divendres, 19 d’agost de 2016

Els allotjaments militars a Vilafranca del Penedès (1633)



Les Corts Catalanes van legislar sobre els allotjaments durant els segles XVI i XVII permetent-los només si la població no disposava d'un castell o d'un hostal. En cas que no hi hagués ni una cosa ni l'altra cada casa estava obligada a proporcionar-lo, però només en les següents coses: sal i vinagre per amanir, foc per escalfar-se, una taula on menjar i els serveis domèstics necessaris. La resta de despeses lògiques (com ara el menjar) els soldats estaven obligats a pagar-les. Quan un batalló arribava a una població les autoritats locals organitzaven l'allotjament adjudicant els soldats a cada casa (menys les dels clergues, els nobles i els qui gaudien de la categoria de ciutadans).

Un dels detonants de la Guerra dels Segadors que va començar el 1640 fou la intenció del favorit del rei, el comte duc d’Olivares, d’imposar a Catalunya un allotjament segons la tradició llombarda contravenint les lleis catalanes: amb aquest sistema pretenia que la totalitat de les despeses de l’allotjament anessin a càrrec de les cases.

Aquest fet sense precedents, sumat als abusos habituals i la complicitat de l’administració virregnal provocaren el inici de la revolta el Corpus de Sang. I altre cop els allotjaments foren motiu de rebel·lió el 1687 durant la revolta de les Barretines, De fet al llarg del segle XVII la monarquia espanyola va fer un ús sistemàtic dels allotjaments per ocupar militarment una Catalunya que s’aferrava a les seves lleis sobiranes i s’oposava a la homogeneïtzació castellana. A finals de segle la pagesia catalana vivia una greu crisi econòmica a causa de l’endeutament provocat per aquesta situació.

Allotjaments de soldats a Vilafranca (1633)

Vilafranca no es va escapar d’allotjar diferents soldats. Diferents documents notarials ens ho demostren. Aquest primer document data el dimarts, 19 de juny de 1633,  mana que els soldats no s’excedeixin amb l’allotjament, sobretot en aquelles cases on els propietaris eren persones importants i representantives tant de l’ordre municipal com econòmic i social: “
Don Enrique de Aragón duque de Sogorde i de Cardona, marqués de Comares excelentísima del consejo de estado de su majestad, su virrey y  capitán general del Principado de Catalunya y condados de Rosellón y Cerdaña a Don Bernardo de Cabrera alguacil ordinario de su majestad en este Principado, quién llevará esta orden firmada de mi mano y refrendada por mí a Villafranca del Penedés para alojar el tercio del príncipe de Conca que he mandado pasar a esta villa… lo hará y llegará a ella en la forma y manera que en este se le ordena sin exceder ni alterar de ello por ningún caso…”


Les cases on s’havien d’allotjar
El sergent major del dit terç de soldats amb els seus camarades s’havia d’allotjar a la casa del notari Gaspar Bartomeu, situada al carrer de la Cort, l’actual Casa Macià.
Un capità amb els seus camarades, a casa de Dídac Soler, també notari, situada a la Plaça de l’Oli.
Un altre capità amb els seus camarades, a casa del blanquer Josep Miret, situada al carrer Cap de Creus (principi de l’actual plaça de la Constitució).
Un capità amb els seus camarades a casa de l’argenter Pere Castellví situada al carrer dels Ferrers.
Un capità del dit terç de soldats a cada d’un tal Escardó, segurament del notari Josep Escardó, situada al carrer de la Parellada.
Un capità d’infanteria amb el seus marades, a casa del clergue Pere Pinyol, situada al carrer de Sant Bernat.
Un altre capità d’infanteria amb els seus camarades, a casa de Francesc Damià situada al carrer de la Cort.
Un capità d’infanteria amb els seus camarades, a casa del metge Marti, que formava part de la Universitat de Vilafranca com a jurat, situada al carrer Farran.
Un capità d’infanteria amb els seus camarades, a la casa del cantirer Montserrat Vallès, situada a la Plaça de l’Oli.

Un altre capità d’infanteria amb els seus camarades, a casa del senyor Llaurador, situada al carrer de Santa Maria.

Un alferes amb els seus camarades, a casa del notari Xamar, situada al carrer de Sant Bernat.
Un alferes amb els seus camarades a casa del botiguer de robes Pere Queralt, situada a la plaça de l’Oli.


Un alferes amb els seus camarades, a casa del notari Antoni Marti, situada a la plaça de l’Oli (actual Jaume I).
Un alferes amb els seus camarades a casa d’Antoni Tutusaus.
Un alferes amb els seus camarades, a casa de Ramon Balaguer, situada a la plaça de l’Oli, molt probablement l’actual edifici de la biblioteca Torres i Bages/Cal Gomà.
Un alferes amb els seus camarades a casa del carnisser Ribes, situada al carrer Graupere.
S’enumeren també les cases del cantirer Pere Rigual, del cantirer Fons, de Pau Rivera, d’un tal Pintor, del calceter Francesc Albert, del matalasser Urgellés, d’un tal serraller Tomàs, d’un tal Ma de Moja que té una casa de joc, a casa de la viuda Pla, cunyada de Jacint Pla, en la casa del corder Bernat, que és també jurat de la Universitat, en la casa del cantirer Pau Vallès que li diuen Pau Fressa, en la d’un tal Jornet cunyat de Jacint Pla, en la d’un tal calceter Castellví, en la d’un tal Corrales, cunyat de Josep Pinyenós, en la d’un tal teixidor Casanoves, en la de Nicolau Ferrer situada a la plaça del vi (cal entendre que vol di de l’Oli) i en la d’un tal fuster Teixidor.
El text acaba amb aquestes paraules:

En cada de estas 17 se han de poner seis soldados con tres camas cada una, para que duerman de dos en dos, y en las demás casas del lugar se repartirán con igualdad los demás soldados y oficiales de primera plana de dicho tercio, procurando que todo se haga con la prudencia que confío en su persona, que así conviene al servicio de su majestad en Barcelona …el duque de Sogorbe y de Cardona.”

Bernat de Cabrera, agutzil ordinari de la cort reial
Per confirmar aquest allotjament i que es compleixi com està manat en el document anterior, a l’endemà, el dimecres 20 de juny del mateix any 1633 un altre document signat davant notari i en català, perquè no hi hagi dubtes, que diu:
El duc de Sogorbe i de Cardona, lloctinent capità general es dirigeix a tots els sengles, veguers, batlles, sotsveguer sotsbatlles, consellers, jurats, pahers i altres regidors de universitats d’aquesta província, i altres qualsevol oficials així reials com de barons i majors, com menors particularment de la vegueria de Vilafranca del Penedès,...al servei de sa majestat haver ordenat i mant allotjar en Vilafranca del Penedès un terç d’infanteria napolitana que està a càrrec del príncep de Conca conforme a la instrucció i orde que després haver donat a Don Bernat de Cabrera agutzil ordinari de la reial cort que per dit efecte va aquí per això a vosaltres los veguers, batlle i jurats de Vilafranca a qui especialment diem encarreguem i manem que cerca dels allotjaments i altres coses s’ofereixin per disposar aquells i procurant comoditats assegurin i executin puntualment sos ordre que així de paraula començarien vos donaren de part nostra sense faltar-li en cosa alguna i altrament al dit agutzil Don Bernat de Cabrera assistiran portant-li tot consell favor i ajuda vos demanarà en forma que se executin i efectuïn dites ordes guardant atentament de fer ni conferir ha fet lo contrari en manera alguna hi ha la gracia de sa majestat tenint e ara en la pena de cinc florins d’or als cofres  reials  aplicadors i dels béns contra fahents irremissiblement exigides desitgen ni hi correr. el duc de Sogorb i de Cardona...”

És a dir, Bernat de Cabrera comprovarà que els allotjaments es facin com es manat.

Conflictes amb algunes cases
Al cap de dos dies, el 22 de juny, en presència del notari i testimonis es presenten amb el dit Bernat de Cabrera davant de la casa d’un dels que havia d’allotjar, en Francesc Damià situada al carrer de la Cort.
Francesc Damià diu: “
“…per assentar i allotjar en sa casa un senyor capità d’infanteria amb els seus camarades, en virtut d’una instrucció o memorial que té firmat el dit Cabrera de mà del excel·lentissim senyor capità general del present principat de Catalunya... de la qual li fan ocular ostensió e en continent dit Francesc Damià hores post de nit que per obeir el manament de sa excelentíssima que ell allotjarà dit senyor capità a sa casa fins no tingui altre orde del il·lustre senyor inquisidor entenent no perjudicar als privilegis, que té la inquisició dels quals gaudeixen les famílies del sant Ofici i del dit noble senyor e governant a mi no res mèrit lo present...”
És a dir ell no té cap inconvenient a allotjar soldats, però ha de tenir el vist i plau de la Inquisició, ja que ell pertany a les famílies del Sant Ofici (El familiar de la Inquisició era la figura que tenia aquest tribunal per tal d’estendre la seva acció en el territori. El familiar era un servidor laic del Sant Ofici que protegia a l’inquisidor i gaudia d’un cert nombre de privilegis comuns a altres funcionaris, com era estar exempt d’impostos reials i, quan es podia, locals....
També amb el notari, el Bernat Cabrera i els testimonis es presentaren davant de la casa del clergue Pere Pinyol, situada al carrer de Sant Bernat:
“...A les nou hores de la nit dit noble Don Bernat de Cabrera es constituí personalment davant dites cases de dit Pinyol clergue, a fi d’allotjar i aposentar en la casa del dit Pinyol un senyor capità d’infanteria amb els seus camarades, de les companyies que son enviades en la vila.
Com el dit noble senyor, havia fet picar en les portes de dita casa una i moltes vegades, quant hi ha tornat fet a picar, és oberta una finestra de dita casa que mira al carrer de Sant Bernat i sortí lo il·lustre senyor Gaspar Figueres prevere beneficiat de l’església de Santa Maria de Vilafranca, dient qui picava. I dit noble senyor Bernat de Cabrera, li ha demanat si estava Pere Pinyol en la dita casa...contestant que no hi estava per lo que ell la tenia llogada per molt de temps havia i que no sabia a on estava...”
Requeriment a la Universitat de Vilafranca del Penedès
Finalment, un altre document notarial del mateix dia, es demana que la Universitat de Vilafranca, organitzi una comissió per vetllar que es fessin aquests allotjaments:
“...Bernat de Cabrera es constituí personalment davant el magnífic Bernat Llaurador i de Çatorra, Bartomeu Marti doctor en medicina jurats d’aquest any de la universitat i Joan Bernarda amb el magnífic Antoni Cuscó absent a l’aula de la casa de la universitat de vila i el notari Capellades es requerí perquè es muntés una comissió per excel·lentissim senyor lloctinent i capità general del Pirncipat de Catalunya digne i presentada dita comissió fou in continent per dit noble Bernat de Cabrera…”
El 12 de febrer de l’any 1633 van arribar al port de Roses un vaixell amb 250 soldats napolitans S’esperaven altres dos amb 600 soldats i sis capitans. Servirien per reforçar els dos terços del Príncep de Conca.
L’any 1642 hi ha a la Granada una batalla, en la que l’exèrcit català-francès a les ordres de la Motte, va vèncer i va fer presoner al general don Pere d’Alarcon amb tot el seu exèrcit, en la que van prendre part 200 mosquesters de Vilafranca.
A Catalunya, el Comte de la Mothe-Houdancourt va obtenir nombroses victòries militars, com ara la captura de Pere IV d’Empúries i del seu exèrcit el 30 de març de 1642 a la Granada del Penedès.
La construcció de casernes pagades pels propis municipis va alleugerir la pressió sobre la població, i al llarg del segle XVIII els allotjaments es van anar substituint per un nou impost. El fet que Catalunya fos vençuda a la Guerra de Successió i ocupada militarment, així com el fet que l'exèrcit esdevingués cada cop més una institució permanent a Europa va afavorir la desaparició progressiva de la pràctica de l'allotjament perquè es construïren arreu les casernes pròpies de l'exèrcit. L'allotjament es va acabar abolint definitivament el 1837.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada