Va ser el dinou d’agots del 1583 quan el treballador Mateu Desfins, fill del pagès Joan i Antonia signa capìtols amb Guillema que és viuda del serrador, també francès Joan Rigual, que ja hem comentat en aquests articles, filla de Pere Silvestre i Antonia, originaris de Sant Germà.
Tulle o Tula 

Figueres de sant Andreu del bisbat de Comenge (1588)

Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El cinc de gener del 1588 signa capítols el pagès Joan Figueres, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan i Caterina amb Magdalena Traver, filla del pagès Joan i Joana, habitant de les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès.
Joncar del bisbat de Rius (1571)
La diòcesis de Rius es trobava al sud-oest de l’antiga diòcesis de Tolosa de LLenguadoc. Ocupava una part del nord-est de Comenge i del nord del comtat de Coserans, que depenia de la Gascunya, una part del sud-oest del Llenguadoc i una part del nord del comtat de Foix.
L’onze de novembre d’aquest any 1571 signen capítols matrimonials el pagès Bernat del Joncar, originari del bisbat de Rius, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan de Joncar amb Jerònima Noya, filla del pagès Pere i Joana de Vilafranca.
Llarc del bisbat de Bordeus (1582)
Bordeus, també anomenada com a Bordel, és una ciutat portuària i un municipi francès, situada a la riba de la Garona, al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
El tres de juliol del 1582 signen els capítols matrimonials el carreter Esteve de Llarc, originari del bisbat de Bordeus, ara habitant al poble de Constantí (Tarragona) fill del pagès Joan i Antonia amb Francesca Cases, filla de Joan i Eulalia de Vilafranca.
Logari de sant Vicens del bisbat de Sarlat (1585)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El vint-i-cinc de juliol signa capítols el sombrerer Pere Logari fill del pagès Joan i Joana amb Joana viuda del serrador Joan del Albi, filla de Xailés Xarlonch i Joana, també del bisbat de Sarlat.
Comenge 

Millorat del bisbat de Comenge (1574)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El tretze de febrer d’aquest anys 1574 signen capítols matrimonials el corder Joan Millorat originari d’una ciutat d’aquest bisbat, habitant a Vilafranca, fill del pagès Bartomeu Millorat i Maria amb Paula Palau , filla del pagès Joan i Joana de Vilafranca.
Mones de Le Fossat, del bisbat de Rius (1585)
Le Fossat és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània. Pertany a la diocèsis de Rius.
El vuit de febrer signa capìtols el pagès Ramon Mones, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Bernat i Gollarda amb Elisabet Gili, filla del pagès Jaume i Margarida, originaris del terme de Miralles.
Not del bisbat de Tula (1585)
El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle IV).
El vint-i-set de gener d’aquest any es signaven capítols entre Antoni Not, de sobrenom Llenes, mestre de cases, originaris d’aquest bisbat, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Esteve Noti i Marianna, amb Marianna Berni filla de Jaume I Jerònima, veïns de Vilafranca,
Coserans 

Noguers del bisbat de Cours de sant Mauri (1582)
Mauri és un municipi de la comarca de la Fenoleda, al departament dels Pirineus Orientals. Segons Joan Coromines és un poble de transició entre el català i l’occità.
Va ser el vint-i.vuit de gener d’aquest any quan signen capítols matrimonials el carboner Joan Noguers originari de sant Mauri, fill del barber Joan i Caterina amb Joana Vesia, filla de Joan que era músic i Caterina de Vilafranca del Penedès.
Oliver de Narbona (1580)
Narbona és una ciutat del Llenguadoc. Administrativament, és una comuna francesa de la regió d’Occitània, al departament de l’Aude.
El quinze d’octubre d’aquest any 1580 signen capítols matrimonials el fuster Pere Oliver, natural de Narbona, fill del baixador Guillem i Margarida amb Marianna Huguet, filla de Miquel d’ofici sastre i Paula de Vilafranca.
Ribera del bisbat de Poitiers (1572)
La diòcesi de Poitiers té l’origen de mitjans del segle IV, sufragània de l’arxidiòcesi de Bordeus, la seu metropolitana de la província romana de l’Aquitània segona.
Pere Ribera, d’ofici botoner, natural del bisbat de Poitiers, habitant a la ciutat de Vic, fill del pagès Pere Ribera i Joana amb Joana Rodó, filla de Ramon d’ofici serrador del bisbat de Sarlat, ara habitant a l’Arboç i Joana.
Rodó del bisbat de Sarlat (1572-1576-1579)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
Tot i que els Rodó ja els vam posar en anteriors capítols hi tornem i afegim el del u de maig de l’any 1572, el que ja hem comentat, entre Pere Ribera i Joana Rodó filla del serrador Ramon, habitant a l’Arboç i Joana.
El mateix pare, en Ramon Rodó – que era viudo de Joana-  fill del pagès Antoni i Tendina va acordar signar capítols matrimonials el 1576 amb Maria, que era viuda del mestre de cases, també francès, Pere Bernet, filla del pagès Jaume Figueres i Caterina originaris de Pontils de la Conca de Barberà. No consta si viuen a Vilafranca del Penedès, però cap suposar que sí, ja que els capítols el fan davant el notari de Vilafranca Pau Xamar.
El dotze d’agost de 1579 Joan Pey fill del pagès Pere i Peirona, que són difunts, amb Mundina Rodó filla de Pere d’ofici serrador, i Margarida vivint ara a Vilafranca i d’origen també tots dos del bisbat de Sarlat.
Sanas del bisbat de Cours de Sant Llorenç de Cerdans (1582)
Sant Llorenç és una comuna francesca situada en el departament dels Pirineus Orientals i a la regió de Languedoc-Rosselló, en la comarca del Vallespir.
Ja els hem comentat més amunt. Caterina, filla del pagès Joan Sanas, originari de sant Llorens del bisbat de Cours, signa capítols amb el pagès, també francès,  Bernat Beoluguer.
Comenge

Topi de Sant Gironç del bisbat de Coserans (1588)
La diòcesi tambre era cneguda amb el nom de diòcesis de Sent Líser de Coserans, Coserans és una regió històrica Occitània, que avui correspon a la part occidentald el departament de l’Arieja.
Sant Gironç està situat en un lloc de pas en un altiplà que comunica les muntanyes i les planes de la vall de la Garona, a la confluència des rius Salat, Les i Baup.
El dijou d’octubre del 1588 signen capítols el pagès Bernat Topi fill de Joan i Guillema, ara habitant a Vilafranca, amb Joana Milà, filla del pagès Joan i Francesca de Vilafranca del Penedès.
Trius de Corresa (1575-1577-1587)
Corresa és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània. Pertany al bisbat de Tula. La diòcesi de Tulle (Tula) va ser erigida el 1317 i la butlla Salvator noster del Papa Joan XXII, i territori desmembrat de la diocèsi de Llemotges.
Torno a escriure aquest cognom, per haver sorgit més dades que no les havia anotat.
Pere Trius d’ofici mestre de cases originari d’aquesta ciutat francesa, ara vivint a Vialfranca, fill del pagès Esteve Trius i Antònia, signa capítols matrimonials amb Magdalena Garriga, filla del pagès Joan Garriga, també francès i Caterina, que son difunts.
Dos anys després, ja viudo, torna a fer capítols amb la viuda del pagès Francesc Feliu de Vilafranca, filla del pagès de La Granada Feliu i Elisabet.
I encara, ell mateix, l’onze de gener de l’any 1587 tornar a signar capítols per tercera vegada amb Joana Surials, filla del pagès Marti i Àngela de Vilafranca del Penedès.
Xarlonch del bisbat de Sarlat (1585)
Sarlat és un municipi francès, situat a la regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El vint-i-cinc de juliol signa capítols Joana, viuda de Joan del Albi, filla de Xailés Xarlonch i Joana, originaris de Sarlat, amb el sombrerer Pere Logari fill del pagès Joan i Joana, també vinguts del bisbat de Sarlat.
Fins aquí una tercera part d’alguns cognoms occitans que es van emparentar amb gent del Penedès durant el segle XVI i que hem trobat signant els seus capítols matrimonials a Vilafranca del Penedès. Continuarem en una quarta entrega.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada