Els senyors d’Aiguaviva (segles XVI-XVII)

Aiguaviva es troba a la província de Tarragona, és un agregat al peu de l’estrep oriental de la serra de la Torre Milà i a migdia del Pla de Manlleu, dins la conca de la riera de Marmellar. En temps passat permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia hagut des de l’edat mitjana. El punt dominnant és la Casa Gran, la casa, en temps anterior, dels senyors d’Aiguaviva.

Al Penedès, el llinatge dels Aiguaviva, hi van ser molt actius durant les èpoques de l’edat mitjana. Al segle XVI i XVII encara van ser protagonistes d’afers històrics al Penedès, molts deguts als lligams matrimonials. Llegim-ne alguns.

Anna Agnés Masdovelles

Anna, filla del senyor de la Casa de Pujades, situada a Castellví de la Marca, Joan Masdovelles, familiar dels poetes Masdovelles dels anys medievals, i de Càndida, fa testament el dia u de juliol de l’any 1501.

Anomena hereu universal al seu germà Joan de Masdovelles.  El testament es va fer al notari, vicari de l’església de Sant Sadurni, de Castellví de la Marca, aspecte aquest, que ens diu que Anna vivia a la Casa de Pujades.

Els marmessors del testament són el seu germà Joan de Masdovelles, el noble de Vilafranca, Joan Pellisser i el vicari de Castellví Guillem Verder.

Vol ser enterrada en el vas on hi ha la seva mare Càndida, dins de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Fa una deixa de 45 lliures per les despeses del seu enterrament.

Ordena que es posi una llàntia amb una bacina a la capella de Santa Cecilia, construïda dins la casa de Pujades.

A la seva germana Elionor Masdovelles  li deix 20 sous. A la seva tia Elisabet també 20 sous.

Va ser l’any 1495 quan el cavaller Galcerà d’Aiguaviva, fill de Marquet d’Aiguaviva i Aldonça, es va unir en matrimoni amb Anna. Els Masdovelles, en aquell moment, eren els senyors de la Casa de Pujades, com hereus dels castlans de Vilafranca del Penedès. Posteriorment el seu marit, viudo, es va casar de nou.

Galcerà d’Aiguaviva

A principis del segle XVI, pels anys 1505-08, Galcerà es va casar amb Joan de Baltà, filla de Francesc Baltà i Àngela domiciliats a Barcelona.

Aquests Baltà eren hereus del noble i cavaller Joan Raimon Ferrer de Barcelona. Degut aquest segon matrimoni, Galcerà va perdre el domini de la Casa de Pujades i va viure a la quadra d’Aiguaviva, segurament a l’actual Casa Gran d’aquest petit poble agregat al Montmell.

Als mitjans del segle XVI Galcerà torna a quedar-se viudo. L’any 1523 es va casar de nou amb Marianna, filla del cavaller Pere Guillem Maiol de Vilafranca i Magdalena Pellisser. Posteriorment els Maiol es van casar amb els cavallers i nobles Copons.

Joan d’Aiguaviva i Tamarit

L’any 1516 Eufrasina d’Espitlles, filla de la casa d’Espitlles i Copons, situada al terme de Santa Margarida es va casar amb Elfa Maiol, filla de Pere Guillem Maiol i Magdalena.

A partir d’aquesta data els Copons i els Aiguaviva es relacionen i amplien el seu patrimoni de senyories que dominaven a molts llocs del Penedès.

La unió matrimonial entre Onofre de Copons és amb Elisabet Malet, filla d’un advocat de Vilafranca. Els fills d’aquesta unió, foren Felip de Copons, senyor de la casa de Fontallada, situada a Santa Margarida i Jordi Joan de Copons.

Felip de Copons es casa amb Damiana Aiguaviva, que van ser senyors de la quadra d’Espitlles.

Dalmau de Copons i Bartomeu, senyor d’Espitlles a mitjans del segle XVI es casa amb Francesca Aiguaviva Tamarit. Tot es queda en aquestes llinatges. incloent-hi ara Tamarit. El germà de Francesca fou Joan d’Aiguaviva i Tamarit. L’any 1607 fou veguer de Vilafranca.

L’any 1615 Joan d’Aiguaviva és procurador dels senyors Boixadors Foixà del Palau Baltà de Vilafranca. Ell és l’encarregat d’anar llogant el dit Palau a diferents persones, aquest any al blanquer Pau Febrer. L’any 1623 al blanquer Joan Cuscó...

Joan era casat amb Àngela i també vivia al castell o Casa Gran d’Aiguaviva. L’any 1622 Àngela fou soterrada al monestir de Sant Francesc de Vilafranca. Els seus fills fou Alexandre d’Aiguaviva i Tamarit i Joan d’Aiguaviva.

El fill Joan va unir-se en matrimoni amb Isabel Riba del Pas. Era senyor de la quadra d’Aiguaviva i del terme de Salomó a partir de la meitat del segle XVII.

Entre 1624 i 1641 mor Joan d’Aiguaviva i Tamarit fill. Les campanes de Vilafranca van tocar tres dies. Les seves despulles foren també posades al monestir de Sant Francesc de Vilafranca. Es va fer una processó des de l’església de Santa Maria fins al monestir. Es portaren 24 atxes enceses i que en el monestir van cremar durant tres dies.

Isabel d’Aiguaviva (del Pas)i el convent del Carme

Isabel, fou muller en terceres núpcies del donzell Joan d’Aiguaviva i Tamarit. En segones núpcies fou muller del donzell de Vilafranca, Josep Bartomeu i en primeres del donzell o cavaller Sagimón de Despujol de Barcelona. Era filla del donzell Jaume del Pas de Perpinyà i d’Anna Terre.

L’any 1636 va redactar el seu primer testament. Els seus marmessors són Joan Milà, el notari de Vilafranca Josep Xamar, la priora del convent de les carmelites de Vilafranca, el seu nebot Àngel del Paz de Barcelona i el mercader de Vilafranca, Francesc Alemany.

Demana ser enterrada a l’església del monestir o convent de Nostra Senyora del Carme, situada a Vilafranca del Penedès, vestida amb l’hàbit i dipositat el seu cadàver a les tombes de les religioses del dit monestir.

Ordena que es celebrin 150 misses, repartides cinquanta a l’església del monestir de Sant Francesc, i les altres 100 entre el monestir de la Trinitat i l’església del monestir de Sant Ramon de Penyafort, situada al terme de Santa Margarida.

Signa el testament en el mateix convent, que de fet, és la casa on viu, situada entre els carrers Puigmoltó i del Sant Esperit de Vilafranca.

L’any 1644 Isabel redacta el seu segon i definitiu testament. Els marmessors són la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca, els preveres Joan Milà, Josep Xamar i Jacint Respall, el donzell Ramon del Pas i Àngel del Pas, nebots seus i el blanquer Francesc Alemany. Ens diu el testament que les religioses de Nostra Senyora del Carme s’ha fundat a la casa on viu.

Vol ser enterrada al mateix convent de les religioses del Carme. Demana ara, celebrar mil misses: 300 a l’església de Santa Maria, cent a Sant Francesc, 300 a la Trinitat, 200 a Sant Ramon de Penyafort.

Pel seu fill Lluis de Bartomeu mana que es celebrin misses, que estan dipositats els seus óssos al monestir de Sant Francesc, als pares dels caputxins i a sant Francesc.

Un censal que rebia de la Generalitat de Catalunya, els deix als seus nebots Àngel i Ramon.

Fa també donació, als dits nebots, tota la plata que lo dia del seu òbit tindrà al monestir de santa Elisabet de Barcelona i la roba de seda com altre, un llit de domàs blau i dos de tafetans la una blava i l’altre groga, un llit de seda de color lleonat i altres colors i una vànova de seda a Angel de Pas, dues caixes de roba les quals tenen als peus uns lleons, un llit de drap groc i unes cortines de paret grogues. A Isabel Cahors i de Pas, neboda seva, li deix 2000.

Institueix hereu universal al monestir de religioses de Nostra Senyora del Carme, que en la casa que té, vol que sigui fabricat dins d’un any després de seguida de la seva mot, o abans si es possible serà consignat després, tots els dits seus bens a dit monestir per lo sustento de les religioses que estaran conventuals en aquell donat per dites coses llarg i bastant poder als meus marmessors...

Ordena que les dites religioses celebressin cada mes per salut u repòs de la seva ànima i de les de Josep i don Lluis un aniversari cantat i més altra aniversari cada any per tal dia com ella morirà i altre cada any lo tal dia que mori el seu fill don Lluis i altre per la ànima del canonje Bartomeu i mes que en l’església s’edifica en dita casa com fassen una capella que sien en lo retaule de sant Lluis rei de França i altres sant Lluis de l’orde de sant Francesc i santa Isabel religiosa de dita orde de sant Francesc i que en lo dia de nostra senyora d’agost fassa solemne dita església i mes vol...Fet el testament en la casa o habitació al carrer de sant Esperit o de la Font. A Isabel se la considera la fundadora del monestir i convent de Nostra Senyora del Carme (les carmelites) de Vilafranca del Penedès.