dilluns, 25 de setembre de 2017

L'espai de l'edifici del Pa i Figues de la Plaça de Jaume I a Vilafranca




El Vinseum hauria d’estar a punt d’enderrocar l’edifici anomenat popularment “Cal Pa i Figues”. Però qui era el “Pa i Figues”? Quin o quins edificis hi havien abans en aquest espai?
El cantirer Ramon Colomer ( el Pa i Figues)
Ramon Colomer Gili, formava part d’una família que eren cantirers a la Plaça de l’Oli (l’actual Plaça Jaume I). La seva mare fou Marianna Gili i el pare, també cantirer, Pere Colomer Castellví nascut a Vilafranca. L’avi de Ramon, fou Francesc Colomer, cantirer, que havia nascut al Mas Nou situat al terme de Fontrubí. L’àvia fou Margarida Castellví Torner.
Ramon, “Pa i Figues” es va casar el 1837 amb Rosa Ribas Sastre de Vilafranca. Els seus germans foren en Francesc Colomer Gili casat amb Caterina Dalmau Bonsoms de Vilafranca i Felisa Colomer Gili casada amb Josep Mestre Fabré el 1857.
Un fill de Ramon i Rosa fou Pere Colomer Ribes, també cantirer, que el 1873 es va casar amb filla d’un altre cantirer de la vila, Raimunda Perlas Feliu.
L’any 1889 el cantirer Pelegrí Colomer Ribes, fill de Ramon i Rosa, signa com a testimoni en diferents documents. Sembla ser que fou l’últim cantirer dels Colomer a la vila.
Posteriorment els Colomer d’aquesta branca, vivint a la mateixa plaça de Jaume I, són comerciants. També sabem que en la família hi havia un músic l’any 1900 que emigrà a Mèxic. El seu nom era Ramon Colomer Martí.
Església Santa Maria de Bellver

El Mas Nou de Fontrubí
Com dèiem, l’avi Francesc Colomer, va néixer al Mas Nou, situat a la parròquia de Santa Maria de Bellver, dins el terme de Fontrubí. Fou primer pagès, posteriorment cantirer.
Les primeres notícies d’aquest mas són del segle XIV i era propietat de la família Rosell. Durant el segle XVI fou de propietat de la família Gual. Família aquesta, que era propietat de molts altres masos de la comarca de l’Alt i Baix Penedès.
El Mas Nou és dels Colomer a partir del segle XVII. L’any 1630 hi vivia el pagès Jaume Colomer. El seu fill era Joan Colomer.
El 1650 es signen uns capítols matrimonials entre el pagès Pau Colomer del Mas Nou, fill de Jaume Colomer i  Beneta, amb Maria, filla de Pau Sardà de les Cabanyes i Eulalia.
L’any 1754 hi ha un matrimoni entre Madrona Colomer Mestre filla del pagès Francesc Colomer del Mas Nou i Madrona Mestre, amb el pagès Joan Carbonell Ferrer originari de Sant Pere de Ribes.
El 1803 un altre matrimoni és celebrat entre Francesc Colomer Rosell del Mas Nou, fill del pagès Jaume Colomer i de Coloma Rosell, amb Maria Sardà Fontanals, filla de Pau pagès de Sant Vicens del Morrocurt, situat en el mateix terme.
El 1808, l’avia del “Pa i Figues” Margarida Castellví, signa testament a on viu, la casa del costat de la capella de Sant Pelegrí. En aquest testament, ens diu que és viuda del pagès/cantirer Francesc Colomer del Mas Nou i filla del pagès Josep Castellví i Margarida Torner. Els fills són Pere Colomer Castellví (pare de Ramon), Josefa Colomer que és casada amb el daguer Josep Surroca i Rosa Colomer Castellví.
El sobrenom de “Pa i Figues” podria haver tingut alguna relació amb aquest Mas Nou del terme de Fontrubí, per tenir-hi figueres i potser el de “Pa” té a veure amb el forner que els hi va vendre el terreny per construir-hi la casa, el forner Ignasi Llorens.


La casa del “Pa i Figues” a la plaça Jaume I
Va ser l’any 1819 quan el forner Ignasi Llorens, originari de Vilafranca, però en aquell moment vivint a Sabadell, ven al cantirer Pere Colomer Castellví un pati que afronta per l’oest amb el forn de càntirs del cantirer Joan Perlas, al sud amb l’hort de l’estudi de l’Ajuntament de Vilafranca (és a dir, l’escola) i amb el carreró que no passa (l’actual carreró tancat anomenat Sarraülls). Aquest pati era propietat del dit forner, per herència del seu pare Francesc Llorens.
Pere Colomer compra aquest pati pel preu de 140 lliures, una quantitat prou elevada.
En aquest terreny que comprà edificà la casa en aquests anys de principis del segle XIX enderrocant una d'anterior que era dels Llorens.
L’any 1857, vivint ja en la casa del costat de la capella de Sant Pelegrí (abans capella dels Socors), Pere Colomer i família venen un tros d’aquell pati que tenien a la part del darrera de la casa construïda, al notari de Tàrrega, Josep Antoni Lomaña Trilla i a la seva muller nascuda a Vilafranca, Josefa Llorens, filla d’un altre notari. En aquest tros de pati hi ha un forn de coure càntirs cobert amb dues teulades i signen un pacte per poder-lo fer servir el venedor quan calgués.

La casa del cantirer i músic Francesc Llorens : “El violí”

El cantirer i músic, Francesc Llorens era el propietari de la casa edificada anterior a la dels Colomer en aquest mateix lloc. Un fill d’aquest, un altre Francesc, també emigrà a Amèrica i mai en van tenir notícies.
La casa havia estat propietat dels Llorens cantirers des de principis del segle XVIII.  L’any 1740 en fan obres que hi participa el mestre de cases Fèlix Figueres, es repara sobretot la teulada, el corral i la sala gran, segurament deuria fer poc que la compraren i necessitava fer-s’hi reformes.


Els Babau i la carnisseria dels capellans

Hom parla de que en aquest espai hi havia la carnisseria dels capellans, és a dir, una carnisseria d’on els preveres de l’església de Santa Maria en cobraven rendes. No hem trobat cap documentació al respecte, si que hi havia una carnisseria anomenada dels capellans, en l'actual plaça de l’Oli durant la primera meitat del segle XIX.
La capella de Sant Pelegrí i les cases que havia al costat durant el segle XVII i fins la compra dels Llorens, eren de propietat dels Babau, senyor del Palau Baltà de Vilafranca, situat al davant mateix. Veiem algunes dades.
Una data de l’any 1663 el noble Bernat Babau i de Vilallonga estableix de nou una casa, amb un hort, situada al costat de la capella del Socors (nom originari de la capella de Sant Pelegrí, posat aquest nom pels mateixos Babau) a favor de Jaume Ribes, fill del que ja se li va fer un establiment anterior, el teixidor de lli Francesc Ribes l’any 1645.
De l’any 1620 tenim també un inventari de la casa que hi vivia el botiguer de teles, Antoni Esbert, pagant també cens als dits Babau. Disposa d’una sala on hi ha una tauleta de fusta de pi amb els seus petges, una cadira de fusta i un banc; una cuina amb la pastera per fer el pa i una cambra.
El 1616 el noble i cavaller Cèsar Babau i Vilallonga arrenda al paraire de llana Francesc Gassó, part de la casa i hort, situada a costat de la capella dels Socors, on hi ha una sala i dues cambres que estan al cap de l’escala, i una estància de baix que abans era el menjador dels frares trinitaris i la meitat de l’hort.


L’hospital dels Trinitaris (segles XIV i XV)

Va ser l’any 1305 en què s’acordà l’edificació en aquest indret de l’hospital per pobres i malalts amb un contracte notarial entre els prohoms de la Universitat de Vilafranca i l’ordre de la Trinitat. 
La construcció d’aquest hospital es va fer conjuntament amb la seva capella, la dels Socors, que és actualment l'única construcció que ens ha quedat al costat de l'edifici que s’enderrocarà.
L’any 1497 el ministre frare de les cases dels Trinitaris, Antoni Dagnes,  ens diu que l’hospital hi té un hort amb dues cases i un celler que compraren i  que a més paguen cens als nobles Barberà.
Hi estigueren fins l’any 1580 que es traslladaren a l’hospital del Sant Esperit del carrer de la Font, on hi ha l’actual església de la Trinitat.
Fins aquí un recordatori d’un espai que properament es deixarà al descobert. Un espai que també abans d’aquest hospital que hem comentat, formava part del call jueu de Vilafranca i que caldrà fer-hi unes excavacions arqueològiques com es van fer en el pati de Cal Badia fa un temps.

Cap comentari:

Publica un comentari