Els Espuny del Penedès (Segles XVI-XVIII)

 

Al municipi de Reus existeix la casa dels Espuny. Es diu que és un dels pocs exemplars conservats d’arquitectura civil moderna. L’edifici, que data del segle XVII, va ser força modificat durant el segle XVIII. Segons autors, la família va arribar a la ciutat de Reus amb la conquesta franca i va publicar un escut anterior a 1359. L’autor Font de Rubinat afegeix que la família s’extingí cap a finals del segle XVII, quan es va unir amb els Barberà. Ramon d’Espuny, noble reusenc, és enterrat al Monestir de Poblet, que té com a divisa de les seves armes un escut de pedra esculpit amb un braç amb espasa aixecada amb la mà. La tomba porta la data de 1266. Membres d’aquesta família eren propietaris de diverses finques rústiques a la mateixa ciutat de Reus.

Sabem també que la Torre de Claramunt (l’Anoia), Fulgència, filla del cavaller Joan de Claramunt, fou l’hereva el 1617 d’aquesta torre. El 1633 es va casar amb Francesc Cassador i, tot i tenir tres fills, cap d’ells va tenir descendència. La filla de Joan, anomenada Jerònima, fou l’hereva, i en 1611 es va casar amb Josep Espuny. El fill Ramon va morir el 1672 sense descendència. El castell va passar a mans de la seva germana Maria d’Espuny i Claramunt, baronessa de Rivert i vídua d’Alexandre Morera. En segones núpcies, es casà amb Francesc de Ribera, baró de Florejacs i oïdor de comptes de la Reial Audiència.

El cavaller Antoni de Berardo i de Morera fou fill de Francesc de Berardo i d’Espuny, marquès de Montnegre, títol concedit per l’arxiduc Carles el 1713. Va ser partidari de la Casa d’Àustria durant la Guerra de Successió. Morí a Barcelona el 1714 i va formar part dels braços de Barcelona els anys 1713, 1714. Fou partidari de la resistència a les tropes filipistes i va morir en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-1714. També fou capità de la Coronela i l’últim ambaixador català a Viena.

Al Penedès, sabem que el castell convent de Penyafort, situat al terme de Santa Margarida i els Monjos, va exercir aquesta funció entre els anys 1613 i 1835, essent propietària la família Espuny, que el va vendre als dominicans perquè hi construïssin el convent i l’església actuals, que més tard, durant el segle XVIII, van ser ampliats i reformats.

 

Guillem Raimon d’Espuny (segle XVI)

El 1503, uns capítols matrimonials signats a Vilafranca del Penedès són fets pel mercader Guillem Raimon d’Espuny, fill de Jaume Espuny, originari de Santa Coloma de Queralt, amb Francesca Ferran, filla del mercader Gaspar Ferran i Maria de Vilafranca. Un germà de Guillem va ser Joan d’Espuny, prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

L’any 1504, el noble Guillem de Bellera (hereu, per sentència judicial, dels béns del castlà Bartomeu de Vilafranca) ven un censal mort per un preu de 30.000 sous a Guillem Raimon d’Espuny.

Més endavant el 1511 el mercader Gaspar Ferran cedeix tota la seva heretat, drets, censals i rendes a la seva filla Francesca, muller de Guillem Raimon d’Espuny que arriba a ser propietària.

Una data posterior ens indica la relació que hi havia amb els nobles Barberà (com els Espuny de Reus): el 1517, el cavaller Pere de Barberà paga una pensió per diferents censals morts a Guillem Raimon d’Espuny.

És en aquest mateix any 1517 quan els hereus del pagès Bartomeu Roig de Vilafranca venen al mercader Guillem Raimon d’Espuny cases amb cups i horts contigus situats al carrer de Canyemàs de Vilafranca (l’actual carrer Marquès d’Alfarràs). La venda es fa per poder pagar el dot d’Elisabet Roig, filla de pagès Bartomeu Roig, que es va casar amb el fuster Joan d’Espuny de Barcelona, familiar de Guillem Raimon.

Entre els testimonis d’aquesta escriptura hi figura Joan d’Espuny, prior del priorat de Santa Oliva del Penedès (que abans era prevere a Vilafranca).

Algunes de les cases comprades, les vendrà anys després. Per exemple, el 1525, va vendre una casa i un hort situats al mateix carrer al prevere Gabriel Calabuig, per un preu de quaranta-cinc lliures.

El 1517, Guillem Raimon d’Espuny lloga durant tres anys el forn de la seva propietat (que en realitat era de la seva muller i abans del seu pare, Gaspar Ferran), situat al carrer de la Fruita de Vilafranca del Penedès.

Va ser l’any 1530, en temps de l’emperador Carles, quan el burgès i mercader Guillem Raimon d’Espuny fou armat cavaller. El seu fill, l’hereu Jaume d’Espuny, casat amb una Argensola, va tenir cinc fills: Martí Joan d’Espuny, senyor de Pacs i del convent de Penyafort; Jaume, advocat, i Joan Baptista, general de l’Orde Franciscana.

Martí Joan es va casar amb Agnès Alemany de Cartellà i Pinós, i els fills d’aquest matrimoni van ser Jaume, casat amb una filla del noble Joan d’Erill, i Josep, casat amb Jerònima de Claramunt.

Eleonor, filla de Guillem Raimon d’Espuny i de Francesca Ferran, es va casar amb el cavaller Lluís Joan de Maldà, de Cervera, l’any 1544.

 

El noble Jaume d’Espuny (segle XVI)

Fill i hereu de Guillem Raimon, Jaume d’Espuny fou senyor de Pacs del Penedès a partir de mitjan segle XVI, residint també a Barcelona. En tots els documents que he trobat, ja hi apareix com a cavaller o noble. Rebia diferents rendes de propietats que havia heretat a Vilafranca: al carrer de Sant Bernat (1558), a la plaça del Blat (actual plaça de la Constitució, 1570), i al carrer dels Jueus o Canyemàs (1585) i altres.

L’any 1574, diversos mercaders, clergues i ciutadans de Barcelona i Vilafranca li vengueren censals morts, ja que formava part de l’administració de la Pia Almoina de Vilafranca.

Cap a finals de segle, amplià el seu patrimoni a Vilafranca: el 1584 comprà un paller per disset lliures situat al carrer del Vall del Castell, així com diverses terres dins el terme de Vilafranca. Continuà, com el seu pare, cobrant rendes de cases, terres i altres béns a la vila.

Algunes terres li pertanyien com a hereu dels béns del seu pare, Guillem Raimon d’Espuny, qui les havia rebut en donació del prevere Joan Espuny, canònic de la Seu de Barcelona. Aquest, al seu torn, les havia adquirides a través de vendes fetes per pagesos de Vilafranca.

 

Martí Joan d’Espuny (segle XVI-XVII)

L’hereu de Jaume fou el seu fill Martí Joan d’Espuny, que també residí entre Vilafranca i Barcelona. Va organitzar la vinguda dels reis Felip III i Margarita a Vilafranca, segons el Llibre Verd de Vilafranca, sufragant-ne les despeses amb recursos propis.

Aquest donzell, que residia habitualment a Barcelona, mantenia propietats importants al Penedès: el 1599 posseïa el palau Baltà de Vilafranca, el senyoratge de Pacs, el “Casalot d’Espuny” situat al camí de la Bleda, el castell de Penyafort (en mans de la Diputació del General de Catalunya des de 1562), el mas i molí de l’Abadal a Santa Margarida i els Monjos, i el forn del carrer de la Fruita de Vilafranca.

El 1596 fou nomenat hereu del negociador de Vilafranca Andreu Barceló, propietari també de diverses cases i terres al Penedès.

L’any 1611 ja era difunt. En un inventari dels seus béns, hi consta la casa principal a Vilafranca, situada al carrer que uneix la plaça Major (actual Constitució) amb el carrer del Vall del Castell.

 

Els Espuny (segle XVII-XVIII)

L’hereu de Martí fou el seu fill Josep, casat amb Jerònima Claramunt. Continuà residint entre Vilafranca i Barcelona. El seu fill i hereu fou Francesc d’Espuny Claramunt, que es casà amb Maria Berardo i morí a Barcelona el 1699.

L’any 1701, la vídua Maria Berardo impulsà reformes a la casa de Vilafranca situada entre la plaça Major i el carrer del Vall del Castell, on residien. La casa tenia tres portals i fou reformada per fer-la més còmoda, especialment per ampliar l'espai destinat als masovers, que s’encarregaven de les terres.

Degut a les estades que la família hi feia durant l’estiu, sovint havien de residir en cases de familiars, com la de don Ramon de Copons i Grimau, al carrer de Sant Joan. Es van aixecar parets noves, es van refer algunes existents, i s’hi van contractar diversos mestres de cases, entre ells Pere i Josep Blanc (pare i fill), així com diferents fusters.

Aquestes obres causaren problemes amb l’Ajuntament, ja que es van fer sense llicència prèvia. L’any 1702, Francesc de Berardo, com a administrador de l’hereu impúber Antoni d’Espuny i Berardo, fill de Francesc d’Espuny Claramunt i Maria Berardo, sol·licità a la Cort del Batlle de Vilafranca la legalització de les obres. L’escrit justificava:

“...la gran necessitat que tenia de adobar-se la dita casa a causa de ser tant antiga y estar amenaçant prompta ruïna... la necessitat d’ampliació de quartos nous per poder fer casa còmoda i per l’habitació decent de dita dona Maria Espuny i la família juntament amb botigues per recollir los grans per no haver-ne en dita casa... quant el dit senyor l’any passat haver anat dita dona Maria Espuny i família alguns mesos del calor en dita vila havia tingut d’anar a casa d’altres com la de don Ramon de Copons i Grimau que esta al carrer de sant Joan de dita vila...”

Sabem que l’any 1705 les obres ja estaven acabades.

Entre 1716 i 1718, alguns béns i edificis dels Espuny —aleshores en mans de la vídua Maria Berardo— van ser segrestats o confiscats a causa del Decret de Nova Planta, pel qual Felip V imposà el règim absolutista a la Monarquia Hispànica. Entre els béns afectats hi havia la casa i molí de l’Abadal, situats al terme de Santa Margarida i els Monjos. No obstant això, no tots els béns foren confiscats: el 1727, Maria Berardo encara feia reformes a l’heretat de Pacs del Penedès.

Posteriorment, les propietats dels Espuny passaren als fills de Maria, germana de Francesc Espuny de Claramunt. Aquesta es casà primer amb Alexandre Morera i després amb Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs.

Un document de 1755 afirma:

“...pertanyien al noble Ramon de Peguera Berardo i Espuny com a fill i hereu de la seva mare Maria Berardo. A la seva mare li pertanyia com hereva i filla de la seva mare Beatriu Morera i Espuny Berardo, per mort dels seus germans Antoni i Ramon. A Beatriu li pertanyia com hereva de Ramon d’Espuny i de Claramunt, el seu oncle, per mort del seu germà Francesc Espuny. Tots els béns pertanyien el 1695 a Josep Espuny, casat amb Jerònima Claramunt.”

Acabem assenyalant que, l’any 1749, un altre document signat a Barcelona pel prior del convent de Sant Raimon de Penyafort demana a l’hereu del difunt Francesc d’Espuny Berardo que compleixi el que aquest havia disposat en el seu testament: deixar tres mil escuts al convent. És a dir, la demanda s’adreça a Ramon de Peguera, senyor de Torrelles de Foix, perquè faci efectiu aquest llegat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Correló o carreró dels Sarraïns

 

Tots els correlons (abans carrerons) actuals de Vilafranca del Penedès tenen molta història. Estaria bé que tots aquests correlons acompanyessin en el seu nom correcte i històric. Un d'aquests es coneix actualment com  “de Sarraülls”, nom que va ser modificat per causes desconegudes del “de Sarraïns”. Està situat a l'actual Plaça Jaume I, al costat de l'església dels Dolors i és tancat. Va tenir molts noms en diferents anys: Batipalmes, Sarraïns, de l’Estudi Nou, Dolors, de l’Estudi Baix, de l’Estudi de la Primera Lletra, dels terrissaires ...

Francesc i el fill Miquel Bartomeu venen a Bartomeu Miquel un pati on hi havia construïda una casa i hort del cantirer Gabriel Fons, situada al carrer abans dels Sarraïns ara de l’Estudi Nou (1580);

Tot i que la seva història comença en l’època medieval, voldria aquí destacar alguns documents en què es conserven els noms diferents, i un d’ells és el de "Sarraïns" en èpoques modernes i un edifici destinada a ball situada en aquest correló (corraló).

Francesc i el seu fill Miquel Bartomeu venen a Bartomeu Miquel un pati on hi havia construïda una casa i un hort de l’artesà Gabriel Fons, situat al carrer abans conegut com els Sarraïns, actualment anomenat Estudi Nou (1580).

El terrissaire Benet Rigual ven a Baptista Sardà una casa al carreró de l’Estudi dels Minyons. Els límits de la casa eren a l’est el carreró que va a l’Estudi dels Minyons, al sud l’hort del dit estudi, a l’oest amb el terrissaire Pere Martí i al nord la plaça de l’Oli (l’actual plaça Jaume I), l'any 1678.

Aquest s'hauria de dir correló o carreró
del Castell 

El terrissaire Francesc Llorens posseeix casa amb hort situada a la Plaça de l’Oli (actual de Jaume I). Els límits de la casa son a l’est amb la casa i hort del terrissaire Andreu Miró, al sud amb l’hort de l’Estudi de llegir i escriure de Vilafranca, a l’oest amb un forn de coure càntirs, una carreró que no passa, que abans es deia de Penyafort (seria l’altre correló o carreró anomenat avui de Jaume I) i amb el forn de coure pa de la casa de Masdovelles (1755).

El propietari Josep Gatell Soler, natural de Barcelona, lloga per un any al músic Francesc Juliachs Català i al professor de música italià Francesc Bagolini una casa situada al corraló anomenat de Serraülls i també dels Dolors, conegut abans com l’Estudi de Baix. Els límits són a l’est el terrissaire Ramon Colomer (Pa i Figues), al sud el terreny dels corders, a l’oest l’hort del botiguer de robes Antoni Icart i el forn del terrissaire Colomer, i al nord amb l’hort del notari Antoni Lomaña, el forn del terrissaire Joan Perlas, el corraló i la capella dels Dolors (1860).

La casa del terrissaire (1678)

Els pactes escrits amb la venda de la casa del terrissaire Rigual a Sardà consten, entre altres, que a l’hort de la casa hi ha un forn per coure càntirs. El comprador ha de permetre el pas al venedor per l'entrada per coure els càntirs a través de la porta que dóna al dit carreró. També ha d'autoritzar la parada de càntirs davant del corredor per vendre'ls.

Aquest s'hauria de dir de 
Penyafort 

La casa del terrissaire Pere Colomer alies Pa i Figues (1848)

Els procuradors de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria venen a Pere Colomer Castellví i el seu fill Ramon Colomer Puig una casa, pati i hort amb una altra caseta al costat, anomenada la carnisseria dels Capellans. Situada davant de l’església de Santa Maria. Limita a l’est part amb la plaça, part amb la casa de Cristòfol Milà Romagosa (Palau Reial), que abans era l’hort pertanyent al monestir de Santes Creus, hort d’Antoni Miret, hort de Vicens Mañosas i hort de Vicenta Montserrat Almirall, tots aquests horts eren abans de Santes Creus, al sud amb el filador dels corders, a l’oest part amb els dits filadors, part amb hort i casa que era l’Estudi Públic de Primeres Lletres i Sala de l’Aula de Llatinitat pròpia de l’Ajuntament de Vilafranca i part amb la capella dels Dolors i al nord la capella de Sant Pelegrí.

Seguidament, l’escriptura de venda fa una història i evolució de la casa que es ven fins que va passar a ser propietat dels preveres.

Era propietat dels preveres per la venda que li van fer els marmessors del prevere Manuel Roig (1691). A Roig li pertanyia per la venda que li van fer els marmessors de Josep Ribas (1645). A Ribas per la venda que li va fer el noble Cèsar Babau i Vilallonga (1644). Al noble Babau per la compra que va fer a Francesc Jeroni Babau el 1607. A Jeroni per la venda dels frares trinitaris –que havien edificat el seu convent al darrere del carreró– (1595).

Aquest s'hauria de dir del
Batlle 

Pactes d’aquesta venda

Entre altres pactes, s’acorden els següents: les cases que s’edificaran en el pati o hort no podran ser mai habitades per claveters, ferrers, calderers, boters, manyans, fusters, ni per persones d’altres oficis de soroll, ni podran servir com a hostal, cafè, taverna, cases de joc, bodegues, ni per a cap establiment o edifici de diversió pública.

La comunitat dels preveres es reserva els baixos de la casa que es ven, és a dir, el celler de darrere del carreró. Demanen que els compradors facin al carreró una entrada en un costat per accedir a l’església dels Dolors.

La casa de ball (1860)

L’escriptura de la casa llogada als músics l’any 1860 va incloure uns pactes. Entre altres, es pacta que l’arrendador lliurarà als arrendataris els envelats i ornaments que actualment utilitza per cobrir i decorar els dos escenaris per al ball i el del cafè. Caldrà comptabilitzar les figures i tots els arbres que hi ha al pati per saber el seu estat, i aquests haurien de quedar igual en acabar l’any de lloguer. En l’arrendament no s'inclou el jardí ni la caseta que hi ha a l’extrem de l’hort, que també es lloga.

L’arrendador es reserva per a ell i la seva família les entrades i sortides, així com l’ús del jardí i la caseta, a qualsevol dia i hora. També tindran el dret d'estar i passar pels escenaris de ball i cafè, i gaudir dels balls que s’hi celebrin, sense cap oposició.

Finalitzem aquest article reivindicant els noms de correlons, (carrerons) i carrers, amb l'objectiu de conèixer la història de cadascun d'ells a partir d'un nom més adient que l'actual, no només etimològicament, sinó també en altres aspectes.