divendres, 29 de desembre de 2017

Els Galceran corders, blanquers i escultors (segles XVII-XVIII)




Es diu que el carrer Galceran de Vilafranca del Penedès té el nom d’una família existent als anys 1657 i 1746. Intentarem esbrinar aquest cognom des de principis del segle XVII i finals del XVIII.

Els Galceran corders
L’ofici de corder era la fabricació de cordes de diferents gruixos utilitzant fibra vegetal de cànem. A Vilafranca del Penedès fins ben bé el segle XX hi havia corders. Molts treballaven en l’indret que també s’anomenava carrer dels corders, entre la Rambla de Sant Francesc i el primer tram de la carretera de Sant Martí Sarroca, actualment General Prim, fins el carrer del Marquès de l’Alfarràs.
Salvador Galceran era corder l’any 1615. Fill del pagès Joan i Maria. Aquest any es va casar amb Elisabet filla d’Àngela i de Joan Olivella, d’ofici paraire, dedicat a preparar la llana per a esser teixida, és a dir, pentinar-la, cardar-la, perxar-la.
Tomàs Galceran, fill de Salvador i Elisabet, també va ser corder. L’any 1643 es va casar amb Úrsula filla d’un altre corder, en Bartomeu Munyes i de Felipa filla d’un altre paraire.
Joaquim Galceran, fill de Salvador i Elisabet, també corder, el 1656 es va casar amb Maria filla del sabater Bartomeu Rovira de Vilafranca i de Paula i en segones núpcies amb Jerònima.
Un altre dels fills de Salvador i Elisabet, fou el corder Josep Galceran que fou batlle de Vilafranca l’any 1675, com a mínim. Aquest fet, molt probablement, va ser el detonant de que la seva família fos prestigiosa en la Vila.

Josep Galceran, també va ser l’arrendador de les rendes de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona que rebia del Penedès i de les del monestir de Santes Creus. Fins al punt de que va viure a la casa de la Pia Almoina, situada al carrer de la Font de Vilafranca, si més no l’any 1691. Existeix un inventari dels mobles, eines i efectes seus que hi havia en la casa, que es va fer per la seva mort en aquest mateix any. L’encarregada de fer l’inventari va ser la seva vídua Elisabet.
També l’ofici de corder en aquell temps era important i de prestigi. Un altre fill de Salvador i Elisabet fou també un altre Salvador Galceran. Un dels fills d’aquest últim, Tomàs Galceran, en la documentació ja surt anotat com a burgès de Vilafranca, és a dir, persona de bona posició econòmica, que vivia ja sense exercir ofici ni comerç i que formava part de la classe social entre els nobles i els mercaders i menestrals.
El testament del burgès Tomàs Galceran (1680)
El 30 de maig d’aquest any està malalt i redacta el seu testament. És fill del corder Salvador Galceran i de Caterina. La seva muller Maria Marti, que en primeres núpcies va ser muller del paraire Antoni Urgell, els seus germans, també corders, Josep i Joaquim Galceran i el seu fill Bonaventura Galceran, anomenat també burgès en els documents, són els seus marmessors.
Vol ser enterrat en el convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès, lloc aquest, destinat a gent de classe noble.

En el seu patrimoni es destaca l’heretat que tenia a Pacs del Penedès, la casa principal on vivia, situada al davant del cementiri de l’església de Santa Maria, és a dir, a la plaça actual de Santa Maria; una casa petita construïda al costat d’aquesta, en la qual hi ha tres espais o estàncies a més de la cuina. Posseïa també terres dins el terme de Vilafranca, en diferents indrets.
Institueix hereu universal al seu fill Bonaventura, com ja va deixar escrit en els capítols matrimonials d’aquest, quan es va casar amb la seva muller Llúcia.
Maria Galceran, filla de Tomàs, estava casat amb el notari de Vilafranca, Josep Vallès.
El testament es signa en la casa principal, situada al carrer de Santa Maria.
Els Galceran blanquers
Els blanquers eren els que assaonaven les pells, és a dir, netejar i preparar convenientment les pells donant-los la flexibilitat i consistència necessàries per usar-les en les diferents aplicacions industrials. Aquest ofici també tenia un cert prestigi per la gent que hi formava part. Tenia alguna relació amb els paraires.
L’any 1693 el blanquer Pere Galceran es casa amb primeres núpcies amb Maria Rosa Mascaró, filla de Teresa i del paraire Josep Mascaró de Vilafranca i en segones amb Margarida Miret.
Una de les seves filles, la Teresa Galceran Mascaró en primeres núpcies es va casar amb el botiguer de roba Ramon Casanoves de Vilafranca i en segones, l’any 1731, amb l’apotecari i candeler de cera Joan Marrugat Martí, també de Vilafranca. Vivien a la Plaça Major, és a dir, a l’actual plaça de la Constitució.

Un altre Pere Galceran, fill del blanquer Pere Galceran i Margarida Miret, també blanquer, era casat amb Maria Fontanals. Vivien també a la plaça Major de Vilafranca. però en una casa que no era pròpia. Una filla seva, Francesca Galceran Fontanals, s’uní amb matrimoni el 1743 amb el ferrer Ramon Termens Vallespinós de Vilafranca. Una altra filla, Josefa Galceran Fontanals es va casar el 1759 amb el botiguer Jaume Alegret Grases de Vilafranca. Altres fills foren el botiguer Francesc Galceran que el 1748 es casà amb Llúcia Ricart filla d’un paraire de Vilafranca i Maria Teresa Galceran Fontanals.
Pere Galceran Miret el 1761 redacta el testament. Vol ser enterrat en el convent de la Trinitat, situat al carrer de la Font de Vilafranca on estan enterrats els seus pares, sota l’orgue. La seva filla Maria Teresa, es quedà soltera. Sembla que deuria tenir una malaltia, ja que disposa en el testament, que l’hereu, la tingui en compte i visqui amb ell a la casa en propietat que tenen al carrer dels Ferrers i que ara la tenen llogada a Josep Asbert. Anomena hereu al seu fill Francesc Galceran Fontanals.
La seva muller, Maria Fontanals Coca, redacta el seu testament l’any 1765. També vol ser enterrada en el convent de la Trinitat i també anomena hereu al seu fill Francesc Galceran.
Gabriel Galceran que fou assaonador, és a dir, el mateix treball que feien els blanquers, assaonaven les pells, fill també del blanquer Pere Galceran i Margarida Miret, redacta el seu testament l’any 1755. Es casat amb Eulalia i tenen els fills Salvador i Eulalia Galceran. Vivien en una casa que no és pròpia sinó del blanquer Rafael Bonet situada al carrer dels Ferrers, però que molt probablement era també dels seus pares i la tenien llogada al tal Bonet.
L’any 1778, Francesc Galceran Fontanals, també redacta el seu testament. Vol ser enterrat en el convent de la Trinitat en el vas de la seva família. Anomena hereu a la seva filla Josefa Galceran Ricart muller del paraire originari de Reus, Pau Icart. Redacta el testament a la casa de la Plaça Major.

Els Galceran escultors
Hem comentat que el 1748 es va casar Francesc Galceran Fontanals amb LLuísa Ricart Vives. 
Una filla dels Ricart-Vives, Josefa signa capítols matrimonials l’any 1760 a Vilafranca, ja que s’uneix amb matrimoni amb Miquel Galceran Boada d’ofici mestre escultor. És fill del mestre de cases originari de Collbató, Joan Galceran i Anastasia Boada. Molt probablement familiars dels Galceran blanquers. Sabem que l’escultor Miquel va néixer el 1736 i morí a Vilafranca el 18 d’agost del 1806 a l’edat de 70 anys.
En quant a la seva producció artística documentada, sabem que el gener de 1780 es va determinar fer un tabernacle de Sant Gregori a l’església del Vendrell i hi participà Miquel Galceran conjuntament amb Josep Balasch dorador de Vilafranca.
També que el 1788, junt amb Francesc Massaba, va construir l’altar major de la parròquia de Sta. Maria de Piera.
El maig de 1794 acaba la construcció de l’altar de la Mare de Déu del Roser de l’església de Cubelles.
El seu fill, Miquel Galceran i Ricart (1767-1838), fou també escultor conegut com Miquel Galceran II. Es casa el 1791 amb Josefa Lleó Fages, filla de pagesos de Vilafranca. Una de les seves produccions va ser el fer un retaule per l’altar major de l’església de Calafell, per valor de 3.350 lliures l’any 1818.
Josefa Galceran Ricart, que es casà amb Ramon Mascaró d’ofici teixidor de lli de Vilafranca, vivien al carrer de Sant Bernat.
Com anècdota final d’aquests Galceran, direm que l’any 1849 en Josep Galceran Lleó d’ofici daurador, fill de Miquel i Josefa, forma part d’una societat per preparar focs artificials o de pirotècnia a Vilafranca, i que jo sàpiga deuria ser la primera en aquest art i ofici en aquella època a les nostres contrades.

En el principi d’aquest article hem comentat que a Vilafranca del Penedès hi ha un carrer de nom Galceran. També que hom diu que és degut a una família que va viure a la Vila entre els anys 1657 al 1746. Creiem del cert que era la família dels Galceran blanquers. Però potser el nom al carrer fos degut a l’escultor Miquel Galceran Boada o el del seu fill Miquel Galceran Ricart  si més no, es podria canviar i posar el nom sencer d’un dels Galceran més coneguts fora de les nostres terres.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada