Al municipi de Reus existeix la casa dels Espuny. Es diu que és un
dels pocs exemplars conservats d’arquitectura civil moderna. L’edifici, que
data del segle XVII, va ser força modificat durant el segle XVIII. Segons
autors, la família va arribar a la ciutat de Reus amb la conquesta franca i va
publicar un escut anterior a 1359. L’autor Font de Rubinat afegeix que la
família s’extingí cap a finals del segle XVII, quan es va unir amb els Barberà.
Ramon d’Espuny, noble reusenc, és enterrat al Monestir de Poblet, que té com a
divisa de les seves armes un escut de pedra esculpit amb un braç amb espasa
aixecada amb la mà. La tomba porta la data de 1266. Membres d’aquesta família
eren propietaris de diverses finques rústiques a la mateixa ciutat de Reus.
Sabem
també que la Torre de Claramunt (l’Anoia), Fulgència, filla del cavaller Joan
de Claramunt, fou l’hereva el 1617 d’aquesta torre. El 1633 es va casar amb
Francesc Cassador i, tot i tenir tres fills, cap d’ells va tenir descendència.
La filla de Joan, anomenada Jerònima, fou l’hereva, i en 1611 es va casar amb
Josep Espuny. El fill Ramon va morir el 1672 sense descendència. El castell va
passar a mans de la seva germana Maria d’Espuny i Claramunt, baronessa de
Rivert i vídua d’Alexandre Morera. En segones núpcies, es casà amb Francesc de
Ribera, baró de Florejacs i oïdor de comptes de la Reial Audiència.
El cavaller Antoni de Berardo i de Morera fou fill de Francesc de
Berardo i d’Espuny, marquès de Montnegre, títol concedit per l’arxiduc Carles
el 1713. Va ser partidari de la Casa d’Àustria durant la Guerra de Successió.
Morí a Barcelona el 1714 i va formar part dels braços de Barcelona els anys
1713, 1714. Fou partidari de la resistència a les tropes filipistes i va morir
en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-1714. També fou capità de la
Coronela i l’últim ambaixador català a Viena.
Al Penedès, sabem que el castell convent de Penyafort, situat al
terme de Santa Margarida i els Monjos, va exercir aquesta funció entre els anys
1613 i 1835, essent propietària la família Espuny, que el va vendre als
dominicans perquè hi construïssin el convent i l’església actuals, que més
tard, durant el segle XVIII, van ser ampliats i reformats.
Guillem Raimon d’Espuny (segle XVI)
El 1503, uns capítols matrimonials signats a Vilafranca del
Penedès són fets pel mercader Guillem Raimon d’Espuny, fill de Jaume Espuny,
originari de Santa Coloma de Queralt, amb Francesca Ferran, filla del mercader
Gaspar Ferran i Maria de Vilafranca. Un germà de Guillem va ser Joan d’Espuny,
prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca.
L’any 1504, el noble Guillem de Bellera (hereu, per sentència
judicial, dels béns del castlà Bartomeu de Vilafranca) ven un censal mort per
un preu de 30.000 sous a Guillem Raimon d’Espuny.
Més endavant el
1511 el mercader Gaspar Ferran cedeix tota la seva heretat, drets, censals i rendes
a la seva filla Francesca, muller de Guillem Raimon d’Espuny que arriba a ser
propietària.
Una data posterior ens indica la relació que hi havia amb els
nobles Barberà (com els Espuny de Reus): el 1517, el cavaller Pere de Barberà
paga una pensió per diferents censals morts a Guillem Raimon d’Espuny.
És en aquest mateix any 1517 quan els hereus del pagès Bartomeu
Roig de Vilafranca venen al mercader Guillem Raimon d’Espuny cases amb cups i
horts contigus situats al carrer de Canyemàs de Vilafranca (l’actual carrer
Marquès d’Alfarràs). La venda es fa per poder pagar el dot d’Elisabet Roig,
filla de pagès Bartomeu Roig, que es va casar amb el fuster Joan d’Espuny de
Barcelona, familiar de Guillem Raimon.
Entre els testimonis d’aquesta escriptura hi figura Joan d’Espuny,
prior del priorat de Santa Oliva del Penedès (que abans era prevere a
Vilafranca).
Algunes de les cases comprades, les vendrà anys després. Per
exemple, el 1525, va vendre una casa i un hort situats al mateix carrer al
prevere Gabriel Calabuig, per un preu de quaranta-cinc lliures.
El
1517, Guillem Raimon d’Espuny lloga durant tres anys el forn de la seva
propietat (que en realitat era de la seva muller i abans del seu pare, Gaspar
Ferran), situat al carrer de la Fruita de Vilafranca del Penedès.
Va ser l’any
1530, en temps de l’emperador Carles, quan el burgès i mercader Guillem Raimon
d’Espuny fou armat cavaller. El seu fill, l’hereu Jaume d’Espuny, casat amb una
Argensola, va tenir cinc fills: Martí Joan d’Espuny, senyor de Pacs i del
convent de Penyafort; Jaume, advocat, i Joan Baptista, general de l’Orde
Franciscana.
Martí Joan es va casar amb Agnès Alemany de Cartellà i Pinós, i
els fills d’aquest matrimoni van ser Jaume, casat amb una filla del noble Joan
d’Erill, i Josep, casat amb Jerònima de Claramunt.
Eleonor, filla de Guillem Raimon d’Espuny i de Francesca Ferran,
es va casar amb el cavaller Lluís Joan de Maldà, de Cervera, l’any 1544.
El noble Jaume d’Espuny (segle XVI)
Fill i hereu de
Guillem Raimon, Jaume d’Espuny fou senyor de Pacs del Penedès a partir de
mitjan segle XVI, residint també a Barcelona. En tots els documents que he
trobat, ja hi apareix com a cavaller o noble. Rebia diferents rendes de
propietats que havia heretat a Vilafranca: al carrer de Sant Bernat (1558), a
la plaça del Blat (actual plaça de la Constitució, 1570), i al carrer dels
Jueus o Canyemàs (1585) i altres.
L’any 1574, diversos
mercaders, clergues i ciutadans de Barcelona i Vilafranca li vengueren censals
morts, ja que formava part de l’administració de la Pia Almoina de Vilafranca.
Cap a finals de segle,
amplià el seu patrimoni a Vilafranca: el 1584 comprà un paller per disset
lliures situat al carrer del Vall del Castell, així com diverses terres dins el
terme de Vilafranca. Continuà, com el seu pare, cobrant rendes de cases, terres
i altres béns a la vila.
Algunes terres li
pertanyien com a hereu dels béns del seu pare, Guillem Raimon d’Espuny, qui les
havia rebut en donació del prevere Joan Espuny, canònic de la Seu de Barcelona.
Aquest, al seu torn, les havia adquirides a través de vendes fetes per pagesos
de Vilafranca.
Martí Joan d’Espuny (segle XVI-XVII)
L’hereu de Jaume fou
el seu fill Martí Joan d’Espuny, que també residí entre Vilafranca i Barcelona.
Va organitzar la vinguda dels reis Felip III i Margarita a Vilafranca, segons
el Llibre Verd de Vilafranca, sufragant-ne les despeses amb recursos
propis.
Aquest donzell, que
residia habitualment a Barcelona, mantenia propietats importants al Penedès: el
1599 posseïa el palau Baltà de Vilafranca, el senyoratge de Pacs, el “Casalot
d’Espuny” situat al camí de la Bleda, el castell de Penyafort (en mans de la
Diputació del General de Catalunya des de 1562), el mas i molí de l’Abadal a
Santa Margarida i els Monjos, i el forn del carrer de la Fruita de Vilafranca.
El 1596 fou nomenat
hereu del negociador de Vilafranca Andreu Barceló, propietari també de diverses
cases i terres al Penedès.
L’any 1611 ja era
difunt. En un inventari dels seus béns, hi consta la casa principal a
Vilafranca, situada al carrer que uneix la plaça Major (actual Constitució) amb
el carrer del Vall del Castell.
Els Espuny (segle XVII-XVIII)
L’hereu de Martí fou
el seu fill Josep, casat amb Jerònima Claramunt. Continuà residint entre
Vilafranca i Barcelona. El seu fill i hereu fou Francesc d’Espuny Claramunt,
que es casà amb Maria Berardo i morí a Barcelona el 1699.
L’any 1701, la vídua
Maria Berardo impulsà reformes a la casa de Vilafranca situada entre la plaça
Major i el carrer del Vall del Castell, on residien. La casa tenia tres portals
i fou reformada per fer-la més còmoda, especialment per ampliar l'espai
destinat als masovers, que s’encarregaven de les terres.
Degut a les estades
que la família hi feia durant l’estiu, sovint havien de residir en cases de
familiars, com la de don Ramon de Copons i Grimau, al carrer de Sant Joan. Es
van aixecar parets noves, es van refer algunes existents, i s’hi van contractar
diversos mestres de cases, entre ells Pere i Josep Blanc (pare i fill), així
com diferents fusters.
Aquestes obres
causaren problemes amb l’Ajuntament, ja que es van fer sense llicència prèvia.
L’any 1702, Francesc de Berardo, com a administrador de l’hereu impúber Antoni
d’Espuny i Berardo, fill de Francesc d’Espuny Claramunt i Maria Berardo,
sol·licità a la Cort del Batlle de Vilafranca la legalització de les obres.
L’escrit justificava:
“...la gran necessitat
que tenia de adobar-se la dita casa a causa de ser tant antiga y estar
amenaçant prompta ruïna... la necessitat d’ampliació de quartos nous per poder
fer casa còmoda i per l’habitació decent de dita dona Maria Espuny i la família
juntament amb botigues per recollir los grans per no haver-ne en dita casa...
quant el dit senyor l’any passat haver anat dita dona Maria Espuny i família
alguns mesos del calor en dita vila havia tingut d’anar a casa d’altres com la
de don Ramon de Copons i Grimau que esta al carrer de sant Joan de dita
vila...”
Sabem que l’any 1705
les obres ja estaven acabades.
Entre 1716 i 1718,
alguns béns i edificis dels Espuny —aleshores en mans de la vídua Maria
Berardo— van ser segrestats o confiscats a causa del Decret de Nova Planta, pel
qual Felip V imposà el règim absolutista a la Monarquia Hispànica. Entre els
béns afectats hi havia la casa i molí de l’Abadal, situats al terme de Santa
Margarida i els Monjos. No obstant això, no tots els béns foren confiscats: el
1727, Maria Berardo encara feia reformes a l’heretat de Pacs del Penedès.
Posteriorment, les
propietats dels Espuny passaren als fills de Maria, germana de Francesc Espuny
de Claramunt. Aquesta es casà primer amb Alexandre Morera i després amb
Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs.
Un document de 1755
afirma:
“...pertanyien al
noble Ramon de Peguera Berardo i Espuny com a fill i hereu de la seva mare
Maria Berardo. A la seva mare li pertanyia com hereva i filla de la seva mare
Beatriu Morera i Espuny Berardo, per mort dels seus germans Antoni i Ramon. A
Beatriu li pertanyia com hereva de Ramon d’Espuny i de Claramunt, el seu oncle,
per mort del seu germà Francesc Espuny. Tots els béns pertanyien el 1695 a
Josep Espuny, casat amb Jerònima Claramunt.”
Acabem
assenyalant que, l’any 1749, un altre document signat a Barcelona pel prior del
convent de Sant Raimon de Penyafort demana a l’hereu del difunt Francesc
d’Espuny Berardo que compleixi el que aquest havia disposat en el seu
testament: deixar tres mil escuts al convent. És a dir, la demanda s’adreça a
Ramon de Peguera, senyor de Torrelles de Foix, perquè faci efectiu aquest
llegat.
