diumenge, 13 d’agost de 2017



El Mas de la Riba i el patrimoni dels Batlle del segle XX

El Mas de la Riba i el seu moli, estan situat al terme dels Monjos i dins la parròquia de Santa Margarita. És un mas i un molí d’origen medieval. Des del segle XIV fins a la primera meitat del segle XVI van pertànyer al patrimoni dels Gual, un llinatge terratinent originari de Sant Vicens de Calders.

L’any 1555 el propietari era el pagès Bartolomé Mascaró, amo i senyor també d’una altra masia anomenada Baliana, situada a la mateixa parròquia de Santa Margarida. La Riba i el molí, els va adquirir per donació d’uns altres antics propietaris els Vives, que hi van viure pocs anys. Els Mascaró van administrar tant el molí com la masia fins a finals del segle XVIII, tot i així un masover s’encarregava i vivia a la propietat, ja que els hereus dels Mascaró pagesos, van viure a Vilafranca com a botiguers/apotecaris/botiguers de roba, però sense deixar de preocupar-se i administrar les terres, vinyes i altres béns de la masia.

A partir de l’any 1789 van ser els pagesos/cantirers Batlle qui van portar endavant la masia i el seu patrimoni degut a rebre’l com a herència.

Actualment, el mas de la Riba i el molí de Mascaró pertany als hereus d’aquests primers Batlle, els Canals Batlle.

Alejandro Batlle Sala (segle XX)

L’hereu de Pere Batlle Mascaró fou Alejandro. Alejandro es casà amb Enriqueta Claret. Pere Batlle Claret d’ofici pèrit agrícola fou el fill. Aquest, es casà amb Josefa Sardà Trius l’any 1913.

En els contractes matrimonials del fill consta l’aportació de dot hipotecant pel valor de 80.000 pessetes part del seu patrimoni. Entre aquest patrimoni hi figura l’heretat de la Riba d’extensió equivalent a 16 hectàrees, 68 àrees i 89 centiàrees, composta de sembradura rec eventual, secà, vinya espessa, vinya campa, ametllers i oliveres, bosc, pinar i alzinar, terres ermes de primera, segona i tercera qualitat i parts a prop de la riera. Dins d’aquestes terres hi ha edificats diferents edificis: La Riba amb habitacions per l’amo i el masover, assenyalada amb el nombre 123, composta de baixos, amb totes les seves dependències i oficines de labranza,amb dues bodegues, llars, quadra i una premsa, pis principal i golfes, amb un pati o baluard davant del Mas i un corral per els animals, part cobert i part descobert. En el mateix baluard hi ha una bodega de recent construcció i un paller anomenat de l’amo. Al costat hi ha dues cases contigües assenyalades una amb el nombre 122. D’extensió 1588 metres.

A mes en les dites terres hi ha edificat una altra casa habitació i moli fariner amb força motriu, anomenat el moli de Mascaró assenyalada amb el nombre 110. A prop del molí hi ha la corresponent bassa o dipòsit d’aigües, que s’agafen de la riera de Sant Martí o també anomenada dels Monjos per mitjà d’una petita presa construïda i que són conduïdes a dita bassa per una sèquia anomenada Rec de Mascaró que travessa diferents heretats, amb una longitud de 272 metres.


L’ interès per les vinyes del Penedès d’Alejandro i el seu patrimoni.

El propietari Alejandro Batlle Sala mana que els propietaris d’un viver situat a Sant Martí Sarroca (Plana Queraltó) i un altre viver de Santa Margarida anomenin un pèrit agrícola per saber si els ceps americans que venen són els correctes i reuneixen totes les condicions. Per la seva part, ell anomena a l’enginyer agrònom Jaume Nonell Comes i demana que es contrasti l’opinió del seu enginyer amb els que ells haurien de portar.

Aquesta preocupació es deguda sobretot a que les vinyes d’Alejandro, és a dir les de l’heretat de la Riba, van ser les primeres a aplicar l’única mesura correctora que es coneixia eficaç, per combatre la fil·loxera, la substitució dels ceps afectats per peus americans.

Alejandro Batlle Sala va morir el 17 de juliol de l’any 1916. No va ser polític però si un gran propietari. A la seva mort el seu fill Pere Batlle Claret va fer un inventari dels béns que li pertanyen. 33 són els principals. Enumerant-los són els següents:

1)      Una casa situada a Vilafranca del Penedès, al carrer de Sant Joan. Al darrera, encara actualment hi ha un carreró anomenat sortida de la casa Batlle.

2)      Un edifici per la palla situat a Vilafranca, en el dit carreró, formant part de fet, de la dita casa. .

3)      Un solar, procedent d’una casa derruïda, situada a la plaça de la Constitució de Vilafranca.

4)      Una heretat anomenada La Riba, situada al terme de Santa Margarida i els Monjos amb totes les seves terres i pertinències.

5)      Altra heretat anomenada la Casa Nova de la Riba, situada en el mateix terme de Santa Margarida i els Monjos amb totes les seves terres i pertinències.

6)      Una casa assenyalada amb el nombre 121, situada al terme de Santa Margarida, anomenada Cal Punxa.

7)      Una altra finca que forma part de l’heretat de la Riba, situada en el mateix terme de Santa Margarida, en les partides anomenades Sínia del Sebeta, Cal Salines, Vivé i Sínia del Menescal.

8)      Vinya situada a la partida Sínia del Menescal de 44 àrees.

9)      Vinya situada a la partida de Santa Maria dels Horts, terme de Vilafranca, de 21 àrees.

10)  Vinya situada a la Pedrera d’extensió de 65 àrees.

11)  Vinya situada a la Pedrera de 57 àrees.

12)  Vinya situada al Clot de Farran, terme de Sant Pere Molanta, de 92 àrees.

13)  Vinya a la partida dels Massells o Basses de Jamà, dins el terme de Vilafranca, de 44 àrees.

14)  Vinya situada a la partida del Rec de la Font, dins el terme de Les Cabanyes, d’extensió 91 àrees.

15)  Vinya a Dels Costés, dins de la partida de les Clotes, en el terme de Vilafranca, de 42 àrees.

16)  Vinya al lloc de les Saldoneres, a la partida dels Caputxins Vells, dins el terme de Vilafranca, d’extensió 83 àrees.

17)  Vinya a la muntanya de Sant Pau o Cua de Lluert, al terme de Vilafranca, de 10 àrees.

18)  Vinya al Camp de les Hosties, a la partida de les Clotes, dins el terme de Vilafranca, 97 àrees.

19)  Vinya en el passatge conegut per Santa Magdalena o els Caputxins, de 46 àrees.

20)  Vinya situada en el terme de La Granada, a la partida de Sant Hilari o camí dels Baus i Segarres de 61 àrees.

21)  Vinya situada en el mateix terme, a la Gramanosa, de 36 àrees.

22)  Una casa situada a les Cabanyes, en el carrer de la Plaça, assenyalada amb el nombre 10 i una altra al costat de número 8.

23)  Un solar que s’utilitza per corral provinent de dues cases derruïdes que tenien els nombres 3 i 5 situat a les Cabanyes, al carrer de la Plaça de 1061 metres.

24)  Una vinya situada a les Cabanyes, en la partida anomenada Camo de Menargas de 57 àrees.

25)  Una vinya situada a la partida Finca Llarga de les Cabanyes, de 89 àrees.

26)  Vinya situada en el terme de les Cabanyes, a les partides de Camp del Nogué, La Lervera de la Plana, La Mayola gran i la muntanya de Santa Jaume, de 8 hectàrees.

27)  Vinya situada al terme de Pacs del Penedès, a la partida de les Vinyes de la Muntanya de Sant Jaume, de 15 hectàrees.

28)  Altra vinya situada a Pacs, en el lloc anomenat Cua de Lluert, de 32 àrees.

29)  Vinya a Pacs, al lloc de la muntanya de sant Jaume o Cua de Lluert de 5 hectàrees.

30)  Vinya situada al terme de Vilobi del Penedès, al Torrent de Manyans, de 61 àrees.

31)  Vinya al mateix terme, al Camp del Bosch, de 42 àrees.

32)  Vinya situada a Vilobí, al camp de la Merla, a les Caballeries i el Canyet, de 97 àrees.

33)  Vinya al terme de Vilobí, a la Plana, a les Caballeries i Torrent de Manyans, de 87 àrees.

Totes aquestes finques menys dues, li pertanyien a Alejandro Batlle Sala com hereu universal del seu pare, Pere Batlle Mascaró. El total de l’herència són de 149.975 pessetes.



Pere Batlle Claret.

Com hem dit, Pere Batlle Claret va ser l’hereu de l’heretat del Mas de la Riba i el seu patrimoni. També hem anomenat que el seu ofici a part de ser el propietari del Mas era pèrit agrícola. Apuntaré un fet que va testimoniar notarialment el dit Pere Batlle en una visita a una part de les seves terres que nota també la preocupació per les terres de la seva propietat.
Un dia de l’any 1916, acompanyat d’un altre perit agrícola de Vilafranca, es presentà en una finca pròpia, a la Casa Nova, dins el terme de Santa Margarida i els Monjos, ja coneguda, amb l’objecte de conèixer com es troben les terres que són part de la finca i que porta el cultiu d’aquestes el pagès Jaume Milà. Conclou amb la seva visita que les dites terres han estat abandonades i no han estat treballades. Hi ha vinyes i oliveres. Diuen els dos pèrits que la terra es bona pel cultiu de la vinya i a més ofereix bones condicions per plantar-hi cereal. En la zona dedicada a vinya, els ceps ofereixen una vegetació desmesurada i una fructificació quasi nul·la. Hi ha branquetes sorgides del peu americà, males herbes...tot i que la vinya està llaurada recentment, s’ha fet sense treure les herbes i de forma molt matussera, en molts trossos de les fileres de ceps té més importància les herbes que no pas el raïm. Resumint: tota la vinya ofereix un aspecte desolador, els perjudicis al propietari tant per la falta de producció com per la disminució de la qualitat del terreny són considerables.

En quant a l’altre tipus de terreny que no està destinat a vinya, s’ha de dir que està totalment erm, sense cap llaurada des de fa alguns anys.

De tot el que s’ha vist es calcula que el total de perjudicis al propietari de dites terres s’han de valorar amb la quantitat de 495 pessetes. Quantitat que hauran d’estimar que pagui el dit Jaume Milà.


La societat de vins Martel y Compañía
El xampany francès actual Martel que no té res a veure 
amb aquesta societat.

L’any 1916 es dissolt aquesta societat que es fundà l’any 1908. En aquesta dissolució intervé l’alemany Joan Widner Baumgartner, José Martel i Català (en l’any 1916 resident a Sehlettstadt- Alemanya) i Pere Batlle Claret, com a tutor dels menors José i Teodoro Sardà i Miret,segons una elecció que hi hagué en un consell de família.  Es decideix que Pere Batlle Claret, en representació dels menors procedeixi a la liquidació de la companyia mercantil “Martel y Compañia” amb domicili a Vilafranca, al carrer de Soledad número 3, dedicada a la compra i venta de vins i els seus derivats amb un capital de 200.000 pessetes,  i en que el pare dels menors, Josep Sardà i Trius n’era soci i cunyat de Pere Batlle. L’extensió de l’immoble consistia en una casa i magatzems d’una superficie de 1600 metres quadrats.
El soci Josep Sardà i Trius morí el 21 de gener de 1913, no obstant els altres socis continuaren la companyia i canviaren el nom de l’empresa amb el de “Martel et Widmer”. Es decideix abonar entre els tres socis els beneficis haguts en aquell moment i es signa davant notari la tramesa dels diners a cadascú entregats a mà.
Podem concloure aquest article destinat a parlar d’una família vitivinícola que tenia el seu origen en l’heretat del Mas de la Riba, un Mas de base medieval situat al centre de la comarca de l’Alt Penedès, desitjant que els actuals propietaris del Celler de la Riba (com ara se l’anomena) tinguin les ganes de deixar conèixer aquests avantpassats seus que van ser uns més del nombrosos propietaris del vi al nostre Penedès.
Plaça de Sant Joan 


Cal Batlle forma part del grup de cases senyorials que es destaquen de les demés de la ciutat per estar implantades en grans parcel·les, situades dins el que era el perímetre emmurallat.
Aquestes cases, que van lligades a importants finques agrícoles, tenen un origen anterior al desenvolupament urbà de la Vilafranca del segle XIX, i són portadores de permanències d'una època en què la representativitat arquitectònica correspon a les construccions civils, per manca d'obres de caràcter institucional o públic.
Cal Batlle destaca, sobre l'eix del carrer de Sant Joan, per la considerable amplada de la seva façana, que està formada per un parament llis coronat per un ràfec amb imbricacions.
Els balcons i les petites finestres superiors marquen el ritme compositiu, desdibuixat a la planta baixa per l'eixamplament d'obertures. A través de la porta principal, d'arc rebaixat i flanquejada per guarda-rodes, s'accedeix a un pati central cobert, en el que hi destaca una arqueria de mig punt sobre columna central jònica de gran alçada.
A les dependències principals de l'interior es conserven vestigis que, juntament amb l'estructuració funcional de l'edifici, deixen entreveure el modus plaen de viure dels moradors que la construiren. De l'antiguitat de l'origen de la casa en donen fe els arcs diafragma apuntats de la planta baixa
.
(text copiat de la pàgina de l’Ajuntament de Vilafranca:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada