diumenge, 12 de febrer de 2017

Els Damià (1586-1743)




La documentació dels Damià la comencem a trobar l’any 1587.
Montserrat Damià Pasqual és un botiguer de roba de lli, que lloga per tres anys al prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, una casa al costat del portal de la muralla, de Sant Bernat.
Aquesta casa havia estat del corder, Montserrat Queralt. L’havia comprat no feia gaire.
El blanquer Pere Damià
Montserrat Damià Pasqual després de llogar la casa que es comprà al carrer de Sant Bernat, marxà a Barcelona i canvia d’ofici, ara fa de corredor d’orella. És a dir, aquella persona que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits...) en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i mercaderies.
Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders. Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i depenien dels consells municipals, en el cas de Montserrat, del de Barcelona.
Pere Damià, fou blanquer i es quedà a Vilafranca del Penedès. Fou un dels blanquers que comprà durant diferents anys de finals del segle XVI pèl de cuir originari de Sardenya, per portar-lo a vendre a la vila. El comprà als viatgers que venien d’aquesta illa, el cavaller Francesc Reguer i el mercader Antic Fillol de Barcelona. El corredor que intervé en la venta era el seu oncle, en Montserrat Damià Pasqual que viu a Barcelona, com hem dit. El preu de quatre feixos del cuiro fou de 98 lliures.
Els seus pares eren el blanquer Francesc Damià i Maria. L’any 1594 conjuntament amb el seu pare tornen a compra vuit feixos de cuiro de pèl de Sardenya als mateixos personatges. El preu ara era de 172 lliures. En aquest cas, el corredor d’orella va ser Salvador Ferrer, també de Barcelona.

Les adoberies dels Damià
La transformació de les pells animals en cuir requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva. Primer, els blanquers, seguidament els assaonadors i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses...)
Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de Barcelona d’època moderna i altres ciutats catalanes (Vilafranca del Penedès) amb una indústria de la pell potent.
Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells. Cal recordar que, tot i que aquest ofici ja no existeix, a Catalunya en alguns llocs encara anomenen blanquer a l'ofici que de fet engloba tot el procés del cuir: l'adober.

Els mètodes tradicionals d'adoberia ocasionaven molta pudor i els adobers estaven obligats a treballar fora dels centres urbans.

La primera vegada que trobem anomenada l’adoberia de Damià situada a extramurs, al portal del carrer dels Ferrers va ser l’any 1588, quan un germà  de Montserrat, Josep Damià Pasqual, n’era el propietari. Al seu davant hi tenia també de propietat una era. Anteriorment, era de Bernat Pasqual, familiar de la mare de Montserrat i Josep.
Però no va ser la única adoberia de propietat dels Damià o com a mínim n’utilitzava una altra, la que estava a extramurs al portal del carrer de Sant Bernat (a on Montserrat Damià va vendre una casa).
Els hereus del blanquer Francesc Damià

L’herència d’un Francesc Damià fou repartida a parts iguals entre els seus fills. Un dels fills fou el prevere Pere Damià, que conjuntament amb altres, l’any 1656, lloga al botiguer de guants, Gabriel Bertran de Vilafranca, dos calciners (Dipòsit gran on els adobadors posen pells en calç fusa per assaonar-les) d’adobar pells que estan situats a l’adoberia de Damià, prop la muralla, al portal de Sant Bernat. Li ven amb permís de que pugui entrar i sortir de l’adoberia quan ell vulgui.

El testament del blanquer Ramon Damià

Ramon, era el fill del blanquer Pere Damià i Montserrada. Va nèixer en el terme de Subirats.  Redacta el testament l’any 1661. La seva muller és Coloma. El seu nebot és el prevere Pere Damià. Els seus fills foren  el prevere Josep Damià, Ramon Damià (que morí jove) Maria que es casada amb Gabriel Sabater i un altre Ramon Damià.

Anomena hereu universal al seu nét, Antoni Damià, menor d’edat, fill del difunt Ramon Damià. En la seva substitució al germà d’Antoni, en Jeroni.

El testament està escrit a la casa on viu, al carrer Torregrossa de Vilafranca. Carrer que estava situat a prop d’una de les grans torres de defensa que va tenir la Vila en el segle XV, carrer paral·lel al carrer de Sant Joan actual, a mà esquerra de la Rambla de Sant Francesc.
Part descoberta de la Torre Grossa


Obres a la casa del carrer Torregrossa (1662)

Els hereus de Ramon, fan obres a la casa situada al carrer Torregrossa, que els hi pertany de l’herència. Hi ha els preveres Pere i Josep Damià i la viuda, Coloma, que són els tutors de l’hereu, Antoni Damià fill, menor d’edat del difunt Ramon Damià blanquer.

Els mestres de cases encarregats de l’obra són Pere Joan Ivern i Josep Bongrat de Vilafranca.

La casa tenia hort. Es fa servir per les obres 45 quarteres de calç per arreglar el cup/Es paga per traginar arena, pedra menuda, pedra grossa pel cup, pels cairons del cup/ 500 teules per la teulada del cup/150 claus per la teulada del cup/ per la pedra de l’aixeta del cup/per 70 rajoles pel cup/ per guix per els graners/ guix per la cambreta de l’hort/per les tapies mitgeres de l’hort, part el veí Josep Tort i part en Damià/ per la pedra de l’aigüera i pedrissos/ per una biga pels graners/ per quatre pedres picades de la porta de l’hort...un total de 40 lliures.
Restes de l'adoberia trobada al carrer dels Ferrers


Josep Damià Pasqual i els seus hereus

Hem dit que la primera vegada que trobem anomenada l’adoberia de Damià situada a extramurs, al portal del carrer dels Ferrers va ser l’any 1588, quan un germà de Montserrat, Josep Damià Pasqual era el propietari.
Josep era casat amb Maria Jorba. La seva filla Manuela es casa el 1703 amb Antoni Llorens Vallès, fill dels burgesos vilafranquins Josep Llorens i Teresa Vallès. Aquest matrimoni van tenir els fills Antoni Llorens Damià que es casa el 1732 amb Maria Anna Tort Mas. El germà de Maria Anna, fou el burgès Josep Tort Mas que va ser regidor de Vilafranca l’any 1777  que es casà amb Teresa Llaurador.
També eren fills d’Antoni i Maria Anna, Manuel, Manuela casada amb Fèlix Olivella Galceran, pares del que serà regidor de Vilafranca, l’advocat Manuel Olivella Llorens, el 1806 i el prevere Francesc Llorens Damià, que viurà al carrer dels Ferrers.
Damià Llorens que morí solter als 67 anys el 1808, vivint a la casa del carrer Torregrossa, la dels Damià blanquers, i els fills Josep i Joan Llorens Tort. Antoni Llorens es casa per segones núpcies amb Maria Anna Guasch.

Antoni Damià, blanquer i veguer de Vilafranca del Penedès (1700)

Les unions matrimonials dels Damià amb personatges influents a la Vila i també a Barcelona, va portar al nomenament per part reial de veguer, al blanquer Antoni Damià. El suposem també germà del blanquer i després corredor d’orella a Barcelona, Montserrat Damià Pasqual. Germà també del propietari de l’adoberia Josep Damià Pasqual.

Inventari de la casa/universitat de Vilafranca (1706)

Aquest any Antoni Damià és difunt. Sabem que vivia a la casa de la Universitat (Ajuntament) de Vilafranca fins el dia de la seva mort. No és molt usual que hi visqués. Però, tenint en compte que havia estat el veguer i l’escrivania del batlle i el veguer estaven al carrer de la Cort, no es gaire estrany que fes vida en la casa.


L’inventari ens diu: “en la casa de la Universitat de Vilafranca, s’han trobat els mobles que foren del difunt Antoni Damià, blanquer i veguer de dita Vila, i són els següents:
En la cuina: una pastera de tomba de fusta de pi usada/ una tauleta de fusta amb unes vores al voltant/ uns molls de ferro de tisora/ unes graelles de ferro petites/ dues paelles d’aram, una gran i l’altra mig sencera/ dos llums usats/.
En un aposento de la dita casa: un matxo de pèl negre coix.../ un burro de pèl gris, molt vell/ un coixí de llaurar/ un collar del matxo/ una taula llarga de pi usada amb dos capitells/ una caixeta de fusta de pi, molt usada/ altra caixa, molt dolenta sense cul/ un banc de pi, molt usat amb els seus peus/ un banc de respatller de pi, usat/ una taula de pi, usada/ una cadira de ferro de muntar botes/.
En una cambra de dita casa de la Vila, que trau a la finestra que dóna al cel obert:
un llit de camp amb els seus pilars, bo i amb poms daurats/ dues flassades, una blava i altra de color groc, usades/ un llençol d’estopa, usat/ tres estovalles d’estopa, usades/ set tovallons, quatre de cotó i els altres d’estopa, usats/dues coixineres petites de bri, usades/ una coixinera gran de bri, usada/ una vànova de cotó, bona/ un davant de llit, de ret/ unes faldilles de domàs negres/ un gipó negre/ quatre camises blanques de cotonina/ unes calces negres, usades/ una capa de baieta, usada/ una gambeto de pèl/ un barret, usat/ unes mitges negres, usades/ un quadre de Sant Antoni de Pàdua/ altre quadre del cap de Sant Anastasi/ un quadre de Santa Magdalena/ Altre d’una santa Verge/ un cobretaula de cuiro, molt usat/.

La seva muller era Marianna, que en primers núpcies es casa amb Magí Urgellés. Els mobles que va rebre del seu marit difunt, també estaven en la dita casa de la Universitat. Eren aquests, segons el inventari:
Cinc caixes de fusta/ vuit llençols/ tres jocs de coixineres/ sis camises d’home/ tres estovalles de cotó/ dues dotzenes de tovallons/ quatre tovalloles/ dos matalassos/ dues màrfegues/ dos plats d’estany/ una escopidora d’estany/ tres culleres de plata/ dos estalvis de llautó/una llumenera de llautó/una cadira de braços/ un cortinatge de llit de color amb les seves cortines/ una caldera petita/unes graelles de ferro/ una pala per la forca, de ferro/uns molls de ferro/ tres paelles/ uns clemàstecs de ferro/ un cinto de plata amb els seus claus i agulla/ un anell d’or amb una pedra vermella/ un joc de coixineres/ una vànova/dues botes grans de 11 barrals/ dues botes de tres càrregues/ una bota de dues carregues/ un quadre amb la figura del Sant Crist amb altres sants/ altre quadre de la Concepció/ dos quadres petits/ un cofre gran de fusta/ una flassada verda, usada/.
Moltes de les coses que surten en el inventari eren usades. No tenim cap altra dada dels Damià i que visquessin a la mateixa Universitat posteriorment a l’any d’aquest inventari.   
Alguns parents d’aquest Damià també van ser o batlles o veguers de la Vila. El cas, per exemple del veguer Gaspar Llorens (1530), del batlle Pau Llorens (1571), del batlle Pau Rafael Llaurador (1586), del batlle Antoni Llorens (1664) o el batlle Josep Galceran (1674).    








                                              


Cap comentari:

Publica un comentari