dimecres, 10 d’octubre de 2018

Una custòdia a l'església de Santa Maria (1879)


Una custòdia és una peça d’or, d’argent o d'altre material, en què s’exposa el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un document signat el quatre de març de l’any 1879 ens parla de la fabricació d’una d’aquestes custòdies, al meu parer, prou interessant per la història de Vilafranca i de l’església de Santa Maria. Comentem el dit document.
Lliberata Alvarez Tord i família
LLiberata fou filla de Joan Alvarez Viard, natural de Sant Marti de Provençals, fill d’un militar retirat, però vivint a Vilafranca, i de Felipa Tord Padró, natural de Vilafranca, familiars dels nobles Olzinelles d’Igualada i Sant Pere de Riudebitlles.
Estava casada amb Ramon Miret Teixidor, fill de Ramon Miret i Maria Francesca Teixidor, també familiars dels Olzinelles de Sant Pere de Riudebitlles.
Lliberata, conjuntament amb el seu famíliar, l’advocat i propietari Lluís Alvarez Verdaguer, casat amb la Clemencia Sisternes, pares del polític Joan Alvarez Sisternes, últim militar espanyol enterrat al “Valle dels Caidos”.
També amb l’advocat i el propietari Ramon Freixas Miret, familiar del seu marit, fill de Lluís Freixas Mascaró, fill del regidor Lluis Freixas Blanc, assassinat a Vilafranca en temps de la guerra del francès l’any 1810, i Maria Francesca de Paula Miret.
El marit de Lliberata, era difunt. Tots els familliars anteriors van ser els seus marmessors. Tots plegats es presenten davant el notari per signar un acord amb els capellans (preveres) i els obrers de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.
L’obligació testamentària de Ramon Miret
Els obrers de Santa Maria eren les persones que tenien al seu càrrec l’administració o l’obra de la parròquia. Entre aquests  hi havia el prevere Pere Garriga Corbella , regent de l’església de Santa Maria de Vilafranca, i els obrers, el notari i propietari Joan Amich Dacs, l’agrimensor Albert Moliner Bertran, el comerciant Nuci Galofré Ferrer i el propietari Frederic Macià Miret i el que és ara, absent, Teodor Miret Marrugat que vivia a Barcelona.
Es diu que en el testament del dit Ramon Miret Teixidor, datat el 13 de març de l’any 1872, ordena que en el cas que la seva muller Lliberata, en el dia de la seva mort, deixés existents les deu obligacions i les cinc accions que tenia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona, vol que els seus marmessors les venguin e inverteixin el seu valor en la compra d’una custòdia de plata per l’església parroquial de Santa Maria de Vilafranca. Dita custòdia s’hauria de guardar en el local que els mateixos marmessors creguin oportú per la seva seguretat.
Fabricar la custòdia
La vídua, volent complir la voluntat del seu difunt marit, d’acord amb els marmessors, resolen disposar la fabricació de la dita custòdia. Disposen també escollir els “oportuns” dibuixos, assessorant-se amb l’experimentat artista, pintor i escriptor Pau Milà Fontanals, que deuria tenir uns 68 anys. Confiant també amb la construcció de la joia, als joiers de Barcelona, viuda de Francesc Cabot i fills. El dit Francesc Cabot Ferrer, era natural de Mataró i fou el iniciador d’una de les nissagues de joiers més extensa de Barcelona. Va ser l’any 1842 quan va obrir la seva primera joieria al número 35 del carrer Argenteria de la dita ciutat. Carrer, que en l’època medieval es van agrupar els argenters barcelonesos.
La feina d’encàrrec, molt probablement un temps llarg, si comptem des de l’any 1872 al 1879 es va donar a terme i el dia 11 de gener d’aquest any 1879 es va entregar la custòdia a la viuda Lliberata.
La custòdia era de plata de llei sobredaurada, amb viril o lluneta,(l’habitacle, destinada a tancar la dita custòdia), esmaltat d’or i escuts, també esmaltats d’or. Aquests escuts, representaven les armes de Vilafranca de la parròquia de Santa Maria del Deodat del Penedès i de la família Miret. Era d’estil gòtic. El pes de la plata era de 2.495 pessetes. El valor de tot junt va ser de 7.750 pessetes.
La quantitat total la va donar la viuda a la del joier Francesc Cabo i fills en monedes d’or i valors del ferrocarril. Es va signar la factura, davant dels testimonis, l’hisendat Fèlix Barba de Vilafranca i l’arquitecte de Barcelona, Adrià Casademunt. Davant de tots els presents, a casa del notari, s’ensenya la dita factura i se la torna a guardar la viuda Lliberata.
La seguretat de la custòdia
Per quant el testament del difunt Ramon Miret també ordena que es pugi guardar la custòdia en un lloc segur, i a la vegada perquè la joia no es pugui aplicar a altres usos i que només serveixi per posar i portar en ella el Santíssim Sagrament.
D’acord amb tots els marmessors, es concedeix a l’església de Santa Maria i per ella als seus representants obrers actuals i als seus successors la descrita custòdia amb les següents condicions:
La primera, que es vol que la custòdia tan sols serveixi per posar i portar el Santíssim Sagrament en les processons de Corpus, i la seva octava de cada any (l’any 1316, Joan XXII introdueix la Octava amb exposició del Santíssim Sagrament. Però el papa Nicolàs V, va ordenar que en la festivitat del Corpus Christi, a partir de l’any 1447, sortís en processó amb la Hòstia Santa pels carrers de Roma).
També es decideix que el local escollit per guardar la custòdia, sigui la casa rectoral de la parròquia de Santa Maria, i tenint compte d’aquesta el senyor regent de la dita església, sense cap més responsabilitat que la que li imposen els sagrats canònics respecte a les coses i joies de l’església en general, per creure que és el lloc més oportú per la seguretat de dita joia, facultant-li per variar-la de lloc sempre i quan ho tingui per convenient.
S’acorda també que si  en qualsevol moment es volgués destinar la custòdia o el seu valor, a algun aspecte diferent, els hereus del dit Ramon Miret i/o dels marmessors, s’apoderaran d’aquesta, per evitar que s’utilitzi per altre assumpte que no sigui el que va ordenar el testador que la conservaran i la tornaran a la parròquia de Santa Maria, quan hagin cessat les circumstàncies negatives al respecte.
Tothom hi està d’acord. Els obrers declaren en nom propi i de tots els parroquians de l’església de Santa Maria, donar les gràcies a la senyora donant, tant a ella com al seu marit difunt, de “felicisima memòria per tots els veïns de Vilafranca i prometen que les tindran present en les seves oracions i que la primera missa que es celebrarà amb exposició de la seva divina majestat ocupant el tro que se li regala, se les aplicarà en sufragi”. Es refereix al rei Alfons XII d’Espanya.
Signen com a testimonis l’advocat de Vilafranca, Ramon Coll Blanc i l’escultor, veí de Gràcia, de Barcelona Valentí Escardó Abella.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada