La Plaça de l'Oli, també
anomenada Plaça del Vall del Castell és l'actual plaça Jaume I.
Al voltant d'aquesta i
sobretot en l'espai que havia ocupat el call jueu en època medieval, es van
situar molts forns de càntirs de Vilafranca, a partir del segle XVII. Van
comentar en un altre article els cantirers Perlas, veiem ara els Bertran
cantirers.
Ramon Bertran (1674-1720)
El
primer cantirer amb el cognom Bertran és Ramon Bertran. La seva muller fou
Eulalia casada amb segones núpcies. En primeres va casar-se amb el pagès Antoni
Carbonell. Ramon era fill del pagès Pau Bertran i de la seva primera muller
Francesca que ja vivien a la Plaça de l’Oli abans que ell nasqués.
Van
tenir sis fills, en Josep que morí al néixer, el 1685. L’hereu en Ramon nascut el 1687, Cristòfol,
Magdalena, Eulàlia que es casà el 1710 amb l’espardenyer Francesc Rafecas de
Vilafranca i Agustí casat amb Maria Manuel, filla d’un teixidor de lli, el 1738. Agustí fou cantirer i va viure a l’ermita de Sant Pau.
L’any
1679 Ramon compra una casa d’un portal pel preu de 325 lliures (una quantitat
prou alta) a un altre cantirer situada a la Plaça de l’Oli al costat del
carreró de Torre Dela cantonada carrer
d’Escudellers. Al costat hi tenia una altra casa de propietat.
L’any
1720, ja difunt Ramon, la seva vídua Eulàlia compra una altra casa de dos
portals prop de les que tenien en vida del seu marit. Per tant, en aquell
moment són tres les cases que van passar a ser propietat de Ramon i la seva
muller en aquest espai. A més en el carrer dels Jueus (l’actual d’Alfarràs) hi
té en propietat la casa dels seus sogres en Pau Bertran i Maria Jansà, la seva
segona muller.
El testament del cantirer Ramon
Bertran (1711)
Ramon
fa testament l’any 1711. Vol ser enterrat a la confraria de Sant Josep. Fa
hereu al seu fill primogènit Ramon, que també fou cantirer. Al seu fill
Cristòfol, cantirer, li deix cinc lliures; a la seva filla Magdalena una terra
situada a Colomer, dins el terme de Vilafranca. Institueix hereu universal al
seu fill Ramon Bertran. El fill més petit, Agustí Bertran té en aquell moment
nou anys.
Cristòfol Bertran (1706-1741)
Un
dels fill de Ramon, fou Cristòfol que no era l’hereu. Ramon, l’hereu i
primogènit, morí abans que el seu pare i l’herència passà al seu segon fill, a
Cristòfol. També fou cantirer en la Plaça de l’Oli. L’any 1706 es casa amb
Marianna filla del pagès Joan Ràfols i Dionisia.
Van
tenir tres fills, Joan que es casa amb Teresa Olivella Fages el 1735, i Manuel
que es casa amb Maria Grasses Roses el 1744. Tots dos van ser cantirers.
Els
seus sogres disposaven d’una casa amb dos portals situada al carrer Graupere
(alies Banyes) que va passar a mans de la seva muller i a ell com a
usufructuari. La té en propietat la seva muller Marianna el setembre del 1707
però la venen el desembre del mateix any als tutors dels hereus del pagès Joan
Ràfols, sogre seu i pare de Marianna, per 180 lliures, un preu força elevat.
Gràcies
a aquests diners, molt probablement, poden comprar el 1709, un obrador de
cantirer amb dos forns per coure cantis, situat al carrer dels Jueus que li ven
Magdalena, viuda d’un altre cantirer. L’any 1735, Cristòfol ja gran,
conjuntament amb el seu fill Joan venen al seu germà i oncle respectivament
Agustí Bertran, també cantirer, una pallissa situada en el carrer dels jueus,
molt a prop del dit obrador.
En
el 1730 Cristòfol es casa en segons núpcies amb Eulàlia filla del fuster Jaume
Camps i Rosa Xambó.
D’aquesta
nova unió hi va haver l’hereu Antoni, casat primer amb Rosa Martorell Cruset el
1759, també cantirer, i les filles Madrona casada el 1754 amb Josep Trius
Marquès i Eulàlia casada amb Josep Juliachs Huguet el 1757.
A
la mort de la seva segona muller, el 1746, encara es casa una tercera vegada el
mateix any amb la viuda Maria Feliu filla de Ramon i de Teresa Baltà. No hi va
haver fills d’aquest matrimoni.
El testament del cantirer Cristòfol Bertran (1720)
Cristòfol
fa testament el 5 de gener de l’any 1720. Els seus marmessors son la seva
muller Marianna, el prevere de Vilafranca, Josep Balaguer, el seu cunyat
botiguer Pau Ràfols i el cantirer Pau Vallès. Vol ser enterrat al vas de la
confraria de Sant Josep situat a l’església de Santa Maria. Institueix hereu
universal al seu fill Joan Bertran. Signa el testament en la casa on viu al
carrer Escudellers que no la té de propietat sinó que hi està de lloguer.
La
seva muller Marianna Ràfols fa testament deu anys després, el 1730. El
signa vivint a la casa situada a la
Plaça de l’Oli.
 |
| La muntanya de Sant Pau |
Agustí Bertran Ràfols el cantirer
ermità de Sant Pau (1711-1777)
Fou
un altre dels fills cantirers de Ramon. L’any 1711 Agustí tenia nou anys quan
el seu pare feu testament.
La
seva mare Eulàlia li fa donació de la casa que comprà a Ramon Carbonell, també
cantirer, (el 1720) al seu fill Agustí en l’any 1727 situada a la Plaça de
l’Oli.
Es
casà amb Maria filla del teixidor de lli Pau Manuel de Vilafranca l’any 1738.
Van tenir dos fills, l’hereu Ramon que també fou ermità fins l’any 1779, i
cantirer, i Caterina que es casà amb Bartomeu Cruset d’ofici clavetaire,
família d’altres cantirers.
El
seu germà Cristòfol conjuntament amb el fill d’aquest, Joan Bertran, li venen
el 1735, una pallissa que els hi pertanyia per herència de la seva madrastra
Maria i li vingué pel testament del seu pare Cristòfol l’any 1720 situada en el
carrer dels Jueus que era dels Jansà, pares de Maria.
Fa
testament el 1777 vivint a l’ermita de Sant Pau. Fa hereu al seu fill Ramon que
ens diu que també viu a l’ermita de Sant Pau conjuntament amb la seva muller
Maria Soler.
El cantirer Joan Bertran Ràfols
(1735-1774)
L’hereu
i fill de Cristòfol i Marianna Ràfols fou Joan Bertran. Es casà amb Teresa
Olivella Fages el 1735. Varen tenir dos fills, en Fèlix i Pau que s’uní amb
matrimoni amb Teresa Lleopart, viuda de
Josep Rodó, tots dos també cantirers.
Una
concòrdia la signen Joan Bertran i la seva veïna Marianna, viuda del guanter
Francesc Sans, que vivia al principi del carrer dels Escudellers,sobre la
privadesa de la casa de la dita veïna i la del Joan que continua essent la dels
avis situada a la cantonada del carrer Escudellers i la Plaça de l’Oli. Joan promet
tapar una finestra amb reixa de ferro que donava sobre la teulada de la dita
Marianna. La teulada de la muller de Sans sobrepassa la casa del cantirer Joan.
Tot i que admet treure la finestra de ferro, se li permet als seus hereus
tornar-ne a fer una altra en una altra paret que no es pugui veure les cambres
de les habitacions de la dita Marianna. En aquest document sabem que Joan no
sap escriure.
El
1773, el seu germanastre cantirer Antoni Bertran, que aquest any vivia a
Tàrrega, com a procurador de la seva muller Rosa Martorell, ven a Joan, un forn
de coure cantis amb pati, situat al carrer dels Jueus. El preu va ser de 40
lliures. El forn és prop de cases d’altres cantirers.
l’hereu
Joan Bertran, es fa posseïdor dels béns del seu pare Cristòfol. Un inventari
amb data de l’any 1753 ens diu que la casa que ocupava el seu pare i ha passat
a les seves mans, té un portal que dóna a la plaça. Hi té una entrada i una
habitació que dóna a la plaça. No sembla que sigui una casa molt gran. Hi veiem que a l’habitació hi ha tres quadres i poca
cosa més.
El cantirer Antoni Bertran Camps
(1753-1785)
Antoni
fou el primer fill de la segona unió que va tenir Cristòfol Bertran amb Eulàlia
Camps. L’any 1753 a l’edat de 15 anys
aprèn l’ofici de cantirer en l’obrador d’un altre dels cantirers nascuts a
Vilafranca, Bonaventura Llorens. Estarà al seu servei cobrant 20 sous anuals.
A
l’edat de dinou anys, el 1757, fa testament davant notari. Està malalt al llit.
Els seus marmessors son el seu oncle, el cantirer Agustí Bertran i el cantirer
Bonaventura Llorens. El testament l’escriu a la casa de Bonaventura, ja que hi
està per aprendre l’ofici i hi viu, situada a la Plaça de l’Oli. Dóna poders a
un professor de gramàtica de la vila per signar-lo ja que tampoc sap escriure.
No
semblà que la malaltia fos greu perquè el 1759 es casa amb Rosa Martorell
Cruset filla de Josep i Rosa i com hem dit el 1773 el veiem vivint a Tàrrega,
segurament practicant l’ofici de cantirer en aquesta població, venent un forn
de coure cantis que li pertanyia en propietat a la seva muller Rosa Martorell
situat al carrer dels Jueus de Vilafranca.
Els
orígens, però el feien tornar a Vilafranca, ja que el 1785 es torna a unir en
matrimoni per tercera vegada a Vilafranca, era viudo de la seva segona muller
Maria Oller, amb la viuda Marianna Escuder filla d’Agustí i Maria Àngela
Mercer.
El cantirer Fèlix Bertran Olivella
(1760-1774)
Fèlix,
fill de Joan i Teresa Olivella vivien a la plaça de l’Oli el 1760. La seva
muller fou Josefa Diaz filla del guanter de Vilafranca Antoni i de Francesca
Ivern veïns de la mateixa Plaça.
Els
Diaz tenien en propietat diferents cases d’aquest espai i altres molt a prop.
Fèlix ven una casa que va obtenir de dot de la seva muller situada al carrer
del Vall del Castell, prop el portalet (carrer de sant Pau actual) a un
familiar seu en Pere Camps fuster per el preu de 70 lliures.
El
1774 Fèlix renúncia a l’herència del seu pare Joan que li pertocava a favor del
seu germà Pau. Eren terres i cases valorades en unes 400 lliures.
El cantirer Pau Bertran Olivella
(1774-1807)
Germà
de l’anterior fou Pau , que es casà amb Teresa Lleonard viuda de Pau Rodó i
filla del forner del forn anomenat del castell. En Pau i Teresa van tenir els
fills següents:
Pelegrina,
Josep que fou fuster i visqué a l’Arboç, Joan que fou cantirer i morí el 1774.
Hipòli
que es casà amb Eulàlia Ferrer, era pagès i nascut al Vendrell. Cal comentar
que el Sant Hipòlit era el nom del patró dels cantirers, un altre Pau que també
fou cantirer igual que el Fèlix i finalment la Teresa Bertran Lleonard.
El testament del cantirer Pau Bertran
Olivella (1786)
Fou
fet el 16 d’octubre de l’any 1786 a la casa pròpia de la Plaça de l’Oli. És
marmessor seu l’ermità de l’ermita de Sant Pau, en Ramon Bertran, el seu sogre
forner Josep Lleonard i el sastre de Vilafranca, Josep Alemany.
Vol
ser enterrat en el vas o sepultura del gremi de Sant Josep que agrupava els
fusters, ebenistes o similars.
A
les seves filles Teresa i Pelegrina els hi deix cent lliures i les caixes i
robes per poder casar-se.
L’hereu
no serà cap dels seus fills cantirers sinó el fuster Josep Bertran Lleonard que
viu a l’Arboç del Penedès.
Demana
que es celebrin per la seva ànima vint-i-quatre misses, dotze al convent de
Sant Francesc de Vilafranca a l’altar de sant Antoni de Pàdua i dotze al
convent de la Trinitat de Vilafranca.
No
sap escriure i ha de donar també facultat a una persona que ho faci en el seu
nom, aquesta vegada, és el mestre de primeres lletres Jacint Garrigó i Vernis.
 |
| càntir d'oli de Vilafranca |
Un préstec del cantirer Pau Bertran
Olivella
L’hereu
Josep Bertran LLeonard no ho va tenir fàcil per administrar els béns del seu
pare. Un d’aquests va ser quan havia d’acabar de liquidar un préstec que havia
demanat el seu pare difunt. Una quantitat molt gran, 403 lliures. El
prestamista era la reial casa i hospital de la misericòrdia de la ciutat de
Barcelona.
Amb
el consentiment de Teresa Lleonard, muller que havia estat de Pau Bertran
Olivella i usufructuaria dels béns del seu marit difunt, va vendre al marquès
de Llupià, Joan Anton Desvalls, el que havia estat propietari de l’actual
col·legi de Sant Ramon, un pati on hi havia dos forns de coure càntirs, situats
al carrer dels Jueus (l’actual Marquès d’Alfarràs).
Havien
estat de propietat del difunt Pau Bertran Olivella, però anteriorment eren del
germà de Pau, el també cantirer Fèlix Bertran, que renuncià al seu favor el
1774.
Fèlix
els tenia en propietat com hereu universal dels béns del seu pare, el cantirer
Joan Bertran, segons el testament d’aquest el 1764.
A
Joan li va vendre el també cantirer Antoni Bertran, que era nascut a
Vilafranca, però aleshores vivia a Tàrrega l’any 1763.
El
preu de la venda del pati amb els forns va ser de 690 lliures. Una quantitat
que li va permetre liquidar el préstec del seu pare i encara sobrar-li diners.
Ramon Bertran Manuel, cantirer i
ermità de Sant Pau
Fill
del també ermità i cantirer Agustí Bertran Ràfols i Maria Manuel, l’any 1790 va
deixar l’ermita de Sant Pau i es dedicar plenament a fer de cantirer a la Plaça
de l’Oli.
Eren
propietaris d’una pallissa, part coberta i part descoberta, ell i la seva filla
Teresa Bertran casada amb el pagès Tomàs Riba, situada al carrer Jueus de
Vilafranca, l’actual Marquès d’Alfarràs. La van vendre aquest any al pagès
Jocund Rosés per 250 lliures, una molt lloable quantitat.
Es
casà amb Magdalena Tomàs, filla de pagès, era vídua d’un mariner de Vilanova i
la Geltrú. Van ser administradors (tots dos) del patrimoni del primer marit de
la seva muller, en Bartomeu Plana mariner, com hem dit. Van ser propietaris d’una casa situada al terme de Sant Jaume
dels Domenys, que havia estat del pare de Magdalena, en Ramon Tomàs.
Ramon, l’any 1810, era ja gran. Va ser aquest any
quan ven una casa al, també cantirer, Joan Perlas Martí. La casa fa cantonada
entre la plaça de l’Oli (nom actual de la mateixa plaça) i la plaça de Santa
Maria, que era el nom de la plaça de Jaume I.
Actualment més d’una casa de l’actual plaça de Jaume
I, abans Plaça del Vall del Castell, o Plaça de l’Oli o Plaça de Santa Maria,
és de propietat d’algun Bertran, descendents dels Bertran cantirers.
Els Bertran cantirers (segle XVI-XVII)
Ramon Bertran =
Eulàlia (cantirer)
Fills:
Cristòfol Bertran = Marianna Ràfols (cantirer)
Agustí Bertran = Maria Manuel (cantirer)
Magdalena
Bertran = Pau Lleó (pagès)
Eulalia
Bertran = Francesc Rafeques (espardenyer)
Ramon Bertran = (cantirer)
-----------
Cristòfol Bertran
= Marianna Ràfols (cantirer)
=
Eulàlia Camps
= Maria Feliu
Fills:
Manuel
Bertran Ràfols = Maria Grases Rosés (cantirer)
Joan Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages
(cantirer)
Eulàlia Bertran Camps = Josep Juliachs
Huguet
Antoni Bertran Camps = Rosa Martorell
Cruset (cantirer)
=
Maria Anna Escuder
Madrona Bertran Camps = Josep Trius Marquès
--------------
Joan
Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages (cantirer)
Fills:
Pau Bertran Olivella = Teresa
LLeonard (cantirer)
Fèlix Bertran Olivella = Josefa
Diaz (cantirer)
------------
Agustí
Bertran = Maria Manuel (cantirer)
Fills:
Ramon
Bertran Manuel = Maria Soler (cantirer-ermità)
Caterina
Bertran Manuel = Bartomeu Cruset (clavetaire)
--------------
Ramon
Bertran = Maria Soler (cantirer)
Fills:
Maria
Bertran Soler = Miquel Farré (pagès)
--------------
Pau
Bertran = Teresa Lleonard (cantirer)
Fills:
Pelegrina Bertran LLeonard =
Josep Bertran LLeonard = (fuster)
Joan Bertran Lleonard = (cantirer)
Hipòlit Bertran LLeonard = Eulàlia Ferrer (pagès
Pau Bertran Lleonard = Maria (cantirer)
Fèlix Bertran LLeonard = (cantirer)
Teresa Bertran Lleonard =
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada