dijous, 5 de novembre de 2020

Adroguers (segle XVII-XIX)

 

L’adroguer és i era l’amo o el dependent d’una drogueria. Establiment especialitzat a vendre el detall els productes típics d’ultramar i espècies (pebre, canyella, safrà...) el sucre o el cacau. La referència més antiga del terme en català és del segle XIV com a mercaders de drogues i no seria fins al XVI que es normalitzaria el nom adroguer, tot i que també foren coneguts per aromataris. Voldria en aquest article deixar constància dels adroguers que he trobat vivint al Penedès, sobretot a Vilafranca del Penedès. Caldria tenir més informació de cadascun d’ells, però deixo aquí aquesta introducció. 

L’any en parèntesis és el primer en el qual he trobat la primera documentació.

Els adroguers Alegret (1682)

Agustí Alegret és el que trobem primer en la documentació, l’any 1693. Era filla del sabater Agustí i Maria. L’hereu fou un altre Agustí, també adroguer. L’últim que hem trobat fou Fèlix Alegret Capdevila casat amb Caterina Vilaró Vilalta el 1841. Pares de l’impressor vilafranquí Pere Alegret Vilaró. Tenia la botiga i casa al carrer Escudellers de Vilafranca.

Els adroguers Baltà (1814)

L’adroguer Josep Baltà Ferrer era fill d’Anton i Josefa. Es va casar amb Josefa Baltà Urgellés filla del teixidor Josep i Madrona de Vilafranca.

L’adroguer Manuel Baltà Diaz era fill de Joan I Josefa. Es casà amb Isabel Blanch Mas filla d’adroguer Ramon Blanch i Josefa. Posteriorment es va casar amb Rosa Robert Romagosa, que era nascuda a Cuba.

Els adroguers Batlle (1742)

Pere Batlle Vallespinós el 1742 és adroguer i cerer a Vilafranca. Fill del negociant Josep Batlle Via i Maria Anna. La muller era Antonia Nadal Vidal de les Cabanyes. La botiga també estava situada a la Plaça Major (l’actual Constitució). L’hereu fou Josep Batlle Nadal, adroguer casat amb Joaquima Mascaró Urgell. Un altre fill fou Joan Anton Batlle Nadal, botiguer de robes, i les filles Josefa casada amb l’adroguer Ignasi Espoy d’Igualada, Paula es casà amb l’adroguer Pere Joan Virgili del Vendrell el 1771, Bonaventura es va casar amb el botiguer de roba Josep Janer Bosch de Vilafranca, Pelegrina, Maria Àngela i Maria Rosa Batlle Nadal.

L’adroguer Benet Diviu Ginesta (1624)

Els Deviu o Diviu no eren originaris del Penedès. Benet Diviu venia sèmola el 1624 sabem que tenia un botiga al carrer Escudellers de Vilafranca, molt proper a la Plaça de l’Oli. La muller era Anna.  Un Pacià Diviu, segurament un fill de Benet, estudia gramàtica aquest mateix any.

El fill i hereu Benet Diviu Ginesta el 1630 és adroguer. La muller era Victoria Ginesta, filla d’un altre adroguer. La botiga era la mateixa del seus pares situada al carrer dels Escudellers (abans carrer Llunes). També era el lloc on vivia. La casa era d’un portal. Pagava renda als Babau del Palau Baltà. L’edifici pertanyia als seus pares per compra que van fer al abaixador (relacionat amb la indústria tèxtil) Pau Guilera el 1609. Pau la va comprar al prevere (capellà) Francesc Alemany el 1605. Francesc la va comprar amb subhasta pública dels béns de l’escudeller Francesc Bonet el 1586.

L’adroguer Joan Ginesta Calim (1630)

L’any 1630 el fill Joan Ginesta Calim és adroguer. La muller era Maria. Els documents l’anomenen també com aromatari. Els seus pares eren originaris de França. La família va arribar a Vilafranca a finals del segle XVII. El pare, Joan, era pagès. Una filla de l’adroguer Joan fou Victòria que es va casar amb l’adroguer Benet Diví.

La casa/botiga estava també situada al carrer Escudellers. Molt a prop de la de Benet Divi. Un altre Joan Ginesta, fill i hereu de l’anterior, va ser teixidor. Durant els primers anys del segle XVIII el trobem com a burgès (persona acomodada i propietària).

Els aromataris/adroguers Marrugat (1729)

Joan Marrugat és adroguer i candeler de cera (cerer) l’any 1729. Tenia la botiga a la plaça Major o del Blat i vivia al carrer Escudellers. Es va casar amb Teresa Galceran. El fill Manuel, també va ser adroguer (ja no hi surt l’ofici de cerer). Es va casar amb Francesca Boldú de Piera, filla d’un apotecari. Una filla de Joan fou Eulalia, es casà amb l’adroguer de Vilanova Antoni Batlle el 1793. Un fill de Manuel i Francesca Boldú era l’adroguer Pau Marrugat. Continuava l’any 1820 tenint la botiga al carrer Escudellers.

Els adroguers i apotecaris Mascaró (1594)

Bartomeu Mascaró de Vilafranca és adroguer el 1594. Anys posteriors, el 1599, a la documentació el trobo com apotecari. Un altre Bartomeu, fill, també és apotecari. Fills d’aquest i Maria Àngela, en Ramon és adroguer i té botiga a Barcelona. En Pau i un altre Bartomeu (fills) són apotecaris a Vilafranca.

El senyor de la casa del mas de la Riba, situada en el terme de Santa Margarita i els Monjos fou Gerald Mascaró (fill de Bartomeu). El fill Jacint Mascaró era adroguer. El mas va passar, per herència, a les seves mans el 1715. L’hereu fou Josep Mascaró, adroguer de Vilafranca. El nét en Francesc Mascaró fou adroguer i va tenir la botiga a Vilanova i la Geltrú el 1739. Va ser posseïdor també del mas de la Riba el 1756. Tenien l’adrogueria al carrer de la Cort de Vilafranca.

L’adroguer Vicens Mestres Morgades (1797)

Vicens Mestres era originari de Sant Pere de Riudebitlles. L’any 1797 vivia a Vilafranca del Penedès. Era fill del metge Francesc Mestres i Caterina Morgades. Es va casar amb Caietana Sala Macià filla del metge Tomàs Sala i, que fou regidor de l’Ajuntament de Vilafranca i Manuela Macià. Un germà seu Josep Mestres era argenter, viu el 1809 a Vilafranca, abans a Barcelona. Un germà de Caietana Sala fou el metge Caietà Sala. Un germà dels dos fou el notari Josep Anton Sala Macià de Vilafranca.

L’any 1807 l’adroguer Vicens Mestres compra una casa que té tres portals, dos que sortien al carrer que va de Cap de Creus a la Parellada i l’altre davant de la Plaça Major en un dels cantons de Capdecreus (aquest carrer era el principi de l’actual plaça de la Constitució fins el carrer de la Fruita). La casa la va comprar per subhasta pública. Era de l’advocat Manuel Olivella Llorens. El preu va ser de tres mil cent cinquanta-una lliures. L’edifici limitava per l’est i nord amb la casa de Fèlix Olivella Cortolí, casat amb Maria Antonia Sala Macià (germana de Caietana), pel sud amb el carrer que va de Cap de Creus a la Parellada i per l’oest amb la Plaça Major. Pagava renda als hereus del notari Marià Abellà.

El 1814 accepta per aprendre l’ofici d’adroguer a Josep Baltà. Treballa amb ell durant quatre anys.

L’actual adrogueria existent a Vilafranca anomenada Cal Vicentó fou fundada (i d’aquí el nom) l’any 1796 per Vicenç Mestres Morgades. I segons la seva història es situava en un primer moment en la Plaça de Sant Joan xamfrà amb la “Plazuela de la Villa” (Ubicat amb el nom de comte de Moy enderrocat a finals del 1930).

A partir del 1818 en la mateixa ubicació, Cal Vicentó és regentat pel seu fill Vicens Mestres Sala fins el 1872, data de la seva mort. A partir d’aquest any és regentada per Josep Mestres Tauler fins el 1896 fill de Vicens Mestres Sala i Raimunda Tauler. A partir d’aquesta data fou regentada per la família Aixelà fins el 1921. Aquest any canvia la propietat passant a ser de Rovira i Matas i es trasllada al carrer de la Parellada número 1 (molt probablement la casa que va comprar el 1807 Vicens Mestres) i el 1939 es va canviar la seva ubicació per la del carrer dels Ferrers número 10.

L’aromater Pau Ribera (1652)

El pedrenyaler (abans serraller) Joan Ribera i Bartomeua Genovès eren els pares de l’hereu aromater Pau Ribera. Tenien una casa a la Plaça de l’Oli (actual de Sant Jaume) de Vilafranca. El germans foren Raimon, que fou diaca del Penedès, Felip, que també fou adroguer. Els pares eren originaris de França. Els troben en la documentació, vivint a Vilafranca, a principis del segle XVII. La muller de Pau fou Teresa Marti, filla del notari de Vilafranca Antoni Marti.

El cantirer Gabriel Fons ven a l’aromater Pau Ribera l’any 1652 una casa que té un portal. El reu fou de cinc-centes lliures. Ja hem dit que els pares tenien una altra casa. Estava situada a la cantonada de la plaça i el carrer dels jueus (l’actual Marquès d’Alfarràs). L’any 1612 els pares la lloguen al padrenyaler Pere Parès (també originari de França). En el carrer dels jueus hi tenien una pallissa amb cup i un corral.

Els adroguers Torrents (1690)

Llorens té una casa amb un portal situada a la Plaça de l’Oli (l’actual Jaume I). Era propietari de diferents vinyes. El seu fill Jacint Torrents també fou adroguer i el fill d’aquest Pau Torrents i l’hereu Pau Anton Torrents. Encara un fill d’aquest Pau Anton, en Jocund Torrents, fou adroguer. Jacint  i el fill Pau continuaven tenint la botiga a la Plaça de l’Oli. Posteriorment vivien al carrer de la Fruita.

Pau Torrents era fill de Jacint i Magdalena Bou. Miquel Torrents Bou, fill, fou diaca. Les filles foren Marianna, Magdalena, Engràcia, Jacinta, Cecilia i Maria Torrents Bou casada amb el cirurgià Anton Urgellés (filla d’un adroguer) i de segones núpcies amb el comerciant Josep Ricart Salvany. Vivia en una casa situada al carrer de la Font i no a la Plaça de l’Oli, que és on estava la botiga.

L’aromater/adroguer Francesc Urgellès (1690)

Francesc fou fill d’Antoni, d’ofici paraire, i Maria Sabater. Primer es va casar amb una cosina germana, la Josefa Batlle. En segones núpcies amb Josefa Marti Tomàs filla del cantirer Pere Marti. Van tenir els fills Josefa, Marianna i l’hereu Josep que també va ser adroguer.

La botiga estava situada a la Plaça Major o del Blat (actualment Constitució). L’edifici tenia sis portals, tres que sortien a la Plaça, un altre al darrera que sortia al carrer que anava al cementiri de l’església de Santa Maria (l’actual plaça del Campanar) i dos també al darrera que sortia al carrer de la Sabateria Vella (el carrer del Campanar actual). La botiga tenia taulells i prestatges.

Altres adroguers van ser:

Ramon Blanch Ràfols (1830). Fill del pagès Lluis Blanch i Francesca Ràfols. Es va casar l’any 1830 amb Josefa Mas Torner, filla del forner Joan Mas. Una germana, Felisa es va casar amb Anton Diaz Güell (pare de l’adroguer Lluís Diaz Blanch). La filla Isabel es va casar amb l’adroguer Manuel Baltà Diaz.

Joan Busquets Gras (1776). Filla de l’argenter Quinti Busquet de Vilafranca i Maria. Casat amb Maria Borràs filla d’un cantirer. La filla Raimunda es va casar amb el notari de Vilafranca Jaume Abreu Rius.

Lluís Diaz Blanch (1861). Nascut a Vilafranca viu i tenia la botiga a Tarragona. Fill del negociant Anton Diaz Guell i Felisa Blanch Ràfols. L’any 1733 l’adroguer Miquel Pasqual Paulí es casà amb Antonia Diaz filla d’un botiguer (guanter) i Anna Maria Vitriu, familiar dels anteriors.

Pau Marti (1644). Fill del metge Pau Marti, ciutadà honrat de Barcelona i Madrona. Tenia la botiga a la Plaça de l’Oli (l’actual de Jaume I) de Vilafranca.

Felip Mas (1668). Fill del pagès Francesc i Francesca de Moja.

Miquel Pasqual Pauli (1733). Fill de l’adroguer Joan Pasqual i Geltrudis. Es va casar amb Antonia Diaz i Anna Maria Vitriu filla d’un guanter. El germà Pere fou prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca. La germana Geltrudis fou monja al convent de les repenedides a Barcelona.

Joaquim Vallès Bargaró (1829). Aquest any es casà amb Francesca Diaz Güell (germana del pare de l’adroguer Lluís Diaz Blanch).

Miquel Vidal (1715). Tenia botiga i vivia al carrer de Santa Maria de Vilafranca.

Deixem fins aquí el que he trobat dels adroguers. Cal destacar l’actual adrogueria de la casa Vicentó de Vilafranca que recorda un dels oficis que existia ja molt abans dels anys del segle XVI i que està en actiu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2 comentaris: