dilluns, 19 d’agost del 2024

Els propietaris de l’espai de la comanda dels Hospitalers de Vilafranca del Penedès (1825-1923)

 

Posaré avui alguna documentació trobada en aquests anys dedicada a la construcció de cases, patis i horts i d'alguns dels seus propietaris en aquell espai on hi havia la comanda d’hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, actualment la plaça de la Verdura o de Sant Joan.

La casa dels Tord Olzinelles (1825)

Trobem els Olzinelles vivien al carrer de Sant Joan, el 11 de febrer de 1825. El coronel d’infanteria, cavaller amb creu i placa de la reial i militar ordre de Sant Hermenegild, governador militar i polític de Vilafranca dicta testament a la casa. Era fill de Josep Olzinelles Pellisser i Josefa Ferret de Sant Pere de Riudebitlles. La muller del coronel fou Maria Dolors Romero.

El paleta Teodoro Romeu Pasqual, el fuster Pau Grau Coll i el serraller Fèlix Julià Jaumà fan obres al segon pis de la casa de Josep Tord Olzinelles situada a la plaça de Sant Joan.

L’any 1799 és quant es van casar l’advocat Ramon Pasqual Tord Padró de Vilafranca amb Brigida Olzinelles Miquel filla de Baltasar i Maria originaris d’Igualada.

Una filla d’ells dos va ser Maria de la Concepció que es va casar el 1828 amb el metge Joan Castelltort Mascaró de Vilafranca. Una altra filla Maria Tord Olzinelles es va casar el mateix any amb el notari Salvador Cases Ràfols de Vilafranca.

L’apotecari Froilan Clivillés Janer (1845)

El 28 d’agost d’aquest any Brigida Olzinelles viuda de l’advocat Ramon Pasqual Tord i el fill Josep, ella com a usufructuaria i ell com a propietari estableixen a Froilan Clivillés Janer, nascut a Mataró i casat amb Antonia Boada Soler, però ara residint a Vilafranca, a canvi d’una renda, un pati o solar per poder edificar. Té de llargada 60 pams i amplada 28. Està situat a la plaça que s’ha format en el lloc que estava edificada la casa i hort de la comanda de Sant Joan. Té el número 1. Les afrontacions d’aquest pati son a l’est la plaça, al sud el pati de número 2 que després van establir al fill i germà respectiu Pasqual Tord Olzinelles. A l’oest amb la part d’hort que és dels venedors i al nord la casa dels Tord. L’entrada de l’establiment és un pollastre.

El 8 de maig de l’any 1851 els Tord i Olzinelles, després d’haver edificat la casa Froilan Clivillés, per donar a l’edifici millor ventilació i llum per mitjà de diferents obertures, li venen una llenca de terra de llargada 50 pams i amplada 15 que és part de l’hort dels venedors Els límits d’aquesta llenca de terra son a l’est part de la casa de Clivillés i part amb la casa del fill dels venedors Pasqual Tord Olzinelles i al sud, oest i nord amb la resta de l’hort dels Tord. El preu d’aquesta venda és de 75 duros.

El revenedor Ramon Riba (1845)

El mateix dia 28 d’agost els Tord Olzinelles estableixen a Ramon Riba un pati o solar per poder edificar. Té de llargada 60 pams i d’amplada 31. Està situat a la plaça Nova o de Sant Joan. Ha de pagar als venedors 150 rals de cens. L’any 1851 els Tord li venen a més una llenca de terra de llargada 13 pams, que és part de l’hort dels Tord. Les afrontacions d’aquesta llenca de terra son a l’est la casa ja construïda de Riba, al sud, oest i nord amb el restant hort dels Tord. Preu de la terra de l’hort 50 duros de plata.

L’advocat Pasqual Tord Olzinelles (1845)

El mateix dia 28 d’agost els Tord Olzinelles, mare i fill, venen al fill i germà respectiu l’advocat Pasqual Tord Olzinelles dos patis o solars situats a la plaça Nova o de Sant Joan. Pagant cens de 300 rals. El 1851 estant ja la casa edificada els mateixos pare i germà li venen una llenca de terra del seu hort per millorar la casa construïda. De llargada té 26 pams i amplada 15. Els límits d’aquesta terra son a l’est amb el revenedor Ramon Riba i la seva muller Agnès Vallès, al sud el restant hort dels venedros, a l’oest l’hort de la casa de l’apotecari Froilan Clivillés i al nord la casa del mateix comprador. Preu d’aquesta terra 50 duros de plata.

El daurador Galcerà (1847)

Manuel Cejuela, subsecretari del Ministre d’Hisenda de Madrid, intendent honorari de la província de Barcelona en representació de la comanda de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem i per tenir la facultat de vendre els béns nacionals de Barcelona, segons un document signat el 20 d’abril de 1847, estableix el dia 4 de maig de 1847, a canvi d’una renda, al daurador Josep Galceran Lleó fill de l’escultor de Vilafranca Miquel Galceran Ricart i a la seva muller Clara Huguet Alujas dos patis que tenen els números 2 i 3 on havia estat la comanda dels Hospitalers, a l’ara anomenada plaça Nova o de Sant Joan.

Josep Galceran Lleó, de seguida, va construir una casa amb horts en aquells dos patis i altres terrenys afegits: havia comprat el mateix 4 de maig de 1847 un altre tros de terreny, que conjuntament amb el cafeter Miquel Sala Creus de Vilanova, van comprar a l’hisendat de Barcelona Josep Anton Vidal i encara un altre tros que li van establir a canvi d’una renda Brigida d’Olzinelles i el seu fill Josep Tord d’Olzinelles  uns dies abans el 19 d’abril de 1847.

El matrimoni Galceran el 27 d’octubre de 1851 per pagar i liquidar deutes, exactament els que devien a Maria Denis de Sant Cugat del Vallès, al sastre de Vilafranca Josep Badia, a l’advocat Josep Lliví de Vilafranca, al matrimoni Manuel i Antonia Clivillès de Vilafranca, a Gaspar Lleó de Vilanova, al mestre de cases Joan Florit de Vilafranca i al notari Ignasi Solà de Vilafranca, venen al comerciant (calceter) Bonaventura Rovira Rigual, nascut a Vilafranca, però residint a Manzanillo (Cuba) i marit de Josefa Alcover Graells, la casa que van construir amb les diferents habitacions i portes des de terra fins el cel. Aquest dia la casa tenia les següents afrontacions: a l’est amb la casa del cafeter Miquel Sala Creus de Vilanova, al sud amb la casa del notari Primitiu Domènech Mullol, a l’oest amb l’hort dels Tord Olzinelles i al nord part amb casa del revenedor Ramon Riba i la muller Agnès Vallès.

La casa, de fet, estava edificada en el lloc que era el pati de la comanda d’hospitalers i uns terrenys l’envoltaven. Pagava cens a hisenda de 15 duros i 6 duros a la família Tord Olzinelles i 5 diners a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Estan escrits un pacte amb la venda de la casa a Bonaventura Rovira: pot fer les obres que vulgui en la casa, en l’hort, en el cup i en el celler. El preu de venda és de 6.000 lliures, una quantitat molt elevada.

El notari Lino Ubach Alsina (1857)

L’advocat Pasqual Tord Olzinelles ven, el 21 de maig d’aquest any, una casa i una terra al notari Lino Ubach Alsina de Vilafranca del Penedès. La casa li va vendre la seva mare el 28 d’agost de 1845 i la terra el 1851. Tot està situat a la plaça Nova o de Sant Joan número 1. Les afrontacions de la casa i terra son a l’est la plaça i la casa de Ramon Riba, al sud el mateix Riba i casa de Josep Tord Olzinelles, oest el mateix Tord i Froilan Clivillés, al nord el mateix Clivillés i la plaça Nova. Preu 4.500 lliures.

El 12 de novembre d’aquest mateix any l’apotecari Froilan Clivillés ven al notari Lino Ubach, la facultat i el dret per poder ampliar les obertures de la casa que ha comprat i poder construir des del primer sostre de l’entresol unes galeries. Preu 2.000 lliures.

La mestra de música Francesca Prats Respall (1923)

Els pares de la concertista de piano, compositora, poetessa i pedagoga vilafranquina Dolors Calvet Prats, en Francesc Calvet Aldomar i Francesca Prats Respall, van ser els compradors el 19 de gener de l’any 1923 de la casa que havia estat de Froilan Clivillés Janer i que havia comprat el 1845 als Tord Olzinelles. L’hereu, el seu nét en Salvador Raventós Civillés, a partir del seu procurador Joan Ribera Mestres és qui la ven.

La casa té el número 7 abans 4. Està composta de planta baixa, entresol, dos pisos i golfes. Les afrontacions de la plaça son al davant part amb la plaça amb pòrtics fins el primer pis i part els hereus de Lino Ubach, a la dreta hereus del mateix Ubach, a l’esquena hereus de Josep i Ramon Tord. La planta baixa té 70 metres quadrats de superfície, l’entresol també 70 i els pisos superiors 83 metres. Hi ha un plànol de la casa feta per Santiago Guell. Està dotada la finca d’un quart de ploma d’aigua que va ser adquirida com hereu per la mare del venedor Carme Clivillés. El preu és de 7.500 pessetes.

El governador Civil Salvador Raventós Clivillés

El matrimoni de Froilan Clivillés Janer i Antonia Boada Soler va tenir una filla la Carme Clivillés Boada. El 1859 Carme es va casar amb el veterinari Salvador Raventós Queraltó originari de Torrelles de Foix, fill del ferrer Salvador Raventós Puig i Maria Queraltó Vallès de Sant Marti Sarroca casat en segones núpcies i en primeres amb Caterina Miró Baldris del Vendrell. El matrimoni de Salvador i Carme van tenir el fill Salvador Raventós Clivillés casat amb Concepció Nogués Marcos. Va néixer el 1864 i va morir a Madrid el 1927. Era advocat. Es va unir al Partir Liberal i fou elegit diputat en les eleccions generals de 1905 de Vlademuls (Girona) i per Badajoz en les eleccions del 1910. Fou fiscal del Tribunal Suprem i acadèmic de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Espanya.   

Vivia a Madrid en un primer moment al carrer Arenal 6 i després al carrer Mayor 42. Va ser governador civil de Barcelona. Va ser alumne de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid. La seva tesis fou “Las Cortes de Cadiz. Estudio histórico-politico”.

Fins aquí una informació més d’una de les places emblemàtiques de Vilafranca del Penedès. La construcció primer de la comanda dels Hospitalers al segle XIV va donar a mitjans del segle XIX el seu canvi cap a la que tenim actualment per part de propietaris i gent amb un prestigi social important tant a Vilafranca com al Penedès i més enllà.