dimecres, 3 d’abril de 2019

Els mestres de cases Anglada (segle XVIII)




En els llibres o protocols notarials hi podem trobar resum d’algunes de les obres fetes en alguns anys tan a Vilafranca com al Penedès. Les causes eren: la dels mestres de cases, ferrers i fusters de voler enregistrar la feina feta escrivint els materials i temps que ha durat l’obra i signar-la davant notari; la de poder cobrar-la sense cap excusa, ja que és acta notarial i la de donar una àpoca,(rebut) conforme l’han cobrada. A més, moltes feines es feien no per encàrrec directe del propietari sinó a través d’un representant seu i calia també deixar-hi constància documental.
Els mestres de cases Anglada
Els Anglada (escrit Anglada en les primeres dades que els trobem) viuen a Vilafranca en uns anys del segle XVII. Són originaris de Sallent, al Bages. L’any 1615 Beneta Mas viuda del pagès Andreu Anglada de Sallent signa capítols matrimonials amb el corder Francesc Lleó de Vilafranca. Beneta era filla d’un mestre de cases de Sallent, en Joan Mas. Els fills del seu primer matrimoni deurien viure a Vilafranca a partir d’aquest moment.
L’any 1639 el pagès Josep Anglada, que fa de masover al Mas de la Riba, als Monjos, signa capítols matrimonials amb Maria Rosses, filla d’un altre mestre de cases,en Pere Rosses de Vilafranca. Potser en aquests moment hereus d’aquells primers Anglada van anar a viure a Vilanova de Cubelles a partir d’aquest any, aspecte aquest que caldrà confirmar. Tenim dades del mestre de cases Bartomeu Anglada de Vilanova casat amb Madrona viuda de Joan Grau pagès de Sant Martí Sarroca l’any 1710.
Els primers mestres de cases Anglada que viuen a Vilafranca va ser l’any 1679, quan Antoni Anglada, mestre de cases, de Vilanova de Cubelles, fill del pagès Antoni Anglada, també de Vilanova i Marianna, signa capítols matrimonials amb Maria, filla del mestre de cases de Vilafranca Miquel Trius. Un germà d’Antoni, fou Joan Anglada també d’ofici mestre de cases, que es va casar amb Teresa Batlle Solsona. La germana d’ambdós Anna Maria Anglada es va casar amb el mestre de cases de Vilafranca, Pere Via.
Joan i Teresa Batlle van tenir els fills Pau, Teresa i Maria, el primer, també mestre de cases signa capítols matrimonials amb Josefa Miret Font el 1747, en segones núpcies amb Raimunda Rodó Salines el 1756 i en terceres núpcies amb Marianna Forment Balades el 1767. Teresa es casa amb el passamaner Josep Malla i Maria el 1747 signa capítols amb el pagès Gabriel Bertran Figueres.
El mestre de cases Antoni Anglada
Antoni Anglada va néixer a Vilanova de Cubelles. Ell i el seu fill del mateix nom, nascut també a Vilanova i els seus hereus, van ser molt actius en la construcció del nostre Penedès durant els segle XVIII i anys posteriors.
Els veiem ja vivint a Vilafranca el setembre de l’any 1679. A partir d’aquest moment la família viu a Vilafranca al carrer de la Parellada.
En aquesta casa hi va fer reformes l'any 1700 Antoni Anglada.
Posteriorment l'any 1878 hi construeix Josep Anglada.

Obres dels Anglada a Vilafranca (segle XVIII)

Una de les primeres obres que hem trobat registrada notarialment dels Anglada va ser de l’any 1688. Per ordre del metge de Vilafranca Antoni Serra va rebre vint lliures i dotze sous per adobar el terradet i el galliner que donava a la sala d’una casa al carrer de la Parellada de Vilafranca. Aquesta casa la va vendre el metge Serra a la vídua Anna Maria de Miret i per això hi feia les obres.
També l’any 1692 cobra pel seu treball dues-centes lliures, deu sous i onze diners al botiguer de roba Joan Genesta de Vilafranca, per obres fetes en dues cases, en la botiga, en la cuina de la casa de la plaça del Blat (l’actual Constitució) i una habitació de la casa del carrer de la Fruita. Les cases havien estat propietat del difunt Gabriel Font.
Per aquest treball fa servir, entre altres materials, mil teules, quaranta-set quarteres de calç, set bigues, noranta quarteres de guix, mil set-centes rajoles per la botiga dels grans...Cobrava com a responsable d’aquesta obra deu sous diaris. Les obres van durar fins l’any 1698, segurament no en dies seguits.
L’any 1698 d’aquesta mateix obra Antoni Anglada cobra tres-centes vuitanta-dues lliures, disset sous i sis diners. En el llistat d’aquest any d’obres que es van fer en diferents moments des de  l’any 1694 fins el 1698 hi consta cinc-centes rajoles per la casa de la plaça, el traginar en dos burros diferents materials, treure una escala que hi havia a la sala de la casa de la plaça, fer un rebost, fer una escala nova per pujar a la teulada...El cobrament com a mestre de cases havia pujat de deu sous a dotze sous diaris i el pagament a quaranta-vuit manobres.
L’any 1700 cobra Antoni Anglada quatre ducats d’or i cinc sous per una obra feta en una casa situada al carrer dels Ferrers de Vilafranca. Rep els diners a través de l’argenter Pau Marrugat per ordre de Jose Marrugat.
El cinc de gener del 1703 Antoni Anglada conjuntament amb el seu cosí Josep Trius, també mestre de cases, participen en les obres que es van fer en una terra que contenia dos jornals situada fora de la muralla de Vilafranca. Era propietat del burgès de Vilafranca Josep Llaurador. Situada al carrer de Santa Magdalena de Vilafranca, davant les cases noves del dit Llaurador i del convent dels caputxins. S’havia de construir una tàpia que envoltés aquesta terra amb tres portals. L’obra es va acabar el mes de juny.
El trenta-u de 1707 Antoni Anglada signa una àpoca (rebut) al prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca Francesc Marrugat de setanta-cinc lliures i catorze sous per unes obres fetes en una casa situada a la plaça Major (l’actual Constitució) que abans havia estat del seu pare el paraire Josep Marrugat. Es va adobar la cuina a més d’altres espais de la casa.
Les despeses que surten llistats van ser, entre altres, cinquanta quarteres de calç, nou-centes rajoles, cent trenta-set quarteres de guix que es va pagar a Jaume Masquer per traginar-les, es va pagar a Marià Català i Josep Gibert per pastar l’argamassa, al pagès Tomàs Rosso per treure la terra de la cuina...
El dotze de març del 1707 Antoni Anglada cobra disset lliures per obres fetes a la capella del portal de Santa Maria, aixecada sobre el pont d’entrada a la vila situada al carrer de la Parellada.
L’any 1731 Antoni Anglada fill fa reparacions en la casa també del prevere Francesc Marrugat situada en aquest cas, al carrer dels Ferrers. Probablement la mateixa casa que també es van fer obres l’any 1700. Costen seixanta lliures i quinze sous.
El que es fa està molt ben detallat. Ho copio literal:
“...Per lo cost de 16 bigues se son posades en les teulades això és del corral, galliner i del rebost de dita casa, que a raó de sis sous biga valen tres lliures, 16 sous/ per lo cost de deu dotzenes de llates se son armeçades en dita teulada a raó de 14 sous dotzena, valen set lliures/ per lo cost de 500 teules se son esmerçades en dita teulada a raó de vuit lliures el miler valen 4 lliures/ per lo cost deu bigues se son posades sota el terrat descobert a raó de sis sous biga valen tres lliures/ per lo cost de vuit cabirons a raó de quatre sous cascu valen una lliura, vuit sous/ per lo cost d’unadotzena de llates 14 sous/ per lo cost de tres bigues que posaren al sostre de l’estable a raó de set sous valen 18 sous/ per 700 claus dinals per enllatar que a raó de sis sous valen lo cent valen una lliura 16 sous/ per lo cost de 1400 rajoles valen cinc lliures, deu sous/ per lo cost de 35 quarteres de guix que s’han gastat per dos sostres, adobar parets de dita casa que a raó dos sous sis diners quartera, valen 4 lliures/ per lo cost de calç i arena s’ha gastat en dita casa, jornals de mestre de cases i manobre 25 lliures, vuit sous...”
El divuit de juny de l’any 1731 el mestre de cases Antoni Anglada cobra cinquanta-set lliures i catorze sous al mateix prevere Francesc Marrugat, suposadament de la mateixa casa situada a la plaça Major, que era de propietat del seu pare. També copio literalment el que s’escriu en el document notarial o  memorial de les obres:
Construcció d'una casa al carrer Escudellers
any 1878 per Josep Anglada

“...
per lo cost de 11 bigues que son esmerçades per a fer el trispol de la sala de la casa a raó de vuit sous biga valen 4 lliures, vuit sous/ per lo cost de 30 quarteres de guix s’han esmerçat en fer dit trispol de la sala que a raó de dos sous i sis diners quartera valen tres lliures 15 sous/ per lo cost de nou bigues se son esmerçades això es cinc a la teulada del tarradet i 4 per lo galliner que a raó de vull sous biga valen tres lliures, 12 sous/  per lo cost de 18 dotzenes de llates se son esmerçades a la teulada de darrera casa, al tarradet, galliner i a la teulada de la botiga que a raó de 14 sous la dotzena valen 12 lliures 12 sous/ per lo cost de 600 teules que son esmerçades en les teulades de la casa a raó de vuit lliures el miler valen 4 lliures 16 sous/ per lo cost de 350 claus dinals que son gastats en dites obres a raó de sis sous lo cent valen 1 lliura un sou/ per 20 jornals han treballat dit Antoni Anglada i un manobre això és ell a raó de nou sous jornal i dit manobre a sis sous val 15 lliures/ per les rajoles i demes recaptes per fer lo terrat i fer una corona a la casa del Sabrià i parets i refonaments la paret de l’entrada i seller suma junt 12 lliures 10 sous...”

L’any 1745, Joan Anglada, participa en les obres en una altra casa del carrer dels Ferrers, propietat de l’apotecari Joan Busquet. El preu que cobra és de cent una lliures i dos sous per adobar les teulades, arreglar les parets de la saleta que dona a la cuina, i la paret del celler, adobar el cup, les parets de la botiga, de la rebotiga, de l’estable, de la xemeneia, la llar de foc, l’aigüera, els fogons de la cuina, la paret de dalt del cel obert, el terrat, les baranes, els sostres de la cuina, de la necessària, del quarto del cap de l’escala, del primer pis...són quaranta-dos jornals que cobra a nou sous diaris i quaranta-sis jornals d’un manobre.
El divuit d’octubre de 1745 Joan Anglada rep del prevere de l’església de Santa Maria Josep Ortet cent vint-i-tres lliures, vuit sous i quatre diners per obres que es fan al mas Alayo, situat dins el terme de Vilafranca, anteriorment anomenat de l’Alzina. Les obres es van fer l’any 1743.
La comunitat de preveres de l’església de Santa Maria era qui cobrava les rendes d’aquest mas.
Les obres consisteixen en fer tirar les dues parets mestres de dita casa, a la part que mira al mas Rius i camí reial, baixar la teulada de dita casa, cobrir-la de nou, refonamentar tota la dita casa, i arrebossar i fer de nou lo forn, lo portal de la pallissa, altre del menjador, la finestra amb reixa de ferro de dit menjador, tot un quarto, la botiga i un envà, adobar totes les demes parets i pilastres, fer noves vuit finestres de fusta amb ses vestimentes, i cinc portes, arreglar les altres, i passar per atxa les bigues, llates i cabirons.
Casa del carrer Comerç l'any 1896 construïda
per Josep Anglada

En el
memorial s’hi relata, entre altres, el següent:

“...per 5 jornals de dit Joan Anglada, a raó de deu sous i cinc d’un fadrí a raó 8 sous cada un per Vicens de sta Margarida, a raó de dos sous la quartera 25 lliures/ per la de 1000 rajoles, mil teules, 40 cairons grossos, 25 maons i 20 carregues trossos de rajoles feta a Antoni Raventós, dels Monjos, tot per 16 lliures, 19 sous 8 diners/ per 47 jornals d’un home amb dos matxos per traginar la referida cals, rajoles, teules, cairons, maons, trossos, i pedra rebla... per 50 quarteres de guix comprades a Jaume Llorens de Vilobí a 2 sous 4 diners cada una...Per 24 jornals de Joan Anglada mestre de cases a deu sous cadaun i de 167 jornals de fadrins a 8 sous cadascun: 108 lliures, 16 sous/ per 182 jornals de manobres a 6 sous cada un son 54 lliures 12 sous/ per la compra de 277 quarteres de guix a dos sous cada una feta a Pau Rurell de Vilobi son 27 lliures, 14 sous/ per la compra de 205 quarteres de calç de dos sous quartera de 1625 rajoles a 4 lliures lo miler, i de 1900 teules a 8 lliures lo miler feta a Joan Raventós de sta Margarida son 42 lliures 4 sous/ per la compra de 46 bigues a 7 sous cada una, deu llindes per 2 lliures 3 sous, 18 cabirons a 2 lliures 14 sous/ sis dotzenes i mitja pots a 2 lliueres 1 sous la dotzena, 217 dotzenes de llates a 12 sous la dotzena feta a Pere Baró serrador de Vilafranca son 47 lliures 8 sous/ per 8 jornals de Pons Miró amb dos matxos a 15 sous lo dia i 8 jornals de Josep Castellví amb dos burros a 12 sous dia, per traginar arena, i la cals, teules, rajoles, i fusta sobredita son 18 lliures/ per 30 jornals de mi Josep Ballester fuster i altres trenta d’un fadri a 18 sous cada dia los dos son 27 lliures...”
Obres dels Anglada per altres llocs del Penedès
El setze de març del 1738 el jove Joan Anglada conjuntament amb el mestre de cases Josep Ivern i el fuster Fèlix Grau de Vilafranca reben set-centes trenta-vuit lliures, onze sous i sis diners per les obres de mestre de cases i del fuster fetes a la casa i masia Colomer del Molí situada dins el terme de Sant Martí Sarroca. És de propietat d’Anna Maria Raventós, nora del corder Josep Batlle Via de Vilafranca:
“...en la nova construcció d’un corral de bestiar amb sos portes al costat de la caseta de la muntanya de dita heretat, d’una caseta nova sobre d’aquell amb dos portes de tres finestres noves, en renovar la dita caseta de la muntanya, que es trobava derruïda feren ella una finestra i porta nova, teulades totes les demes, en fer altre corral nou en la casa principal de dita heretat, refonamentar totes les parets d’ella construir en dita casa una paret mestre nova, alçar la mateixa casa, mudar les teulades, fer una golfa gran, entrispolar los cuartos, fer nova la botiga, menjador, un cuarto de baix i lo baluard amb ses portes noves, i les dels cuartos i finestres, y ultimamente en refonamentar totes les parets de la casa del moli fariner de dita heretat fer en elle un cuarto...”
Entre altres materials s’utilitzen deu mil rajoles, quatre mil teules, dos mil quatre-cents claus, seixanta jornals per dos matxos i un home per traginar la fusta, calç, sorra, teula, rajola i pedra, cent setanta-dos jornals a serradors per fer la fusta necessària per les bigues, llates, cabirons...
El vint-i-sis de febrer de 1738 el mestre de cases Joan Anglada signa una àpoca per fer obres a la casa que posseeix a Moja el propietari Josep de Cortada i Coru de Barcelona, de la quantitat de vuit lliures, disset sous i sis diners. Les obres es van fer l’any anterior.
Es va construir el forn en la dita casa i adobar una paret.
El memorial que consta, entre altres, terra vermella, maons, sorra i aigua de la riera. Es va pagar al pagès Josep Sivella per traginar amb dos burros la terra vermella, tres-centes maons per fer el forn. Joan Anglada per sis dies a treballar en el dit forn i adobar la paret va cobrar deu sous per dia. El manobre Josep Burgonyó va cobrar sis sous per dia pels mateixos dies.
El vint d’octubre de 1739 el mestre de cases Joan Anglada i el seu fill Pau reconeix rebre de l’apotecari de Barcelona Gabriel Freixes el pagament de dues-centes cinquanta-sis lliures, vuit sous i nou diners per obres en una casa de Sant Jaume de Moja. Entre altres reformes, es va construir un pou.  Sembla ser la mateixa anterior de Josep Cortada.
El memorial que consta, aquesta vegada, es de traginar dues-centes setanta-sis quarteres de calç, tretze jornals per traginar l’aigua per amassar la calç, pel lloguer de sis burros per traginar sorra, pagar a Josep Pauses per quatre dies per traginar pedra amb dos matxos, a Joan Artigues per trenta-dues quarteres de guix, es paga al rajoler Agustí Casanoves de La Granada per mil cinquanta rajoles, a Pere Valtà per quatre dies de traginar teules des de La Granada amb dos burros...
L’any 1743 Joan Anglada relata el memorial de les obres fetes en la casa o heretat del mas Pujol, situada en el terme de Santa Margarida. Es refonamenta i es reparen totes les parets de la casa, el corral del bestiar, la pallissa i demés edificis, recompondre els sostres, teulades i portes. En total va costar cent trenta-quatre lliures, cinc sous i vuit diners. Entre altres aspectes s’anomena la compra de dues-centes quarteres de calç a Josep Conillera del mas Catarro.
L’u d’agost de 1767 el fill Pau Anglada, mestre de cases, reconeix rebre de Teresa Morgades, viuda del ciutadà honrat de Barcelona, Gabriel Freixes, el pagament de vuitanta lliures, quinze sous i sis diners per: “...per solució empleada i gastada per obres precises i necesaries, mans i recaptes que en lo present any de vostre orde tenin fetes en la casa i oficines d’ella de l’heretat que té i poseeix en el lloc de Moja dita abans de Josep Bonaventura Guell, quals obres son haver retornat la pallissa de dins del baluart, fent nova la teulada d’ella, la del axoll i galliner, l’escala i trispol del pastador, reconeixer i recompondre totes les teulades de dita casa, i de les oficines d’ella, fer nova la paret de l’hort, a la part que afronta amb lo marques de Moya, remandar les demes parets i trispols de la mateixa casa, reparar i refonamentar la paret mestra d’ella a la part de solixent...”
Aquestes són algunes de les obres que van participar en alguns anys del segle XVIII els Anglada mestre de cases.
Posteriorment els hereus d’aquells primers Anglada (ara trobem el cognom escrit Inglada) van participar en obres a Vilafranca i al Penedès i comarca. Pau Anglada Batlle es casa amb Marianna Forment i tenen dos fills, Pau i Josep, ells dos van ser mestres de cases, fet obres durant els anys del segle XIX. Molts dels edificis a Vilafranca i al Penedès construïts a finals del XIX o en la construcció/ampliació del cementiri de Vilafranca, hi participà algun mestre de cases Anglada o Inglada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada