dissabte, 11 de maig del 2024

Un molí de vent a Vilafranca del Penedès (1553)

 

Molí de vent de Garriguella

L’energia eòlica, que és l’energia produïda pel vent, s’ha aprofitat al llarg dels segles, de diferents maneres. Aquesta energia prové de l’acció de la força del vent sobre unes aspes unides a un eix comú al qual fa girar. L’eix giratori pot connectar-se a diferents tipus de maquinaria sigui per moldre matèries dures, bombar aigua o generar electricitat.

A Catalunya, els molins de vent van conèixer una època de gran difusió a partir del segle XVI. Es van construir sobretot allà on es collien cereals amb abundància i faltaven cursos d’aigua permanents i amb cabal suficient per accionar les moles. Van ser abundants en les zones de l’interior lleidatà – comarques de l’Alt Urgell, Bages, Conca de Barberà, Garrigues, Segarra, Segria i Urgell, la zona costanera de Tarragona – comarques del Baix Penedès, Baix Camp, Tarragonés i Baix Ebre i també a les terres del litoral nord-est del Prinicipat – comarques de l’Alt i Baix Empordà, Maresme i la Selva.

En el segle XVI Sitges disposava de sis molins de vent, els quals van funcionar, quan menys, fins al segle XX. A Olivella, el 1833, es va començar a construir un molí de vent que per circumstancies adverses fou abandonat el 1842 i no s’acaba de construir mai. Al segle XVIII, al Baix Penedès, n’hi havia dos al Vendrell i un a Santa Oliva.

L’any 1834, funcionaven a Vilanova tres molins de vent. Per en aquells temps l’ofici de moliner de vent ja estava en franca decadència, En primer lloc perquè els camps de blat havien donat pas a les vinyes i el poc blat que es collia en el nostre terme es podia moldre més còmodament en els molins de vapor que funcionaven en l’interior del recinte de Vilanova.

Molí de vent de Portlligat

El molí de vent de Vilafranca

El molí de vent estava situat en el terme de Vilafranca del Penedès al límit del de La Granada. Fou l’any 1553 quan el rei dona a Pere Joan Cuscó Palet llicència per a la construcció del molí per moldre gra de tot tipus en el lloc de la torre anomenada de Subirats o quadra de Sant Llorenç situada entre els límits de Vilafranca i la Granada.

Antoni Cuscó Quintana fill de Pere Joan Cuscó i Joana Quintana fa inventari dels seus béns el 1582. Entre altres és posseïdor d’un molí de vent junt amb quaranta jornals de terra. El molí continuava funcionant l’any 1594 quan el mateix Antoni Cuscó paga cens per terres i vinyes que té a la quadra de Sant Llorenç, prop el molí de vent.

El 1676 Maria viuda del pagès Jeroni Cuscó de la Granada ven el molí de vent i vint jornals de terra situades al dit lloc al prevere rector de Banyeres del Penedès, Pere Colí pel preu de 1287 lliures i deu sous, una quantitat prou considerable.

L’any 1736 la monja Isabel Guell Capellades fa una declaració dient que posseeix un molí de vent, que avui després de molts anys cap d’aquí estava derruït i estava situat en la partida anomenada també molí de vent. Literalment deia que tenia la facultat de prendre el vent per moldre.  

Li pertanyia a la monja com hereva del prevere Pere Colí, que havia estat rector de Banyeres del Penedès, segons el seu testament del 1698. Al prevere Pere Colí el posseïa per la compra que va fer a la viuda Maria muller del pagès Jeroni Cuscó de La Granada. La Maria el posseïa pels fills i hereus del pagès Josep Cuscó de La Granada des de l’any 1673.

Durant el segle XVIII el molí de vent ja no deuria funcionar. La casa i totes les terres passen a propietat del metge de Vilafranca Joan Antoni Roca Miret originari el seu pare d’Òdena. Tenim dades de l’any 1759 i anys posteriors d’establiments de terres per part del metge a diferents pagesos de la Granada i Vilafranca. En cap moment es parla del molí i si de la partida o heretat que continua anomenant-se del molí de vent.

La casa anomenada del molí de vent
situada entre els termes de Vilafranca i
La Granada.

El molí de vent tenia una casa incorporada anomenada la casa del molí de vent. Va ser llogada a diferents persones, segurament també deuria ser el moliner. El 1719 hi viu el pagès Josep Santacana Roca de Vilafranca. La mare Madrona era de la Granada. El 1743 és el mestre de cases francès Segismon Viladerbó l’habitant de la casa. El 1758 el pagès Jaume Via originari de Sant Marti Sarroca. El 1799 hi viu el pagès Joan Freixedes amb la muller Càndia Fontanals. El 1805 hi viu Càndia Fontanals que és viuda del pagès Joan Freixedes. El seu fill el pagès Francesc Freixedes dicta el seu testament en la casa que habita anomenada del molí de vent.

El tinent coronel retirat Joan Antoni Llorenç Roca, propietari de Vilafranca, el 1850 va fer obres de reparació i millores en la casa del molí de vent, entre aquestes la construcció d’una nova sínia.

Una dada última que posem aquí és que l’heretat del molí del vent el 1885 el propietari era l’advocat Francesc Xavier Llorens Vidal de Vilafranca del Penedès que la ven a Angela Casteñet Gonzalez. Té planta baixa, un pis i golfes. Al costat hi ha un pou i una bodega amb un cup. En la mateixa heretat hi ha altra casa anomenada la Sínia del Roca. Té uns baixos i un pis, amb una bodega i cup.

Un molí que va ser construït en un espai que té origen medieval, la torre de Subirats o de Barberà que des del segle XI existia. Un espai que arribava fins la Torre o quadra de Farran. El topònim Sant Llorens té a veure amb l’altar dedicat a aquest sant que hi havia a l’església de Santa Maria situada a la Torre de Farran el 1294. Però això seria un article molt més llarg per parlar-ne al meu blog Penedès Medieval.