dimecres, 17 de maig de 2017


La Quadra de Vilarnau (Subirats-segle XVI-XVII)




La quadra de Vilarnau situada al terme del castell de Subirats té el seu origen el segle XII. Va ser el que va donar pas al poble de Sant Sadurní d’Anoia.
Va ser un espai propietat de diferents senyors feudals fins molt després de l’època medieval, fins ben bé el segle XIX.
Actualment Sant Sadurní té un barri anomenat de Vilarnau. En el barri hi ha la casa de Vilarnau. Molt a prop hi ha les restes de l’antic castell, derruït el segle XVI, que hi vivia el noble o senyor feudal, vassall a la vegada del senyor del castell de Subirats.
Indicarem en aquest article alguns habitants i fets d’aquest lloc dels segles XVI i XVII i deixarem pel bloc de Penedès medieval la part corresponent a l’època medieval.

Segle XVI: Els Guanecs i els Masdovelles
Els Guanecs eren els senyors que regien la quadra i cobraven les rendes feudals als seus habitants durant el segle XV. Eren originaris de Banyeres del Penedès.
El senyor de la casa (castell) i quadra de Vilarnau era l’any 1462 Galcerà de Guanecs.
Es casà amb Isabel, filla de Pere Joan de Masdovelles, familiar dels poetes medievals nascuts al terme de l’Arboç del Penedès.
L’any 1504 els Masdovelles van succeir als Guanecs en la propietat de la dita q uadra.
Aquest any ja posseïa també dins el poble de Sant Sadurní la casa anomenada del “vescomte”, tot i que no està acabada de construir.
Els Masdovelles tenien en propietat també el castell de les Pujades, situat al terme de Castellví de la Marca. L’any 1515 en aquest castell es signa un document sobre les rendes que cobrava el benefici de Sant Antoni, fundat a la capella de la quadra de Vilarnau. El signa Aldonça, vidua del senyor de la quadra de Vilarnau i del castell de Pujades, Joan de Masdovelles.
Els Gralla
L’any 1568 la família burgesa barcelonina, els Gralla, compren les rendes del castell de Subirats i els delmes particulars de tot el terme de Subirats, també els de la quadra de Vilarnau, a la corona reial.
Els capbreus dels anys d’aquest segle XVI ens donen més referències sobre la quadra, Exposem el patrimoni d’un dels propietaris:
Bartomeu Mir
Any 1571: Jurament del pagès, de la quadra de Vilarnau, Bartomeu Mir en que diu que té en propietat en nom del senyor Francesc de Gralla i Desplà, mestre racional de la cort del rei i baró del castell i terme de Subirats, una casa anomenada de Vilarnau, amb les seves terres, honors i possessions situada en dita parròquia, prop del castell de Vilarnau que està derruït i deshabitat.  
Els límits de la casa de Bartomeu Mir són a l’est amb terres seves i part del dit castell de Vilarnau. També és propietari d’una terra que encercla casa seva. Conté cent jornals. Hi ha part terra inculta, erma, bosc i muntanya.
Els límits d’aquesta terra són a l’est terra de Rosell, part la riera de l’Anoia, part terres del mateix Mir, al sud la mateix riera de l’Anoia,al nord terra de Rosell d’Espiells i a l’oest el mateix riu o riera de l’Anoia (diu riera).
Ens aclareix que la casa o mas i terra la té pagant renda al benefici de la capella de Santa Maria situada a la quadra de Vilarnau. La quantitat és de 32 sous. I que també ha de pagar al senyor de la quadra el delme de fruits (una desena part).
També té en propietat una altra terra situada prop de la riera de l’Anoia, a la Barquera.
Conté dos jornals de terra.
Els límits d’aquesta altra terra són a l’est i al sud terres del mateix Mir, a l’oest la riera de l’Anoia i al nord terres també del dit Mir.
El recull d’aquest capbreu amb els seus propietaris es fa en el castell de Subirats.
Els testimonis van ser el rector de l’església de Sant Sadurní i Montserrat Esteve de l’Ordal.


El segle XVII i els Masdovelles
Hem parlat dels delmes que cobrava el senyor del castell, que era Francesc de Gralla i Desplà, però la senyoria corresponia encara als Masdovelles.
En l’any 1606, la senyora Castellana de Masdovelles, també senyora del castell de Pujades, és la propietària de rebre aquestes rendes, sigui de terres o de cases/masies de la quadra de Vilarnau.
El moliner Llorens Montserrat Mir
Un capbreu d’aquest mateix any ens diu que Llorens Montserrat Mir és el moliner de la quadra de Vilarnau, i jura tenir en propietat al marit de la dita Castellana, en Pons de Peramola, cavaller que viu a Vilafranca del Penedès:
Sota domini senyorial posseeix a la dita quadra de Vilarnau, una casa amb el casal del moli fariner, anomenat molí de la Foradada de Vilarnau, amb dues moles, reclosa, rec i bassa.
Els límits de la casa i del molí a l’est, al sud, a oest i al nord són terres del mateix confessant.
També és propietari d’una terra de 40 jornals d’extensió. Té part vinya plantada i part de bosc. Situada a la dita quadra. Els límits són a l’est, sud i oest amb la riera d’Anoia i al nord amb terres de Bartomeu Mir.
Una altra terra d’extensió 30 jornals de terra, situada al lloc anomenat Salvar, de la quadra de Vilarnau. Té part camp i part de bosc. Limita a l’est amb la riera de l’Anoia, al sud amb terres de Joan Codorniu, a oest amb terres d’Antoni Duran de les Comes i al nord amb terres de dit Joan Codorniu.
Altra terra d’extensió dos jornals, situada en el lloc que antigament estava edificat el castell de Vilarnau i els valls del dit castell. Els límits són a l’est i sud amb terres del difunt Mir.
Disposa també d’altra terra part de camp i part de bosc d’extensió 12 jornals, situada en la dita quadra de Vilarnau, al lloc anomenat la Plana de la resclosa i antigament el Joncar.
Els límits són a l’est amb la riera de l’Anoia, al sud amb les terres de Joan Codorniu, una rassa que baixa, a l’oest amb terres del Codorniu i roques i al nord amb la riera de l’Anoia.
Altra terra d’extensió 50 jornals, en la qual hi ha edificat un corral i antigament hi estava edificat el Mas Cuat o el Mas Vilanova. La terra és camp i part bosc.
Els límits són a l’est terres de Jaume Domènec d’Espiells, al sud amb terres de Bartomeu Mir, a oest amb terres de Joan Formosa i al nord amb terres d’Antoni Duran d’Espiells.
Ens diu el moliner Llorens que és home propi, soliu i afocat (termes medievals de vassallatge) de la senyora Castellana de Masdovelles. Li va jurar fidelitat i homenatge. Paga de cens tres lliures i cinc sous per totes les seves propietats, a més d’un terç de fruits el dia de Sant Miquel de cada any (setembre), a més d’una dècima part de forment (blat) i de tots aquells que collirà i també una desena part de la verema que en dites vinyes seves se collirà.
En els segles posteriors la quadra de Vilarnau ja no hi és tan present. Aquella importància que va tenir en època medieval en la conquesta d’una part del territori en el terme de Subirats va perdent pes.
El fet de que la població de Sant Sadurní d’Anoia, com a terme, es formà legalment l’any 1764, en separar-se de l’antic terme de Subirats, del qual havia format part des del seu origen va ajudar molt més a la desaparició del terme medieval quadra de Vilarnau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada