Els Moner de Camprodon al Penedès (segles XVII-XVIII)

 

Francesc de Moner i de Puigmarí va ser donzell nascut a Camprodon. La muller era Francesca de Bassedas i de Biure de Margarit. Un fill, en Rafael, va ser abat del monestir de Ripoll i Sant Pere de Rodes, nascut el 1635 a Camprodon; un altre, en Pere, monjo del mateix Ripoll i de Sant Cugat del Vallès, Pere el 1684 era difunt, sembla que va morir a casa del seu germà, en Joan, a la plaça de l’Oli, el seu cadàver va estar guardat a l’església del Convent dels Caputxins de Vilafranca, a la capella del Sant Crist. El van situar aquí mentre no trobessin altre cementiri i poder-lo traslladar.

El matrimoni Moner i Basedas va tenir també dues filles, Francesca, i Llàtzera, monges del monestir de Sant Agustí de Peralada; el fill Francesc va servir a la guerra del Rosselló el 1674; un altre fill, Antoni, va ser metge, i Joan de Moner i Bassedas va casar-se amb Magdalena Miret Vives de Vilafranca del Penedès, filla del donzell Domingo Miret Riera i Teresa Vives (casada en segons núpcies) de la mateixa vila.

Testament de Francesca Bassedas (1674)

Abans d’aquest any Francesca de Bassedas sabem vivia en una casa de la plaça de l’Oli de Vilafranca, on avui hi ha la Biblioteca Torres i Bages, cal Gomà, a casa del seu fill Joan de Moner i Bassedas, en realitat era la casa del donzell Domingo Miret Riera, pare de la seva muller Magdalena Miret Vives.

En aquest edifici, la viuda Francesca, redacta el seu testament el tretze de juliol de 1674, ja que està malalta i tem morir. Filla del donzell Pere Bassedas i de Llàtzera Biure de Figueres (Girona). Els marmessors son el seu fill, l’abat Rafael Moner Basedas; el rector de Camprodon Pallar Auli; el seu fill Joan de Vilafranca i el vicari de l’església de Santa Maria de la vila, Josep Rivert.

Demana ser enterrada, encara que mori a Vilafranca, en el vas o túmul que té la casa Moner, en la capella de Nostra Senyora del Roser del monestir de Sant Pere de Camprodon, on hi ha el seu marit, que va morir a Camprodon. Ordena que la vesteixen i l’enterrin en l’hàbit franciscà. El seu cos ha d’estar dipositat en l’església del monestir de Sant Francesc de Vilafranca i al cap de tres anys traslladar-lo a Camprodon.

Ordena celebrar misses per la seva ànima: cent a l’església de Sant Francesc de Vilafranca. Cent a la de Santa Maria de la vila. Cent més repartides entre les església del Carme, la Trinitat i els Caputxins de Vilafranca. Dues-centes a la vila de Camprodon. Cent a la capella del Roser de la mateixa vila. Cinquanta a la del Carme i cinquanta a la capella de Santa Maria de Camprodon.

A les filles Francesca i Llàtzera, monges de l’orde de Sant Agustí de Peralada, li deix tres-centes lliures a cadascuna. Al seu fill metge Antoni, cent lliures. Al fill Francesc, cent més. A la filla Jerònima, casada amb Josep Gros de la Bisbal de l’Empordà, cent lliures. Al fill Rafael, l’abat, quaranta. A la criada, de nom Beatriu, només vol que sigui alimentada pel seu hereu i li doni les necessitats bàsiques per poder viure. Al fill monjo de Sant Cugat del Vallès, seixanta lliures. Anomena hereu al seu fill Joan de Moner i Bassedas, marit de Magdalena Miret Vives de Vilafranca. El testament fou publicat el primer d’abril de 1686. Per tant, encara va viure més de deu anys després de redactar-lo.

Els béns de la viuda Magdalena Miret Vives (1684)

El vint-i-dos de setembre d’aquest any 1684 Magdalena Miret Vives, viuda de Joan Moner i Bassedas, fa una relació dels béns seus i els que li pertanyen del dot i esponsalici del seu marit difunt:

La casa, propietat de Magdalena, situada a la Plaça de l’Oli. En l’edifici hi ha una botiga on es guarda els grans, rendes en gènere, procedents de les terres que Magdalena posseeix en diferents llocs. Hi ha vint-i-quatre quarteres i mitja de blat i sis quarteres de mestall que han estat recollides en el terme de Tàrrega.

El mas de la Sala i tota la seva quadra, situat a la parròquia de Vallformosa, també formava part dels béns de Magdalena origen del seu avi, el militar Gabriel Miret.

A Camprodon

A ella també li pertany béns del seu marit que tenia a la població on va néixer, a Camprodon, i és per això que anomena el mercader Benet Clara d’aquesta vila com a procurador seu perquè hi faci un llistat d’aquests:

Hi ha la casa situada al carrer Major de Camprodon on fa inventari dels mobles; un moli fariner situat al carrer que va a  la capella de la Nostra Senyora del Roure i altres terres; el casal del Martinet que avui era hort situat al costat del moli; el mas Queros amb totes les seves terres; el mas Batllia i Torra; el mas Blanc; el mas Nuasia; tots els masos situats en el veïnat de Freixenet de Camprodon; el mas Talrich; el mas Seguer; el mas Planelles; el mas Portal; el mas Mató; el mas Tramoledes; tots els masos situats a la parròquia de Nostra Senyora de Bolós a Camprodon i el mas Rourer. També tots els grans de forment, fajol, ordi, civada i altres grans que estan en tots els masos; el blat que hi ha a casa del moli fariner, on hi viu el moliner Nicolau Paico; una euga, un rocí, un matxo que hi ha a casa dels masovers de la parròquia de Bolós.

A Barcelona

A Barcelona hi viu el 1684 el metge Antoni Moner Basedas, germà de Joan. La casa és propietat de Joan, situada al carrer de la carnisseria de Sans. El notari de Vilafranca Josep Escardó fa un inventari dels mobles de la casa a Barcelona. També hi ha efectes propis de Joan Moner, que son a la casa del comte Solterra de Barcelona, el noble Sarriera; diners que es troben en poder del senyor del castell de Montesquiu Narcis Descatllar i altres diners que hi ha a la taula de Barcelona que li pertany.

Magdalena passa uns anys de dol per la pèrdua del seu marit. Compra a la botiga del sastre Pau Mestre de Vilafranca el vestit que l’acompanyarà durant uns anys.

Magdalena Miret viu a la casa de la Plaça de l’Oli

Ja hem comentat la mort de Pere Moner Basedes, monjo del monestir de Ripoll, que és enterrat en un principi en el convent dels Caputxins de Vilafranca. A partir de la mort de Joan Moner Basedas, continua vivint la viuda en la casa que havia estat dels militars Miret (Cal Gomà actual).

Des d’aquí assegura que els béns que li pertanyen com a usufructuaria del seu marit estiguin en ordre: el 1710 un prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, en Jaume Serra, és el procurador del moliner de Camprodon Nicolau Peiró i cobrar les rendes del lloc. Continua Magdalena establint terres situades al terme de la parròquia de Vallformosa, a Vilobí, en diferents anys de la primera meitat del segle XVIII.

Testament de Magdalena Miret (1726)

A la casa de la Plaça de l’Oli redacta el seu testament el onze d’agost de 1726. La seva mare Teresa Vives es va casar en terceres núpcies amb Jaume Salomó, ciutadà honrat de Barcelona. Els marmessors son el seu fill Francesc Moner Miret d’Isona  i a la filla Maria Teresa Moner casada amb el metge Santa Susanna d’Igualada, i que en primeres núpcies fou muller d’Ignasi Bas de Capellades i al prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Rafael Marti.

Ordena ser enterrada a l’església de Santa Maria de la vila, en el vas o carner de casa Miret, situat davant l’altar de la Nostra Senyora del Roser, on hi ha el seu pare i la mare. És davant la trona de la dita capella. Demana ser vestida amb l’hàbit franciscà, que té a casa seva.

Demana que es celebrin 730 misses per la seva ànima, 200 en l’església de Santa Maria, en la capella del Roser; 150 en l’església dels Dolors de Vilafranca; 250 en l’església del convent dels franciscans de la vila; 65 en l’església del convent dels caputxins de la vila i  65 en la del convent de la Trinitat. També quatre aniversaris a l’església del convent del Carme de Vilafranca. A la confraria del Roser, els hi deix vint lliures per fer els domassos i que els alcin sobre el taulell dels oïdors de comptes, que es situat enmig de la trona i sota l’orgue de l’església de Santa Maria.

Deix a la filla Maria Teresa cinquanta lliures. a la seva criada Maria Àngela Carbonell, quaranta. Anomena hereu al fill Francesc Moner Miret i sinó no potser, al seu nét Carles Moner Pons, fill de Francesc Moner i Amorós d’Isona i Teresa. I sinó a l’altre besnét Anton Moner Pons. El testament és publicat deu anys més tard, el trenta-u de març de 1736, tot i haver mort el nou de maig de 1728.

En aquets dia del 1728 és enterrada en el vas davant de la capella del Roser, com demanava. Hi assisteixen tota la comunitat de religiosos del convent de Sant Francesc i de la Trinitat de Vilafranca.

Francesc Moner Miret de Monsonis (1728)

Francesc Moner Miret va defensar Barcelona, assetjada per Felip V. Participà en la presa de Benavarri (1707). El rei arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Navà (1711). El 1714 lluità a Barcelona, assetjada per Felip V. Es va casar quan tenia quinze anys amb la pubilla de cal Cavaller d’Isona Magdalena d’Amorós i d’Amorós, que en tenia vint-i-dos. Van tenir onze fills. En segones núpcies es va casar amb la vídua Joana de Meca i de Berardo de Montsonís (La Noguera).

El vint-i-dos de maig, pocs dies d’estar enterrada Magdalena, l’hereu Francesc es fa càrrec de la casa situada a la plaça de l’Oli i dels béns de la seva mare. Havia anomenat un procurador per rebre la possessió de la casa, el forner de Vilafranca, Joan Masbernat.

La casa estava situada entre la plaça de l’Oli i el carrer de Farran (abans portal de Farran). Tenia tres portals, dos que sortien a la plaça de l’Oli i un altre al carrer de Farran. Hi ha tot el llistat de béns que li pertanyen, a part dels anteriors, els de la seva mare, cases al carrer de Sant Pere i altres de Vilafranca del Penedès.

El clergue Antoni Moner, fill de Francesc de Montsonís assigna el seus béns el 1728 per fundar un benefici a l’església de Santa Maria de Vilafranca.

Hereus de Francesc Moner Miret (1731)

No ens consta que Francesc hagués viscut molt de temps a la casa de la Plaça de l’Oli a Vilafranca. Sabem que va morir a Monsonis el 1730. Els fills Josep i Joan Moner Amorós i Francesc Pons i de Meca d’Isona van ser els seus successors, segons una sentència de l’any 1731 feta per Joan d’Omeagher pretor de la vila de Talarm i Pallars. Aquestes fills fan possessió dels béns dels Moner – Miret. Davant del portal major de la casa, després de fer fora els habitants, entren obrint i tancant les portes i finestres com a símbol de possessió. En les terres agafen herba i terra i les espargeixen als quatre vents.

Una casa amb hort situada a la plaça de l’Oli de Vilafranca, pallissa, era i bassa situada al portal del carrer Farran/ terres situades a diferents llocs del terme de Vilafranca: la Costa, el camp negre, les Clotes, Sant Julià, Morató, Creu d’Espitlles, al joc del veguer, al moli de Rovira, al camí de les Cabanyes...

Fan acte de possessió a la casa del mas Sala situat al terme de la parròquia de Vallformosa.

Obres a la casa de la plaça Oli (1740)

El mestre de cases Fèlix Figueres de Vilafranca és l’encarregat de fer obres a la casa dels Moner- Miret de la plaça de l’Oli i de la pallissa, ara propietats dels néts de Francesc Moner Miret, fill de Joan Moner Basedas i Magdalena Miret Vives:

S’arregla la xemeneia de la cuina gran. Es tapen forats en la cambra gran. S’arreglen les teulades i es construeix un envà a la cuina.

A la pallissa, situada al portal de Farran, s’arregla el trespol (sostre) de la secreta i altres petites reparacions. 

Carles Moner Pons (1748)

Carles Moner Pons era fill de Francesc Pons i de Meca. El 1741 es va casa amb Teresa Puget Amorós, de Rialp. Practicar el préstec a particulars. Va ser l’hereu de tots els béns que havien estat dels Moner- Miret. Aquest any 1748 havia de pagar deutes, havia de lluir censals morts, préstecs que havia demanat per conservar el patrimoni, tant d’aquí com de molts altres territoris, com el que tenia de la seva besàvia, Emerenciana d’Amorós, consistent en la senyoria jurisdiccional de Llarvent i de Vallllebrera (Pallars Jussà). Uns préstecs, que havia de liquidar, eren de sis-centes lliures i dos-centes vint-i-set lliures que li havien prestat els preveres de l’església de Sant Miquel de Barcelona; altres dos de cents lliures cadascun de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca; altre de cent lliures que li havia prestat el negociant de Vilanova de Cubelles, Josep Mascaró. També un deute que tenia amb el burgès Josep Nin Marti dem Vilafranca de cent setanta-nou lliures per raó de compromisos en diferents negocis amb ell. Per tot això no té cap més remei de vendre béns que tenia al Penedès, inclosa la casa de la Plaça de l’Oli de Vilafranca. Tot ho ven al negociant i regidor perpetuo de Vilafranca Joan Olivella Vives i al pagès Jaume Baltà.

Ven primer la casa amb dos portals (ja no eren tres) amb dos horts. La casa estava situada a l’est per la plaça i el mestre de pells Francesc Mascaró; al sud amb la plaça; a l’oest amb el carreró que va de la plaça de l’Oli al portal de Farran i amb el pagès Joan Ferrando i al nord part amb el dit Jaume Baltà, part amb la casa de Pau Terrada i part amb el tancat de les ovelles.

A més compren la pallissa amb bassa situada al portal de Farran. Situada a l’est amb el camí que des del portal va a la creu de terme de Calendraix; al sud amb el noble Carles Casanoves, amb l’era de Pau Terrada, a l’oest amb la senyora d’Espuny i al nord amb el Casanoves i el camí. I també ven terres a les Clotes; una a la creu de Calendraix; a la Rambla del Portalet; al camí de les Cabanyes; a la Pelegrina o camp negre; al Sepulcre d’Olèrdola; a Botonet; al camí del fons; a la creu de Llaurador; a Sant Julià; Morató...

Carles Moner Pons es reserva el patronat de qualsevol benefici eclesiàstic que estigui relacionat amb alguns d’aquests béns. El preu de venta de tot plegat és de tres mil cinquanta lliures. Mil quatre-centes quinze han de servir per eixugar els deutes. Aconseguint un líquid econòmic de mil sis-centes trenta-quatre lliures més o menys. A partir d’aquest any els Moner ja no es troben en la documentació.

La família Moner – Miret va deixar empremta en algunes branques familiars del  Penedès i en altres aspectes. Un exemple: l’any 1769 el burgès i notari de Vilafranca Josep Anton Soler Ràfols redacta el seu testament. Els marmessors son la seva muller Caterina, el notari Salvador Miret de Vilafranca, i el prevere Josep Marrugat. Ordena ser enterrat davant la capella de Nostra Senyora del Roser de l’església de Santa Maria de Vilafranca en el lloc on hi havia enterrat la família Miret. L’havia cedit Carles Moner Pons al pare del notari, en Pere Soler, també notari. Havia estat la de la seva besàvia, Magdalena Miret Vives, muller de Joan Moner de Basedas de Camprodon.