dissabte, 15 d’octubre de 2016

Els Ventosa, productors/exportadors de vi a les Amèriques, una família de Vilanova (segle XIX)


Fragata del vilafranquí Marcel·lí Jané Formosa


A finals del segle XVIII es fan evidents els problemes econòmics a Catalunya amb la baixada dels preus del vi i aiguardents a causa de les dificultats del comerç internacional, tant cap a Amèrica com cap al nord d’Europa, però sobretot dels problemes polítics, en bona part derivats dels ecos de la Marsellesa.
Europa s’encaminava cap a la modernitat, trencant les estructures de l’antic règim que dificultaven l’avanç del capitalisme i del liberalisme que començava a imposar-se. La producció i el comerç van experimentar un gran creixement. Dos aspectes de l’expansió agrícola són importants destacar, un, que en bona part s0ha fet a partir de petites explotacions familiars de pagesos, amb contractes emfitèutics i altre l’especialització vitivinícola i l’exportació de vins i aiguardents cap a Amèrica, el nord d’Europa i la mediterrània.   

El Trienni Liberal va començar amb la restauració de la Constitució l’any 1812. El primer alcalde constitucional que va tenir Vilafranca del Penedès fou Pere Batlle Mascaró. En les eleccions a diputats a les corts espanyoles el 1820 fou escollit el catedràtic de medicina de Vilafranca, Fèlix Jané Bertran.
Dins d’aquest context polític com econòmic es movia la família Ventosa-Janér- Massana.


Ventosa – Puig  a Cuba
El 12 d’octubre de 1778 el rei Carles III d’Espanya firmava el Reglament de lliure comerç que va culminar el procés de lliure canvi iniciat en 1765.
En la seva introducció exposa les intencions i finalitats del seu dictat:
Como desde mi exaltación al Trono de España fue siempre el primer objeto de mis atenciones y cuidados la felicidad de mis amados Vasallos de estos Reinos, y los de Indias, he ido dispensando a unos y otros, las muchas gracias y beneficios que deben perpetuarse en su memoria y reconocimiento. Y considerando Yo, que sólo un Comercio, libre y protegido entre Españoles Europeos, y Americanos, puede restablecer en mis Dominios la Agricultura, la Industria y la Población a su antiguo vigor..."
El reglament estava compost per 55 articles, ampliava la llibertat de comerç, habilitar a 13 els ports metropolitans: Sevilla, Cádiz, Màlaga...i a 24 els ports americans: San Juan de Puerto Rico, Santo Domingo, Santiago de Cuba, Batabanó, La Habana...

Fent realitat aquest decret, alguns Ventosa-Puig-Roig-Jané sabem que van a anar a comerciar i viatjar cap a Cuba en el segle XIX. Uns expedients de sol·licituds pel embarcament ens ajuden a documentar-lo, primer, a unes persones de cognom Puig i/o Ventosa que vivien a Vilanova i la Geltrú.

Els Puig-Ventosa de Sant Pere de Ribes

Agustí Puig Ventosa, originari de Sant Pere de Ribes, fill de Cristóbal Puig, nascut a Sant Pere de Ribes i Gertrudis Ventosa, originària de Vilanova i la Geltrú, habitants al Mas Soler, situat a Sant Pere de Ribes, era solter, tenia 24 anys, la seva intenció era viatjar a Baiamó (Cuba). Volia reunir-se amb el seu germà Josep Puig Ventosa i treballar al comerç que allà feia ja el seu germà.

Es necessitava permís patern per poder embarcar, fou la seva mare, que era vídua, qui li firmà el consentiment el 22 d’agost de 1827,

En aquest expedient per poder embarcar hi ha testimonis que asseguren que és cert el que vol fer el dit Agustí a Cuba. Per exemple, Francesc Argenter comerciant de Sitges, afirma que Josep Puig Ventosa, germà d’Agustí, que és cert que en la ciutat de Baiamo té una tenda oberta, ja que ell acaba de tornar d’aquest lloc i és qui li ha portat la carta dirigida al seu germà Agustí en la que li diu que vagi cap allà a ajudar-lo.  La carta està datada el 17 d’agost de 1827.

Un altre germà de Josep i Agustí fou Joan Puig Ventosa, que també marxà cap a Cuba. Tenia 23 anys quan el 22 d’agost de 1829 demana permís per poder embarcar.

En aquest cas, però, el seu objectiu era anar a la ciutat de Santiago de Cuba a reunir-se en la botiga de pops  que té allà Josep Miret Puig i aprendre l’ofici.

També en l’expedient hi ha testimonis que verifiquen l’afer. El batlle de Sant Pere de Ribes Pere Mestre, ho certifica dient: “que Joan Puig Ventosa és solter, natural i veí de aquest poble, és de bona vida, fama i costum cristiana, el qual no ha agafat cap arma en temps de la constitució ni tampoc en l’última rebel·lió”.


Els Ventosa de Vilanova
El sis d’octubre de 1829 fou quan Josep Anton Ventosa Parets, de 19 anys, originari de Vilanova, fill de Ramon Ventosa i Francesca Parets, sol·licita llicència per embarcar cap a la ciutat de Villaclara (Cuba).
Té la intenció de reunir-se amb el comerciant Antoni Roig, que també hi té una botiga.
El seu pare és l’encarregat de firmar l’autorització. El comerciant de Vilanova, Francesc Puig, és que dóna veracitat a l’existència de la tenda del tal Puig a Cuba, ja que ell mateix hi té interessos comercials en la mateixa ciutat de Villaclara.

Argentina

No tan sols era Cuba el destí d’aquesta família, sinó també negociaven o viatjaven cap a Argentina. Una carta enviada des de Buenos Aires a la muller d’Antoni Pasqual Ventosa veí de Vilanova per part del seu germà datada el 25 de juny de 1899 diu:
(la carta era enviada per Domingo Bonafont a la seva germana Delfina, muller de Pasqual)
Mí querida hermana: recibí tu carta, en la que me dabas la triste noticia del fallecimiento de nuestra querida y buena hermana, hemos perdido, pues, el ser que por ley divina y humana es el más verdadero, es el ser que cuanto más estamos sumidos en angustias y tribulaciones más podemos contar con él. Todos nosotros hemos sentido tan irreparable pérdida, y mi nene, mi querido hijo, aun sin conocerla, a llorado tanto por su abuelita como no te puedes imaginar y no para noche sin que rece por su alma. Feliz tu, hermana mía, que si quiera has tenido el consuelo de prodigarle los muy dados debidos, mientras que yo alejado por el destino, de su lado, no me queda más que hacer sino llorar su pérdida, y darte las gracias por tus desvelos. Respecto a la noticia que me das de haberme dejado en su testamento 1000 pesetas para mi, y que puedo mandar cobrar, decirte que hoy giré una letra por 1000 pesetas, a nombre de Antonio Pascual y a la orden del “Banco del Rio de la Plata.
Dígale, pues, a tu esposo que me haga el favor de pagar dicha letra cuando vengas a cobrársela: soy pobre, querida hermana, ese dinero me ayudará bastante.
Por tu citada carta veo que estas preocupada respecto a tu porvenir: si yo estuviera en esta, tengo la seguridad que te haría cambiar de ideas: te aconsejo procures distraerte, ya sea paseando o en otro tema, alejar ideas tristes y hacer de manera que tú seas el médico de tu persona”.
Llegint la carta, no sembla que s’ho passés bé en la ciutat de Buenos Aires.
Marcel·lí Jane Formosa


Els Jané de Vilafranca del Penedès, familiars dels Ventosa
Molta de la gent que anava a les Amèriques tenia de professió boter.
A Vilanova hi havia un centenar de boters matriculats i uns 500 treballadors (1880). A Vilafranca del Penedès 50 boters en el mateix any.
Els anys 1870 i 1880 corresponen a l’anomenada edat d’or de la viticultura catalana. La fil·loxera feia malbé les vinyes franceses i els vins catalans substituïen al vi francès, fet que provocaria un augment de les exportacions i del preu del vi.
La família Ventosa-Jané-Puig. molts eren boters.
El boter Fèlix Jané Estalella de Vilafranca cobrà el 1873 per un treball 673 lliures. Era el import dels materials i dies que va utilitzar per fer 40 botes de set càrregues cadascuna, tres barralons (recipient de fusta, subjecte per cercles, amb dues ases i tapa) i deu parells de portadores de raïm. Tot es va fabricar a la Masia Sala, situada al terme de Sant Martí Sarroca (L’actual caves Vallformosa de Vilobí). L’encarregat d’aquesta masia era qui li va encarregar la feina.

Un germà d’aquest boter, en Pau Jané Estalella, va demanar permís governatiu per poder embarcar a Cuba. la seva mare és qui signà el permís el 1833. Volia anar-hi per arreglar certs interessos molt convenients per la seva família. S’havia de reunir amb el seu familiar Josep Ventosa a La Habana...

Fragment d’un treball molt més ampli, que es va editar en llibre, dirigit a la família de Mercedes Ventosa Miquel de Barcelona amb el títol “Antes que la memoria olvide”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada